Les protectores espanyoles van recollir el 2022 més de 288.000 gossos i gats

Les ventrades no desitjades són el principal motiu d’abandonament d’animals de companyia a Espanya

L’abandonament d’animals de companyia continua sent una de les principals xacres de la societat espanyola. Segons indica la nova edició de l’estudi ‘Él Nunca lo Haría’ de la Fundació Affinity, durant el 2022, les protectores espanyoles van recollir més de 288.000 gossos i gats (170.105 i 118.352 respectivament), una xifra que representa gairebé el 3% del total d’animals de companyia.

L’arribada de gossos i gats a les protectores van augmentar molt lleugerament respecte a l’any anterior, i encara estan per sota del nombre d’animals que es recollien abans de la pandèmia. En el cas dels gossos, la xifra se situa un 1,5% per sobre, mentre que el nombre de gats recollits és pràcticament idèntic, amb un ascens del 0,4%.

“Podem parlar d’una certa estabilitat en les xifres de gossos i gats recollits per les protectores, però continua sent un desafiament rellevant en què les persones, entitats, professionals i l’administració pública poden aportar solucions”, assegura la directora de la Fundació Affinity, Isabel Buil.

Recordem que aquestes xifres tan alarmants compartides a l’estudi ‘Él Nunca lo haría’ de la Fundació Affinity fan referència als gossos i gats recollits per les protectores espanyoles, per la qual cosa la xifra d’animals abandonats és més gran si tenim en compte altres motius com aquells animals morts a les carreteres o desapareguts.

Les ventrades no desitjades, el primer motiu d’abandonament

Segons l’informe publicat per la Fundació Affinity, les ventrades no desitjades continuen sent el primer motiu d’abandonament (19%). Els segueixen els problemes de comportament de l’animal (12%), la pèrdua d’interès pel gos o el gat (12%) i la fi de la temporada de caça (11%). Els problemes econòmics (9%) i el canvi d’habitatge (8%) són altres motius d’abandonament.

En el cas dels gossos abandonats, més de la meitat són d’edat adulta (57%), mentre que els cadells representen un 28% i els gossos avançats un 15%. Tot i això, dels gats recollits gairebé la meitat són cadells (48%), seguits dels adults (43%) i finalment els d’edat avançada, que representen el 9%. Només el 7% de gats que ingressen a protectores són de raça, mentre que la resta són mestissos.

“Ens preocupa especialment el cas dels gats que arriben a les entitats fruit, sobretot, de ventrades no desitjades, cosa que demostra que encara queda molta feina per fer. Per això, insistim en el control de la reproducció com a mesura clau”, ressalta Isabel Buil.

Els gats, els animals més vulnerables a l’abandonament

Segons l’informe, els gats són els animals més vulnerables a l’abandonament per diversos factors. A diferència dels gossos, la proporció de gats identificats que arriben als centres d’acollida és molt reduïda, i només un 3% porta microxip. Això és degut, en primer lloc, al fet que arriben molts cadells fruit de ventrades no desitjades que lògicament estan sense identificar; i, en segon lloc, els gats s’identifiquen menys perquè en ser domèstics i no sortir a l’exterior, es creu que no s’extraviaran, cosa que impossibilita que puguin ser tornats a les seves famílies en perdre’s.

Un altre dels factors alarmants és que molts dels gats recuperats estan ferits (15%) o malalts (38%) quan són recollits. Aquest fet podria influir que un 12% mori durant la seva estada al refugi, una xifra que triplica la de gossos morts a la protectora.

La identificació, clau per a la recuperació dels animals perduts

El factor clau en la recuperació d’un animal extraviat és la correcta identificació. El baix percentatge d’animals que arriben correctament identificats (26% en el cas dels gossos i 3% en el de gats) no millora en els darrers 10 anys. En aquest sentit, la identificació afavoreix la recuperació d’animals perduts, que tenen fins a 5 vegades més possibilitats de ser tornats a les famílies si porten microxip i les dades d’identificació són correctes.

Així combaten les altes temperatures els animals del Zoo de Barcelona

Fruita, gelats de brou, suc de fruita… Els cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona han adoptat mesures extraordinàries per garantir el benestar i salut dels animals durant els dies de calor intensa.

Com cada estiu, el Zoo de Barcelona ha anunciat una sèrie de mesures especials per pal·liar els efectes de les altes temperatures i preservar el benestar i la salut dels animals al centre. Segons l’Ajuntament de la capital catalana, aquestes accions contra la calor complementen les rutines d’atenció diària que reben totes les espècies del Zoo per part dels cuidadors i cuidadores.

Tot i que l’abundant vegetació provoca que les temperatures al Zoo siguin, de mitjana, tres graus inferiors als de la resta de la ciutat, quan el mercuri s’enfila, el centre activa un protocol especial del que es desprenen diferents mesures que tenen com a objectiu principal parar els efectes que la calor por tenir sobre les diferents espècies.

“Les mesures que prenem aquests dies són un signe del ferm compromís del Zoo de Barcelona amb el benestar de totes les espècies que hi són presents, i també una mostra de la nostra ràpida capacitat d’adaptació dels canvis d’entorn”, ha explicat Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona.

“Entre altres qüestions, es prioritza el manteniment del confort tèrmic dels hàbitats, es vetlla per la bona hidratació dels animals i posem en marxa totes les accions necessàries per garantir que poden seguir mantenint els seus hàbits de comportament habituals en les millors condiciones possibles, com el bany en el cas de les espècies més aquàtiques”, ha afegit.

La importància d’una bona hidratació en els animals

Garantir la bona hidratació dels animals és una de les prioritats. Durant aquesta època, l’equip de cuidadores i cuidadors renova amb més freqüència l’aigua dels abeuradors perquè estigui fresca pel consum de les diferents espècies.

També incrementen el nombre d’abeuradors que hi ha a disposició dels animals. Així mateix, s’intensifica la neteja i renovació de l’aigua de les zones de bany que tenen algunes espècies a les seves instal·lacions, una pràctica que es repeteix en el cas dels fangars, que tenen un paper important en la regulació tèrmica d’animals com els facoquers, el rinoceront i les elefantes.

En altres casos, com els de les elefantes, el bisó i el búfal nan els professionals del Zoo refresquen les instal·lacions amb mànegues d’aigua, una operació que, en alguns casos, com el dels pandes vermells, es realitza amb aspersors. En canvi, als felins i als ossos se’ls poden arribar a instal·lar ventiladors a les estances per afavorir una millor climatització.

L’alimentació és un altre element que les cuidadores i cuidadors del Zoo de Barcelona adapten i tenen molt en compte durant els mesos de més calor. Alguns exemples són la fruita i els gelats de brou o de suc de fruita que s’ofereixen als primats; els blocs de gel amb fruita per a les girafes; o els granissats de cucs per a les mangostes i les suricates.

Els animals del Zoo combaten les altes temperatures amb sucs i fruites/Zoo de Barcelona

Així és la renovada platja per a gossos de Tarragona: característiques, normativa i ubicació

L’espai d’esbarjo caní provisional d’enguany tindrà un total de 220 metres lineals, quatre vegades més que l’anterior platja per a gossos de Tarragona.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales i la consellera de Benestar Animal, Sandra Ramos, han presentat el nou espai habilitat per a gossos que es recupera a la platja del Miracle. La zona canina estarà ubicada a l’alçada de les roques, a tocar del Fortí de la Reina.

L’espai estarà disponible fins al 15 d’octubre. A partir de l’endemà i fins al 31 de març de l’any següent, està permesa la presència d’animals domèstics i companyia a totes les platges de la ciutat, a excepció dels gossos guia que és tot l’any, segons s’indica en l’Ordenança de Convivència Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona.

La novetat d’enguany és que la platja per a gossos ha ampliat substancialment l’espai permès pels animals, en total seran 220 metres lineals, el que comporta que sigui quatre vegades més que l’anterior, que constava d’uns 50 metres. L’espai està senyalitzat amb cartellera vertical i vigilat per la unitat de platges de la Guàrdia Urbana i Creu Roja.

“Tarragona és una ciutat respectuosa amb els animals. Cal reivindicar els seus drets i crear espais públics de coexistència com és aquest. En una ciutat del segle XXI cal treballar pel benestar dels animals”, ha declarat l’alcalde Rubén Viñuales durant la presentació d’aquest nou espai d’esbarjo caní.

La consellera Sandra Ramos ha destacat la importància del projecte d’una zona nova per a gossos a la platja de Tarragona: “només iniciar el mandat vam començar a treballar amb el Departament de Benestar Animal per saber com estava la situació i vam comprovar que no s’havia demanat autorització per enguany i, per tant, no es podia crear la platja per a gossos per aquest 2023”. Per aquest motiu i com a solució provisional, s’ha optat per la idea d’obrir una gran zona als animals i als seus amos a la platja del Miracle.

Normativa

-És obligatori recollir les deposicions dels animals.

-En tractar-se d’un espai obert, cal que els gossos estiguin lligats en tot moment.

-Els propietaris/àries són responsables legals davant de qualsevol dany que es pugui ocasionar a les instal·lacions o a altres animals.

-Els gossos potencialment perillosos han de portar en tot moment el morrió.

Ubicació

Consulta la guia de platges per a gossos de Catalunya:

 

La Fiscalia nega a la Generalitat l’autorització de l’ús de fosfur d’alumini per combatre la plaga de conills

L’Estat espanyol prohibeix al Govern de Catalunya l’ús del fosfur d’alumini, un verí altament tòxic i molt perillós per a tots els animals.

La Fiscalia General de Medi Ambient ha obert procediment per la denúncia interposada pel Partit PACMA, Lex Ànima i la Fundació Altarriba contra Teresa Jordà, exconsellera d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural, i Anna Sanitjas, Directora General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, per l’ús de fosfur d’alumini per acabar amb la superpoblació de conills.

Segons la part denunciant, la Generalitat, sense disposar dels permisos corresponents del Ministeri d’Agricultura, va autoritzar l’ús d’aquest verí altament tòxic i perillós per a una prova pilot de control poblacional que va tenir lloc durant el mes de març a la carretera de Lleida LV-7041, de Soses a Malcoreig, a la comarca del Segrià.

Els denunciants asseguren que l’empresa lleidatana de venda de cereals Miarnau Agritecno S.L, encarregada d’aplicar el fosfur d’alumini al llarg de la carretera durant la prova pilot, pertany a un agricultor vinculat al sector cinegètic. A més, Lex Ànima afirma que no hi ha cap licitació al portal de contractació de la Generalitat de Catalunya que autoritzi aquesta empresa a desenvolupar aquesta activitat, fet que suposa un “manifest cúmul de presumptes il·legalitats”.

“PACMA, Lex Ànima i Fundación Atarriba vam denunciar la bogeria que volien emprendre. La Fiscalia ens dóna la raó negant a la Generalitat l’autorització per utilitzar aquest verí per combatre aquesta suposada plaga de conills”, ha publicat a les seves xarxes socials Yolanda Morales, candidata a la presidència del Govern pel Partit PACMA.

Segons els experts, l’ús de fosfur d’alumini per al control poblacional no és eficient i, a més, es corre un risc molt elevat per a qualsevol ésser viu. “És un disbarat”, indica Octavio Pérez Luzardo, catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària de l’àrea de Toxicologia.

“El fosfur d’alumini es pot acumular al terreny i les aigües subterrànies. Afecta la respiració i el metabolisme de les cèl·lules, causant la mort de l’animal que l’ingereix o respira els gasos que deriven del contacte amb la humitat. Afecta tota la cadena tròfica”, especifica la candidata a PACMA, Yolanda Morales.

Per què hi ha una superpoblació de conills de Catalunya?

A la denúncia interposada, les entitats de defensa animal acusen Teresa Jordà i Anna Sanitjas d’haver desviat, presumptament, uns dos milions d’euros procedents de fons públics per al sector de la caça amb l’objectiu de controlar suposades plagues de conills que haurien estat provocades per les soltes provinents de granges cinegètiques que prèviament haurien autoritzat.

Segons les entitats de defensa animal, la part denunciada va autoritzar la solta de més de 15.000 animals cinegètics (uns 12.000 conills) per tot Catalunya el 2021. A més, haurien permès la matança d’unes 20.000 guineus per evitar la presència de depredadors naturals. Aquesta hauria estat la causa principal de la coneguda superpoblació de conills que tantes protestes va provocar entre els agricultors durant el mes de març.

Recordem que la superpoblació de conills a la plana de Lleida va ser una de les causes que va portar el departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural a declarar la situació d’emergència cinegètica, un concepte que, segons la Plataforma No a la Caça, simplement és “una excusa que els caçadors s’han inventat per justificar la caça en qualsevol moment”.

Per què és important implantar un microxip d’identificació als animals de companyia?

Amb la implantació del microxip podem recuperar el nostre animal de companyia si es perd o s’escapa.

Els xips per a animals, també coneguts com a microxips d’identificació, són dispositius petits que tenen la mida d’un gra d’arròs i que s’implanten sota la pell dels animals, generalment per la zona del coll, per identificar-los.

Aquests xips contenen un número d’identificació únic que es pot llegir a través d’un escàner especial i que brinden una forma permanent d’identificació per als animals de companyia. A diferència de les plaques d’identificació que es poden perdre o treure, els xips estan implantats al cos de l’animal i no es poden eliminar fàcilment.

El microxip té la mida d’un gra d’arròs/AMIC

La implantació del microxip d’identificació és un procediment ràpid i relativament indolor. L’acció és similar a una vacuna o la consecució d’una mostra de sang de l’animal. Aquesta identificació és una pràctica important i beneficiosa per diferents raons. Alguns dels motius més rellevants són els següents:

  1. Recuperació i reunificació d’animals perduts: si un animal de companyia es perd o s’escapa, el xip pot ajudar que el propietari legítim el pugui recuperar. Els refugis d’animals i els veterinaris solen escanejar els animals rescatats a la recerca de microxips, fet que facilita la identificació i la reunificació amb els seus amos.
  2. Prevenció de robatoris i trànsit amb animals. Els animals identificats amb microxip són menys propensos a ser robats i venuts de manera il·legal, ja que la seva identificació facilita la comprovació de la propietat. A més, el xip proporciona una manera de verificar la legalitat de la procedència d’un animal, cosa que, per altra banda, també ajuda a combatre el tràfic d’animals i la cria irresponsable.
  3. Els microxips també poden emmagatzemar informació mèdica rellevant sobre un animal, com les al·lèrgies, l’estat mèdic o les necessitats especials. Aquesta informació és especialment útil en cas d’emergència o quan un animal necessita rebre una atenció mèdica ràpida. Els veterinaris i els equips de rescat poden accedir a aquesta informació vital per proporcionar el tractament adequat.
  4. Compliment de regulacions i requisits legals. En alguns llocs, la identificació d’animals amb microxip és obligatòria per llei. Això és comunament requerit per a animals de companyia com a gossos i gats, i garanteix que els animals estiguin correctament registrats i compleixin amb les normes, com les vacunes obligatòries.
  5. Investigació i estadístiques. La identificació d’animals mitjançant microxip també pot contribuir a la recopilació de dades estadístiques sobre la població animal, com ara la quantitat d’animals perduts, trobats o adoptats. Aquestes dades poden ser utilitzades per millorar les polítiques i els programes de benestar animal, així com per comprendre millor les tendències i els problemes relacionats amb animals.

És obligatori fer servir el microxip a Espanya?

L’obligatorietat d’identificar amb microxip en animals depèn de la normativa específica de cada comunitat autònoma. A Catalunya, Comunitat de Madrid, Galícia, Cantàbria i Andalusia és obligatori per llei identificar amb microxip gossos, gats, fures, conills i equins.

Eva Remolina/AMIC