La sequera i la crisi econòmica estan posant en risc la vida dels èquids a Catalunya

Les associacions de defensa animal alerten de la greu situació en què es troben els èquids a Catalunya. L’administració continua sense actuar, tot i que fa mesos que reben alertes i peticions d’ajuda des de les entitats.

L’actual crisi econòmica i climàtica ha empitjorat de manera dramàtica la precària situació dels èquids a Catalunya. Els centres hípics i particulars no estan rebent cap mena d’ajuda per part de les administracions locals i, des de gener, el nombre d’abandonaments i casos de maltractament de cavalls ha augmentat considerablement.

La gravetat de la situació ha provocat fins i tot que, cada setmana, el grup de refugis i protectores d’èquids de Catalunya (format per FAADA, Asociación Defensa Équidos, Proyecto Caballo, Les Set Cabretes, Fundació Miranda, Asociación Por Ellos, Santuari Cel Obert, Cavalls Mas El Pla, EQUUSOS, Mas Casanova, Refugio Tikotta y Associació per la Recuperació i Rehabilitació Equina) rebi desenes de trucades de persones que ja no poden continuar mantenint econòmicament els seus animals.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls. El pitjor no és la mort sinó l’agonia”, declara Laura Riera, responsable d’èquids de FAADA.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls”

A més, aquestes entitats asseguren que constantment arriben avisos per part de particulars que volen denunciar el lamentable estat en què es troben els èquids d’algunes hípiques o explotacions equines.

Segons indica FAADA, d’una banda, els preus dels farratges han augmentat considerablement i, tant particulars com centres que acullen èquids, no han pogut aguantar la situació de crisi i estan deixant d’alimentar els seus animals o estan buscant qui els reculli o els adopti. D’altra banda, totes les explotacions que mantenien els seus èquids en extensiu s’han vist obligades a comprar farratge, ja que, per culpa de la sequera, ja no creix herba a les pastures.

La fundació de defensa animal afegeix que, malauradament, la conselleria d’Acció Climàtica i Agenda Rural sembla haver oblidat la denominació d’explotació ramadera que va atorgar als centres hípics i particulars amb èquids. Els únics que estan rebent les tan anunciades ajudes econòmiques són els ramaders, mentre que els centres d’aquest tipus, malgrat haver de passar les mateixes inspeccions, estan completament desemparats.

FAADA ja havia mantingut reunions amb l’exconsellera Jordà sobre el tema, i ara alerta el nou conseller David Mascort:“Estem començant a rebre molts avisos que des de les entitats no podem atendre, si no s’atorguen ajudes o es comencen a comissar animals, ens trobarem amb centenars de cavalls morint-se de gana. Què farà aleshores la Conselleria?”.

Per acabar, l’organització de defensa animal recorda que mentre no hi hagi un control sobre la cria i el manteniment d’èquids el problema mai no es reduirà. Per això, ara més que mai és imprescindible la implicació de l’administració pública.

“El terme ‘emergència cinegètica’ és una fal·làcia que s’han inventat els caçadors per justificar la caça en qualsevol moment”

El Govern de la Generalitat de Catalunya concedeix una subvenció per valor de 295.000 euros als caçadors per combatre la superpoblació de conills i senglars.

El Departament d’Acció Climàtica (DAC) ha concedit una subvenció directa a la Federació Catalana de Caça (FCC) adreçada a finançar les despeses relacionades amb l’emergència cinegètica declarada en relació amb l’augment del porc senglar a zones de Girona i la superpoblació de conills a la plana de Lleida. Animalados s’ha posat en contacte amb la Plataforma No A la Caza (NAC) per analitzar aquesta decisió per part del govern català.

“Ens sembla una decisió desencertada. La caça és un dels principals motius pels quals es generen desequilibris als ecosistemes. Avui dia una gran quantitat d’animals que viuen a la muntanya procedeixen o tenen alguna consanguinitat amb animals salvatges criats en granges cinegètiques intensives, més de 300 legals i es desconeix el nombre de les il·legals a tot el país. És una cosa així com el ‘bomber piròman’. Això ho coneixen de sobres les administracions públiques i saben que caçar no només no soluciona ‘el problema’, sinó que ho agreuja”, declara NAC.

“En època electoral, els caçadors saben jugar molt bé les seves cartes. La caça mata indiscriminadament animals adults i sans i això provoca, per exemple, que les femelles madurin cada vegada més aviat, entrant abans en zel i perllongant-lo. També fa que portin més cries per part. És un mecanisme de defensa per assegurar la continuïtat de les espècies”, afegeix la Plataforma.

“La caça mata indiscriminadament animals adults i sans”

Segons el Departament, part de la subvenció està encaminada a armilles de protecció que es repartiran entre societats de caçadors quan actuïn en les àrees privades de caça en zona d’Emergència Cinegètica de Girona. El DAC argumenta aquesta concessió en què durant les batudes, molts gossos queden ferits i les despeses veterinàries per a la seva cura són elevades i una manera de prevenir-ho és protegir els gossos amb armilles.

La Federació Catalana de Caça ha especificat que, a més de destinar la subvenció a la compra d’armilles, aquesta ajuda servirà també per comprar 570.000 cartutxos dels quals seran beneficiàries les societats de caçadors de Lleida.

Part de la subvenció estaria dirigida a la compra d’armilles protectores/DAC

“Els diners se suposa que aniran destinats a comprar 570.000 cartutxos per abatre 300.000 conills a Lleida i 450 armilles per protegir els gossos dels danys que puguin patir mentre els fan participar en una lluita aferrissada per aniquilar 7.000 senglars a Girona, d’aquí a setembre… I a l’octubre comença la veda habitual de caça… D’on surten aquestes xifres? En quins censos es basen per prendre aquestes decisions? Com saben que hi ha superpoblació i no “concentració” d’aquestes espècies en un punt concret a causa de la sequera?”, es pregunta l’organització de defensa animal.

“Com saben que hi ha superpoblació i no ‘concentració’ d’aquestes espècies en un punt concret a causa de la sequera?”

“Molts animals s’acosten als humans a la recerca d’aigua, més que de menjar, i els regs per degoteig de molts cultius generen bassals que els animals fan servir per beure. Per culpa de l’agricultura intensiva i la millora de maquinària, no queden excedents d’aliments a terra que abans eren aprofitats pels animals i són triturats amb gran maquinària, per la qual cosa provoca que mengin directament de les plantes, danyant-les”, afegeixen a referència a la conducta de molts animals que són víctimes de l’activitat cinegètica.

Una subvenció ‘insuficient’ per als caçadors

Fa unes setmanes, Sergi Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, va expressar que no és raonable ni sostenible que sigui el col·lectiu caçador de Catalunya qui hagi de suportar de la seva butxaca totes les despeses derivades de l’emergència cinegètica declarada per la Generalitat amb l’objectiu d’abatre 7.000 senglars i 300.000 conills fins al setembre.

Segons el col·lectiu de caçadors, la quantia de la subvenció està lluny del cost real que genera la seva participació en el pla d’emergència cinegètica de la Generalitat. Així i tot, celebren que aquesta concessió “és una nova fita per a la FCC en benefici del col·lectiu” i un pas endavant per part de la Generalitat a l’hora de reconèixer “la importància i la tasca duta a terme pels caçadors i caçadores de Catalunya com a gestors del medi natural”.

Tot i això, NAC no està ni molt menys d’acord amb aquestes paraules dels caçadors i considera que “és un despropòsit que amb els impostos de tots s’estigui subvencionant una activitat violenta que no soluciona res i a sobre contamina i enverina els nostres espais naturals, aqüífers i altres animals (com les aus) amb el plom (plumbisme). Aquests 295.000 € de subvenció es podrien destinar a pal·liar els danys dels agricultors i a contractar biòlegs conservacionistes que ajudessin a implementar mesures alternatives a la caça que treballessin per restaurar l’equilibri que mai no es devia trencar”.

“Aquests 295.000 € de subvenció es podrien destinar a pal·liar els danys dels agricultors”

Els gossos de caça, víctimes d’una suposada emergència cinegètica

La participació dels caçadors al pla d’emergència cinegètica també ha tingut conseqüències negatives per als gossos. Segons la Plataforma NAC, “ells també són víctimes de la caça i pateixen maltractament i patiment extrem, considerats meres eines explotades com a armes per a benefici dels caçadors. Són útils en temporada, però un cop aquesta acaba solen, ser abandonats o directament els maten a cops o a trets, arrossegant-los o penjant-los. La fi de la temporada de caça és el motiu principal d’abandonament de gossos a Espanya”.

L’organització de defensa animal adverteix que “el terme emergència cinegètica és una fal·làcia que s’han inventat els caçadors per justificar la caça en qualsevol moment, fora de les vedes preestablertes i, per tant, no estan justificades. El mite de la superpoblació es converteix en el pretext de la matança. Primer eliminen els depredadors naturals, legalment o il·legalment, per ser considerats la seva ‘competència’ directa. Posteriorment, fan soltes als vedats dels animals criats en granges cinegètiques, garantint així la rendibilitat d’aquests en assegurar-los captures massives”.

“El mite de la superpoblació es converteix en el pretext de la matança”

“Els caçadors inverteixen molt esforç i diners a blanquejar la seva imatge i promocionar ‘el seu negoci’, autoproclamant-se els salvadors de cultius, malalties i accidents de trànsit. I encara aconsegueixen rebre milionàries subvencions per crear el problema i després una altra vegada per resoldre’l. Els efectes són devastadors: danys al medi ambient, massacre animal que delma la biodiversitat, destrossa de l’equilibri de la cadena tròfica natural i conversió dels camps en fàbriques de dianes vives. La superpoblació deixa de ser una raó que justifica la caça per constituir-se en la conseqüència interessada. La caça no és la solució, sinó la causa. El negoci de la mentida, la sang i la destrucció”, conclouen.

La platja de gossos de Llevant amplia la seva capacitat per aquest estiu

L’àrea de gossos de la platja de Llevant funcionarà del 27 de maig a l’11 de setembre.

Els gossos de Barcelona estan d’enhorabona. Un any més la platja de Llevant disposarà al seu extrem nord d’un espai d’esbarjo caní que estarà en funcionament durant tota la temporada alta, del 27 de maig al 11 de setembre.

L’espai caní, que es troba delimitat de la resta de la platja mitjançant una tanca, disposa aquest any de 1.500 m2, un 20% més que l’any passat. L’àrea de gossos de Llevant tindrà capacitat per a un total de 120 gossos. El grau d’ocupació de l’espai es podrà consultar a la web de banys i platges de l’Ajuntament de Barcelona.

A l’entrada de la platja de Llevant es manté un any més el Servei d’informació ambiental que funcionarà de 10:30h a 19:30h. A més d’explicar el funcionament de l’espai, en aquest punt es realitza el control de xip dels animals com a requisit indispensable per poder-hi accedir. Segons l’Ajuntament de Barcelona, tot el mobiliari de la zona de gossos està adaptat adequadament a les necessitats dels animals.

En la zona de la platja de gossos de Llevant es porta a cap un servei de neteja manual matí i tarda a les passeres de fusta, a l’espigó i a la zona d’accés i aparcament. Durant la nit es realitza una neteja mecànica amb tractor a una profunditat de 8 cm per contribuir a un major airejat de la sorra. Durant la temporada d’estiu 2022 van visitar la zona d’esbarjo caní un total de 13.728 gossos, dels quals aproximadament el 70% provenien de la ciutat de Barcelona.

Benestar Animal promou el lleure dels gossos pigall a la platja de Llevant

L’Ajuntament de Barcelona, a través del Departament de Benestar Animal i de la Direcció del Servei de Platges, ha arribat a un acord amb l’Associació d’Usuaris de Gossos Pigall de Catalunya per posar a disposició de l’entitat la platja de gossos de Llevant i reservar-les unes hores per a ells.

Els gossos pigall, més enllà de la imprescindible tasca de suport que fan dels seus tenidors, també necessiten el seu esbarjo i gaudir fent de gos. Per aquest motiu, s’ha acordar que aquest estiu de 2023 se’ls reservarà l’ús de la platja tres dies en uns horaris establerts: el dissabte 17 de juny, el diumenge 9 de juliol i el dissabte 5 d’agost de 8:30h a 10:30h.

Els gossos del CAACB visitaran les piscines de Can Jané

Els gossos del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) també tindran el seu moment d’esbarjo durant aquest estiu. L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una sortida perquè aquests animals passin el dia a les piscines per a gossos del recinte de Can Jané, situat a La Roca del Vallès.

Els voluntaris del CAACB aniran a aquestes piscines el pròxim 14 de juny amb 10 gossets al matí i 10 més a la tarda. Es tracta d’una experiència que fa anys que es fa i que se suma a les sortides a la platja de gossos de Llevant.

Pamplona habilita un nou recinte per a gats amb malalties infeccioses i amb difícil adopció

El nou pavelló del Centre d’Atenció a Animals de Pamplona té capacitat per a 20 gats. Actualment, són 10 els felins que ja resideixen en aquest espai.

Pamplona fa un nou pas en el seu objectiu de ser una ciutat petfriendly. El Centre d’Atenció a Animals de l’Ajuntament estrena un nou recinte per a gats. Aquest espai acollirà felins amb malalties infeccioses, que han d’estar aïllats, i també aquells amb difícil adopció.

El nou pavelló per a gats del Centre d’Atenció a Animals de Pamplona estarà dotat d’una zona enjardinada diferenciada de la resta per atendre les necessitats d’aquests animals. Per les seves circumstàncies especials, els felins que es trobin en aquest nou espai realitzaran estades de llarga durada o fins i tot es quedaran definitivament al centre davant de la impossibilitat de trobar-los una nova família.

El nou espai compta amb 20 metres quadrats interiors i 20 metres més d’esbarjo exterior. El pavelló es divideix en dos recintes diferenciats i separats físicament entre ells. D’una banda, un primer espai de 15 metres quadrats per a animals amb malalties infeccioses, que no poden estar en contacte amb altres animals. D’altra banda, 25 metres quadrats reservats per als felins que, per motius diversos, no són adoptables. En total, el nou espai té capacitat per a 20 gats: 15 de difícil adopció i 5 amb malalties infeccioses.

Centre d’Atenció a Animals de Pamplona/Ajuntament de Pamplona

Deu gats ja gaudeixen d’aquest nou espai felí

Actualment, el nou pavelló estrenat pel Centre d’Atenció a Animals ja compta amb un total de deu gats. A la zona de malalties infeccioses hi ha ‘Messi’, un gat molt sociable que va aparèixer, probablement abandonat, en una zona poligonal. A les proves que se li van fer en recollir-lo es va descobrir que era positiu al virus de leucèmia felina, per la qual cosa ha de romandre aïllat de la resta d’individus i només podrà ser adoptat per una família que no tingui més animals.

A l’altre recinte ja hi ha un total de nou gats, que procedeixen d’un decomís de 60 felins trobats en un cas d’una persona amb síndrome de Noè. La majoria d’aquests animals es van donar en acollida o adopció, però aquests nou gats fa més de quatre anys que són al centre i, lamentablement, ja no són adoptables a causa dels seus problemes de socialització.

Una reforma realitzada pel personal del centre

El nou espai felí del Centre d’Atenció a Animals de l’Ajuntament de Pamplona ha estat condicionat completament per part del personal del centre. Aquestes persones s’han encarregat de folrar l’exterior del mòdul de fusta, instal·lar jardineres i flors decoratives, així com dissenyar i construir el mobiliari nou de fusta a partir d’elements reciclats. També han canviat la gespa artificial i han creat noves zones de descans i lleure.

Davant la impossibilitat d’adopció d’alguns d’aquests animals, el centre municipal ha intentat oferir-los una qualitat de vida digna i feliç, una acció que aplaudim des d’Animalados. La creació d’aquest espai s’uneix a altres actuacions realitzades els darrers mesos al centre, com els pintats de les gàbies per a gossos. A més, es preveu treballar en les properes setmanes a la zona enjardinada, condicionant la zona veure’t i les bardisses del recinte.

Un cadàver de gos en descomposició, atacs, abandonaments i maltractament animal a Balaguer

La Fundació FAADA denuncia la inacció de la Paeria de Balaguer en gestió d’animals. La manca d’implicació del consistori ha desencadenat nombroses denúncies i casos d’inseguretat.

L’aparició d’un cadàver de gos davant del centre d’acollida d’animals de Balaguer descomponent-se durant uns quants dies sense que ningú hi intervingués ha estat la gota que ha fet vessar el got. I és que, segons informa FAADA, diversos veïns i entitats han alertat durant els darrers mesos de la manca d’actuació per part del consistori en qüestions relacionades amb els drets i el benestar animal.

La fundació de defensa animal ha explicat que van rebre l’avís de la presència del cadàver en avançat estat de descomposició al centre d’acollida per part d’una veïna de la localitat lleidatana. Aquesta persona, prèviament, havia demanat en va l’actuació per part de l’ajuntament.

Davant d’aquests casos, el consistori hauria hagut de fer-se càrrec del cadàver, comprovar la identificació de l’animal, esbrinar la causa de la mort i descobrir-ne el responsable, però no va passar res d’això. Davant la inacció de l’ajuntament, FAADA va posar en coneixement dels fets al cos del Seprona, sol·licitant que portessin ells a terme l’actuació que hauria d’haver fet la policia local.

Un centre d’acollida d’animals ruïnós i en desús

El centre d’acollida de Balaguer, davant del qual es trobava el cadàver de gos en un clar estat de descomposició, fa anys que està en obres i mai no s’ha arribat a obrir. Segons ha informat FAADA, les instal·lacions no disposen ni de llum, ni aigua, ni personal. A més, l’espai tampoc no compleix amb la resta dels requisits exigits per a aquest tipus de recintes.

Tot i això, la Fundació informa que actualment a l’edifici són mantinguts tres gossos, dos dels quals procedeixen d’un decomís, desconeixent-se l’atenció i les cures que reben tenint en compte que el cadàver d’un gos ha estat dies sencers al perímetre del centre públic sense que ningú de l’administració se n’adonés.

Nul·la gestió en protecció animal de l’Ajuntament de Balaguer

Malauradament, el cas del cadàver de gos descompost no és un fet aïllat sobre dret i protecció animal a Balaguer. Segons indica la Fundació FAADA, hi ha una preocupació estesa entre veïns i entitats sobre la nul·la gestió del consistori en tema de protecció animal.

El 17 de gener passat, sempre des de FAADA es va presentar una denúncia davant l’Ajuntament de Balaguer per les condicions de manteniment de tres gossos en una casa abandonada, aportant imatges que demostraven una situació d’insalubritat molt greu. Però el cas es va solucionar amb una simple i ràpida actuació de neteja. Des del consistori, mai no es va arribar a contestar la denúncia de l’entitat.

A més, la Fundació assenyala que el mes de març passat es va produir a la mateixa localitat un atac de dos gossos catalogats com a potencialment perillosos cap a un altre gos que va acabar morint. Aquests dos gossos ja havien produït nombrosos incidents i havien estat denunciats per veïns abans de causar la mort d’un altre animal. Finalment, l’Ajuntament de Balaguer va procedir al decomís dels dos gossos.

En el cas dels dos PPP, des de FAADA es va presentar una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Balaguer sobre quants avisos i denúncies s’havien rebut, quines actuacions s’havien dut a terme i quin centre d’acollida s’havien portat els dos gossos decomissats. Avui dia, el consistori no ha donat resposta a cap d’aquestes preguntes, i per això l’entitat de defensa animal ha presentat una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

“Aquesta manca d’actuació per part de l’Ajuntament està propiciant l’abandonament, el maltractament, i la tinença d’animals per part de persones no aptes que comporten a accidents on els perjudicats sempre són els animals. I així ho demostra el nombre creixent de denúncies que hem anat rebent al llarg de tot l’any”, declara Eva Fornieles, responsable del Departament d’Animals de companyia de FAADA.