Barcelona adopta per fi l’esterilització com a mètode per controlar la població de coloms

/0 Comentaris/a

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (CPDA), amb la col·laboració de 152 associacions animalistes agrupades a la Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya (CIPAC), han aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona canviï el criteri alhora d’intentar controlar la població de coloms. Aquest fet comportarà, d’una banda, que el consistori barceloní compleixi la normativa en matèria de protecció dels drets dels animals, i de l’altra que el control de població d’aus urbanes es faci per mètodes ètics, efectius i amb menor cost econòmic possible. Després de molts mesos de denúncies i requeriments per part de la CPDA i la CIPAC,  l’Ajuntament de Barcelona ha accedit a substituir les matances de coloms per un mètode ètic, efectiu i econòmic que funciona exitosament fa més de 15 anys a tota Europa, a diversos municipis catalans i a altres ciutats de l’Estat com Alacant i València. El mètode d’esterilització es basa en la ingesta de nicarbazina, medicament que està aprovat pel Registre Sanitari de la Unió Europea i el Registre Sanitari d’Espanya per inhibir la formació d’ous en les aus i del que s’han realitzat diverses proves científiques que evidencien la reducció de forma efectiva del número d’individus, a més amb un cost econòmic molt inferior al que suposa matar a les aus.

Aquest nou mètode per controlar la població de coloms, que és d’uns 85.000 exemplars a la ciutat, s’implantarà definint, en primer lloc, la metodologia per implementar aquesta iniciativa que es detallarà amb un cens que l’Ajuntament elaborarà entre desembre i febrer. Durant aquest temps se suspèn la captura com a mètode de control amb la finalitat d’evitar interferències en els resultats. Posteriorment a l’elaboració del cens, s’instal·laran a partir d’abril quaranta dispensadors de pinso anticonceptiu distribuïts en els diferents districtes, amb l’objectiu de poder dur a terme la primera anàlisi a finals de l’any vinent. El tractament anticonceptiu actua primer en els exemplars més joves i progressivament sobre els subdominants i dominants, i l’ajuntament preveu que la reducció de la població sigui d’un 20% el primer any, i d’entre el 70 i el 80% en quatre o cinc anys. Els experts coincideixen que el nombre ideal seria entre 50.000 i 80.000 exemplars ja que originen focus de brutícia i suposen un risc potencial per a la salut pública. La direcció científica del programa serà obra del doctor del departament de Medicina i Cirurgia d’Animals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Santiago Lavin, i els treballs de cens estaran dirigits pel doctor del Museu de Ciències Naturals Carles Senar, mentre que el àrea d’Ecologia i l’Agència de Salut Pública faran el seguiment.

La Comissió com la plataforma animalista celebren el canvi de criteri perquè els mètodes utilizats fins al moment han demostrat ser contraproduents. El control de població d’animals basat en l’eliminació dels individus, com les captures i mort per inhalació de gas en els coloms o la caça massiva dels senglars han acabat provocant una alteració de l’ecosistema amb conseqüències nefastes traduïdes en un increment alarmant de la població d’aquests animals. Així es constata en un Informe del Museu d’Història Natural de l’any 2009 i en el Conveni de Col·laboració que totes les Comissions de Protecció dels Drets dels Animals dels Col·legis d’Advocats de Catalunya han subscrit recentment amb la Universitat Autònoma de Barcelona per recolzar el projecte d’investigació d’una vacuna patentada que esterilitza als porcs senglars.

Un cop s’ha comprovat que els mètodes cruels de control de poblacions d’animals han fracassat per la seva ineficàcia, la CPDA i la CIPAC consideren que l’únic camí actualment possible és la implantació de mètodes ètics emparats en la Llei de Protecció d’Animals de Catalunya, que a més de respectar els drets dels animals tenen una gran eficàcia i un menor cost econòmic per al ciutadà. L’Ajuntament considera que és un procés que a mig termini permetrà abandonar definitivament el mètode de control basat en captures. Una victòria per al món animalista i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, que va ser pioner en la creació l’any 2002 de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals, que té com a objectiu conscienciar la societat contra el maltractament animal, formar als advocats interessats en la causa i actuar davant qualsevol situació denunciable.

 

Voluntaris Itinerants: en ruta per la dignitat dels animals

/0 Comentaris/a

Que pesi més la motivació en la defensa dels drets dels animals que es troben en refugis que la vinculació a la protectora on un col·labora. Sota la premissa que no és tan rellevant on la gent ajudi, sinó que ho faci, neix Voluntaris Itinerants, que es va constituir aquest mes de setembre després d’un any de treball conjunt en la protectora d’Òdena (Anoia), una de les que compta amb més col·laboradors a Catalunya. Un temps en el qual es van adonar que un dels principals problemes dels refugis és que molta gent que s’apunta per col·laborar ho acaba deixant perquè no poden assumir el compromís que se’ls exigeix perdent-se pel camí un capital humà immens. Jaime Mateu, president de l’associació, explica que “l’obligació d’haver d’anar cada setmana a un refugi fa que molta gent ho deixi per falta de temps sense oblidar-nos que hi ha persones que només disposen d’unes setmanes per col·laborar a l’any o que estan de pas per una ciutat i tenen ganes d’ajudar “. Uns voluntaris que poden exercir diferents rols no sempre relacionats amb la cura dels gossos, ja que alguns d’ells són publicistes que dissenyen campanyes o advocats que els assessoren en qüestions legals. L’objectiu de l’associació és com relata Mateu “ajudar a millorar la vida dels animals que viuen en protectores, així com la seva socialització, i dur a terme les reformes necessàries de les instal·lacions”.
Malgrat que a mig termini volen créixer i ajudar a un major nombre de protectores a Catalunya, ara mateix l’entitat destina tota la seva energia a la d’Òdena, que inesperadament tanca les portes a finals d’any. Olescan, l’associació que el dirigeix, justifica la decisió de clausurar-la per la reestructuració que vol dur a terme a la xarxa de refugis que gestiona. La col·laboració de Voluntaris Itinerants amb aquest recinte s’inicia a finals de setembre de l’any passat construint habitacles amb palets  i aconseguint llits i mantes perquè els gossos estiguessin resguardats del fred. En una segona fase, els voluntaris van construir més tanques al recinte per aprofitar millor l’espai, i en la tercera van crear un magatzem i van condicionar un espai com a consultori veterinari per millorar l’organització logística de la protectora. Ara tenen davant seu el repte més important: que els gossos que encara hi són trobin una família que els vulgui o com a mal menor una casa d’acollida temporal. A mitjans de setembre hi havia 120 gossos i gràcies a la campanya que van promoure el nombre es va reduir a finals d’octubre a 97. Una xifra que van aprofitar per llançar via Twitter el hashtag # los97deÒdena, que ara mateix són 70. “Les primeres setmanes van ser una autèntica bogeria, el telèfon no deixava de sonar i el refugi semblava la Rambla amb desenes de persones que venien per adoptar un gos, però en els últims deu dies no hem tingut cap visita, sembla com si la gent s’hagués oblidat que encara queden gossos que necessiten una família “lamenta Mateu.
Si trobar més famílies que estiguin disposades a adoptar-los està resultant una tasca complicada, la tipologia dels cans que viuen al refugi tampoc hi ajuda. “Molts d’aquests gossos pateixen la Síndrome de Noè pel fet d’haver conviscut amb gent que acumula nombrosos animals a casa sense donar-los cap tipus d’atenció o cura, són animals que no mosseguen ni ataquen, però que no interaccionen amb els humans perquè mai els han tret a passejar ni els han fet cas i en viure en llocs tan reduïts tenen fòbia dels espais oberts i por a les persones i s’amaguen “. Ni Mateu ni la resta de voluntaris de l’associació pensen rendir-se i  lluitaran fins a l’últim dia (31 de desembre) perquè no quedi cap gos a Òdena. Quan ho aconsegueixin aniran a un altre refugi per millorar les condicions de les instal·lacions i el benestar dels animals mentre busquen nous voluntaris perquè sigui autosuficient. Perquè com remarca Mateu “la majoria de les protectores no tenen els recursos suficients i sempre necessiten gent”. Una ruta itinerant que té com a objectiu final “interconnectar aquests refugis perquè col·laborin entre ells”.

Fotografia de Claudia Álvarez

 

Gatejant a l’Ateneu Barcelonès

/0 Comentaris/a

Amb l’aforament complet des de tres setmanes abans de la trobada del 26 de novembre, la Plataforma Gatera una vegada mes es felicita per l’interès i compromís mostrat per les gateres. Són majoritàriament dones les que van a formar-se sobre les bones pràctiques en la gestió de colònies de gats perquè solen ser elles mateixes les que les alimenten i protegeixen. Per proveir de benestar als gats forals cal capturar-los, deixar-los anar i tornar al seu territori d’origen. Aquest procés que en anglès respon a les sigles TNR en castellà es diu CES. L’administració municipal és la responsable legal del maneig i convivència d’animals domèstics així que fa bé de promoure sinergies i col·laboracions que optimitzen el treball voluntari de moltes persones i contribueixen a l’harmonia local. La distribució de recursos i la supervisió de resultats deriva en un balanç molt positiu que tècnics i polítics d’algunes poblacions no han sabut aconseguir. Desafiant les inclemències del temps, l’escassetat de recursos i de vegades a la incomprensió de l’entorn les persones que estimen els gats més enllà de la convivència sota un mateix sostre tenen alguna cosa d’heroic. Com a mínim un cop l’any gateres dels mes distants racons de l’Estat es troben i es nodreixen del saber d’experts locals i estrangers. Amb vista a ampliar l’extensió física i temporal, les Jornades Felines Europees rubriquen amb èxit el que és l’esdeveniment felí no professional més important del continent.

Emma Infante

Relaxa’t amb el teu gos!

/0 Comentaris/a

Esteu estressats? Sentiu que necessiteu compartir més temps amb el vostre gos? Cansats de les activitats de sempre? Patrícia Guerrero ens ofereix una fantàstica alternativa: el Doga, ioga amb el teu gos. Aquesta activitat, que va néixer als EUA de la mà de Suzi Teiltelman, ha estat adaptada per Guerrero, educadora canina titulada en Doga (no en ioga, ja que són conceptes diferents) incloent també estiraments per a gossos esportistes i exercicis de propiocepció. Encara que segurament molts us heu quedat una mica desconcertats, aquesta és una activitat per a tot tipus de persones i gossos, cada un amb el seu estil i al seu ritme.

Quin és l’objectiu del Doga? Tal com ens explica Guerrero, aquesta activitat té com a objectiu principal “poder relaxar-te amb el teu company” i “connectar amb ell” d’una forma molt original. Gràcies a les postures adaptades i als massatges que es realitzen a la sessió, el nostre gos aprendrà a habituar-se a estar amb altres gossos de manera tranquil·la i relaxada. Els humans també aprendrem a fer estiraments als nostres companys perquè no pateixin cap lesió i mantinguin un bon estat físic, com nosaltres. Com ens explica l’educadora, la rutina del Doga és la següent: massatge i estiraments, postures inspirades en el ioga, estiraments i, finalment, relaxació, amb música i conte zen inclosos. A part de ser una activitat relaxant i divertida, permet al nostre gos la possibilitat de socialitzar-se amb altres congèneres, així com l’exercici realitzat millorarà la seva flexibilitat i circulació.

Però com es percep el DOGA quan ets alumne? Encara que ho hem preguntat als nostres amics canins, no hem pogut transcriure, així que hem parlat amb una de les alumnes humanes, Silvia Speroni, que acudeix a classe amb Grillo.
Grillo, un mestís tipus Jack Russell de vuit anys, va ser adoptat per la Silvia en fa cinc. No sabem què mals moments va viure abans de tenir la sort de compartir la vida amb la seva actual companya humana, però Grillo encara té moltes pors i estrès. Per intentar que el seu amic tingui millor qualitat de vida i aconsegueixi estar més tranquil, Silvia es va apuntar a les classes de Doga, mitjançant recomanació d’una amiga. Ella ja havia practicat ioga abans, així que li va semblar una bona idea poder compartir aquesta activitat amb ell. “La part que més m’agrada és la de les posicions difícils, en Grillo es queda tan petrificat que es deixa fer tot”, comenta entre rialles la Sílvia. També li encanten els estiraments, que li ofereixen la possibilitat de manipular al gos i de ensenyar-li que les carícies no són res dolent. Però sobretot el moment més especial és el de la relaxació “tot i que ha de durar poc, sinó no ho aguanten”.

“És una bona activitat per a gossos que no els agrada que els toquin” ens comenta la Sílvia al final de l’entrevista. Gràcies a aquesta activitat Grill és molt més sociable amb humans i amb altres gossos, amb els quals li agradi o no, ha de compartir classe o parc, ja que també es pot realitzar a l’exterior. Ja per acabar, si heu llegit l’article i us han entrat ganes de practicar Doga, al web de Patricia Guerrero, Pat Educadora Canina , se’ns ofereixen dues maneres de realitzar aquesta disciplina: a casa, mitjançant un curs en línia, o en una sala de ioga per humans, compartint l’experiència amb més companys.

Ah !!! Se m’oblidava, Grillo ens ha dit que el trobava “Gua-Ommmmmmmmmmm”; )

Sílvia Esteve

9 milions d’espectadors per al nou documental d’animals de la BBC

/0 Comentaris/a

La BBC ha estrenat una nova sèrie en horari de màxima audiència sobre documentals animals. L’aposta de la cadena pública britànica va aconseguir 9 milions d’espectadors en la seva estrena. Aquesta és una de les imatges que més ha impressionat a l’audiència.