El Turó Park, el primer parc de Barcelona sense gossos

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Barcelona rehabilitarà el Turó Park i ho farà amb una inversió de 806.000 euros. Quan aquesta zona verda, situada per sobre la plaça de Francesc Macià, obri les seves portes després de la costosa rehabilitació, ja no permetrà l’entrada de gossos. Ni lligats ni sense lligar. Així ho han anunciat el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Daniel Mòdol, i el comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno. Les obres començaran al darrer trimestre de l’any.

Tal com passa en molts altres barris de Barcelona, els amos dels gossos d’aquest barri denuncien que tenen molt pocs espais per anar amb el gos. A partir d’ara, en tindran un menys. El petit pipican que hi ha dins del parc seguirà obert mentre durin els treballs de reforma.

Els arguments de l’Ajuntament per prendre una decisió tan dràstica i sense precedents a la ciutat, és que el Turó Park forma part del catàleg urbanístic de la ciutat i no pot continuar patint la degradació a la qual l’ha conduït l’incivisme de moltes persones, entre elles els propietaris dels gossos tot i que el mateix ajuntament explica que no només són ells els que han provocat aquesta degradacó.

El valor històric del recinte aconsella, segons l’Ajuntament, un tracte especial com passa amb quatre parcs més d’elevat valor paisatgístic o botànic. Cap d’ells però es troba en plena ciutat, com passa amb el Turó Park. El pla municipal pretén rehabilitar els jardins que va idear Nicolau Rubió Tudurí els anys 30 del segle passat i rescatar-los de la decadència en què es troben actualment.

Les obres consistiran en el buidatge del llac per impermeabilitzar-lo, la consolidació dels camins de sauló i la renovació del verd: pradera, arbustiva i arbrat, millores del reg i la xarxa freàtica, renovació de jocs infantils, mobiliari urbà i nova senyalització.

Mentre l’Ajuntament prohibeix l’entrada dels gossos en alguns parcs, els amos dels gossos continuen esperant que obrin les grans àrees d’esbarjo que es van prometre durant el passat mandat.

Una de les veïnes que porta els seus dos gossos al Turó Park, Mercè Gumà, ha explicat a Animalados que “no hi ha altres parcs on anar amb els gos” i ha assegurat que “no és cert que el parc estigui en mal estat”. De fet, segons Gumà, “ni tan sols hi ha gent que porti els gossos sense lligar”. Tot i així, aquesta veïna ha explicat que “si hi ha gent incívica, cal sancionar, però no tancar un parc”. Gumà també ha denunciat que no es pot tractar el Turó Park “com si fos el Palau Reial”, on tampoc poden entrar els gossos en considerar-se un espai d’interès. Gumà s’ha preguntat: “Què volem museus o parcs per disfrutar?”.

Els veïns de la zona estan valorant si incrementar les mobilitzacions contra aquesta decisió.

El PP rectifica i aprova prohibir tallar la cua als gossos

/0 Comentaris/a

Gir de 180 graus. El grup popular del Senat ha decidit finalment fer marxa enrere i ha renunciat a esmenar el Conveni europeu de protecció d’animals de companyia, que prohibeix l’amputació de la cua dels gossos per motius estètics. Un conveni que va ser ratificat pel Congrés el passat 16 de març i que serà aprovat avui pel ple de la Cambra Alta. Els conservadors van presentar a última hora un vot particular al dictamen que va emetre dilluns passat la Comissió d’Afers Exteriors de la cambra alta, que incloïa una reserva del mateix PP que permetia tallar la cua als gossos. És una de les dues úniques reserves a les que els països signants poden acollir-se per adherir-se al Conveni, juntament amb la que estipula un mínim de 16 anys per poder comprar animals.

Els populars demanen ara “tornar al text del Conveni remès pel Congrés”, el que suposa en la pràctica una rectificació de la postura que fins ara havia mantingut el PP, d’acord amb la posició del Govern. Si el ple del Senat hagués aprovat un text sobre el conveni discrepant respecte al que va acordar al Congrés, s’hauria generat una situació molt poc freqüent, encara que prevista reglamentàriament, i que obligaria a crear una comissió mixta Congrés-Senat constituïda expressament per a resoldre la qüestió. I és que des del 1985 no s’aplica l’article 146 del Reglament del Senat per al cas de discrepància entre algun tractat o conveni internacional. Aquesta comissió, d’acord amb la Carta Magna, ha d’estar formada per igual nombre de diputats que de senadors i ha de presentar un text que votaran dues cambres, encara que en cas de votació discrepant “decidirà el Congrés per majoria absoluta”. Aquest procés només hauria demorat la seva aplicació, perquè finalment el conveni ratificat hauria estat el que hagués acordat el Congrés per majoria absoluta i que prohibia tallar la cua als gossos.

Els populars volien incloure una reserva que recordava que hi ha altres països europeus, com Alemanya, Dinamarca, França, Portugal o la República, que també van presentar la mateixa excepció al conveni. En l’escrit inicial, el PP subratllava que a Espanya hi ha legislacions autonòmiques que prohibeixen l’amputació i altres no mentre sentenciava que “en tot cas, els veterinaris conservaran la llibertat de decisió, cas per cas, sobre la forma de procedir”. Al Congrés, només el PP i el PNB (Ciutadans es va abstenir) havien votat a favor de tallar la cua als gossos per la pressió del lobby dels caçadors que es queixen que les ferides en les cues són molt difícils de curar “encara que com recorda Chesús Yuste, coordinador de l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), “no diuen que se les produeixen en les gàbies quan es barallen entre ells i no en el camp com defensen”. Tot semblava indicar, doncs, que el PP faria valer la seva majoria al Senat per mantenir la reserva de poder amputar la cua als gossos, però ara tirarà endavant tal i com es va aprovar a la Cambra Baixa.

El Conveni europeu de protecció d’animals de companyia garanteix una legislació bàsica per al benestar animal en els 47 estats del Consell d’Europa. Una aprovació que arriba trenta anys tard perquè es va signar a Estrasburg el 1987 i des de llavors, 23 països l’han ratificat, la majoria d’ells entre la dècada dels 90 i dels 2000. Espanya ho va secundar fa dos anys, però la seva ratificació no es s’ha produït fins aquest any. L’aprovació es produeix després que en la desena legislatura (2011-2015) l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), una organització que integra parlamentaris de diferents forces polítiques preocupats per la protecció dels animals, presentés una proposició no de llei que va ser presentada pel senador d’ICV, Jordi Guillot, que la Cambra Alta va secundar. Les amputacions” no són pràctiques innòcues “per als animals, ja que els” causen dolor, problemes crònics de salut, els generen dificultats de locomoció i fins i tot limiten la seva capacitat comunicativa” anota el diputat de Podem i portaveu d’Equo, Juantxo López de Uralde.

Article de Xavi Tedó

FAADA tanca la campanya d’identificació i esterilització 2017 amb gairebé deu mil animals inscrits

/0 Comentaris/a

La campanya “Sóc Responsable” d’identificació i esterilització d’animals de companyia que FAADA va posar en marxa el passat 1 de febrer s’ha tancat el 30 d’abril amb 9.866 inscrits: un total de 8.439 esterilitzacions i 5.564 identificacions a tot Catalunya i Madrid. Això suposa 14.003 actuacions veterinàries en tres mesos. FAADA vol agrair especialment la tasca dels 286 centres veterinaris adherits, sense els quals la campanya no hauria estat possible.

”Aquest any, hem volgut fer incidència i conscienciar les persones sobre el que implica permetre que els seus animals criïn”, explica Alba Jornet, coordinadora de la iniciativa. “Cada animal que neix en una casa impedeix l’adopció d’un altre que està esperant la seva oportunitat en una gàbia. La cria per part de particulars és l’arrel del problema de la superpoblació i del maltractament, a més que a Catalunya i en diverses comunitats autònomes està prohibit si la persona no està degudament inscrita al registre de nucli zoològic corresponent”.

A Espanya cada any s’abandonen uns 140.000 gossos i gats, més de la meitat dels quals mai trobaran una família o acabaran sacrificats a les gosseres. Esterilitzar els animals de companyia dels particulars ajuda a posar fre a aquesta terrible situació. Per a aquells que no hagin arribat a temps per inscriure’s en la campanya, FAADA segueix oferint al web socresponsable.org informació sobre diferents campanyes d’esterilització i identificació que es duen a terme a tot l’Estat.

 

 

ARTivistes

/0 Comentaris/a ,

 

“En un món més antic i més complet que el nostre es movien acabats i sencers, dotats amb sentits que nosaltres mai hem perdut ni aconseguit, i viuen escoltant veus que nosaltres mai sentirem. No són pagans ni subhumans; són altres nacions, i conviuen atrapats en el mateix temps i espai amb nosaltres, presoners de l’esplendor i de la tasca de la terra. ” Henry Beston, The Outermost House, 1929

 

Si un cop l’art, pintat en les més fosques cavernes dels nostres avantpassats, va implorar als déus la seva benevolència i els seus regals per als humans, avui, a l’exposició “El Venadito”, l’art interpel·la als propis humans, convertits en falsos déus, per implorar la seva benevolència cap a les altres criatures.

Aquesta és la intenció dels més de 40 artistes que exposen a la mostra sota el comissariat de Montserrat Pérez, artista i activista i fundadora de l’espai siNesteSia.

Com en l’edició anterior, la mostra pretén visualitzar la importància de la tasca de les entitats de protecció de la natura, en aquest cas Depana. Amb l’exposició no només es pretén remoure les consciències, sinó també procurar que tant els artistes com les entitats animalistes puguin rebre un ajut econòmic per prosseguir amb la seva tasca. El 80% del preu de les obres es destina a l’autor i el 20% a Depana, encara que hi ha casos en què el mateix autor cedeix al 100% del recaptat a l’entitat, com és el cas de l’artista convidat Guido Daniele i els seus “Handnimals”.

Guido Daniele “Handnimals”

Tristament sembla que “la seva salvació està a les nostres mans” comenta Montserrat Pérez davant l’obra de Guido. Està a les nostres mans, perquè en elles ha estat i està també la seva destrucció. “No vull que el públic surti derrotat, sinó creient que pot aportar alguna cosa, que pot ajudar”, prossegueix Montse. Per això, “El Venadito” no mostra imatges crues ni explícites, sinó que busca mitjançant la creació i l’enginy, fer-nos veure el que no volem veure. Dotar de color i textura l’invisible o el perversament ocult.

Beren Arredondo “Animalium”

Beren Arredondo, amb la seva impressionant col·lecció de fotomuntatges, ens parla d’aquesta invisibilitat “tractant de jugar amb el paisatge i l’empremta de la desaparició d’aquests animals i el seu entorn”. La seva proposta és una reflexió artística magnífica. No només ens parla dels animals en concret, sinó que al·ludeix a la seva llar, el seu hàbitat. Els ulls d’aquesta àguila ens miren, ens interpel·len, ens pregunten decebuts “no em veus?”. L’ésser humà, per això, no entén massa bé que és “veure”. D’aquí la seva nefasta afició a col·leccionar animals en gàbies, zoos, aquaris. Volen veure’ls a l’instant, enfront d’ells, ràpid. Veure animals submisos, captius, en un recinte amb un cartell que digui el seu nom. Animals captius, per la seva bellesa i la nostra ambició. Captius del nostre egoisme i ceguesa. No veuràs a l’àguila si no veus la seva muntanya, el seu bosc, la seva llibertat.

Bianca Yespica “Máscara de gas”

“Hem creat una guerra contra la naturalesa” ens explica en el seu cartell la Bianca Yespica i dibuixa magistralment un cérvol amb màscara de gas. Els intoxiquem, els perseguim, els acorralem. Convertint a l’amic en enemic, en una guerra on només guanya la mort, la tristesa, la soledat, la por. Charles Darwin se sorprenia en arribar als Galápagos i observar que aquells animals no ens temien. “No tenen por a l’home” es meravellava. Terrible afirmació, que col·loca a l’humà en el bàndol dels monstres, del que temible, de la fosca. En el bàndol de l’enemic.

María Isabel Uribe “Reunión”

Aquest enemic que em consumeix, metafòrica i literalment. Que m’amuntega i em fa servir. Que ni tan sols vol conèixer-me. Que m’enumera i em comptabilitza. Que em converteix en cosa, en producte, en codi de barres. Si aquest enemic llegeix la diminuta peça de Maria Isabel Uribe, que condensa i comprimeix tota l’anul·lació a què sotmetem als nostres companys de planeta, espero que reaccioni i actuï.

Si l’art té avui una missió, una raó de ser, és la de interpel·lar, regirar per dins, fer-nos reaccionar. Mira a través d’Ell, que sigui vidre i mirall. Mira a través i VE a l’altre. Refléjate i mira’t a tu mateix. Llavors, espero, veuràs l’àguila en el seu muntanya i sabràs qui és i sabràs i sentiràs que ha de seguir sent.

 

Podreu visitar “El Venadito” i participar de les seves activitats paral·leles fins al 20 de maig al centre cultural La Farinera del Clot. També us poso el repte de trobar la meva obra solidària, inclosa a l’exposició!
Nota: obra de portada: autora: Esperança Deltell

Article de Sílvia Esteve

Gossos i rodes: enemics irreconciliables

/0 Comentaris/a

Un autodenominat educador caní va posar de moda fa ja mes d’un lustre cansar al gos fent-lo córrer davant, al costat o darrera d’una bicicleta. I això és una barbaritat. El mexicà que va conquistar a la dona d’un famós actor afroamericà i a les càmeres de National Geographic va instaurar una perillosa pràctica. Proliferen els propietaris de gossos en velocípede, patinet, rollers, skates i qualsevol adminícle rodant que forcen al seu animal i les normes de circulació. El principi del desencantador és provocar la submissió per esgotament alguna cosa tan vella com les boles metàl·liques tormelleres dels presos i els camps de treball forçat. Si cap d’ambdues pràctiques compaginen amb la Declaració dels Drets Humans, perquè està entre les rutines de molts gossos de companyia? (Quant a benestar som molt equiparables)

Afortunadament, municipis com el de Barcelona han ordenat la seva prohibició. El compliment de la norma i la sanció per l’incompliment són figues d’un altre paner. Però sí, una vegada més el costum i la raó s’enreden en una guerra en la qual els gossos tracció, els gossos sidecar o els gossos arrossegats són les víctimes més fràgils. 

Diuen els experts – els acreditats, no els mediàtics- que el passeig gosser ha de servir per a desenvolupar l’olfacte, les relacions socials intra i extraespècie, per a gaudir d’activitat moderada o ajustada a les seves possibilitats i no per a competir amb un mitjà mecànic propulsat per un ciclista amateur o un adolescent caducat. L’activitat física intensa és recomanable només per a una part dels gossos i en determinades circumstàncies. La voluntat del propietari per llançar-se a l’exercici anaeròbic o de recórrer en companyia grans distàncies no és suficient. Sense sabatilles, sense protector solar, sense revisió mèdica prèvia ni opció de forçar el repòs anar al costat d’un mitjà dotat de rodes pot ser una tortura. Per als gossos de cara camusa i els paticurts és una contraindicació.

En un altre ordre de coses està la seguretat en la via pública. Els textos sobre seguretat vial subratllen que la circulació amb animals (sigui solts o lligats) disminueix la capacitat de resposta inversament en proporció a la velocitat aconseguida. Excepcionalment la prohibició no pot estendre’s ni a les cadires de rodes ni als cotxets infantils encara que la precaució ha de ser extremada en aquests casos per les limitacions dels transportats, la complexitat de les vies urbanes i la vulnerabilitat dels cans. Les lesions en els gossos solen apreciar-se quan ja revesteixen gravetat i algunes només en la necròpsia. Sense gradació ni escalfament molts gossos en la seua lleialtat són forçats fins a l’extenuació. Aquest passeig veloç rarament és confortable. La fricció plantar i la deshidratació estan a l’ordre del dia. 

En realitat és qüestió de sentit comú i d’empatia. Lligats pel coll ningú ens sentim còmodes i arrossegats per les rodes ens falta l’alè quan no hem sigut nosaltres els que optem per rodar. 

  Emma Infante