Els caçadors furtius amenacen els espais protegits d’Astúries

Les càmeres de l’associació FAPAS fa anys que fotografien els caçadors furtius als espais protegits d’Astúries sense que les administracions competents posin en marxa mesures per evitar aquesta activitat il·legal.

Des de l’any 2013, i en tan sols dues estacions fotogràfiques de seguiment de fauna silvestre, el Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) ha captat desenes d’imatges de caçadors furtius a l’espai protegit del Parc Natural de les Ubiñas, a Astúries. Aquestes captures han posat de manifest la manca de protecció d’aquests territoris emblemàtics davant l’acció del furtivisme.

El patrimoni natural asturià, entre el qual trobem joies de la biologia com el gall fer o l’ós bru, és objecte del punt de mira dels rifles dels caçadors furtius. Aquestes persones, mitjançant una activitat il·legal, assetgen muntanyes asturianes i deambulen des de fa anys amb total impunitat pels espais protegits.

El Govern Regional amaga l’existència del furtivisme. Les administracions competents neguen la major quan des de la Guarderia del medi natural a Astúries o el FAPAS s’ha alertat reiteradament de la presència de caçadors que mitjançant arts de caça prohibides, principalment rifles amb silenciador, eren descoberts per territoris on suposadament se n’hauria de tenir una especial atenció per a la protecció de la biodiversitat.

L’ós bru, un dels animals més amenaçats pel furtivisme/Pixabay

Segons indica el FAPAS, el Parc Natural de les Ubiñas és possiblement l’àrea d’Espanya amb més furtivisme actualment. L’objectiu dels caçadors va tant de les espècies cinegètiques a les protegides, especialment l’ós. Recordem la desaparició de diversos óssos sense causes justificades dins aquest espai natural.

L’associació animalista ha remès a la Direcció General de Biodiversitat del Principat d’Astúries informes relatius a les actuacions dels caçadors furtius, sense obtenir cap resposta. Fins i tot rebutjant amb el seu silenci personar-se en processos judicials que actualment s’estan seguint a Astúries per casos de furtivisme.

Així, per al FAPAS, l’actual govern asturià del president Adrián Barbón manté, per la seva actitud d’inacció permanent, un suport tàcit a l’activitat de caça furtiva, emmarcada en el criteri tan abordat per aquest Govern Regional que el medi rural i els seus recursos naturals han de ser gestionats directament pels seus habitants.

La caça furtiva, que a hores d’ara afecta la totalitat dels espais protegits gestionats directament pel Govern Regional, ha assolit una intensitat similar a la dels anys 80 del segle passat. Durant aquesta dècada, el furtivisme era una actitud tradicional al medi rural asturià, afavorida pel desmantellament intencionat durant els darrers anys de l’estructura de vigilància i control de la Guarderia Rural.

El Ministeri de Transició Ecològica es despreocupa del furtivisme a Astúries

Fapas s’ha dirigit també al Ministeri de Transició Ecològica del Govern d’Espanya per intentar fer-los arribar en mà l’informe sobre activitats furtives als espais protegits d’Astúries. Aquests territoris en estar declarats Reserves de la Biosfera estan sota la cobertura legal també d’aquest Ministeri. Tot i això, la sol·licitud d’entrevista amb la Directora General de Biodiversitat no ha estat resposta.

El furtivisme en espais protegits amb implicacions clares sobre la conservació d’espècies en perill d’extinció es produeix sota la cobertura del Ministeri. La manca de resposta mostra un escàs interès en aquesta situació i afavoreix una vegada més els que transgredeixen les normes i recorren muntanyes d’Astúries emportant-se tot el que es posa davant del seu rifle.

Com evitar que el meu gos bordi de manera molesta i excessiva?

El lladruc és la forma de comunicació més sonora dels gossos. Tot i això, aquests animals poden transmetre informació a través d’altres accions com la postura corporal, els girs, el moviment de la cua, etc. Quan un gos borda pot comunicar emocions de tota mena, potser estan ansiosos, estressats, espantats, feliços… Això sí, si hi ha alguna cosa que preocupa de manera especial els responsables dels peluts és quan els lladrucs arriben a ser molestos i excessius. Per aquest motiu, avui des d’Animalados us oferim una sèrie de pautes per controlar aquesta conducta canina.

Per què borden els gossos?

Els gossos poden bordar per molts motius. Per a Jean Donaldson, autora de diversos llibres d’ensinistrament i comportament canins com “El Xoc de Cultures”, aquestes són les raons més freqüents:

-El lladruc del gos guardià. Aquesta situació es produeix quan l’animal té l’objectiu d’avisar persones o la resta de la manada de la presència d’un intrús o d’un canvi en l’entorn. A través del so el gos posa de manifest que l’intrús ha estat descobert.

-El lladruc com a demanda d’atenció. Té lloc quan el gos vol comunicar alguna cosa concreta al seu company de vida humà. Davant d’aquesta situació, “l’amo reforça el lladruc en atendre la petició i així s’estableix un hàbit”.

-El lladruc com a expressió de temor. Aquest acte de comunicació apareix quan el gos té por o se sent incòmode per alguna circumstància de l’entorn. Probablement, es tracta de la situació més difícil de gestionar, ja que probablement “l’animal ens estigui informant que li manca socialització”.

-El lladruc com a expressió d’avorriment. Apareix quan no es cobreixen les necessitats diàries d’exercici i d’estimulació mental i física del ca. Aquest comportament es produeix quan l’animal passa moltes hores sol.

Com aconseguir de manera efectiva que el meu gos no bordi?

En primer lloc, tal com comenta Jean Donaldson al seu llibre “El Xoc de Cultures”, per solucionar correctament el problema del lladruc molest i excessiu és important “abordar els problemes subjacents de la manca de socialització, d’escàs exercici físic i d’estimulació”.

Un cop solucionats aquests problemes, un dels exercicis d’ensinistrament caní per controlar els lladrucs amb millors resultats consisteix a ensenyar al gos el significat de “lladra” i “calla”. Segons un estudi de l’investigador Stanley Coren per a la universitat canadenca de British Columbia, els gossos tenen la capacitat de distingir i retenir unes 160 paraules diferents.

Per aconseguir que el gos comprengui el significat de “lladra” i “calla” és important que l’amo condicioni l’animal amb alguna recompensa, com podria ser un tros de menjar o llaminadura. Es tracta d’un exercici d’ensinistrament efectiu que, tot i això, sembla inútil durant les primeres vegades que s’intenta. Per aquest motiu, és molt important perseverar i no deixar de practicar-lo fins que el gos no ha interioritzat el significat d’aquestes dues paraules.

L’experta en conducta animal Jean Donaldson proposa al seu llibre la seqüència següent per practicar aquest exercici d’ensinistrament:

  1. Dóna l’ordre de “borda”.
  2. Fes alguna cosa que sàpigues que farà bordar el gos. Per exemple, el so del timbre de casa teva.
  3. Lladruc del gos.
  4. Reforça la conducta del gos amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  5. Dóna l’ordre de “calla”.
  6. Mostra al gos la recompensa (tros de menjar, llaminadura…).
  7. El gos s’interessa per aquesta recompensa i deixa de bordar.
  8. Quan estigui 3-5 segons en silenci premies la seva conducta amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  9. Dóna la recompensa després d’haver estat aquests 3-5 segons callat.
  10. Repeteix de nou tots els passos augmentant de mica en mica i progressivament el temps de “calla” fins als dos minuts.

És molt important repetir aquest exercici una vegada i una altra fins a assegurar-se que l’animal ha après el joc. Per garantir l’èxit d’aquesta activitat d’ensinistrament, l’amo haurà de donar l’ordre de “borda” sense el so del timbre de casa, aconseguint que el gos bordi en escoltar l’ordre. De la mateixa manera, el gos haurà d’obeir a l’ordre de “calla” sense necessitat de veure el trosset de menjar per avançat. Amb aquestes dues proves tindrem clar que s’ha completat el procés d’aprenentatge.

Altres pautes que et poden ajudar a minimitzar els lladrucs

-No provoquis que el lladruc doni resultat amb els humans. El gos executa moltes vegades el lladruc com a demanda d’alguna cosa. Si no us agraden els lladrucs excessius deixa de prestar-li atenció i de concedir totes les demandes dels seus lladrucs. L’únic que aconsegueixes accedint a totes les seves peticions és reforçar el lladruc.

-Mai castiguis o cridis el gos quan borda. Aquesta acció pot resultar contraproduent. Intenta treballar aquesta conducta des del reforçament positiu.

-Satisfaci les exigències físiques, socials i d’estimulació del gos. Per al benestar de l’animal és imprescindible que practiqui l’activitat física i que desenvolupi confiança i interacció amb altres gossos.

-Normalitza el lladruc en algunes situacions. Com hem comentat, el lladruc és un mitjà de comunicació del gos, per tant, en moltes situacions és important normalitzar aquesta acció sense necessitat de buscar una solució. Pot ser que el gos tingui gana, set o simplement que estigui jugant.

-Si cap d’aquestes mesures resulta efectiva contra els lladrucs excessius i molestos del teu gos, acudeix a un ensinistrador caní o consulta què fer amb el teu veterinari de confiança. Aquestes persones especialitzades segur que et poden ajudar a trobar una millor solució.

La població de l’àliga imperial ibèrica es recupera i puja un 53% a l’últim lustre

L’àliga imperial ibèrica es recupera després d’estar en perill d’extinció i actualment compta amb 841 parelles reproductores a la Península Ibèrica.

La població de l’àliga imperial ibèrica continua en vies de recuperació. El grup de treball d’aquesta espècie, integrat per representants d’administracions ambientals d’Espanya i Portugal, ha publicat els resultats del seguiment i treballs de conservació d’un dels animals més emblemàtics de la fauna espanyola.

Segons l’informe presentat, entre el 2021 i el 2022 es van censar un mínim de 841 parelles d’àligues imperial ibèrica, 821 a Espanya i 20 estimades a Portugal. Aquestes dades suposen un increment del 53% de la població des del 2017, any en què es va recopilar un cens a nivell ibèric amb un total de 536 parelles.

Un creixement concentrat en cinc comunitats autònomes

L’espècie es continua distribuint per cinc comunitats autònomes espanyoles, amb un total de 21 províncies amb ocupació. A partir del 2018, Granada, Conca i Palència ja tenen parelles reproductores d’aquest animal. Castella-la Manxa és la comunitat autònoma que acull més parelles reproductores. El 2022 es van censar 396 territoris d’àliga imperial ibèrica, fet que suposa el 47% del total existent a Espanya.

Andalusia també ha experimentat un increment molt important de parelles, des de les 70 registrades el 2011 a les 136 comptabilitzades el 2022, amb una notable ampliació a les serres Subbètiques i la província de Granada. A Castella i Lleó compten amb 131 parelles en clara tendència expansiva, principalment al nord de la regió.

La Comunitat de Madrid també alberga una elevada densitat d’àligues imperials ibèriques, arribant a les 83 parelles el 2022. A Extremadura ha augmentat la població, encara que a un ritme menor, acollint el 2022 un total de 75 parelles. Per part seva, Portugal informa d’un mínim de 17 parelles al seu territori, estimant-se la presència possible de 20, principalment distribuïdes per la regió de l’Alentejo i en àrees limítrofes amb Extremadura.

Recuperació amb èxit de l’espècie

La població reproductora de l’àliga imperial ibèrica ha mostrat una tendència a l’alça des que es van iniciar els treballs de seguiment i conservació i després de la seva inclusió al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. El primer cens de l’espècia, realitzat el 1974, només va comptabilitzar 39 parelles. L’any 2022 se’n van comptabilitzar 841, mentre que el 2023 es preveu actualitzar un nou cens complet que permeti confirmar la tendència creixent de l’espècie.

El control i la recuperació amb èxit de l’espècie ha estat possible gràcies a la tasca desenvolupada per administracions públiques, propietaris de finques privades, entitats conservacionistes i investigadors. La contribució financera del programa LIFE de la Unió Europea també va suposar el 1990 un impuls important per millorar el coneixement d’aquesta espècie i les amenaces que afronta, així com per desenvolupar un programa coordinat d’actuacions a Espanya.

Tot i aquests resultats positius, encara és important continuar mantenint els esforços de seguiment i investigació, d’inversió d’acord amb les esteses, de protecció d’àrees crítiques davant transformacions de l’hàbitat per implantació de desenvolupaments energètics i de conciliació de les pràctiques desenvolupades al medi rural.

Com que es tracta d’una espècie endèmica, Espanya i Portugal tenen la màxima responsabilitat global per assegurar la conservació d’aquesta espècie considerada prioritària en el conjunt de normes i convenis internacionals sobre conservació de la biodiversitat.

Indignació en el sector de Crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya davant una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona

El sector de Crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya acusa l’Ajuntament de Barcelona de “clara intromissió” i “competència deslleial”.

L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona d’un nou cementiri municipal amb servei de cremació i inhumació de cendres per a animals de companyia a partir de finals de l’any 2024 no ha satisfet tothom. El Sector de Crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya ha expressat la seva indignació davant aquesta iniciativa del consistori de la capital catalana.

“Considerem que la mesura adoptada per l’Ajuntament és una clara intromissió i competència deslleial en l’activitat empresarial del sector, que porta més de 20 anys desenvolupant la labor de manera transparent i professional”, ha expressat el sector de crematoris de Catalunya a través d’un comunicat.

A més, el col·lectiu no entén que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit participar dins aquest sector “sense previ avis, sense dialogar amb els professionals del sector i sense tenir en compte les necessitats de les famílies que recorren als nostres serveis”.

El sector de crematoris d’Animals de Companyia de Catalunya ha assegurat que el servei “de major vinculació” que va traslladar Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, durant la presentació del projecte de l’Ajuntament “està completament satisfet des de fa anys des del sector privat”. El grup especifica que ofereixen serveis d’incineració col·lectiva, incineració individual i incineració individual presencial als ciutadans de Barcelona i rodalies.

Per acabar, el col·lectiu ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que reconsideri la seva iniciativa i que abans de portar-la a terme dialogui amb les empreses especialitzades en aquest sector.

Nou mesos de presó per al propietari d’un gos que va aparèixer penjat a Jódar

Gràcies a l’esforç i la perseverança de l’Associació Galgos del Sur, el responsable de la mort de Simba ha estat castigat.

El Jutjat Penal número 2 de Jaén ha condemnat a nou mesos de presó el propietari de Simba, un gos de raça llaurador que va aparèixer penjat en un mas en ruïnes de Jódar, municipi de Jaén. A més, al responsable dels fets se li ha imposat una pena de 3 anys d’inhabilitació especial per a la tinença d’animals i els exercicis de professió, ofici o comerç que hi tingui a veure.

La sentència final ha estat possible gràcies a la denúncia inicial dels fets per part de l’Associació Màgina Animal de Jódar i la lluita insaciable de la protectora Galgos del Sur. L’organització de defensa de llebrers va exercir com a acusació popular al judici de la mort de Simba. En un primer lloc, el cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 3 d’Úbeda i posteriorment va ser reobert per l’Audiència Provincial de Jaén després d’un recurs d’apel·lació presentat per la mateixa associació.

Segons indica Galgos del Sur, la sentència considera que durant el mes d’octubre 2020, el propietari de Simba va conduir el gos fins a un mas en ruïnes de la localitat de Jódar i, “guiat per l’ànim d’ocasionar-li la mort, va lligar una corda al coll de l’animal i a una biga per penjar-lo”. Posteriorment, “l’acusat va procedir a donar de baixa l’animal”, al·legant falsament un accident com a causa de la mort.

El cas de Simba: una mort que no ha quedat impune

Dulce Aguilera, del despatx jurídic Justícia Animals & Medi Ambient i advocada de Galgos del Sur, ha valorat positivament el judici contra el propietari: “Ens sentim tremendament satisfets per la sentència obtinguda, ja que ens hem trobat amb multitud de traves al llarg del procediment per tirar-ho endavant”.

Tot i això, Aguilera lamenta que “si no hagués estat per la personació com a acusació popular de Galgos del Sud, aquest cas haguessis estat arxivat i oblidat per complet sense cap tipus de repercussió, tal com passa en la gran majoria de procediments penals per maltractament animal i on l’acusació la fa el fiscal”.

L’advocada de defensa animal considera que “precisament aquí és on rau la importància de les acusacions populars i particulars en aquest tipus de procediments on pràcticament es converteixen en garants de la continuïtat del procés penal”.