Associacions en defensa dels animals i l’ecosistema demanen “una regulació estricta” de la caça

A Catalunya, només el 0.6% de la població té llicència de caça. Però en temporada alta, fins al 90% del territori és pot caçar. Més de 15 associacions han denunciat els desequilibris que això suposa  a la flora i fauna del país, a partir d’una coalició d’entitats anomenada ‘La veritat de la cacera’. “Més d’un milió d’ animals moren a l’any per culpa de la caça que, a més, impedeix l’autoregulació de l’ecosistema”, explica Jaume Grau, portaveu de la nova coalició.

La coalició d’entitats reclama també que no se’ls margini en l’elaboració de la futura llei de caça, que substituirà l’anterior aprovada durant el franquisme. Per les associacions, la futura llei, que fins al moment només és un esborrany, és molt més pròxima als interessos dels caçadors que als del “99% de la població” en paraules de Grau.

Les associacions subratllen que els animals són uns dels principals perjudicats per la cacera. A més dels 1.200.000 morts, s’estima que la xifra podria augmentar molt més si es compta la caça furtiva. També critiquen el discurs del lobby de la caça, basat en la premisa de què “a més caça, menys problemes per l’ecosistema”. Grau s’hi oposa “les dades demostren molt clarament el contrari, quanta més cacera, més problemes per la flora i la fauna”.

‘La veritat de la cacera’  denuncia que la caça està generant problemes per la vida humana. “És una activitat incompatible amb passejar per la natura, amb l’excursionisme i amb una interacció de les persones amb el medi” explica el portaveu de la Coalició.

L’associació està formada per Ecologistes en acció de Catalunya, Anima Naturalis, DEPANA, FAADA, Futur animal, Galgos 112 i Libera, però que a més rep el suport de 9 associacions més.

Entre línies, intentaran revertir l’actual correlació de forces entre el lobby de la caça i els defensors de la natura. “La Generalitat i altres administracions han escoltat molt més els caçadors que a nosaltres” es queixa el portaveu de la coalició”. “Fins al punt, que han considerat la caça una activitat ‘d’interès social’ i que, per tant, s’ha de preservar”, es queixa Grau.

El model proposat per ‘La veritat de la cacera’, basat en suprimir o limitar molt estrictament aquesta activitat, s’aplica a altres comunitats d’Europa. El model ha resultat un èxit a Ginebra, on zones protegides han vist com l’ecosistema guanyava en biodiversitat i la relació entre persones i animals millorava substancialment.

 

Guillem Amatller

Una àvia, sana i estàlvia gràcies a la seva gossa

Va passar ahir, a prop de la plaça Espanya. Una dona que s’havia perdut va ser trobada per la policia que no va poder identificar-la en primera instància.

Un dels agents, després de no localitzar els familiars de l’àvia, es va fixar amb l’important vincle que tenia amb la gossa que passejava. Per sort l’agent va pensar a accedir a les dades del xip de l’animal en una botiga propera i així van contactar amb el fill de la senyora, el propietari de la gosseta. La idea va sortir bé i els familiars van acudir immediatament a l’establiment.

El can, una spitz de Pomerània, es va trobar desorientat en el moment en què els van trobar. La dona, molt gran, també. Pel que sembla, l’anciana no havia aconseguit arribar a la ubicació que el seu fill li havia especificat. També resulta sorprenent el llarg camí que van fer propietària i animal, ja que tots dos havien sortit de Vallcarca fins a prop de Plaça Espanya.

El cas posa de manifest l’important relació que existeix entre animal i persona, però també és una crida a utilitzar els anomenats xips. També coneguts com transportadors electrònics, es poden ubicar en gats, gossos, fures i cavalls. Aquests dispositius electrònics estan pensats per trobar fàcilment l’animal en cas de perdre’s, però, en aquesta ocasió, ha servit per garantir la tornada a casa d’una persona en problemes.

La identificació es va dur a terme a la botiga Espai Animal, que va col·laborar en el procés en tot moment. De fet, el suport de tot l’equip d’aquesta botiga a la tasca dels mossos d’esquadra fa agilitzar el procés d’identificació.

Els gossos són considerats per a molts  els millors amics de les persones, sent el vincle entre els dos molt evident. Encara i així, els espais habilitats dels que disposen a les ciutats solen ser limitats, un fet que perjudica la interacció entre uns i altres. No obstant això, poc a poc apareixen iniciatives que van en la direcció que animals i persones puguin gaudir d’un espai comú.

 

Guillem Amatller

Barcelona diu adéu als carros de cavalls definitivament

La mesura suposa un pas endavant en la protecció dels cavalls, però entitats animalistes reclamen que es prohibeixin també els Tres Tombs o Sant Medir. Una possible alternativa al patiment animal en aquestes festes és substituir l’actual sistema per carruatges elèctrics

No per anunciat i conegut el fet és menys rellevant, almenys, per aquells que fa temps que denuncien les precàries condicions en què es troben molts cavalls que han de carregar pesats Carruatges. A partir d’ara, queden prohibits els carros de cavalls per fer negoci o, el que és el mateix, la tracció a sang amb finalitats lucratives. L’Ajuntament de Barcelona no ha renovat l’última llicència que quedava per a aquest tipus d’activitat econòmica que, segons diverses organitzacions animalistes, com la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) “contribueixen al maltractament animal”. Malgrat tot, se seguiran utilitzant cavalls en espectacles per a fins no lucratius, com la festa dels Tres Tombs.

Almenys, l’ús de cavalls queda restringit només a un determinat tipus de pràctiques. Llum verda a una mesura que les entitats en defensa dels animals havien reclamat insistentment, com FAADA o Prou tracció a sang. El camí és llarg, expliquen. Malgrat el pas endavant, consideren que encara queda molt marge de millora en la defensa d’aquest animal, ja que, segons diuen, no es prohibeixen altres esdeveniments que també danyen al cavall, com els Tres Tombs o Sant Medir.

Però les associacions animalistes valoren el pas endavant. En el moment en què això es va anunciar, al novembre de 2017, des de Prou ​​tracció sang van llançar un missatge d’optimisme: “No esperàvem que s’inclogués la prohibició a les ordenances municipals tan aviat, és un gran avanç” va reconèixer Patricia Lorenzo, de PTS. No obstant això, també van reconèixer que la mesura arribava “tard” i que encara caldria esperar fins al juny. “Ja vam haver de lamentar una mort per aquest tipus de pràctica, esperem que no hi hagi més”, va afegir. Per sort, des de llavors fins avui, no ha calgut lamentar cap cas de mort relacionat amb l’última llicència que quedava per explotar econòmicament.

L’origen: El cavall Neret mort a Montjuïc

Eva Fornieles, de FAADA, assegura que el següent pas “és la prohibició de Sant Medir i Els Tres Tombs” ja que el sofriment del cavall és molt gran. Des Prou Tracció a Sang se sumen a aquesta reivindicació. “Es poden utilitzar carros elèctrics sense necessitat de desterrar tradicions culturals que estan arrelades al territori”, matisa.

La polèmica va començar fa més dos anys amb la mort del cavall Neret a Montjuïc, després d’arrossegar durant sis hores un carruatge. El cas va despertar l’interès mediàtic i va accelerar les pressions al consistori que finalment ha prohibit aquest tipus de pràctiques.

“La seva mort va ser una notícia desastrosa, però almenys ha contribuït a què altres cavalls no hagin de passar pel mateix”, es lamenta Fornieles.

Animalistes han repetit reiterades vegades que “el cavall és un dels animals més perjudicats per l’acció humana”. Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, coincideix amb aquesta apreciació. “El cavall és un dels animals que més pateix. S’utilitzen en espectacles, en tot tipus d’entreteniment i en activitats esportives. També a casa nostra, on activitats com els Tres Tombs haurien de començar-se a qüestionar.

La mesura proposada per l’ajuntament de Barcelona és més ambiciosa del que moltes organitzacions esperaven. La idea inicial era no renovar les llicències dels portadors de carruatges, que s’esgotaven el proper mes de Maig. Però des del consistori, finalment, li donaran un caràcter normatiu, pel que es tanca la porta a que es reobrin noves llicències.

“Barcelona i Catalunya són punta de llança en la defensa dels animals”, reconeix Anna Mula. “Vam ser una de les primeres comunitats que va prohibir les curses de braus i ara Barcelona tirarà endavant aquesta prohibició”. Unes regulacions que es veuen amb bons ulls però que, de moment, les organitzacions consideren un punt de partida.

“Augmenta el coneixement que tenim sobre els gats però mai se sap prou”

 

Amb una puntualitat extraordinària es va donar inici a la novena edició de la Jornada Felina Europea amb Agnes Dufau com a mestra de cerimònies i amb Pierre Sultana com a primer convidat. El francès és responsable a Brussel·les de FOUR PAWS, una entitat que treballa a Europa per a la protecció d’animals. D’origen austríac, Vier Pfoten o FOUR PAWS està darrera de CAROCAT.EU i CARODOG.EU dues plataformes d’actualització científica i divulgativa sobre gossos i gats.

Sultana va donar a conèixer els secrets de la tasca que promou canvis legislatius des de la redacció fins a l’aplicació en la realitat dels estats membres.

Per la seva part, Valentina Aybar presidenta de Gemfe-AVEPA, gatera i veterinària, va incloure en la seva ponència les propostes per al nou posicionament de l’entitat que presideix sobre les colònies de gats. El text vindria a substituir el de 2013 i incorpora l’acord entre les pràctiques ètiques amb les evidències epidemiològiques i de gestió. Els textos que el grup de medicina felina publica es converteixen en referent per a altres professionals, administradors, gestors i amants dels gats.

Albert Lloret veterinari de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona va oferir una ponència sobre les malalties infeccioses en gats. Aquest membre de GEMFE és protagonista d’un vídeo sobre el mateix tema que es va rodar a Madrid el 2015 i que està batint rècords de visionat en la seva categoria. Una posada al dia d’aquella comunicació mitjançant preguntes i respostes és el que va desenvolupar a l’Ateneu i serà possible visionar-a través del canal de youtube de l’entitat organitzadora. Les malalties d’aquesta naturalesa són una gran preocupació per la comunitat gatera i el seu millor coneixement implica la prevenció, el tractament precoç i també canvis en les polítiques de gestió epidemiològica. Els gats tenen moltes vides però cal evitar estressar per que davant una fallada en el seu sistema immune hi ha certes afeccions oportunistes esperant-los. Aquestes han de ser identificades i tractades adequadament, la informació de qualitat salva vides.

Maggie Roberts, directora de veterinària de Cats Protection va mostrar amb tot luxe de detalls com des d’un centre d’adopció felí en l’entorn urbà i amb habitacles individuals de qualitat poden trobar família molt ràpidament molts felins. A prop de Gatwick, un gatera amb 40 recintes individuals alberga gairebé 3000 gats anualment per que les estades són molt breus des del seu rescat fins a la seva nova llar. Estades breus, espais enriquits, atenció als aspectes mèdics i psicològics a parts iguals. Evitar l’emmagatzematge, els confinaments prolongats, equilibrar l’estímul amb el descans i sobretot l’estrès són part de les vint recomanacions innegociables per tenir una gatera en condicions.Cats Protection compta amb una llarguíssima experiència (acaben de complir 90 anys), Un pressupost de 60.000.000 d’euros anuals i una àmplia xarxa de centres d’adopció així com 10 grans centres d’acollida, tots exclusivament per a gats. Els gats i els gossos poden conviure junts en llars però no en equipaments de confinament. Ni els felins es relaxen ni molts gossos toleren als seus conveïns.

Per acabar, Gabriel Bustillo el veterinari cap de la Fundació Protectora d’Astúries va argumentar contundentment a favor de la prevenció en totes les etapes de l’acollida a la protectora. Moltes de les seves aportacions les desenvolupa regularment al seu bloc Otra Vetemirada i a VeRA el seu facebook sobre veterinària de refugis. De la seva ponència destaquem el “manifest felí per una caixa de cartró” i com un bon acompanyament pre i post adoptiu minimitzen les devolucions i tot el que comporta.

Les valoracions sobre la Jornada tornen a ser molt positives entre tots els implicats podent destacar que un 30% dels assistents són “gaters”. Ens destaca l’organització la importància de la presència de persones vingudes de Lugo, Tenerife, Saragossa, Madrid, Lleida, Girona, Tortosa i de José Francisco Capacés, veterà membre de AVEPA i expert en deontologia veterinària.

 

Emma Infante

Polèmica per la nova ‘mascota’ de la Guàrdia Civil

La imatge del porc senglar lligat amb una corretja arriba al senat

La Guàrdia Civil ha sigut interpel·lada al Senat per utilitzar un porc senglar com a ‘mascota’ en una de les seves casernes a Sant Sebastià. La imatge, que ha corregut a través de les xarxes socials, mostra l’animal amb una corretja sostinguda per un policia. La Guàrdia Civil, a més, havia realitzat vàries operacions criticant el captiveri dels porcs senglars en alguna de les seves intervencions i s’havia mostrat molt dura amb aquest tipus de pràctiques a través del seu compte oficial a twitter.

La polèmica l’ha donada a conèixer Jon Inarritu, d’EH Bildu. El Senador ha actuat davant aquesta contradicció i ha demanat informació detallada sobre aquest cas per saber si hi havia més casos similars, la procedència de l’animal, les condicions en què es trobava i el cost del seu manteniment per al contribuent.

La resposta s’ha donat a conèixer a través d’un comunicat del Govern en què defensen que aquesta “tradició” que es remunta al 1981 i que ha comptat amb “set exemplars” des d’aleshores. Una resposta que no ha convençut a Inarritu, que els ha titllat “d’hipòcrites” ni a molts altres defensors dels drets dels animals.

 

El senador basc ha fet pública la resposta del govern i l’ha acompanyada d’un comentari irònic en referència a les crítiques que el cos policial havia fet a persones que tenien en captivitat porcs senglars. Inarritu els ha acusat d’utilitzar l’animal com una joguina, utilitzant les mateixes paraules que la Guàrdia Civil havia fet servit per denunciar altres casos.

El comunicat-resposta que ha ofert el Govern en defensa de la Guàrdia Civil especifica el cost total del seu manteniment, que hauria estat de 260 euros anuals, i assegura que compta amb una superfície d’uns 400m² per desplaçar-se.

El cas ha servit per posar de manifest algunes males pràctiques relacionades amb el porc senglar, com el seu captiveri il·legal. Tanmateix, aquest no és l’únic perill al que es veuen avocats aquests mamífers, ja que també s’han denunciat caces il·legals de femelles i cries. El control de població basat en l’ eliminació de porcs senglars és una altra amenaça que pateixen. Els experts asseguren que hi ha alternatives ètiques, com vacunes esterilitzadores per controlar la seva població.

La Guàrdia Civil no ha donat cap resposta a la polèmica a través de les xarxes socials. Tampoc ha comunicat cap intenció de canviar el seu “símbol” a Sant Sebastià. Una decisió que no ha agradat els qui consideren que s’hauria de deixar l’animal en llibertat.