Aval legal al control de colònies felines

Cuidar dels gats del carrer perquè cada vegada n’hi hagi menys, o fins i tot cap: aquest és l’objectiu de la gestió de colònies. Es capturen, s’esterilitzen i es retornen al punt d’origen. Això es coneix com CER. No és un capritx, és ciència. La llei de protecció i drets dels animals, aprovada al Congrés dels Diputats dijous, consolida l’obligatorietat de la gestió ètica de colònies en tot l’estat espanyol. A partir d’ara, cuidar apropiadament dels gats deixarà de ser una activitat de risc, i qui, segueixi un bon protocol higiènic, alimentari i de control amb la població felina, ho tindrà més fàcil que mai. L’administració local haurà de coordinar-se amb professionals de la veterinària, comunitats de veïns i entitats de protecció felina per a finançar, formar-se, acreditar i fer seguiment dels programes de cura de les colònies felines. El que moltes dones porten fent fa dècades, es fa oficial, i per tant es podrà documentar, mesurar i millorar per a benefici de tots.

Es calcula que més de 100.000 persones atenen d’alguna manera els gats que sense un programa CER malviuen al carrer. La vida al carrer és dura per als gats; de fet, la seva esperança de vida se situa en els sis anys. I no és tan senzill com portar-los a una casa, tancar-los en una gran gàbia o reubicar-los en un altre indret. De fet, tot plegat són formes de maltractament. Els gats nascuts als carrers necessiten romandre en el seu territori, lliures i amb els seus congèneres, per a estar sans físicament i psíquica. Els gats nascuts en una llar familiar han de romandre en ell, i els responsables evitar la seva pèrdua. L’abandó d’un gat casolà a la via pública és un delicte tipificat pel codi penal. Abandonar un gat casolà al carrer és condemnar-lo a morir per accident, agressió o malaltia.

La clau de la reducció dels gats de carrer en termes veterinaris, econòmics, mediambientals i ètics està a evitar el naixement de noves ventrades. Els gats comunitaris es capturen i, ràpidament s’emporten a esterilitzar en clíniques veterinàries competents per a ser alliberats en poques hores, perquè toleren molt malament el confinament. Els gats inclosos en un programa CER són fàcilment identificables per portar una marca diagonal o en V a l’orella. L’aspecte, l’actitud i el comportament dels gats en colònies ben gestionades sol ser excel·lent.

En les últimes publicacions de FdCats, l’entitat espanyola referent en formació en gestió efectiva de gats, posen l’accent que moltes vegades el fracàs del CER és perquè s’ha realitzat una cosa diferent al mètode pròpiament dit. Agnés Dufau, la presidenta, destaca: “No és el mateix fer una campanya que consisteix a fotografiar-se, anunciar amb escarafalls que han destinat alguns diners als gats que fer CER”. La gatera influencer coneguda com @catadicta prossegueix: “Fer CER exigeix una metodologia rigorosa, una planificació seriosa, una inversió ambiciosa, un monitoratge de cada grup i l’esterilització d’almenys el vuitanta per cent dels gats d’una colònia, abans de seguir amb la següent, que ha de ser sempre la contigua”. I conclou. “Per aconseguir una reducció del nombre de gats d’una forma ètica només funciona el que els anglesos anomenen TNR i encara que sembli car, resulta molt rentable als ajuntaments per la qualitat dels seus resultats”.

A Animalados hem entrevistat també a Mercedes Vara de Còrdova que a través de FAPAC va contribuir al fet que la seva ciutat fos premiada pel seu model de gestió. Ens diu: “És una bona notícia que s’impulsi per a tot el país la millor manera de fer les coses. No fer res amb els gats o capturar-los per a tancar-los i matar-los, ja fa dècades que sabem que no sols és car i cruel, és que no funciona”. El desafiament rau ara en divulgar les bones pràctiques aconseguir que, a més d’esterilitzar, s’identifiqui a tots els gats i que l’abandó i la cria incontrolada. Tot això queda recollit per la llei de bases que cada comunitat autònoma pot incorporar i fins i tot millorar.

La controvèrsia sobre el possible impacte dels gats en la biodiversitat perd força davant la falta d’evidència científica. Les dades als quals es refereixen alguns conservacionistes no són aplicables a les nostres latituds, ni reflecteixen una depredació major d’un 3-4%, ni es correspon al comportament de gats esterilitzats i amb alimentació altament proteica. La legalitat de la gestió efectiva dels gats permetrà la recerca del seu impacte real en la fauna i la substitució de les conjectures per certeses.

Les associacions de defensa animal feliciten Movistar pel tancament del Canal Toros

La plataforma La Tortura No És Cultura considera que la decisió de l’operadora és d’acord amb “els valors ètics de la societat en què vivim”.

Bones notícies per als defensors dels animals. Movistar ha pres la decisió de tancar el Canal Toros, sense marxa enrere, després que les empreses de Las Ventas, Plaza 1, i la Maestranza, Pagés, hagin aconseguit sengles acords per emetre aquests espectacles amb la nova plataforma OneToro, encara en vies de desenvolupament.

La Plataforma la Tortura No És Cultura (LTNEC) ha felicitat Movistar per aquesta decisió: “Avui dia resulta totalment injustificable continuar maltractant animals com a forma d’espectacle públic. Independentment de les raons que li hagin portat a això, com a espanyols ens sentim molt orgullosos que Movistar hagi fet per fi un pas cap a la modernitat i els valors ètics de la societat en què vivim.”

La plataforma espera que la informació que al seu dia va enviar a Movistar també hagi influït en la decisió de l’operadora. El maig del 2020, LTNEC va dirigir una carta al president de Telefónica, Jose M.ª Álvarez-Pallete i al president de Movistar Plus, Sergio Oslé, en què els demanava que no retransmetessin corregudes a porta tancada al seu canal Toro TV i ho tanquessin definitivament. Aquest escrit va ser secundat per més de 850 organitzacions de tot el món en què la teleoperadora espanyola funciona amb la marca Movistar, Vivo i O2.

A més, també ha tingut influència la determinant participació d’organitzacions d’Europa i Llatinoamèrica unides en el que van anomenar la “Marea Antitaurina” van llançar una campanya internacional a Twitter amb el hashtag #MovistarNoMasToros que va fallar ser tendència mundial i el hashtag més tuitejat a Espanya durant aquest mes de maig. Durant aquells dies, milers de persones van trucar a Movistar demanant que tanquessin el Canal Toros i informant que donarien de baixa la seva subscripció si no era el cas.

Durant aquesta campanya es va advocar per un art i una cultura que “celebrin la vida i no la mort, que promogui l’empatia i no la tortura; un art i una cultura que uneixin i no divideixin la societat, com malauradament fa la tauromàquia”.

La societat rebutja la tauromàquia com a forma de cultura

La Plataforma la Tortura No És Cultura destaca que, amb el tancament del canal de bous de Movistar, l’operadora estarà ara més en harmonia amb els usuaris i, en general, amb la societat espanyola. Només el 5,9% de la població acudeix a curses de bous, corregudes de jònecs o rejonejament segons va indicar el 2019 el mateix Ministeri de Cultura. La població prefereix altres formes culturals com ara la música (87,2%), llegir (65,8%) o el cinema (57,8%). A més, el 84% dels joves no estan orgullosos de viure a un país on la tauromàquia és una tradició cultural (Ipsos Mori, 201).

D’altra banda, LTNEC assenyala que el tancament serà també positiu des del punt de vista de la Responsabilitat Social Corporativa, indicant que “un mitjà de comunicació de masses, al qual poden tenir accés des de casa nens, nenes i adolescents de tota condició, ha de posar els drets de la infància a viure en una societat lliure de violència, així com l’interès superior del menor, davant de qualsevol altra prioritat”.

Per acabar, la plataforma recorda que el Comitè dels Drets dels Nens de Nacions Unides, el 2018 va instar Espanya a “prohibir la participació de menors de 18 anys com a toreros o espectadors d’esdeveniments taurins, per tal de prevenir els efectes perjudicials que la violència d‟aquestes pràctiques cruels tenen sobre la ment i la sensibilitat del desenvolupament de la infància i l’adolescència”.

Quins animals deixaran d’estar permesos a les llars amb la nova Llei de Benestar Animal?

Amb la nova regulació d’animals exòtics, algunes espècies deixaran d’estar permeses a les llars espanyoles.

La Llei de Benestar Animal, aprovada recentment al Congrés dels Diputats, recull un capítol dedicat de manera exclusiva al Llistat Positiu d’animals de companyia. Segons expliquen des de la ‘Coalició per al Llistat Positiu’, una coalició formada per les organitzacions AAP Primadomus, ANDA i FAADA, l’objectiu d’aquesta nova norma és frenar els múltiples problemes que genera l’adquisició d’animals exòtics com a animals de companyia.

Així, la nova llei suposarà l’adopció a Espanya d’un sistema basat en llistats positius. A la pràctica això suposa que un Comitè Científic establirà els llistats d’espècies que podran ser mantingudes com a animals de companyia, segons criteris que tenen en compte el risc invasor de les espècies, el risc que poden suposar per a la seguretat ciutadana i la salut pública, i el benestar dels animals.

“L’adopció dels Llistats Positius és una gran notícia per a la societat i els animals exòtics. Avui dia, a la majoria de les comunitats autònomes, malauradament, és possible que qualsevol pugui tenir a casa pràcticament qualsevol animal. Un tigre, un primat i una infinitat d’animals exòtics que senzillament no són aptes per viure com a animals de companyia. L’adopció de Llistats Positius posarà fi a aquesta mena de situacions”, assegura Marta Merchán, coordinadora de la Coalició per al Llistat Positiu.

Llistats Positius en lloc dels Llistats Negatius

La Unió Europea, el Govern central i els governs autonòmics fa anys que intenten posar fre a la complicada situació generada pel comerç i la tinença d’animals exòtics. Aquests esforços s’han traduït majoritàriament en l’adopció de llistats negatius d’espècies que passen a estar prohibides.

A Espanya, a l’àmbit estatal, existeix el Reial Decret 630/2013, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, i que inclou un llistat d’espècies el comerç, cria i tinença de les quals van passar a estar prohibides des de la seva entrada en vigor el 2013. Durant els darrers anys, aquest llistat negatiu s’ha anat ampliant amb noves espècies a mesura que els problemes han anat augmentant.

De la mateixa manera, algunes legislacions autonòmiques de protecció animal com les de la Comunitat de Madrid, Andalusia, Regió de Múrcia, Navarra i el País Basc, inclouen llistats negatius d’espècies que van passar a estar prohibides als seus àmbits territorials per motius de seguretat ciutadana. Tot i això, aquestes regulacions han resultat insuficients per posar fi als problemes que van intentar abordar, problemes que, de fet, han anat en augment.

Davant d’aquesta situació, cada cop més països han optat pels Llistats Positius com a sistema de regulació de la tinença d’animals exòtics utilitzats com a animals de companyia. Bèlgica va ser el primer país de la UE a establir un sistema de regulació basat en Llistats Positius ja l’any 2001, amb excel·lents resultats, segons el mateix Govern belga.

“L’enfocament preventiu dels Llistats Positius el converteix en una eina molt més eficaç que els infinits llistats negatius, sempre un pas darrere del problema que pretenen resoldre”, indica Merchán.

Què passa si tinc un animal que no pertany als futurs Llistats Positius?

Com ja hem comentat, amb el nou sistema de Llistats Positius només seran susceptibles de ser mantinguts com a animals de companyia aquells animals d’espècies que puguin adaptar-se a la vida en captivitat, a més de no suposar riscos per al medi ambient, la integritat i la salut de les persones.

Així mateix, la nova normativa recull una clàusula que permet als propietaris d’animals que quedin fora del Llistat Positiu el manteniment d’aquests fins a la mort, però no la venda o la cria. “A l’entrada en vigor de la nova llei, aquestes persones simplement hauran de posar en coneixement de l’autoritat competent la tinença dels individus esmentats i podran continuar mantenint-los”, assenyala Marta Merchán.

El Congrés aprova la primera Llei de Benestar Animal d’Espanya malgrat l’exclusió dels gossos de caça

Dia històric amb sabor agredolç per a tots els defensors dels drets dels animals. Després de molts dubtes i discrepàncies entre els partits polítics, el Congrés ha donat llum verda a la Llei de Benestar Animal malgrat l’esmena presentada pel PSOE que exclou els gossos de caça. La norma ha tirat endavant amb un total de 174 vots a favor, 167 en contra i 7 abstencions. El PSOE, UP, ERC, EH Bildu i la CUP han estat els grups que han donat suport a la nova llei de defensa animal.

A la reunió d’avui, la Cambra Baixa també ha aprovat la modificació del Codi Penal en matèria de maltractament animal amb 178 vots a favor, 165 en contra i 5 abstencions. Aquesta reforma, ha comptat amb el suport del PDeCAT que, tot i això, havia votat en contra de la Llei de Benestar Animal.

Els gossos de caça, fora de la protecció de la llei

El Ministeri de Drets Socials, que dirigeix la secretària general de Podemos Ione Belarra, va ser l’encarregat d’impulsar la primera Llei de Benestar Animal amb l’objectiu de protegir a TOTS els animals de l’estat espanyol. En el seu origen, aquesta llei comptava amb el suport del PSOE, soci majoritari de la coalició de govern. Tot i això, el desembre del 2022, a conseqüència de la pressió rebuda pel lobby de la caça, els socialistes, amb el suport de VOX i PP, van presentar una esmena amb què van aconseguir excloure els gossos de caça de la Llei.

Tot i la pressió exercida per partits polítics, les iniciatives de nombroses associacions de defensa animal i les manifestacions de milers de persones a diferents ciutats espanyoles, el PSOE ha tirat endavant amb la seva decisió i ha decidit posar-se del costat dels que maltracten els animals. Després de la votació d’avui al Congrés, els gossos de caça queden fora de la protecció de la llei estatal i la seva regulació seguirà la normativa vigent europea, estatal i autonòmica corresponents.

Ione Belarra, secretària general de Podemos i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, ha valorat així l’aprovació de la Llei amb l’exclusió dels gossos de caça: “Hem arribat tan lluny com hem pogut amb les forces que tenim. Continuarem treballant sense parar per la protecció de tots els animals, també els gossos de caça”.

Les entitats de defensa animal insisteixen que tots els gossos, independentment d’on visquin o de l’activitat que desenvolupin, han de tenir la mateixa protecció, i així ho han recollit totes les lleis autonòmiques de protecció animal aprovades fins ara a Espanya. Aquestes lleis autonòmiques, segons les associacions animalistes, es veuran afectades per una nova llei estatal que suposa una enorme reculada en la protecció i el control de l’abandó dels gossos de caça.

Una llei amb molts beneficis per als animals

Tal com comenta Alberto Díez, director de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA), “és una pena que no s’aprofiti aquesta llei per posar ordre a un sector com la caça que tradicionalment ha viscut en una immunitat molt àmplia”. Tot i això, segons Díez, la Llei de Benestar Animal “té moltes altres coses positives que ajudaran a la protecció i el benestar dels animals”.

L’actual text de la Llei de Benestar Animal recull aspectes molt importants i positius com el sacrifici zero, la prohibició de venda d’animals a botigues, la formació i tinença responsable per part dels propietaris de gossos, la prohibició de l’ús d’animals silvestres a circs, el control ètic de la població felina o el Llistat Positiu d’animals de companyia, entre moltes altres normes.

Així, l’aprovació de la Llei de Benestar Animal suposa un avenç molt important en la protecció i la defensa dels animals a Espanya. Tot i això, el PSOE va decidir trair Podemos, el seu soci de coalició, i es va posar del costat dels caçadors, excloent de la Llei els gossos de caça “com que no són animals de companyia”. Els socialistes garanteixen que els gossos que participen en l’activitat cinegètica estan protegits per les lleis autonòmiques, però des d’Animalados volem compartir la pregunta que ha llançat Iñaki Ruiz de Pinedo d’EH Bildu durant la celebració del Congrés d’avui: “Si la majoria dels gossos de caça són tractats bé, quin problema hi ha a incloure’ls a la Llei?”.

“Café con gatos” y “San Valentín Peludo”, dues originals campanyes per fomentar l’adopció

Alcalá de Henares ha engegat dues iniciatives innovadores per fomentar l’adopció de gossos i gats.

L’Ajuntament d’Alcalá de Henares (Madrid) ha presentat dues noves campanyes que tenen com a objectiu afavorir l’adopció d’animals del Centre Municipal de Protecció Animal (CIMPA) i conscienciar sobre la importància d’una tinença responsable. “San Valentín Peludo” i “Café con gatos” és el nom que reben aquestes dues originals iniciatives.

“San Valentín Peludo” serà una oportunitat perfecta per conèixer tots els animals que actualment es troben al CIMPA. L’objectiu és que totes les persones que participin en aquesta dinàmica s’enamorin dels gats i puguin oferir-los una nova llar amb una nova família. El 12 de febrer se celebrarà una jornada de portes obertes “Tinder pet”, amb sorteigs i un loveshop. Dos dies després, el 14 de febrer, tindrà lloc la formalització de les adopcions, un lliurament de premis i un photocall pelut.

“Café con gatos” servirà per conèixer tots els gats del CIMPA. En aquesta trobada, els assistents podran estar amb els felins, xerrar sobre temes gatuns, així com rebre informació sobre les adopcions. Els dies 19 de febrer i 4 de març, les persones que s’apuntin a aquesta iniciativa podran fer un cafè alhora que interactuen amb els gats en un espai obert. En aquest cas, l’aforament estarà limitat a 15 persones.

Una clara aposta pel benestar animal del CIMPA

Durant els darrers anys, la dotació econòmica que ha destinat l’Ajuntament d’Alcalá de Henares al Servei del CIMPA ha experimentat un increment important. L’import total ha passat de 79.376 euros l’any 2015 a 344.124 euros actualment, fet que suposa quadruplicar la despesa destinada al Centre Municipal de Protecció Animal.

“La protecció dels animals de companyia és un objectiu prioritari de l’actual equip de Govern. S’han emprès importants actuacions a les instal·lacions del CIMPA dirigides al benestar dels animals: millores a les cobertes; aïllament perimetral de tots els mòduls dels xenils dels animals allotjats per millorar el confort tèrmic; creació de noves àrees per als gats; entre d’altres”, ha declarat Enrique Nogués, regidor de Medi Ambient.

“Tots aquells gossos que siguin adoptats a partir d’ara al CIMPA disposaran del cens municipal per ADN de forma gratuïta, amb l’objectiu de promoure una tinença responsable d’animals, lluita contra l’abandonament i maltractament animal i afavorir les adopcions”, ha recordat Nogués.

Cartells de les dues campanyes d’adopció/Ajuntament d’Alcalà d’Henares