El Parlament votarà l’abolició dels bous embolats i capllaçats a Catalunya

/0 Comentaris/a

La plataforma Prou Correbous demana valentia als partits polítics i que rebutgin l’esmena de PP i VOX, únics partits que estan en contra de l’abolició dels espectacles amb bous més cruels de Catalunya.

Demà 25 d’octubre és un dia clau pel benestar animal a Catalunya. Durant el ple de dimecres, el Parlament debatrà sobre el futur dels espectables amb bous. Els partits polítics En Comú Podem i la CUP van propulsar una proposició de llei, impulsada per la Plataforma Prou Correbous, per eliminar els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la platja.

Els grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem van registrar el 7 d’abril de 2022 al Parlament una proposició de llei per eliminar les modalitats més agressives de correbous. Aquesta proposta planeja modificar la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, eliminant les tres modalitats del segon articles de la norma, concretament la modalitat de bou embolat, el bou capllaçats i el bou a la platja.

Davant aquesta possibilitat, des de l’ONG Prou Correbous asseguren que estan contacte amb els diferents grups parlamentaris per tal d’assegurar que rebutgin durant el ple l’esmena de PP i VOX, els únics partits polítics que han presentat esmenes a la totalitat contra aquesta proposició de llei que pretén acabar amb els espectacles amb bous més cruels de Catalunya.

Des de les entitats que integren Prou Correbous es mostren “confiades que l’esmena de PP i VOX no tirarà endavant, ja que aprovar-la significaria vetar un debat sa i necessari” i perquè a més, en el cas que la proposició de llei finalment fos aprovada, no vetaria la totalitat de correbous a Catalunya, sinó només les modalitats més violentes i perilloses”.

Des de la Plataforma Prou Correbous asseguren que “dels 450 actes amb bous que es fan cada any a Catalunya, aproximadament 160 són bous embolats i una cinquantena són bous capllaçats.

Abolició dels bous a la platja i els bous a la mar

Els bous a la platja fa molts anys que ja es van deixar de celebrar per problemes sanitaris, i els bous a la mar van deixar-se de fer després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ordenés a la Generalitat obrir un expedient sancionador als organitzadors dels bous al mar celebrats a l’Ampolla (Baix Ebre) l’estiu del 2013 per maltractament animal i vulneració de la normativa. Es tractava de fer caure els bous a l’aigua per rescatar-los des d’una embarcació amb una soga lligada al coll o a les banyes i tornar l’animal a terra ferma per continuar amb l’espectacle.

Abolició dels bous embolats

Un dels objectius històrics de les entitats de protecció animal a Catalunya ha sigut la d’acabar amb els bous embolats, per l’extrema crueltat a la qual, asseguren, són sotmesos. Expliquen que en aquesta modalitat es cap lliga als animals i se’ls immobilitza de forma brutal contra un piló de fusta.

Les entitats apunten que és molt habitual que durant l’embolada el bou pateixi caigudes, brusques estrebades de cap, o que el bou s’emboliqui amb la corda, quedant immobilitzat per les potes o mal situat enfront del piló, per la qual cosa el procés moltes vegades acaba sent encara més llarg i angoixant per a l’animal.

Un cop immobilitzat, se’l subjecta a les banyes uns ferratges de metall en els extrems del qual es col·loquen unes boles impregnades amb una substància inflamable, capaç de mantenir el foc cremant durant un temps prolongat d’uns 20 minuts. A continuació es calen amb foc aquestes boles i es talla la corda que el subjecta, perquè el bou sigui incitat a envestir dins de places portàtils o per carrers delimitats del poble.

Des de Prou Correbous asseguren que els danys que provoca embolar un bou poden posar en risc la vida d’aquests animals, a més d’implicar lesions físiques i estrès. Una part d’aquests animals són directament enviats a l’escorxador després de l ́espectacle, ja que a vegades les penyes taurines compren bous salvatges i després de l’espectacle els envien a l’escorxador.

Abolició dels bous capllaçats

Una altra modalitat polèmica, tot i que molt menys nombrosa, és la del bou capllaçat, que consisteix en la solta d’un bou amb dues sogues lligades al seu cap per a poder controlar els seus moviments i envestides. Des de la plataforma Prou Correbous expliquen que el patiment en aquesta modalitat s’accentua per l’esgotament dels bous, en ser portats fins als límits de la seva capacitat aeròbica durant aproximadament 30 a 50 minuts.

La plataforma informa que en tots els festejos es pot apreciar com, al cap de poc de començar, els animals recorren a la respiració abdominal amb la boca oberta, la llengua fora i una profusa salivació. En moltes ocasions, els bous no poden acabar el recorregut, i el camió ha d’anar a buscar-los fins on hagin arribat.

Per acabar, Prou Correbous especifica que la calor dels mesos d’estiu, la fam i la set aguditzen el seu patiment, fins a tal punt que a vegades han arribat a morir bous dins dels camions, o no han pogut aguantar el recorregut fins al final, quedant exhaustos i negant-se a avançar.

Rescatats més de 400 animals de companyia d’una xarxa de comerç il·legal que connectava Espanya, Andorra i països de l’Est d’Europa

/0 Comentaris/a

Operatiu històric de quatre cossos policials units contra el maltractament animal

Agents de la Policia Nacional, en una operació conjunta amb la Guàrdia Civil, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, han detingut 13 persones i han rescatat més de 400 animals a la primera operació conjunta de quatre cossos policials. Es tracta d’un dels operatius més importants contra el maltractament animal, l’intrusisme laboral, estafa, falsedat de documents i blanqueig de capitals.

L’operació ha aconseguit frenar l’activitat delictiva d’una xarxa de comerç il·legal d’animals de companyia que connectava Madrid, Barcelona, Andorra i països de l’Est d’Europa, lloc d’origen d’alguns d’aquests animals. El rescat dels animals ha estat possible en gran mesura a la col·laboració dels ajuntaments afectats, dels col·legis de veterinaris de Catalunya i Madrid, l’Àrea de Protecció Animal de la Comunitat de Madrid, de l’Oficina de Protecció d’Animals de Barcelona, així com de diferents associacions i protectores.

La investigació es va iniciar a finals de l’any 2020 arran de diverses denúncies realitzades a l’Oficina de Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona per presumptes irregularitats amb les condicions dels animals que es venien a un establiment ubicat al centre de la ciutat. Això va motivar la inspecció administrativa d’aquest establiment per part de tècnics de l’Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana, localitzant 33 gossos malalts.

Maltractament animal sistemàtic i comercialització il·legal

A la investigació desenvolupada van evidenciar maltractament animal i manca de cures en els animals, situació que estava provocant la mort d’algun d’ells. A més, les seves cartilles sanitàries i passaports de viatge presentaven anomalies evidents, cosa que acreditava un exercici sistemàtic de manipulació del contingut.

Els agents de la policia també van constatar anomalies en el transport, en el tracte que se’ls proporcionava en destí i en la comercialització, detectant la presumpta comissió dels delictes de maltractament animal, usurpació de funcions, falsedat documental i estada.

Amb l’avenç de la investigació, es va comprovar que tant Guàrdia Civil com Policia Nacional estaven duent a terme cerques relacionades directament amb aquestes pràctiques il·legals. Va ser a partir d’aquell moment quan es va crear, per primer cop, un equip conjunt de recerca dels quatre cossos policials liderats pel Jutjat número 23 de Barcelona i la Fiscalia Provincial especialitzada en medi ambient.

Transport d’animals en espais reduïts i sense ventilació

Els agents van detectar que l’organització es valia de diferents mètodes per aconseguir els animals. O bé mitjançant la importació intracomunitària des de països d’Europa de l’Est, oa través de la cria a centres il·legals administrats pels mateixos investigats, o bé amb la compra il·legal d’animals per xarxes socials.

El transport dels animals es feia normalment per carretera, en vehicles amb espai reduït i deficient ventilació i en trajectes llargs de fins a 20 hores de desplaçament. A això cal sumar-hi també la manca de llum i de cures higienicosanitàries, així com l’absència d’empapadors o serradures suficients per absorbir les necessitats fisiològiques dels animals.

Les condicions deficients, tant en el transport com en el maneig dels cadells, propiciaven el desenvolupament de malalties infectocontagioses en algun dels animals, cosa que provocava el contagi d’aquestes entre la resta dels animals transportats.

Establiments en pèssimes condicions higienicosanitàries

Posteriorment, les pèssimes condicions dels establiments de venda agreujaven la situació produint el contagi de la resta d’animals que es trobaven a les botigues. A causa d’això, els índexs de morbiditat i mortalitat en aquests establiments eren molt elevats.

Tots els animals disponibles es destinaven a la venda, independentment que estiguessin sans, malalts o incubant malalties infectocontagioses. Això provocava, moltes vegades, que al cap de poc temps de la venda l’animal manifestés o desenvolupés la malaltia.

Clíniques veterinàries involucrades en el maltractament animal

Segons explica la Policia Nacional, existia, de forma integrada a l’organització criminal, una veterinària que facilitava els seus coneixements i la seva firma per donar una imatge de fiabilitat suficient amb què poder garantir que els animals es venien en bones condicions. Aquesta assessorava la resta de components de l’organització sobre com ocultar o dissimular registres i/o altres aspectes tècnics en els controls i/o inspeccions de les administracions competents.

Les clíniques que estaven sota el control dels investigats, amb la intencionalitat d’enganyar els clients i les administracions públiques, cometien de manera habitual i continuada infraccions relacionades amb la gestió de la documentació associada als animals. D’aquesta manera, camuflaven el veritable origen de les malalties i malalties desenvolupades quan els cadells ja estaven sota la custòdia dels compradors.

Finalment, el 20 de setembre passat els agents van explotar l’operació amb la pràctica de 12 entrades i registres i l’arrest de 13 persones. Així mateix, es van rescatar més de 400 animals, principalment cadells de gossos i gats de races d’alta cotització al mercat actual.

Condemnat per tres delictes de maltractament animal després d’encoratjar els seus gossos a matar els gats d’una colònia felina de Barcelona

/0 Comentaris/a

El Jutjat Penal número 1 de Barcelona ha dictat sentència contra el propietari de diversos gossos com a autor de tres delictes de maltractament animal previstos a la redacció anterior de l’article 337 del Codi Penal. La persona condemnada estava acusada de la mort de quatre gats de la colònia felina de l’Espigó de la Barceloneta (Barcelona), gestionada per l’Associació Gats de l’Espigó.

La sentència ha condemnat l’autor de tres delictes de maltractament animal a la pena de presó de sis mesos per cada delicte, així com inhabilitació per exercir la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, així com per a la seva tinença.

A més, el condemnat haurà d’indemnitzar l’Ajuntament de Barcelona pels danys i perjudicis ocasionats, ja que es tractava d’una colònia felina amb subvenció per part d’aquesta Administració. També haurà d’indemnitzar l’Associació Gats de l’Espigó per la quantia de 2.041€ pels danys morals ocasionats.

“Els Mossos volien impedir que poséssim la denúncia dient que es tractava de baralles entre animals”

En declaracions a Animalados, l’Associació Gats de l’Espigó ha celebrat la sentència del Jutjat: “Arribar a judici i que es reconegui judicialment i públicament el maltractament animal és un gran avenç, sens dubte. Només cal recordar les dificultats que hem tingut per interposar la denúncia el desembre del 2019 quan els Mossos ens volien impedir posar-la dient que es tractava de baralles entre animals i que els fets no eren denunciables”.

Tot i això, des de l’associació se senten defraudats després de veure que en judici “els problemes de salut, la situació financera i l’edat de l’acusat van prendre importància. Ens va fer la sensació que, en els casos de maltractament animal, l’humà està per sobre dels animals, traient importància als fets i les seves consciències”, expliquen.

El condemnat va incitar els gossos perquè ataquessin els gats de la colònia

Els fets van tenir lloc el 15 de desembre del 2019, quan la persona ara condemnada es trobava en companyia dels seus cinc gossos sense lligar i sense morrió a l’espigó situat a la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta. Cap a la una de la matinada, aquesta persona va encoratjar els gossos perquè ataquessin els gats que es trobaven en aquesta zona, tots ells pertanyents a la colònia felina de l’Espigó de la Barceloneta. A conseqüència de les ordres del seu amo, els gossos van atacar i van caçar els gats, provocant la mort d’un d’ells.

Durant els dies posteriors, sobre la mateixa hora i a la mateixa zona, la persona condemnada, de nou acompanyada dels seus cinc gossos sense lligar i sense morrió, va tornar a repetir els mateixos fets, provocant que els seus gossos ataquessin i cacessin de nou als gats de la colònia i causant la mort de dos felins més.

Finalment, els voluntaris de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta van localitzar un total de quatre cadàvers de gat, tots ells presentaven als seus cossos diferents mossegades de gos. Tot i això, el condemnat, a l’acte del judici, només va reconèixer els fets respecte a la mort de tres dels gats.

“Nosaltres en el moment dels fets ens vam veure desorientats i en estat de xoc. Fins avui evitem passar per l’Espigó de la Barceloneta perquè ens envaeixen tristes imatges de gats perseguits i destrossats a la platja i a les roques per culpa d’una bandada de gossos furiosos”, confessen des de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta.

Una sentència molt rellevant en l’àmbit de la defensa dels animals

Després de la denúncia per part de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta el 2019 i després de tenir coneixement dels fets, el febrer del 2020, Cristina Bécares, advocada i mediadora experta en Dret Animal, es va personar com a acusació particular als Jutjats de Barcelona. Després de dur a terme la instrucció del procediment, el setembre del 2021 van presentar escrit d’acusació.

Com a acusació particular, Cristina Bécares, va sol·licitar una condemna per quatre delictes de maltractament animal, amb resultat de mort i sol·licitant per cadascun un total de 18 mesos de presó, inhabilitació especial de quatre anys i responsabilitat civil per danys morals. Finalment, la sentència ha condemnat el responsable com a autor de tres delictes de maltractament animal.

“Es tracta d’una sentència molt important en l’àmbit de la defensa dels animals, tota vegada que habitualment la mort de més d’un animal es condemna com un delicte continuat, però en aquest cas s’ha aconseguit individualitzar la condemna per cadascun dels gats. Son poques les resolucions judicials en aquest sentit, motiu pel qual, des de l’Associació es destaca la importància d’aquesta”, comenten des de l’acusació particular dirigida per l’advocada especialitzada en Dret Animal, Cristina Bécares.

Mor el Pedro al Zoo de Barcelona, el rinoceront blanc més longeu d’Europa

/0 Comentaris/a

Pedro, que va arribar al Zoo de Barcelona fa 20 anys, ha mort per problemes de salut relacionats amb la seva avançada edat.

Notícia trista per al món animal. El Zoo de Barcelona ha anunciat la mort d’un dels seus habitants més estimats, el rinoceront Pedro, un dels exemplars més longeus d’aquesta espècie al món. Fa uns dies, i a causa de la seva avançada edat, el Pedro havia iniciat un procés de debilitació que ha anat evolucionant cap a un estat cada cop més delicat que no s’ha pogut revertir malgrat l’atenció dels especialistes del Zoo.

L’edat exacta que tenia el rinoceront Pedro no es coneix, però amb els registres duaners existents s’estima que podria tenir entre 53 i 54 anys. Tenint en compte que l’esperança màxima de vida de l’espècie és d’entre 40-50 anys, era el rinoceront més vell d’Europa i un dels 4 més longeus dels prop de 800 que hi ha a tot el món, segons els registres existents.

Refugiat a Barcelona després d’uns inicis molt complicats

El Pedro va arribar al Zoo de Barcelona el 2 de desembre de l’any 2003, provinent d’una altra instal·lació zoològica a proposta de l’Administració responsable de trobar-li una nova llar que garantís la cura i benestar de l’animal.

Segons les dades disponibles compartides per l’Ajuntament de Barcelona, el Pedro l’any 1972 havia estat importat des de Sud-àfrica i traslladat a l’Estat espanyol en un context social molt diferent de l’actual en què el moviment d’animals no estava tan regulat per la legislació internacional com avui.

Al Zoo de Barcelona, hi va trobar refugi i condicions de vida adequades per a la seva espècie. Era un animal tranquil i sociable, de tarannà positiu i sempre disposat a interaccionar amb els seus cuidadors i cuidadores. Atesa la seva edat avançada, en els darrers anys havia rebut atenció geriàtrica especialitzada per minimitzar, entre altres dolències, els problemes articulars que patia.

“Ha mort un animal molt estimat per tots nosaltres, un exemplar que ha rebut en aquests anys la màxima cura per part de l’equip tècnic del Zoo, que li ha procurat les atencions necessàries. El Pedro representa un dels propòsits més significatius del Zoo de Barcelona a dia d’avui, seu refugi i garant del benestar d’animals que requereixen d’una protecció especial, ja sigui perquè són d’una espècie amenaçada al seu hàbitat natural o perquè tenen necessitats especials fruit de la seva pròpia història”, ha declarat Antoni Alarcon, director del Zoo de Barcelona.

El Zoo de Barcelona, referent mundial en cures geriàtriques d’animals grans

El Zoo ha acollit al llarg dels anys diferents animals d’edat molt avançada, com el rinoceront Pedro i les elefantes Susi, Yoyo i Bully, amb necessitats físiques i emocionals específiques. Això l’ha convertit en un centre capdavanter en cures geriàtriques, una especialització que s’ha fet de la mà del Centre d’Educació en Benestar d’Animals de Zoològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (ZAWEC) i ha permès situar el Zoo de Barcelona com un referent internacional en la cura i el benestar d’aquests animals.

Avui, el Zoo de Barcelona, seguint el seu nou model, centra el seu treball en espècies que requereixen una protecció especial pel seu estat de conservació a la natura. També és un centre compromès amb el benestar animal i, per tant, es posa sempre a disposició de les autoritats per acollir animals que necessiten una nova llar on viure en condicions adequades per a la seva espècie.

Denuncien l’Ajuntament de Barcelona per l’abandonament que pateixen els gossos policia

/0 Comentaris/a

En els darrers anys han mort diversos gossos de la Unitat Canina a causa de torsions d’estómac o derivats. El CSIF exigeix a l’Ajuntament de Barcelona mesures urgents que garanteixin la salut, higiene i benestar d’aquests animals.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), el sindicat més important de les administracions públiques, ha denunciat davant d’Inspecció de Treball i davant de la Conselleria de Medi Ambient, a l’Ajuntament de Barcelona per l’estat d’abandonament en què es troben els gossos adscrits a la Secció Canina de la Unitat de Reforç, Emergències i Proximitat (UREP). La part denunciant acusa el consistori de la presumpta comissió d’infraccions greus i/o molt greus a la Llei de Benestar Animal.

Actualment, la Unitat Canina es compon d’un total de nou gossos policials que fan tota mena de funcions encomanades per als serveis de seguretat i estan en contínua formació per al perfeccionament de les seves habilitats.

Entre les infraccions que afecten la salut dels gossos, la CSIF assegura que aquests passen sols llargs períodes de temps tancats a les gàbies i als seus transportins sense cap supervisió. Quan els agents surten a la via pública a realitzar altres serveis diaris, els gossos es queden tancats, a més de totes les nits de 21:30h a 06:30h i els caps de setmana.

A conseqüència d’aquesta deixadesa, segons el sindicat de les administracions públiques, en els últims tres anys han mort diversos gossos a la nit a causa de torsions d’estómac o derivats, cosa que es podria haver evitat si algú hi hagués estat i ho hagués detectat a temps.

Neteja i cura a càrrec dels mateixos agents de la policia

Els gossos després de passar tota la nit a les gàbies deixen excrements i orins que cal netejar diàriament. A més, cal recollir cada dia tots els excrements que fan al pati on surten cada dia a córrer i així poder fer les seves necessitats mentre no tinguin servei a l’exterior. També cal netejar els transportins diàriament, ja que s’embruten amb assiduïtat, els vehicles operatius, l’interior de l’habitacle per a passatgers com totes les gosseres del darrere on els cans viatgen cada dia.

Actualment, els mateixos agents de la Unitat Canina són els que s’encarreguen d’aquestes tasques de neteja, encara que no els correspongui aquesta feina. Aquesta funció l’hauria de fer una empresa professional que s’encarregués de les tasques de desinfecció i higienicosanitàries diàries als diferents torns, tal com es fa, per exemple, al cos dels Mossos d’Esquadra.

Sobre l’enllaç emocional i laboral amb els gossos de la unitat, es dóna la situació de convivència i pernoctació de sis gossos amb les seves persones guia de la Secció Canina. Aquest vincle de convivència no és de compliment obligat, però és obvi que un gos que convisqui amb la seva persona-guia serà molt més apte per a la tasca policial que realitza.

A més, quan una persona-guia conviu amb un gos garanteix molt més la salut i higiene de l’animal durant les 24 hores del dia. El problema és que la convivència amb el gos comporta unes despeses per als cuidadors que han de suportar ells mateixos. D’altra banda, el Consistori tampoc no facilita l’assistència al veterinari, ja que els gossos tenen assignat un centre a 60 km de distància.

“L’Ajuntament de Barcelona no mostra interès pel benestar dels gossos policia”

Des de CSIF declaren que “la recent Llei de Benestar Animal pretén donar més protecció i garantir la salut dels gossos i és aquí quan la pròpia Administració pública, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, no mostra interès en el benestar d’aquests animals que de manera inherent són també servidors públics per al col·lectiu policial. Aquests animals desenvolupen un fort vincle emocional amb el guia-caní i aquests sempre posen un esforç extra per minimitzar aquests períodes llargs de temps, o d’abandonament, als quals es veuen exposats per l’omissió de l’Ajuntament a l’hora de buscar solucions i gestionar la situació amb la serietat i el rigor que requereix”.