T’agraden les noves àrees per a gossos de Barcelona?

/8 Comentaris/a

Tanques més altes i de ferro i elements per facilitar el joc són els principals canvis de les noves àrees d’esbarjo

L’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a construir les noves àrees per a gossos que, en els propers dos anys, han de permetre que la capital catalana passi dels 32.000m2 de superfície d’ús per a gossos actuals als 38.500m2. En total hi ha previstes 12 noves àrees d’esbarjo, onze de les quals superaran els 700 metres quadrats, per garantir que cada un dels deu districtes que formen la ciutat tingui una gran àrea per a gossos. A l’Eixample, el districte més gran, se n’estrenaran dues d’aquestes dimensions (a l’Avinguda Mistral i plaça Letamendi) i una de més petita a la Gran Via de les Corts Catalanes amb carrer Nàpols. Aquesta última ja està acabada i oberta als veïns. Tincungos tenia moltes ganes de veure com seran les noves àrees d’esbarjo. Ja la hem visitat i hem fet algunes fotos.

arees per gossos barcelona

El nou espai ocupa una cantonada i té una part destinada als gossos i una altra (la del perímetre) destinada als vianants. Les principals novetats respecte les àrees d’esbarjo que s’han construït fins ara són les tanques. Enlloc de ser baixes i de fusta són altes (1,80 cm) i de ferro. Des del perímetre es por veure l’interior, de manera que qui ho prefereixi pot deixar el gos dins i esperar fora sense perdre de vista el seu gos. A la paret mitgera amb la finca adjacent, l’Ajuntament hi ha instal·lat una jardinera vertical, amb la intenció que les plantes, que són trepadores, s’hi enfilin gràcies a una reixa.

L’àmbit pròpiament de gossos té un paviment tou i s’hi ha instal·lat uns elements prefabricats de formigó per tal que els gossos puguin jugar, tot passant per dins o apujant-se a sobre. El terra és de sauló i es vol que pugui drenar l’aigua de la pluja i la dels aspersors que s’activaran per netejar els orins dels gossos. També hi ha bancs i papereres i la zona predomina l’ombra. L’espai ocupa 463 metres quadrats (entre la zona de gossos i la de vianants) i el pressupost previst era de 200.000 euros.

Com que queden noves àrees d’esbarjo per fer, ens interessa molt que ens digueu què us sembla el nou disseny d’àrees d’esbarjo.

Àrees per a gossos: la guía de Barcelona

/0 Comentaris/a ,

Consulta tota la informació sobre les noves i antigues àrees per a gossos a Barcelona

El govern municipal d’Ada Colau continua amb el seu projecte de fer arribar una nova àrea per a gossos a cada districte. Aquesta mesura, la més ambiciosa a nivell econòmic en matèria animalista, compta ja amb ja amb números i concreció. Les noves àrees per a gossos costaran prop d’1,9 milions d’euros, segons el propi Ajuntament. Unes xifres molt elevades que no han solucionat el problema de la mobilitat amb els gossos, segons el seguiment que hem pogut fer des de Animalados. La intenció per part del consistori d’Ada Colau és desplaçar progressivament els gossos dels parcs cap a les noves àrees d’esbarjo, fet que ha provocat fortes disputes entre els veïns i l’Ajuntament de Barcelona. 

Algunes de les noves àrees han tingut molt bona acollida entre l’opinió pública, com l’àrea de les Corts. Però altres, com l’àrea situada a Gran Via amb el carrer Nàpols ja presenta seriosos problemes a l’Eixample. Les àrees per a gossos que no funcionen bé resulten un problema. L’Ajuntament s’havia proposat evitar que els barcelonins accedissin a parcs públics amb els seus gossos, amb el que la seva entrada ha estat prohibida en la majoria d’ells. És el cas de la nova àrea per a gossos a Sarrià-Sant Gervasi.  Els usuaris es troben ara amb àrees per a gossos que, en alguns casos, no funcionen bé, i alhora, davant la impossibilitat d’anar a parcs públics amb els seus gossos. L’Ajuntament ha previst que cada districte compti amb almenys una gran àrea, amb un mínim de 700m².

En aquest mapa es pot consultar on s’ ubicaran les noves àrees d’esbarjo per a gossos.

Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Sant Andreu comptaran amb noves instal·lacions, que es poden observar en el següent mapa. A l’Eixample, en canvi, s’ha optat per ampliar les superfícies existents.

Els antics pipi-cans

Algunes de les noves àrees per a gossos estan lluny de molts veïns. En el següent enllaç es poden consultar els antics pipi-cans “de tota la vida”. Molts d’ells estan en mal estat o són petits. Una queixa molt habitual és que les reixes estan molt baixes, de manera que molts gossos poden escapar-s’hi. En el següent enllaç es poden consultar la majoria dels antics pipi-cans. 

 Consulta aquí totes les àrees de gossos ja existents 

Criticisme amb els nous espais

La plataforma ciutadana Espai Gos BCN, s’havia mostrat crítica amb els nous espais proposats per l’ajuntament en la seva fase inicial. Al seu entendre, l’ampliació anunciada era del tot insuficient i va reclamar més zones d’esbarjo i més grans. També apostaren per més espais compartits, on hi puguin ser els gossos amb els veïns. Fins al moment, no han valorat les noves dades aportades per l’Ajuntament, que ara inclouen una previsió futura de les àrees de Priorat (Sants-Montjuic) i la plaça Alfons Comín (Gràcia).

La zona d’esbarjo més àmplia serà la de Sarrià-Sant Gervasi, amb 1.300m²: S’hi podrà accedir en el xamfrà dels carrers de Ganduxer i Bori i Fontestà. La resta d’espais habilitats tindran, com a mínim, 700m². 

La mesura és un intent per part del consistori per evitar multar aquells que portin el gos deslligat. Una mesura molt polèmica que la pròpia Colau ja estudia ajornar. 

 

Els nous urinaris per a gossos de Barcelona són capaços de convertir l’orina en fertilitzant

/0 Comentaris/a

“La idea va sorgir després que un senyor em recriminés que el meu gos fes pipí en un arbre”

Un inventor per la força. Nico Jardí, la persona que hi ha darrere d’Urban Dog, l’empresa que fabrica els urinaris per a gossos que s’instal·laran a la platja de Llevant de Barcelona, és un animalista, veí de Sant Joan Despí que feia temps que estava preocupat per com els gossos embruten la ciutat. “Ho hem de reconèixer, els amos dels gossos som el col·lectiu que més embrutem”, afirma. Com fan tants altres amos de gossos, en Nico Jardí intentava que el seu millor amic, en Pluto, no fes pipí ni a les portes dels comerços, ni a les façanes dels edificis ni a les rodes dels cotxes i el motivava perquè orinés als arbres. Fins i tot prenia la precaució d’anar canviant d’arbre, per evitar que no s’acumulés massa orina i acabés malmetent l’arbre. Però un vespre, un veí li va recriminar que el seu gos fes pipí en un arbre. “Aquell dia vaig estar tota la nit donant-li voltes al cap”, recorda.

 

Després d’una nit en blanc, va decidir crear una instal·lació, que tenia sorra a la base, per aconseguir que els gossos fessin allà les seves necessitats. El prototip es va posar a prova a la Protectora d’Animals de Mataró. L’assaig va funcionar prou bé, ja que els gossos preferien fer les seves necessitats en aquell nou invent que a qualsevol altre lloc. Però al cap dels dies la sorra feia massa pudor. Més endavant, mentre encara li donava voltes al seu projecte, va veure com uns jardiners de Sant Joan Despí podaven els arbres i els va preguntar què en farien de la vegetació sobrant. “Em van dir que la tiraven i vaig tenir una idea”, explica. Després de fer diferents analítiques va comprovar que el pipí s’impregnava a les restes vegetals que, un cop absorbien el nitrogen de l’orina, es convertien en adob. Amb aquesta certesa va tornar a dissenyar el seu invent, ara afegint restes vegetals a la base. Va patentar la idea i es posar en contacte amb l’empresa Ado per comercialitzar el producte. I ara, després d’haver invertit tots els seus estalvis diu orgullós: “Els amos dels gossos, enlloc d’embrutar, generem fertilitzant”. 

La seva empresa, Urban Dog Nature, ja té acords signats amb ajuntaments catalans com el de Llagostera, Vilassar de Mar, La Palma de Cervelló, Selva del Camp, el Papiol i també amb algun municipi del País Basc. La instal·lació permet la inserció de publicitat, de manera que si els ajuntaments troben algun anunciant interessat, els pot sortir de franc. “L’Ajuntament de Sant Joan Despí gasta cada any uns 36.000 euros amb la recuperació de mobiliari urbà, una part del qual s’ha malmès per culpa del pipí dels gossos”, diu.

Un cop instal·lats els urinaris, n’hi ha prou en canviar les restes vegetals cada mes i mig a l’estiu i cada tres mesos a l’hivern. Tot i que l’invent redueix l’afectació dels gossos a la ciutat, Jardí llença una reflexió: “Cada vegada hi ha més gent amb gos a la ciutat i crec que ja ha arribat el punt que s’ha trencat l’equilibri”.

Per qui vulgui i tingui prou paciència, també es pot ensenyar el gos a defecar en aquesta plataforma. En aquest cas, s’ha de recollir, però així s’evita embrutar la vorera de la ciutat.

Aquest invent, però, no fa miracles: “Les persones que no recullen les caques dels gossos no tenen res a veure amb tot això. Són incívics i prou. Jo només volia trobar una solució per a les persones cíviques”, explica.   

 

Barcelona instal•larà urinaris i dutxes per a gossos a la platja de Llevant

/1 Comentari/a

La mesura vol reduir l’impacte que els gossos poden provocar durant les hores de bany

La platja per a gossos que l’Ajuntament de Barcelona està preparant a la zona de Llevant tindrà també dutxes i urinaris per als animals, segons ha pogut saber animalados.com. L’objectiu d’aquestes dues instal·lacions és fer més amable l’estada dels gossos a la platja i, al mateix temps, intentar que l’impacte dels cans no malmeti l’espai.

Alguns veïns de la zona de Diagonal Mar ja han protestat per la decisió de l’Ajuntament de destinar als gossos una platja de la ciutat (la que es troba més al nord). El govern municipal està disposat a iniciar aquesta pilot, llargament reivindicada, i està prenent totes les mesures possibles perquè l’experiència funcioni bé i la platja acabi sent definitiva.

A Catalunya i el País Basc ja existeixen més d’una desena de ciutats que compten amb urinaris per a gossos, com Llagostera, Selva del Camp, Vilassar de Mar, La Palma de Cevelló o Calafell. El model, fabricat per l’empresa Urban Dog i distribuït per Ado S.A., està fabricat amb acer inoxidable i conté restes vegetals a la base. Aquest sistema garanteix que l’orina no faci pudor, ja que les restes vegetals l’absorbeixen. A més, segons explica el seu creador, Nico Jardí, “les restes vegetals que hi ha a la base s’acaben convertint amb adob”, gràcies al nitrogen que absorbeixen de l’orina.

En un principi es va considerar necessari impregnar l’estructura amb feromones, per atraure els gossos a fer pipi però, a base de provar-ho, van descobrir que no feia cap falta: “La poca olor que queda entre la vegetació és suficient perquè els gossos la sentin i tinguin ganes d’anar a fer pipí allà”, explica Jardí.

urinarios perros playa barcelona

La majoria d’orinaris instal·lats ocupen 1 metre per 80 cm, però els dos urinaris que l’Ajuntament de Barcelona instal·larà a la platja de Llevant ocuparan 1,50 m x 1,50m. A la base sota la qual hi ha les restes vegetals, els gossos també poden defecar. Després, com sempre, cal recollir-la, però així no s’embruten les voreres. Els nous urinaris es fabricaran amb un dels millors acers inoxidables (el 316), per reduir l’erosió que pot provocar la salinitat del mar. Els urinaris tindran un xapa alta perquè els usuaris els puguin distingir des de lluny.

La nova platja per a gossos de Barcelona també tindrà una dutxa per a gossos, “perquè es puguin refrescar i netejar”, segons explica Rubén Adelantado, responsable de l’empresa Ado, fabricant de l’invent. “Funciona com un túnel de rentat per a cotxes”, segons Adelantado. La seva empresa ja ha instal.lat sistemes similars en càmpings.

Finalment, la nova platja també tindrà fonts per a gossos.

 

Els gossos d’assistència: el millor amic de l’home i el millor ajudant

/0 Comentaris/a

Els gossos són capaços d’avisar l’amo quan està a punt de patir una baixada de sucre

La companyia que els gossos fan a les persones i l’amor i l’estima que són capaços de generar no tenen preu. Segurament, aquesta és la principal aportació que els gossos fan als humans. Però el millor amic de l’home ho és també perquè ha demostrat amb escreix que és capaç d’arribar allà on ni tan sols els sers humans ho poden fer. Hi ha ajudes importantíssimes que els gossos donen als humans que no podríem substituir per cap altra màquina o ser viu. És a dir: o ho fan els gossos o no ho fa ningú.

Els gossos capaços d’ajudar els homes són coneguts com “gossos d’assistència” i es poden dividir en cinc grans grups, segons la Generalitat de Catalunya:

  1. Gos guia o pigall:ensinistrat per guiar persones amb discapacitat visual o sordcegues.
  2. Gos de servei:ensinistrat per prestar ajut a persones amb discapacitat física tant en l’entorn privat com en l’extern.
  3. Gos de senyalització de sons:ensinistrat per avisar les persones sordes de diferents sons i indicar la font de procedència.
  4. Gos d’avís:ensinistrat per donar una alerta mèdica en cas de crisi epilèptica, diabètica o altres tipus de malalties que es reconeguin.
  5. Gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista:ensinistrat per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorns de l’espectre autista.

Una de les institucions que millor coneix aquests gossos és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El ventall de cursos i postgraus sobre ensinistrament que ofereix aquest centre és un dels més amplis. La directora del programa és la Margarita Macías. “El Ferrari dels gossos d’assistència és el gos d’alerta mèdica”, diu convençuda. “Són capaços de detectar les pujades o baixades de sucre que pateixen les persones diabètiques abans que elles se n’adonin” i les avisen perquè es prenguin la glucosa o el medicament pertinent. Per detectar les pujades i baixades de sucre, els gossos utilitzen la seva millor arma: l’olfacte. Prèviament ensinistrats, els gossos saben quina és l’olor que desprenen les persones quan el seu nivell de sucre és correcte i detecten quan es produeixen alteracions. La vida d’un diabètic amb un Ferrari al seu costat canvia radicalment. És per aquest motiu que se’l considera el millor dels gossos d’ensinistrament.  

També mereixen atenció els gossos de senyalització de sons. Per exemple, quan sona el despertador d’una persona sorda, és el gos qui es desperta amb el so i qui avisa a l’amo que ja ha arribat l’hora de començar el dia. L’amo s’aixeca, apaga el despertador i li dóna les gràcies al seu despertador pelut. Però aquests animals també són capaços de reaccionar quan el so és un avís d’una situació d’alarma. Per exemple, un nen petit que plora a la seva habitació o una alarma d’incendi. En aquests casos, els gossos de senyalització de sons alerten l’amo i quan aquest es posa en moviment li van barrant el pas fins que no esculli la direcció correcta, que pot ser l’habitació del fill que plora. D’aquesta manera l’obliguen a seguir la direcció que ells volen. 

Finalment, també hi ha els gossos pigall, que són els ulls de les persones cegues. La primera escola d’ensinistrament d’aquest tipus de gossos es va crear a Alemanya l’any 1916 i des de llavors han proliferat per tot el món. El sistema varia en funció del país, però normalment hi ha uns professionals que ensinistren els gos i després el posen en contacte amb la persona cega. Conviuran durant unes dues setmanes per analitzar si la parella és adequada. El director del Departament d’Etologia de la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, Vilmos Csányi, explicava en el seu llibre “Si els gossos poguessin parlar”, que havien viscut situacions excepcionals, com la d’una gossa que es deia Emma, i que va entendre per si sola que la cabina de telèfon on sempre anava a trucar el seu amo no funcionava i el va acompanyar fins a una altra. Parlant amb les persones cegues, també havien descobert que un altre gos, el Mike, era capaç de guiar al seu amo a casa dels amics tot i haver-hi estat una sola vegada. Una de les conclusions a les que ha arribat l’equip de Csányi, és que “els gossos que estan més vinculats als seus amos són els més efectius en la conducció”.