Des d’Animalados hem volgut recollir les experiències de la nit de Sant Joan, i dels dies previs i posteriors, de diferents animals. Pensem que aquest patiment i el fet de posar la seva vida en perill és completament innecessari i anacrònic en els temps en els que estem. La pirotècnia hauria d’estar com a mínim regulada, sino prohibida, donats els riscs que comporta, tant pels animals i els boscos, com per les pròpies persones. A continuació us oferim els testimonis dels qui ho han patit i han volgut compartir amb nosaltres la seva experiència.

Sílvia Serra, Presidenta de l’SPAM (Societat Protectora d’Animals de Mataró) ens explica que “tant el Sant Joan com la Festa Major de Mataró són un malson pels animals“. En aquests dies els han arribat 15 gossos, dels quals només 4 anaven identificats i han pogut tornar amb els seus propietaris. En paraules de Serra “Juny és un moment molt dolent per que arribin animals al refugi, ja que a l’estiu és quan més abandonaments hi ha i menys adopcions es fan”. A més destaca que la ubicació del refugi al costat mateix de la platja ha fet que s’incrementés exponencialment el nivell de soroll que han de patir els animals.

Des d’APAEC (Associació per la Protecció dels Animals Exòtics de Catalunya), Tere Rodríguez ens explicava com havien sortir el matí després de la revetlla a buscar animals ferits pels parcs, com fan cada any. De la seva batuda al Parc del Palau Falguera de Sant Feliu van recollir 6 ocells morts i 4 de vius però ferits, que van portar al Centre de Rescat Torrefarrussa. ¿Us imagineu l’infern de foc i soroll que han de patir els ocells i altres petits animals? ¿El pànic que han de passar al veure com es cremen els seus nius? Us oferim imatges d’un dels que va sobreviure i d’uns arbres de la plaça Massanas a Virrei Amat.

Per la seva part Yolanda Van Amesforr, de Gats de Gràcia, ens comenta que “els gats estaven aterroritzats i amagats. En una de les colònies no van menjar en dos dies”. Pànic compartit per tots els felins que viuen a colònies properes a centres urbans, com ens deia Magda Giol de Barcelona Gat i Gos.Des d’una altra colònia, que no han volgut dir la seva ubicació per por a represàlies cap als seus gats, ens han enviat aquestes imatges. Per sort cap gat ha resultat ferit, però de miracle, com podreu veure.

Quan hem preguntat a les companyes d’Udols, Associació pel Benestar del Gos Urbà, ens han dit que tenien molts casos de gent que necessitava la seva ajuda com a educadores per intentar fer més passables aquests dies de festa. Carme Llusa, propietària de la Chispa, és una d’aquestes persones que ha necessitat els consells d’Udols. Ens explicava sobre la gosseta que “a casa li poso un mocador al cap i la samarreta anti-ansietat i va fent. Però no es separa de nosaltres. Pot estar sense fer pipi des de les 8 de la nit fins la matinada. No vol sortir del portal”. El cas de la Chispa ja és prou culpidor, però hi ha gossos que han quedat paralitzats de la por o han sofert un atac de cor.

Com ja hem dit al principi de l’article, és necessari tot aquest patiment? Celebrar una festa hauria de ser quelcom bonic, que no causés danys ni por a ningú. Una nit de celebració no ha de ser una nit d’angoixa.

Les xifres també parlen per elles mateixes quan preguntem als veterinaris. Des de la Clínica Veterinària Animàlia Barcelona, en David Pumarola, el seu director, ens explica que tant en els dies previs com a la mateixa nit de Sant Joan es van rebre més de cent trucades relacionades amb la por als petards. Alguns animals van haver de recòrrer a medicació tranquilitzant donat l’alt nivell d’angoixa.

Per sort, hi ha municipis que han posat per endavant el benestar i la seguretat de tots els seus residents, humans o animals, i la seguretat del bosc que tenen al voltant. A Bigues i Riells s’han prohibit enguany els petards i les fogueres.

Hem volgut preguntar a l’ajuntament quina és la seva valoració sobre la mesura. Aurora León, d’Alcaldia i Protocol, ens ha dit que “la reacció dels veïns davant del ban va ser, en general, positiva. La gent està molt conscienciada amb els incendis que va patir la comarca al 1994 i que va afectar directament a Bigues i Riells. Ara fa 2 anys es van commemorar els incendis i les riuades del 94 i suposem que encara està molt present. La tarda de la revetlla va ser tranquil·la i per la nit si es van sentir petards però molts menys que altres anys.” Aplaudim la iniciativa i també fem palés que la prohibició ha estat ben acceptada per la seva població.

Un altre Sant Joan, unes altres festes, són possibles. A l’època en la que vivim i en la que gaudim de tantes novetats tecnològiques, no seria fantàstic poder gaudir de la llum i el color, sense el foc ni el soroll, sense la por ni el patiment?

Sílvia Esteve

Foto de portada de Maria Lluïsa Gispert