Les organitzacions de protecció animal AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat i compartit l’horror que amaguen les munteries, una modalitat de caça amb gossos característica d’Espanya. A través d’imatges i vídeos, les entitats animalistes han compartit el dolor i el patiment que viuen els animals durant l’activitat cinegètica.
Entre el 2021 i el 2023, AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat onze munteries de diverses províncies d’Espanya, un viver, dues gosseres de rehales i una processadora de carn de caça. Després d’indagar en aquestes pràctiques, les organitzacions de defensa animal han recopilat imatges molt dures de gossos malferits, apunyalaments, animals de caça agonitzant, caçadors suturant les ferides dels gossos sense supervisió veterinària, i fins i tot l’ús de medicaments il·legals.
AnimaNaturalis i CAS han consultat nombroses fonts oficials i han pogut confirmar que no hi ha un registre oficial de gossos utilitzats per la caça. Per tant, no hi ha dades concretes de cria i abandonament, dos dels principals problemes que afecten aquests animals. Tal com expliquen aquestes dues organitzacions, la Fundació Affinity apunta a la caça com a segona causa d’abandonament d’Espanya, i estima que prop de 22.000 gossos van ser abandonats per caçadors durant el 2021, un 13% del total.
La publicació d’aquesta investigació arriba després que la nova Llei de Protecció Animal espanyola tirés endavant el mes de març passat amb l’exclusió dels gossos de caça. Al principi, aquests animals anaven a rebre la protecció de la llei, però, una esmena presentada pel PSOE els va mantenir com a mers objectes i sense cap mena de control estatal. Des de llavors, la protecció dels gossos de caça depèn únicament de les normes autonòmiques.
L’horror de la cria
Durant la seva investigació, AnimaNaturalis i CAS han visitat un viver que es trobava en unes condicions lamentables. Segons les organitzacions, els materials estaven consumits per l’òxid, presentaven forats a les plaques metàl·liques, ferros i arestes afilades als seus espais. A més, van observar aigua en mal estat als abeuradors, així com trossos de pa dur directament sobre els excrements.
Per garantir l’èxit de la rehala –el grup de gossos utilitzat per a la munteria–, els caçadors busquen una raça específica de gos. Aquest creuament selectiu de gossos afavoreix el desenvolupament de malalties congènites sobre les cries, podent reduir l’esperança de vida dels animals. A més, la cria indiscriminada també incrementa els casos d’abandonament de ventradas no desitjades.
L’horror de les gosseres
En una investigació prèvia, les entitats de protecció animal ja havien observat com una trentena de xílings -lloc on s’allotgen els gossos de caça- on els gossos vivien en unes condicions insalubres, exposats a les inclemències meteorològiques i, en algunes ocasions, sense accés a menjar ni aigua en bon estat.
En el cas de les rehales, els seus propietaris poden albergar més de mig centenar d’animals a les gosseres, ja siguin separats els uns dels altres per gàbies, o bé en grans naus encadenats a terra o a la paret. Aquesta realitat la podem veure palesa en algunes de les imatges compartides sobre aquesta investigació.
L’horror del transport
Durant les munteries, les rehales poden recórrer llargues distàncies a la carretera. Si participen de més d’una munteria seguida, els gossos passen la nit als remolcs i furgonetes. Segons informen AnimaNaturalis i CAS, el reglament comunitari estableix que el propietari d’animals de companyia podrà anar acompanyat com a màxim de 5 animals tret de determinades excepcions, entre les quals s’inclou la participació en una activitat esportiva. Per tant, en el cas de les rehales, no es concreta un nombre limitat de gossos que es poden transportar.
Aquesta és una situació molt perillosa per als animals, ja que, en sortir dels remolcs, els gossos es trepitgen els uns als altres sobreexcitats. Les organitzacions asseguren que a cada remolc poden anar més de trenta animals, de vegades amb les cadenes envoltant-los el coll directament sense collaret, cosa que podria provocar una desgràcia en cas de col·lisió o accident.
L’horror de les lesions
Tal com han pogut comprovar les organitzacions responsables d’aquesta investigació, tots els gossos que participen en una munteria tenen el risc de patir una lesió, però els gossos “de agarre” són els més exposats al perill, ja que són els responsables d’immobilitzar els animals que persegueixen.
AnimaNaturalis i CAS Internacional han contemplat com els mateixos rehalers són els que, moltes vegades, s’encarreguen de suturar les ferides dels seus gossos o tancar-les amb una grapadora durant la munteria. També han observat com s’administrava injeccions i medicaments als animals sense la supervisió veterinària pertinent. Fins i tot en una ocasió, un rehaler va denegar els activistes de registrar la cura, indicant que estava subministrant al gos un medicament il·legal.
#STOPCAZA
Durant aquesta publicació hem vist alguns dels horrors destapats per AnimaNaturalis i CAS Internacional al llarg de la seva investigació a munteries. Les entitats de protecció animal han creat una campanya sota l’etiqueta #STOPCAZA i una pàgina web en què demanen a la població que signi per demanar més protecció per als gossos usats a la caça. Aquest és l’enllaç: www.perrosdecaza.org
A través d’aquest enllaç també es poden observar imatges i vídeos destapats per la investigació. Esperem que les autoritats competents prenguin consciència del maltractament que pateixen els gossos de caça i prohibeixin modalitats tan cruels com l’espanyola, una realitat que ja existeix a altres països com Dinamarca o Alemanya.
