L’Ajuntament de Barcelona aprova tancar el delfinari de Barcelona

/0 Comentaris/a
Adéu al delfinari de Barcelona. Segons ha pogut saber Animalados, l’Ajuntament tancarà de manera definitiva el delfinari del zoo de la ciutat. El pacte ha estat subscrit pel govern municipal que configuren Barcelona En Comú i el PSC i compta amb el suport d’ERC i la CUP. Aquestes dues últimes formacions d’esquerres han tingut un paper més que rellevant en la decisió adoptada. El govern municipal tenia tres opcions: construir piscines noves que s’adeqüessin a la normativa, cedir els dofins a algun dofinari europeu o transferir-los a un santuari per a cetacis i tot indica que s’ha decantat per aquesta última opció sense fer-ho explícit clarament doncs està en vies d’anàlisi i decisió. Després de guanyar les eleccions, l’alcaldessa Ada Colau va ordenar suspendre l’ampliació de les instal·lacions que havia previst l’anterior executiu, que hagués costat 15 milions d’euros, i va crear una comissió de treball per a un Nou Model de Zoo per estudiar el futur del delfinari i del Zoo situat a la Ciutadella. Sembla clar que la clausura del delfinari era l’opció més raonable i ha apostat des d’un primer moment per buscar un lloc amb totes les garanties on puguin els cetacis acabar les seves vides lluny de les precàries piscines de formigó.
Els quatre dofins adults que hi ha actualment al zoo, Anak, Blau, Tumay i Nuik seran traslladats a un santuari. Lipsi, a Grècia, apareix com el més destacat dels possibles emplaçaments. Així mateix, els dos exemplars joves, Kuni i Leia, que es van traslladar fa uns mesos a l’Oceanogràfic de València després de tancar un acord amb aquesta institució tornaran a Barcelona per ser traslladats posteriorment al Santuari triat.Els estudis científics han posat de manifest que els simis i els cetacis són els animals més intel·ligents i sensibles després de l’home i aquestes característiques els converteixen en els animals que més pateixen en captivitat. “Els dofins necessiten nedar grans distàncies, relacionar-se amb l’entorn, socialitzar-se amb el seu grup original … i aquí només tenen aigua i ciment”, lamenta Míriam Martínez, veterinària i membre de la Fundació FAADA. La normativa europea ha accelerat el tancament del delfinari. I és que l’Associació Europea de Mamífers Marins (EAMM) fixa les condicions mínimes que han de complir els delfinaris per obtenir el seu reconeixement i el de Barcelona no les supera per les seves reduïdes dimensions.
El termini per aconseguir el vist-iplau d’aquesta associació acaba al setembre de 2020, però l’Ajuntament ha decidit no ampliar les instal·lacions que tenien un elevat cost per l’impacte ambiental i tancar el delfinari per l’estrès que provocava als dofins ia altres animals del zoo . En contraposició als deu milions d’euros necessaris per reconstruir el delfinari, el trasllat dels dofins a un santuari tindria un cost considerablement inferior, d’aproximadament dos milions d’euros, segons els experts. La clausura del delfinari forma part de la nova orientació que vol donar l’executiu del parc zoològic i que consisteix a renunciar a l’exhibició d’algunes espècies i potenciar l’àmbit pedagògic, de conservació d’espècies locals i foranes amenaçades. Les entitats animalistes com la veterana DEPANA amb Marta Gumà al capdavant han pressionat des de fa anys a l’administració perquè tanqués el delfinari. La Fundació FAADA també ha recollit signatures a internet per demanar el tancament del dofinari de Barcelona. També s’ha mogut la societat civil. Prova d’això és la constitució de la plataforma estudiantil Freedolph, que en tan sols unes setmanes va aconseguir milers de signatures per reclamar la clausura del delfinari per les greus seqüeles físiques i psicològiques que pateixen aquests cetacis a l’estar en captivitat.

Dos responsables de la Protectora d’Animals de Torredembarra, imputats per irregularitats en les instal·lacions i en el personal

/0 Comentaris/a

Medicaments caducats, instal·lacions amb sobrepoblació d’animals i inexistència dels documents exigibles. Aquestes són algunes de les mancances trobades a la Protectora d’Animals de Torredembarra pels agents de la Guàrdia Civil durant les dues inspeccions realitzades al recinte després que la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona obrís una investigació per suposades irregularitats trobades en les instal·lacions i també en el personal que les atén. Segons informa el Diari de Tarragona, la Fiscalia ha imputat el president i un vocal de l’associació Olescan, que gestiona la Protectora, i avui han declarat pels delictes de maltractament animal, intrusisme professional i falsificació de documents. Inicialment, els agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil van denunciar la situació davant el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural de la Generalitat -la entitat que pot sancionar per la via administrativa i també a l’Ajuntament de Torredembarra. Però a mesura que avançava la investigació els guàrdies van determinar que l’actuació dels responsables podria constituir una infracció penal, de manera que van posar el cas en mans del fiscal de Medi Ambient, Ignacio Monreal, que va obrir diligències d’investigació.

Els agents van detectar a la protectora irregularitats, tant en la salut dels animals com en el funcionament de les pròpies instal·lacions. Així, mancaven del llibre de registre oficial, deficiències higienicosanitàries i en l’eliminació dels residus, no acreditar la inscripció en els registres de nuclis zoològics, no disposar les instal·lacions de condicions de benestar adequat, vulneració de les condicions higièniques a l’hora de donar de menjar als animals, entre d’altres. Fa uns dies, la Guàrdia Civil va realitzar una segona inspecció i va constatar que hi havia hagut una millora (el nombre de gossos havia baixat considerablement i ja no hi havia pràcticament sobreexplotació). No van trobar cap animal que estigués malalt, com sí havia passat al juliol, quan van trobar exemplars amb sarna o amb leishmaniosi -una malaltia incurable i crònica que el gos no transmet als humans ni a altres animals-. No obstant això, els agents van tornar a constatar una sèrie d’irregularitats, com que no constava el veterinari titular del centre, que no havia fitxes veterinàries realitzades, problemes en l’eliminació correcta de residus sanitaris i que el llibre seguia sense actualitzar-se.

Els agents van trobar medicaments caducats des de feia mesos i els cadàvers de gossos s’amuntegaven al congelador, a l’espera que una empresa gestora autoritzada en aquest tipus de residus els recollís. Al principi hauria de ser en un màxim de 24 hores: “No consta en cap lloc l’última vegada que va venir l’empresa a recollir els animals”, comentava al Diari de Tarragona el responsable de la investigació del Seprona. El passat mes de novembre, el Servei de Protecció de la Naturalesa va enviar les diligències preliminars a la Fiscalia de Medi Ambient, que va obrir diligències d’investigació. Per la seva banda, la Guàrdia Civil apunta que la investigació policial està a punt de finalitzar. Una vegada conclosa es donarà compte al Col·legi de Veterinaris, al qual se sol·licitarà informació sobre si tenien coneixement dels fets i per si vol personar com a part interessada. Fonts de l’esmentat col·legi professional van indicar al diari tarragoní que no tenen constància que cap veterinari col·legial treballi per a aquesta protectora d’animals.

La protectora està gestionada en concessió per l’associació sense ànim de lucre Olescan, encarregant-se de la recollida d’animals domèstics en diversos municipis de la demarcació -bàsicament Alt Camp i alguns del Baix Camp-, encara que aquesta entitat també té presència en diverses localitats de Barcelona . Arran de les greus irregularitats observades, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil, sota la direcció i coordinació de la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona, va obrir una investigació, realitzant diverses inspeccions en els centres que gestiona Olescan a les localitats d’Òdena, Moià, Sant Pere de Molanta i un centre veterinari de l’Hospitalet del Llobregat, i a la localitat de Torredembarra, detectant com a pràctica habitual que en algun d’aquests centres s’haurien realitzat tractaments veterinaris per personal no facultatiu, així com la administració de vacunes i l’expedició de receptes per personal no habilitat. Les inspeccions practicades van derivar en més de trenta denúncies administratives per irregularitats en els centre com no tenir llibre registre de nucli zoològic, la no identificació dels animals, col·locació de xips per part de treballadors sense formació i l’ús de vehicles no habilitats per a la recollida d’animals abandonats.

Nou Barris estrena la primera gran àrea d’esbarjo per a gossos de Barcelona

/0 Comentaris/a

El districte de Nou Barris va inaugurar dissabte la primera gran àrea d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Es tracta d’un espai tancat d’una extensió de 700 metres quadrats específic per a l’esbarjo de gossos que s’ubica dins l’àrea verda compresa entre l’avinguda Meridiana, la Via Favència i el carrer de la Cooperació. La nova àrea d’esbarjo, que està plenament integrada amb el paisatge i el seu entorn, esdevé un espai còmode, agradable i segur per a tots els usuaris que afavoreix la relació entre els animals i també entre els veïns i veïnes del barri. Està ubicada a la part més àmplia, plana i assolellada d’una zona verda de 2.695 m2 de superfície total. El projecte ha comptat amb una inversió d’uns 600.000 euros, i també ha inclòs l’adequació d’un nou pas de vianants i el camí de connexió d’aquest pas amb la passarel·la que uneix les dues bandes de la Via Favència.

L’estrena, que es va celebrar amb una jornada de tallers i activitats, s’emmarca en l’aposta que fa Barcelona per la convivència entre les persones i els animals de companyia, pel respecte als drets dels animals i per oferir-los zones on puguin córrer, jugar i fer les seves necessitats sense generar molèsties. La cinquena tinenta d’alcaldia i regidora de Nou Barris, Janet Sanz,  destaca que “Barcelona vol ser ciutat amiga dels animals. Aquest primer espai d’esbarjo per a gossos que inaugurem avui a Nou Barris és un pas endavant per generar espais de convivència. Seguirem treballant amb entitats veïnals i associacions animalistes per crear espais com aquest a tots els districtes de la ciutat”. L’àrea d’esbarjo per a gossos està envoltada per una tanca de 1,80 metres per evitar la fugida dels gossos, i està feta de materials que no ocasionin danys a les extremitats i no permetin que els gossos hi puguin passar el cap.

A l’àrea hi ha bancs i papereres de material no oxidable, així com també un abeurador dissenyat perquè els gossos puguin beure sense dificultats. El paviment és majoritàriament de sauló, amb una zona de sorra garbellada perquè els gossos puguin jugar amb paviments de diferents textures. L’àrea disposa d’un sistema de reg per a la seva neteja. També s’incorporen elements per facilitar el joc i la diversió dels animals amb pals d’acer amb tractament termoplàstic i pintats amb antigrafiti, així com altres elements que contribueixen a la seva socialització, en un equipament on s’han utilitzat materials fàcilment reciclables. La millora d’aquest espai ha inclòs la instal·lació de nova il·luminació a l’àrea de gossos i també al nou camí, que esdevé un espai d’estada i repòs pel vianant. Així mateix, s’han creat zones d’ombra amb la plantació de nova vegetació i arbrat. El nombre total d’arbres de l’àrea verda ha augmentat de 37 a 52 entre els ja existents i els de nova plantació.

Coincidint amb la inauguració de l’àrea d’esbarjo, el Districte ha posat en marxa una campanya d’informació i sensibilització amb l’objectiu de donar a conèixer el nou espai i evitar que els propietaris de gossos utilitzin altres espais no adequats per a aquests usos, i, promoure la tinença responsable d’animals. La iniciativa s’emmarca també dins del Pla d’impuls i promoció de la convivència a Nou Barris que ha desplegat el Govern per fer de l’espai públic un lloc que fomenti les relacions socials i es fomenti la inclusió i la cohesió. Dins del pla, s’inclou el llançament d’aquesta campanya per incrementar la responsabilitat i el civisme en la tinença d’animals domèstics i la cura, manteniment i conservació de l’espai públic. Així, un grup format per vuit agents cívics, dos educadors ambientals i educadors de la Guàrdia Urbana actuaran en els espais del districte amb més problemes de convivència vinculats a la tinença d’animals. Entre altres espais, es desplegaran a la plaça de la Zona Verda, a la Prosperitat; a Can Xiringoi, a Vilapicina i la Torre Llobeta; i al Parc Central, a la Guineueta.

Hi duran a terme accions de sensibilització i repartiran fulletons informatius amb consells i recomanacions sobre diversos aspectes vinculats als drets i deures de la tinença responsable. En concret, el material farà referència a les bones pràctiques pel que fa a gossos i convivència –entre d’altres, cal dur-los sempre lligats on correspongui i identificats i s’ha de recollir sempre els excrements–, gossos i benestar animal –s’han de vacunar i, en cas que siguin de raça potencialment perillosa, censar-los i obtenir la llicència específica–, així com als principals punts de l’ordenança d’animals –es recorda que poden viatjar al metro en determinats horaris i accedir a les platges excepte en temporada de bany, que han d’utilitzar la de gossos, i s’aconsella l’adopció. Els tríptics, a més, s’acompanyaran de bosses de plàstic per tal que els propietaris dels gossos puguin recollir les seves deposicions. La campanya es durà a terme de forma participada amb les entitats del territori, entre elles les del barri de la Prosperitat, i inclou el treball de la Guàrdia Urbana per vetllar per un bon ús de l’espai públic. Les accions s’inicien aquest desembre i continuaran l’any vinent, adequant-se a les diferents èpoques i intensitats d’ús de l’espai públic.

La platja de gossos ja és patrimoni de Barcelona

/0 Comentaris/a

La platja de gossos de Barcelona ja no és una prova pilot: és patrimoni de la ciutat. La valoració que l’Ajuntament de Barcelona ha fet dels 90 dies de platja per a gossos és molt bona, de manera que proposarà a la resta de formacions de l’Ajuntament que l’experiència continuï. Res fa pensar, tenint tots els informes favorables, que la proposta no tiri endavant.

Aquest espai, que va rebre més de 13.000 gossos des del passat 19 de juliol fins el 25 de setembre, ocupa 1.250 metres quadrats de la platja de Llevant (la que limita amb l’esplanada del Fòrum). Tots els controls que s’han fet des de l’Agència de Salut Pública han estat positiu, tret d’algunes petites alteracions que s’han detectat a la sorra, segons reconeix el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno. Tot i així, es tracta d’unes alteracions “assumibles”, segons Ximeno.   

En total s’han realitzat prop de 300 controls entre la sorra i l’aigua i les conclusions són que l’aigua ni tan sols ha notat la presència de gossos i que, pel que fa la sorra, només s’ha detectat alguna modificació dins de l’espai on juguen els gossos. Sigui com sigui, es tracta d’alteracions molt lleus, fàcils de solucionar, segons fonts municipals. Els controls a la platja del costat, fora del tancat, demostren que no hi ha cap alteració. Aquesta dada és fonamental perquè desmunta l’argument dels principals opositors del projecte que temien que la presència de gossos en un racó de la platja pogués afectar tota la sorra.

L’Ajuntament no es planteja obrir ara un ou espai als gossos en una altra platja, però no descarta ampliar l’actual, tal com demanen diferents entitats. A Catalunya hi ha moltes altres platges on també es pot anar amb el gos.

L’èxit de la prova pilot demostra una vegada més, que les pors que es generen cada cop que els gossos guanyen un espai, són infundades. El mateix va passar en el cas del metro: l’Ajuntament no va permetre que els gossos poguessin fer servir el metro fins al cap de molts anys d’insistència i, la realitat, va demostrar que no passava res. Els gossos i els viatgers del metro conviuen sense problema, de la mateixa manera que els banyistes conviuen amb el millor amic de l’home a la platja de Llevant.  

Freedolph reclama el tancament del delfinari del Zoo de Barcelona

/0 Comentaris/a

Aconseguir que els quatre dofins que actualment hi ha al Zoo de Barcelona siguin traslladats a un santuari. Aquest és l’objectiu de Freedolph, una plataforma estudiantil que s’acaba de constituir i que ja compta amb el suport de més d’un miler de signants i de diverses associacions d’alumnes d’universitats catalanes. L’objectiu de la campanya és sumar el col·lectiu d’estudiants a aquesta demanda. La plataforma defensa l’alliberament de l’Anak, el Blau, el Tumay i el Nuik a un santuari per a cetacis, un espai protegit de costa que els permet retornar al seu hàbitat natural, així com seguir sent atesos per professionals. L’Ajuntament de Barcelona disposa de poc més d’un mes per decidir el futur dels quatre dofins que es troben en captivitat al delfinari del zoo.

Aquesta instal·lació no compleix la normativa europea quant a dimensions i el govern municipal té tres opcions: construir piscines noves que s’adeqüin a la normativa, cedir els dofins a algun delfinari europeu o transferir-los a un santuari per a cetacis. Aquesta darrera opció, la defensada per Freedolph, no només és la més econòmica, sinó que a més a més és viable. En contraposició als deu milions d’euros necessaris per reconstruir el delfinari, el trasllat dels dofins a un santuario tindria un cost considerablement inferior, d’aproximadament dos milions d’euros, segons els experts. Aquesta és una opció, d’altra banda, perfectament viable com ho demostren els diversos projectes de construcció de santuaris en marxa, com el de l’illa de Lipsi (Grècia), que es finalitzarà a la primavera del 2017, així com el de Baltimore (EUA), que obrirà el 2020. Aquesta és la solució més ètica perquè enfocada a millorar de les condicions de vida dels dofins, uns animals molt sensibles que pateixen especialment els efectes d’estar en captivitat, que els causa seqüeles físiques i psicològiques molt greus.