Llancen una crida per evitar que unes vaques tornin amb el ramader que les va maltractar

/0 Comentaris/a

El Refugi Animal La Manada Cántabra ha fet una crida a la ciutadania perquè uneixin forces contra una batalla legal que podria premiar el maltractador i perjudicar les víctimes. Cinc vaques maltractades que van ser rescatades en un estat lamentable, podrien tornar amb el maltractador després de la resolució judicial i, conseqüentment, podrien acabar en un escorxador.

Una denúncia ciutadana sobre l’alarmant estat d’un gat ferit, pràcticament immòbil, va portar la Guàrdia Civil a inspeccionar i intervenir un total de cinc vaques a un ramader. Els animals es trobaven en un estat extrem de primesa, de manera que els agents van portar davant el jutge el ramader com a investigat per un suposat delicte de maltractament animal.

Els fets van succeir el passat 27 de març de 2022 al municipi de Sarón, a Cantàbria. Des de llavors, els animals han estat tot aquest temps sota la custòdia del Refugi Animal La Manada Cántabra. Aquesta associació de defensa animal s’ha encarregat de cuidar i atendre els animals des que el jutjat de primera instància d’instrucció número 1 de Medio Cudeyo va procedir a la posada en disposició judicial de les cinc vaques i en dipòsit al refugi d’animals esmentat.

L’informe del veterinari que va examinar les vaques ja al refugi va confirmar el mal estat dels animals. L’especialista va diagnosticar anorèxia, amb una pèrdua molt important de pes a causa de la manca d’alimentació de qualitat i que, si no haguessin estat ateses, hauria provocat la seva mort.

Les vaques es trobaven en un estat lamentable/Refugio Animal La Manada Cántabra

A més, l’informe veterinari del gat anomenat Sis va diagnosticar una desnutrició avançada, pioderma profunda i crònica, tumor epidèrmic necrosat, leucèmia i immunodeficiència felina, així com diverses fístules que vessaven pus, dictaminant que el seu estat era greu.

Aquesta mateixa setmana, els animalistes han recorregut la resolució judicial provisional del jutge, que ha suspès el procés per manca de causes que justifiquin l’acció de la justícia. Els membres del refugi temen que els animals, ja recuperats, ben alimentats i en condicions de benestar tornin a les quadres on estaven encadenats, sense alimentació adequada, ventilació ni higiene.

L’advocada Lola García del despatx Derecho&Animales, que representa el Refugi La Manada Cántabra, espera que s’admeti a tràmit el recurs en què sol·licita que es truqui a declarar els agents del Seprona perquè ratifiquin tots els extrems descrits a l’informe que va donar lloc a la causa per presumpte delicte de maltractament animal.

“Estem convençuts que la declaració dels agents del Seprona és una prova essencial i imprescindible que es practiqui. Estem disposats a presentar tots els recursos possibles i a emprendre totes les vies i actuacions que calguin per evitar que aquests animals siguin tornats”, manifesta Lola García.

Patricia López, responsable del Refugi La Manada Cántabra, considera que “amb el sobreseïment, s’estaria castigant la víctima i premiant el maltractador. Esperem que prohibeixin al ramader tenir animals de per vida”.

FAADA i AnimaNaturalis demanen la màxima pena per als responsables del maltractament animal de Vivotecnia

/0 Comentaris/a

Després de gairebé dos anys de procediment legal, les entitats de protecció animal han presentat l’escrit d’acusació contra els treballadors i el laboratori responsable del maltractament i la mort dels animals amb què experimentaven. En aquest escrit han demanat la màxima pena per als responsables dels fets.

Ja han passat gairebé dos anys des que va sortir a la llum un vídeo que mostrava la terrible realitat de maltractament que patien els animals d’un dels molts laboratoris d’experimentació d’Espanya: Vivotecnia, amb seu a Madrid. Després de tenir coneixement dels fets, la Fundació FAADA, en col·laboració amb AnimaNaturalis, va decidir denunciar els fets tant per la via penal com per l’administrativa.

Finalment, el passat 22 de desembre, les dues entitats de defensa animal van poder presentar un escrit d’acusació contra els treballadors que van dur a terme aquests lamentables actes, així com contra la pròpia mercantil que va permetre, presumptament, que es donés aquesta situació a les seves instal·lacions de manera sistemàtica, sense fer res per posar-hi remei.

FAADA detalla que han trigat tant a presentar l’escrit d’acusació pel fet que la fase d’instrucció dels casos penals és un procés lent que, unit al col·lapse dels tribunals, provoca que els casos es dilatin en excés en el temps.

El tracte que els animals rebien contínuament al laboratori de Vivotecnia incloïa des de pràctiques de vivisecció, cops, sacsejades, introducció d’agulles als ulls i conductes similars sense cap sedació. A més de ser absolutament innecessàries, aquestes venien acompanyades d’insults, vexacions i burles constants cap als mateixos animals, dilatant així innecessàriament el seu patiment.

En definitiva, aquests actes viscuts al laboratori Vivotecnia excedien, sens dubte, els procediments permesos per la normativa aplicable als animals utilitzats en experimentació i altres fins científics, incloent-hi la docència.

Pena màxima per als maltractadors

A l’escrit d’acusació, FAADA i AnimaNaturalis, han demanat la màxima pena per als responsables, sol·licitant que es condemni els acusats a un any de presó a més de la inhabilitació per a l’exercici de professió, ofici o comerç relacionat amb animals, així com per a la tinença, durant 3 anys, per la comissió d’un delicte continuat de maltractament animal tipificat a l’article 337 del Codi Penal.

D’altra banda, un dels gossos beagle que apareixia sent maltractat a les imatges, va ser decomissat provisional i actualment es troba a càrrec d’una protectora. Per això, les mateixes entitats han demanat que el decomís sigui definitiu i que el responsable del seu maltractament sigui condemnat per un delicte de maltractament animal i indemnitzi en concepte de responsabilitat civil la protectora que està vetllant pel seu benestar, per totes les despeses derivades de la seva atenció veterinària i manutenció.

Paral·lelament, FAADA també va presentar una denúncia administrativa amb l’objectiu que s’incoés un expedient sancionador als responsables. La Comunitat de Madrid havia resolt l’expedient administratiu sense notificar res a l’entitat, tot i haver promogut des de FAADA la denúncia i sent part interessada del procediment.

Ara, el Defensor del Poble s’ha pronunciat ratificant el dret de l’entitat a accedir a tota la informació de l’expedient sancionador i requerint al departament competent de la Comunitat de Madrid perquè doni trasllat de les actuacions i FAADA pugui pronunciar-s’hi.

Tal com indica Anna Estarán, advocada de FAADA: “Des de les entitats garantim que no deixarem de treballar per aconseguir que aquest escandalós cas de maltractament no quedi impune i per evitar que es repeteixin fets com aquest”.

FAADA denuncia davant la Fiscalia de Medi Ambient la tortura i mort de tres coloms i una guineu

/0 Comentaris/a

L’associació de defensa animal ha denunciat una persona que maltracta animals de manera sistemàtica.

La fundació FAADA ha interposat una denúncia davant de la fiscalia de medi ambient al tenir proves contundents d’un delicte de maltractament animal cap a tres coloms i una guineu. Els animals van ser torturats fins a la mort, fent ús la persona responsable dels fets de dos gossos de caça.

L’entitat de defensa animal tenia coneixement des de fa anys de l’existència d’una persona que habitualment es dedica a capturar i torturar animals de diverses espècies. Aquesta mateixa persona, de forma continuada, ha fet comentaris i publicacions en xarxes socials desitjant la mort i la desaparició de tots els gats del seu municipi i fins i tot ha divulgat informació falsa sobre els gossos catalogats com a potencialment perillosos, alertant erròniament la ciutadania del risc que suposen aquests animals.

FAADA també explica que al perfil de les xarxes del torturador es poden trobar fotografies i vídeos en què exhibeix animals que es troben sota la seva possessió, com gats i cadells de gossos. No obstant això, posteriorment, aquests animals desapareixen sense que se’n pugui determinar el parador ni comprovar si han tingut una destinació que en garanteixi el benestar i la supervivència.

Durant molt de temps, la fundació ha dut a terme un seguiment escrupolós dels actes d’aquesta persona, recopilant proves que demostressin aquest comportament de maltractament sistemàtic i així poder portar el cas als tribunals.

Fins a dues vegades, l’associació ha denunciat el responsable d’aquests actes per la via administrativa, com a autor de diferents infraccions de la normativa de protecció i benestar animal. Tot i això, les denúncies presentades van ser arxivades, ja que l’administració no va apreciar indicis suficients d’infracció administrativa per procedir a l’obertura d’un expedient sancionador.

Finalment, fa uns mesos FAADA va aconseguir noves proves sobre el cas, que acreditaven de manera indubtable que la persona en qüestió havia capturat tres coloms, plomant-los i trencant-los les ales, com si es tractés d’un objecte, amb l’objectiu de posar fi a la seva vida. Posteriorment, les va llançar als seus gossos els qui les van mossegar i van sacsejar fins a la mort.

A més, el subjecte denunciat va realitzar recentment una publicació a les seves xarxes socials, en la qual reconeixia haver donat caça amb els seus gossos a una guineu amb l’únic objectiu de matar-lo pels danys que causava a les gallines del municipi.

“Aquests fets són constitutius d’un possible delicte de maltractament animal amb resultat de mort tipificat a l’article 337 del Codi Penal, en la seva modalitat agreujada per haver emprat els gossos com a eina per donar mort als coloms. Així mateix, la mort de la guineu pot ser emmarcada dins un delicte contra la fauna tipificat al 335.1 i 4. Per això hem decidit portar el cas per la via penal, denunciant els fets davant la Fiscalia de Medi Ambient”, ha declarat Sandra Vega , assessora legal de FAADA.

Per què és beneficiós per als infants tenir un animal de companyia a casa?

/0 Comentaris/a , ,

Segons alguns estudis, els menors que conviuen amb un animal de companyia tenen un millor desenvolupament físic, emocional i social.

Els animals de companyia milloren la salut física i psicològica de les persones. Diferents estudis mèdics han confirmat que conviure amb un animal domèstic ajuda a reduir la pressió arterial i els nivells de cortisol. Així mateix, proporcionen un important suport social, contribueixen a disminuir el sentiment de solitud i milloren l’estat d’ànim de les persones. Però hi ha més… Per als nens i les nenes, conviure amb un animal és especialment profitós. Els gossos són els animals que més beneficis reporten sobre els infants.

Els gossos no són únicament grans companys de joc per als més joves, també faciliten el desenvolupament i aprenentatge d’unes certes habilitats socials i emocionals. Per a les famílies, l’animal de companyia ofereix una oportunitat per a conrear en els menors el sentit de la responsabilitat i de l’empatia, ja que depenen de nosaltres per a ser feliços. Però és important que els adults ensenyin als més petits a relacionar-se bé amb els seus animals i, sobretot, a respectar la seva necessitat d’una certa privacitat.

Segons un estudi publicat per la revista d’investigació mèdica Pedriatric Research, els nens d’entre dos i cinc anys que conviuen d’una manera activa amb un gos, és a dir, que participen en les seves rutines diàries, com el passeig i l’alimentació, mostren un major desenvolupament emocional i social.

El treball d’aquesta revista evidencia que els menors tenen un 30% menys de possibilitats de presentar problemes de conducta en comparació amb altres menors que no tenen cans. L’informe també subratlla el crucial paper que exerceixen els animals de companyia a l’hora de fomentar l’exercici físic i evitar el sedentarisme en els més joves.

D’acord amb una altra recerca impulsada per l’organització d’investigació i educació The Human Animal Bond Research Institute (HABRI), els menors de famílies amb gossos porten una vida més activa. Tan sols passejar amb l’animal suposa de mitjana sumar 29 minuts diaris d’exercici. Així, tenir un gos pot ajudar a combatre l’obesitat infantil, considerada com un dels problemes més greus del segle XXI per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Adoptar un animal: una decisió responsable

Recordem que incorporar un animal de companyia a casa i a la família és una decisió molt important que cal pensar molt bé. Abans de prendre la decisió final, et recomanem que et facis aquestes sis preguntes bàsiques. Si finalment decideixes introduir un gos o un gat a la teva llar, no compris, adopta. D’aquesta manera estaràs donant una segona oportunitat a un animal que es troba a un refugi municipal o una protectora i que ha viscut una mala experiència.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

Denuncien una persona al Montsià per instal·lar 22 paranys prohibits per capturar ocells

/0 Comentaris/a

Els Agents Rurals van trobar en una propietat privada del Montsià 6 ocells morts, 5 d’ells d’espècies protegides.

Durant la inspecció d’una crema de restes vegetals no apagada en una finca particular de la comarca del Montsià, els Agents Rurals han localitzat un ocell tallarol de casquet mort en ser capturat per un parany tipus cep que es trobava camuflat. Aquest parany a nivell local es coneix com a “ratera”.

Aquest fet va portar els Agents Rurals a inspeccionar tota la finca privada del Montsià, localitzant finalment 22 ceps instal·lats i un total de 6 ocells morts (1 tallarol de casquet, 3 verdums, 1 tord comú i 1 pit-roig).

Tots els ocells trobats, a excepció del tord, pertanyen a espècies de fauna salvatge autòctona protegides a Catalunya. A més, tant el pit-roig com el tallarol de casquet estan incloses al Llistat estatal d’espècies silvestres en règim de protecció especial, com a espècies mereixedores d’una atenció i protecció particular pel seu valor científic, ecològic i cultural.

El tord, en canvi, és una espècie cinegètica i la seva caça es trobava dins de període habilitat. Ara bé, és il·legal el mètode per a la seva captura donat que el cep és un sistema totalment prohibit. El tord únicament pot ser abatut amb arma de foc sota les normes específiques de la llei i el reglament de caça en vigor.

Els paranys tipus cep són trampes il·legals per matar ocells que els furtius utilitzen en períodes de fred, quan escasseja el menjar a l’abast. El parany es col·loca parcialment enterrat, generalment en camps d’oliveres, amb alguna mena d’esquer. En el moment que s’apropen els ocells a l’esquer, s’activa el mecanisme que tanca el parany i produeix la mort.

Les “rateres” son un sistema no selectiu que captura qualsevol espècie d’ocell, incloses les protegides, sense que tinguin cap possibilitat d’escapatòria. És per aquest motiu que són trampes expressament prohibides tant per la legislació autonòmica com per l’estatal. El seu ús està recollit com a delicte a l’article 336 del Codi Penal, independentment de l’espècie abatuda.

Recordem que el Codi Penal recull com a delicte la caça d’espècies protegides de fauna silvestre (art. 334). A més, determina pena de presó de 6 mesos a 2 anys, o multa de 8 a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació per caçar de 2 a 4 anys.

El Codi Penal també reconeix com a delicte l’ús per a la caça d’instruments o arts d’eficàcia destructiva o no selectiva per la fauna (art. 336). En aquest cas la pena de presó és de 4 mesos a 2 anys, o multa de 8 a 24 mesos i, en tot cas, inhabilitació per caçar de 1 a 3 anys.