Els voluntaris de la gossera de Barcelona denuncien que els animals han de fer front a temperatures molt baixes per deficiències en la calefacció

/0 Comentaris/a

Temperatures de nou graus al migdia i gairebé sota zero a la nit. Aquestes són les extremes condicions en què viu el centenar i mig de gossos del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB). Les instal·lacions de la gossera municipal, que està situada a la carretera de Sant Cugat, tenen més de quaranta anys i no estan acondicionades per suportar les baixes temperatures del Parc Natural de Collserola, on el fred és intens a l’hivern. Les gàbies on dormen els gossos gaudeixen de calefacció, però les deficiències en la instal·lació i el seu manteniment fan que no escalfi i que els gossos pateixin les inclemències meteorològiques d’aquesta època de l’any. Així ho denuncien els voluntaris, que s’encarreguen del passeig dels gossos i de l’atenció lúdica dels gats d’aquest centre que gestiona l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que té cura dels animals de companyia perduts o abandonats a Barcelona fins que poden ser adoptats.

Un dels voluntaris, que prefereix mantenir l’anonimat, assegura que “els gossos conviuen amb temperatures de 2 a 4 graus a la matinada i aquests dies que ha fet tant de fred a les gàbies vorejaven els zero graus”. El problema, com explica aquest voluntari que porta més de deu anys col·laborant al centre, és que “la calefacció va per sota terra, però les gàbies són obertes i la calor se’n va, és com si posem la calefacció i obrim les finestres, per molt que el terra estigui mitjanament calent, l’escalfor s’escapa”. Prova d’això és que els dies que fa més fred l’aigua dels abeuradors es congela: “Recordo dies de pujar a les deu del matí, que és quan obren, i haver de trencar amb una pala el gel perquè l’aigua estava glaçada”. Les reformes que es van realitzar fa sis anys han resultat, a parer seu, del tot insuficients: “Es va posar més ciment a les gàbies perquè l’aigua de la pluja no hi entrés, però això ha provocat que els tubs que donen escalfor quedin més enclotats i escalfin menys, més enllà de les parets prefabricades que han instal·lat que no ajuden a aïllar les gàbies”. A més, alerta que “quan fa tant de fred la majoria de gossos s’aprimen perquè cremen greix per suportar millor el fred i els que tenen més anys veuen agreujats els seus problemes d’artrosi o reuma i la resta s’encostipen com els humans”.

Els 150 gossos que viuen al centre disposen de mantes, però no tots tenen abrics pels dies que fa més fred segons critiquen els activistes: “En van comprar la meitat i alguns s’han trencat i no s’han substituit” afirma el voluntari, que no entén la “manca de previsió dels responsables d’aquest espai, que passen de tot, de fet, el coordinador, Joan Vallbona, diu que no li agraden els animals”. Una altra voluntària, Montse Monjo, anota que “més enllà del fred, el principal problema és la humitat perquè netegen les gàbies amb mànegues i després no les assequen i els gossos que són a les que no hi toca el sol se’ls hi irriten les potes”. Monjo també comparteix que l’última reforma ha empitjorat el tema de la calefacció: “Ara les gàbies ja no s’inunden quan plou, però hi ha menys escalfor perquè hi ha més ciment”. L’animalista també lamenta la manca d’abrics: “Els que són més grans no en tenen perquè els hi anaven estrets i no podien caminar”. 

Per tot plegat, Monjo no amaga estar “desmoralitzada”. “Fa anys que cal una gossera nova i ens hem movilitzat diverses vegades, però demanes gàbies grans i te’n posen trenta de petites, amb els treballadors que hi ha podrien tenir el centre en millors condicions, mai hi havia hagut tants operaris com ara, però abans amb menys, els gossos estaven més ben cuidats” assenyala Monjo, que a tall d’exemple critica que “tenen cura de les gosses que han tingut cadells perquè insistim nosaltres”.

Aquest equipament té els dies comptats perquè es preveu que el mes de maig del 2019 ja estigui en funcionament la nova gossera. El projecte, que ja està en concurs, estipula que el nou centre s’ubicarà al terme municipal de Montcada i Reixac, al costat de la carretera municipal i el cementeri de Collserola i s’hi podrà accedir en autobús des de la plaça Eivissa del barri d’Horta. Una gossera que serà mancomunada entre aquestes dues localitats.  Les entitats animalistes denuncien que la nova gossera ha estat el futur abstracte que ha tapat un aquí i ara dramàtic, que amaga la cruesa del dia a dia que pateixen els animals des de 2006, quan encara estava permès el sacrifici, tot i que tres anys abans ja es va deixar de fer. Des de l’ajuntament es nega que no vulguin gastar diners en un equipament que té els dies comptats i asseguren que les reformes són constants.  “Quan ve el fred s’aboquen tots els esforços tant a la gossera com al zoo perquè els animals estiguin bé” assenyalen fonts municipals.

En aquest sentit, deixen clar que amb el fred s’adopten mesures ordinàries com el funcionament continuat durant tot el dia de la caldera de pel·let que alimenta el terra radiant a la zona de dormitori dels allotjaments de gossos o que tots disposen de caseta i tapa, llevat d’aquells que per prescripció veterinària no poden tenir-la per que se la mengen i podria suposar un problema greu de salut (màxim 10). Així mateix, les mateixes fonts apunten que la manta es canvia entre 1 a 3 cops per dia a cada gos, que s’ha realitzat una comanda extraordinària de 200 mantes addicionals a l’estoc ordinari i que s’ha activat el servei de neteja de bugaderia externa per poder mantenir suficients mantes en estoc. També desmenteixen els problemes d’humitat subratllant que s’aplica un protocol especial d’assecat després de la neteja profunda diària del matí als allotjaments on hi ha gossos amb problemes de dermatitis plantar i que s’ha posat en marxa un nou espai cobert per allotjar els gossos que ho requereixin per prescripció veterinària. Els gats també disposen d’aparells radiadors i d’iglús, casetes i mantes.

Davant les onades de fred, des de l’Ajuntament s’assegura que s’adopten mesures extraordinàries com ara que tots els animals vagin equipats amb abric llevat d’aquells que no ho toleren i que els més fràgils siguin traslladats a l’edifici per passar-hi la nit, adaptant tots els espais possibles al vestíbul d’entrada, les d’oficines, els vestuaris dels treballadors i les treballadores, el despatx de direcció, la sala polivalent i l’office. De fet, les mateixes fonts revelen que els animals més vulnerables, tants caddells com sèniors, passen la nit a casa d’alguns treballadors. Pel que fa a la controvertida neteja de les gàbies, es modifiquen els protocols de neteja implementant un protocol ad hoc d’eixugat del terra: retirada d’aigua amb estri llavi, mopa i màquina assecadora. A partir de les dotze del migdia només s’usa la mànega en casos d’extrema necessitat, la resta del dia es treballat en sec i amb elements d’eixugat. Per fer-ho possible, les mateixes fonts afirmen que s’ha hagut d’incrementar el servei de cuidadors amb dues persones més.

Resposta a aquest article per part d’uns altres voluntaris del CAAC.

Concentració als Jardins Hiroshima per protestar contra les plantes que busquen limitar la presència de gossos

/0 Comentaris/a

“Vosaltres ens punxeu, nosaltres fem festa”. Amb aquest lema, la plataforma Espai Gos Barcelona ha convocat un acte reivindicatiu aquest dissabte de dotze a dues del migdia als Jardins Hiroshima, al districte d’Horta-Guinardó, per protestar contra les darreres iniciatives que ha adoptat l’Ajuntament per fer fora els gossos d’aquest espai.  Les queixes venen motivades per haver tancat una part del parc per plantar-hi plantes amb punxes i urticants i per la pretensió del consistori de limitar l’horari d’accés de les sis a les vuit del matí i de nou a dotze de la nit. A l’espera que es confirmi aquest nou horari, que deixaria els Jardins Hiroshima, un espai que utilitzen gairebé de manera exclusiva els propietaris de gossos des de fa molts anys, sense animals, la plataforma sí que considera que aquestes plantes són tota una declaració d’intencions.

Àngela Coll, portaveu d’aquesta plataforma que precisament va néixer en aquest emplaçament i que reclama espais compartits a tots els districtes de la capital catalana, no té cap dubte a l’hora de pensar que s’ha fet amb la intencionalitat de limitar la presència de gossos. “Vam arribar a un acord amb l’Ajuntament perquè aquest fos un espai compartit que li pertoca com a barri, però amb l’excusa d’arranjar els jardins, han plantat arbustos i plantes invasives i que no són autòctones que punxen perquè no hi accedeixin els gossos, estic convençuda que s’ha fet amb mala fe”. El comentari despectiu que els va fer un treballador de Parcs i Jardins quan li van demanar explicacions per haver plantat aquest tipus de plantes demostra, a parer seu, quin és l’objectiu final: “De molt males maneres un operari que no és dels que sempre estan per aquí, sinó que ha vingut a fer els arranjaments ens va respondre que era “para que no entren los putos perros”.

Coll no entén les traves que el govern municipal està posant a aquest espai ubicat a la part de dalt del Parc de les Aigües, al número 80 del carrer Camèlies. “És un espai per on passen 150 gossos al dia, abans era un descampat i ja l’utilitzàvem els propietaris de gossos”. Tampoc hi ha hagut mobilitzacions per part del veïnat per protestar per la presència de gossos: “Els veïns en general no s’han queixat, algun veí sí que ho ha fet, però no una xifra significativa per adoptar aquesta mesura per inhabilitar gran part de l’espai. 

La jornada reivindicativa inclourà una acció per tapar el que la plataforma ja ha batejat com “la tanca de la vergonya”. La tanca adoptarà un nou disseny amb fotografies de gossos i una frase criticant la mesura que els propietaris de gossos han anat enviant aquests darrers dies al correu de la plataforma en aquest districte, que és espaigosbcn.hortaguinardo@gmail.com. A l’improvisat mural també s’hi sumaran propietaris de gossos d’altres indrets de la ciutat que formen part d’Espai Gos i que volen denunciar també els impediments que tenen a l’hora de treure els seus animals a passejar.

La Plataforma Espai Gos Barcelona sorgeix de la necessitat de crear un col·lectiu amb una forma jurídica legal per tal de poder dialogar amb l’administració sobre els temes referents a les normatives que afectin a la tinença d’animals domèstics i les seves propietàries: ús de l’espai públic, obligacions, drets, etc. Sense la seva tasca, l’entitat remarca que “les persones propietàries de gossos i gosses de Barcelona, no estem representades ni convidades als consells de barri ni plenaris municipals i les decisions que ens afecten directament són preses per l’administració sense un procés de participació previ”. L’objectiu de la plataforma és, per tant, ajudar a construir una ciutat amb una convivència digna per animals i persones on tots i totes estiguin representats.

Espai Gos critica la resolució de la Síndica de Greuges de Barcelona de limitar l’horari de les zones d’esbarjo per a gossos

/0 Comentaris/a

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, anunciava aquest dimecres que proposarà a l’Ajuntament establir una limitació horària de les zones d’esbarjo de gossos. El motiu, garantir el descans veïnal perquè hi ha ciutadans que fan ús d’aquestes instal·lacions ben entrada la nit, quan la majoria del veïnat ja dorm o està a punt de fer-ho. Tot i que la síndica reconeix que és responsabilitat de la persona propietària de l’animal evitar comportaments incívics que puguin molestar la resta de la ciutadania, creu que per tal de garantir la convivència, el consistori ha de regular millor el règim d’ús d’aquests espais. Vilà ha inclòs aquesta recomanació en una resolució després de supervisar una queixa veïnal que fa referència a la zona d’esbarjo situada a la confluència del carrer Nàpols amb la Gran Via de les Corts Catalanes.

En la queixa s’exposa, i així ho ha verificat l’equip tècnic de la Sindicatura, que en aquesta zona sovint hi ha gossos bordant entre les sis del matí i les dues de la matinada, i que és habitual que un grup de joves es reuneixi allà amb els animals a partir de les onze de la nit, ocasionant un gran soroll que impedeix descansar adequadament als habitants dels edificis adjacents. En la resolució, la síndica dóna la raó al veïnat i diu que és responsabilitat de les persones posseïdores d’un animal mantenir-lo d’acord amb les normes de la bona convivència, evitant comportaments incívics que puguin molestar la resta de la ciutadania. No obstant això, Vilà aposta perquè l’Ajuntament reguli mitjançant un decret d’alcaldia el règim d’ús d’aquests espais establint una limitació horària.

En aquests moments, la síndica ha obert un altre expedient pel mateix motiu a l’avinguda Mistral, a l’altura del número 61. El veïnat es queixa d’inoperància municipal davant la massiva presència de gossos des de les onze de la nit fins a la matinada. Les associacions animalistes consideren que és tracten de fets aïllats que no poden comportar restriccions globals. En aquest sentit, Àngela Coll, portaveu de la Plataforma Espai Gos, que valora “molt negativament” la resolució, afirma que “no es pot limitar el dret de tots per uns quants, fer una llei general per quinze denúncies és ridícul, és com si un bar fes soroll i es castigués a tots els bars “. I és que al llarg de 2016, la Síndica ha rebut només una quinzena de queixes, però moltes d’elles estan relacionades amb un altre tipus d’infraccions com portar gossos potencialment perillosos lliures i sense morrió, especialment a la plaça Joan Coromines.

Coll recorda que “hi ha gent que per horaris laborals només pot portar-de matinada i han de gaudir d’un espai on portar els seus animals”. L’activista anota que “el que molesta és el soroll, no la presència de gossos per si mateixa, no és just que l’incivisme d’uns pocs acabi repercutint en tots els propietaris de gossos”. Més enllà de les actituds incíviques que puguin tenir una minoria, Coll opina que el problema de les zones d’esbarjo és sovint la seva ubicació: “Els pipicans no poden estar al costat de blocs de pisos com passa amb el de Nàpols amb Gran Via, no és l’espai adequat, però el problema és que molts de la ciutat es troben enmig de grans edificis “. La Plataforma Espai Gos Barcelona presentarà una queixa formal a la síndica i reclamarà a l’Ajuntament que no accepti la solució proposada perquè penalitza a tots els propietaris de gossos.

La cavalcada de Reis, un somni per als nens, un malson per als animals

/0 Comentaris/a

La presència d’animals en espectacles públics és cada vegada menor i les cavalcades dels Reis Mags no s’escapen d’aquest canvi de paradigma. La irrupció de confluències de Podem en les grans ciutats de l’Estat han acabat amb una mala praxi que les associacions animalistes no dubten a considerar maltractament animal perquè la gentada que es reuneix per veure la desfilada, la música ensordidora, els crits i els petards que acompanyen la comitiva els espanten. L’arribada de Manuela Carmena a l’ajuntament de Madrid ha acabat amb els camells i les famoses oques del pastor de Palència Miguel Espinosa en una cavalcada sense cap tipus d’animal. Tampoc han participat animals, per primera vegada en la seva història, en la cavalcada de València. L’alcalde de Compromís, Joan Ribó, que ja va prohibir la instal·lació de circs que fan servir animals en els seus espectacles, va decidir que no haguessin animals a la cavalcada i que persones disfressades els representessin mostrant així el seu respecte pel benestar animal. Els galls dindis, rucs o cavalls han desaparegut també de la cavalcada de Saragossa després de la polèmica de l’any passat, quan es va arribar a presentar una denúncia per maltractament animal. La demanda dels moviments animalistes, que durant anys han criticat les passejades en ruc a la plaça del Pilar de Saragossa, així com les oques en la cavalcada, han fet recapacitar a l’alcalde Pere Santisteve, de Saragossa En comú, que finalment ha tret els animals de la rua.

A Barcelona, referent en la defensa dels drets animals, la polèmica ha arribat per la carrossa del Circ Raluy, on un home assotava amb un fuet a una dona vestida de lleona. Una posada en escena que xoca amb les polítiques d’igualtat de gènere i contra el maltractament animal que defensa Barcelona En Comú. Fonts de l’Ajuntament afirmen que no tenien coneixement de l’espectacle que anava a oferir la companyia circense fins que es va posar en marxa la cavalcada i deixen clar que en les pròximes edicions no es van a promocionar actes en contra de la dignitat humana i animal amb una major supervisió. Una altra localitat amb el mateix color polític, Cadis, va aprovar com a ciutat amiga dels animals -en virtut a un recent acord plenari-, que la desfilada no comptés amb presència d’animals. A Castella i Lleó, Valladolid s’ha sumat al canvi i la cavalcada va estar exempta d’animals de manera pionera. L’alcalde socialista Óscar Puente ha decidit suprimir de la desfilada a les seves tradicionals genets i tampoc va desfilar la Policia Municipal a cavall, un servei que va ser suprimit pel consistori. “L’explicació que no hi hagi cavalls és que ja no existeix la policia muntada i que la utilització d’animals en un espectacle públic a vegades genera algunes discussions” ha remarcat Pont.

Les oques d’Espinosa no s’han quedat sense feina i han recorregut els carrers de la seva Palència natural, Alacant i Roquetas de Mar (Almeria). A la capital alacantina, els camells estan fets amb fibra de vidre i pelatge que imita al natural dels animals del desert, però la presència d’aquestes ensinistrades oques que segons el seu propietari estan acostumades a la gent, desllueixen el seu compromís amb el benestar dels animals. A Castella-la Manxa, l’ús d’animals també està a l’ordre del dia. Cuenca ha doblat el nombre d’oques, de cinquanta a cent, que acompanyava la comitiva reial. A Toledo, la cavalcada d’aquest any ha comptat amb un total de 28 cavalls, que van acompanyar els Reis Mags en el seu recorregut. Pitjor és el panorama a Astúries. Tot i la recollida de signatures contra la presència de camells a la cavalcada, Gijón (imatge de la notícia) i Oviedo no han tingut cap inconvenient a utilitzar aquests animals. Els col·lectius animalistes asturians, que consideren que “les exhibicions i els espectacles amb animals són incompatibles amb la dignitat animal” també han criticat que l’Ajuntament de Siero hagi patrocinat un espectacle infantil on va aparèixer un elefant i altres animals exòtics. No és un cas excepcional en aquesta comunitat. A El Berrón, el protagonista de la polèmica es diu Baby i pesa quatre mil quilos. És l’elefant del príncep Aliatar.

Al País Basc, Ses Majestats van arribar en camell a Sant Sebastià per la platja de la Zurriola. A Bilbao, en canvi, els reis van arribar a peu. A Catalunya també hi ha ciutats que utilitzen animals com Girona, on els cavalls desfilen entre els milers d’assistents que acudeixen cada any a la cavalcada, o Mataró, on les mules passegen carregades de carbó. A Madrid també són nombroses les ciutats que no atenen les peticions animalistes. El cas més flagrant és el de Boadilla del Monte, on el popular Antonio González Terol va reptar a l’alcaldessa de Madrid Manuela Carmena amb una cavalcada de les d’abans on els Reis Mags van arribar acompanyats dels tradicionals camells, conduïts pels patges reials, i en la qual no van faltar oques ni rucs. A Santa Cruz de Tenerife, la Regidoria de Festes ha reconsiderat la seva decisió de prohibir la participació de tot tipus d’animals a la cavalcada de Reis, inclosos els tres camells que porten a ses majestats d’Orient, que desfilaran, igual que ja es va fer el any passat, només amb els regals, mentre que els Reis aniran en carrossa. La prohibició inicial obeïa a les crítiques rebudes l’any passat pel transport que els camellers van dur a terme amb els animals, que van viatjar amuntegats i lligats per les cames i el coll en un viatge de més de 18 hores en ferri, que va partir de Lanzarote , va fer escala al port de Las Palmas de Gran Canària i va finalitzar al moll de Santa Cruz. Els camellers es van posar en contacte amb l’Ajuntament de Tenerife per explicar-los que havien adquirit un camió que els permetria portar els tres animals junts des d’una altra illa, de peu, sense necessitat que viatgin tombats i amb les potes lligades i la Regidoria de Festes va aixecar la prohibició de no comptar amb els dromedaris a la cavalcada.

A Las Palmas de Gran Canària, els Reis s’han quedat sense camells aquest any, però no per raons ideològiques. El motiu de l’absència de camells la té l’accident sofert recentment pel cameller, que s’ha negat a que una altra persona realitzi aquesta tasca pel difícil caràcter que tenen. La cavalcada de gener passat, sense anar més lluny, va patir diverses interrupcions a causa dels problemes amb diversos dels camells, un dels quals no volia sortir al principi i un altre, el que portava a Gaspar, es amuló durant el recorregut espantat, segurament , per l’aglomeració de gent. El seu cuidador va trigar com una mitja hora en aconseguir que el quadrúpede es tranquil·litzés i seguís el seu camí. Aquest succés demostra l’estrès que pateixen aquests animals durant les cavalcades. Sense sortir de les illes afortunades, aquest mateix any, Baltasar va haver de fer al final del recorregut de la Cavalcada de la Laguna a peu causa que el seu camell es va aturar i no va voler reprendre la marxa. Quan el camell de Baltasar es va parar i el personal de seguretat va veure que no volia continuar, es va decidir retirar l’animal del seguici reial costat d’un altre camell que l’acompanyava darrere amb els regals per als nens.

La coexistència de dos registres d’animals a Catalunya dificulta la recerca quan es perden o s’abandonen

/0 Comentaris/a

Tots els gossos han de portar xip. A Catalunya, però, n’hi ha dos tipus. Fins fa cinc anys totes les dades identificatives de cans, gats i fures estaven emmagatzemades a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, però des de fa cinc anys la Generalitat ha posat a disposició dels seus amos l’únic registre obligatori per llei, gratuït i públic, i que pot ser utilitzat pels ajuntaments com a cens municipal. Aquesta nova base de dades, l’ANICOM (Animals de Companyia) permet l’accés a tots els veterinaris, protectores, ajuntaments i agents de l´autoritat i el seu ús no requereix cap cost. Ja no és necessari recórrer a un veterinari perquè llegeixi el microxip i avisi els propietaris perquè es poden localitzar des de les mateixes associacions i administracions. Tot i els avantatges d’aquest registre, molts veterinaris segueixen registrant els animals a l’AIAC, on el preu de la implantació té un cost molt superior al de l’ANICOM, que té un cost simbòlic.

Les associacions animalistes lamenten que el manteniment d’aquesta base de dades del Consell impedeix que més gossos portin el xip pel seu elevat cost. Alba Jornet, secretària de FAADA (Fundació per l’Assesorament i Acció en Defensa dels Animals), explica que “el microxip no té valor, el que costa és donar-lo d’alta, i si al veterinari li costa 25 euros, dobla el preu final per obtenir benefici”.  Jornet atribueix la coexistència de dos registres que equipara a “una mútua i a la seguretat social” als interessos econòmics del Consell: “El 80% dels seus ingressos venen de la identificació dels animals i no els interessa passar-se a l’altra, per això els veterinaris ens fan boicot, no volen que la base de dades públiques funcioni i van posant traves”. Els grans perjudicats són els animals perduts perquè segons apunta l’activista “l’ANICOM la tenim en xarxa i qualsevol persona pot tenir-hi accés, mentre que a l’AIAC, a banda dels veterinaris i cossos policials i forestals, només ho poden fer els ajuntaments que paguen un quota anual”.

Sense aquest “boicot” Jornet considera que “la base de dades pública estaria plenament consolidada perquè ara hi ha un 35% de gossos identificats i ja un 4% de gats gràcies a la tasca de les protectores, en qualsevol cas quan baixes el preu, les implantacions dels xips augmenten”. Actualment hi ha gairebé 300.000 animals inscrits a l’ANICOM, però a l’AIAC cada any se’n registren uns  80.000 i es calcula que en tenen més de nou-cents mil. Ignasi Rodríguez,  cap del departament de Protecció d’Animals de la Generalitat, assenyala que “les dues bases de dades tenen reconeixement oficial i hi ha animals que són a l’ANICOM, d’altres a l’AIAC i cada cop més a les dues”. Aquesta dualitat que no es produeix a cap més territori de l’Estat, però sí a d’altres països d’Europa com Irlanda, comporta els seus problemes com reconeix el màxim responsable de la Generalitat en l’àmbit dels animals de companyia: “Ara quan es perd un gos cal buscar a les dues bases de dades i hem d’evitar que el policía, la protectora o el veterinari hagi de consultar tots dos registres”.

Rodríguez explica perquè molts veterinaris els segueixen donant d’alta a l’AIAC quan el registre obligatori és l’ANICOM: “És obligatori que els veterinaris comuniquin les dades de les identificacions a l’ANICOM els vint dies posteriors a la implantació del xip, però això no vol dir que no puguin donar d’alta els xips a l’AIAC”. Pel que fa a l’elevat preu d’aquest registre, revela que “la normativa actual no permet imposar imports mínims ni màxims i això fa que cada centre veterinari cobri imports diferents per a la identificació d’un animal”. Rodríguez no dubta a l’hora d’afirmar que “la solució òptima seria que les dades es compartissin”. Una solució que ja es va posar en pràctica els dos primers anys de funcionament de l’ANICOM quan la Generalitat va signar un conveni amb el Consell perquè li cedís les dades del 2012 i del 2013. Aquest acord obligava el Consell a compartir la base de dades amb l’administració, però només dels registres nous, no dels anys anteriors. Un acord que no s’ha ratificat: “El conveni es va acabar i no s’ha renovat perquè les dues parts no s’han posat d’acord”. El cap de la Secció de Protecció d’Animals assegura que no sap els motius del desencontre, però apunta a “motius estratègics”. La representant de FAADA es mostra molt crítica amb l’actitud del Consell perquè “nosaltres evitem abandonaments, lluitem pel benestar dels animals i ells només pensen en el seu interés econòmic, en no deixar de guanyar diners”. El Consell, que factura al voltant d’1,8 milions d’euros pel registre d’animals amb xip, ha declinat fer declaracions a aquest mitjà per donar la seva versió. Perquè l’administració tingués accés als 900.000 animals n’hi hauria prou amb el permís dels propietaris.