Grups animalistes denuncien maltractament animal al ‘burro del chatarrero’ de Mataró

 

Gairebé 4 dies sense menjar i amb lesions. Així s’han trobat el ruc que des de fa anys carrega grans quantitats de ferralla a Mataró, segons ha denunciat la fundació per l’assessorament i acció en defensa dels animals (FAADA). L’organització animalista hauria demanat ja, juntament amb altres col·lectius, la immediata confiscació de l’animal aplicant el protocol previst per casos d’abandonament o tinença en males condicions d’èquids. 

L’ajuntament de Mataró, que ja havia desestimat altres peticions pel mateix cas, al no veure-hi maltractament animal, ha derivat el cas a tècnics de la Generalitat. Els tècnics ja haurien fet una de les dues revisions pertinents. Des de FAADA i la resta d’associacions esperen que, acabat el procés, el ruc no torni a estar tutelat pel seu actual responsable.

El cas ha explotat l’última setmana després que diferents mitjans de comunicació generalistes n’hagin fet ressò. Tanmateix, la SPAM, ADE, PACMA i FAADA, entre d’altres,  venien denunciant un cas de maltractament animal des de feia anys. De fet, era habitual pels vianants veure el ruc carregant grans quantitats de ferralla.

L’estat actual de l’animal

Des de FAADA, tècnics especialitzats tenen cura de l’animal, amb la col·laboració de Generalitat. “Es troba força malament, la desnutrició ha sigut molt important”, apunta Carla Cornellà, presidenta de l’associació. Cornellà assegura que es tracta d’un animal “molt intel·ligent que ha fet força progressos darrerament” i es mostra convençuda que l’animal no tornarà a l’antic propietari. “Seria una situació manifestament perjudicial per l’animal, no crec que es produeixi”.

Fins al moment, no s’ha resolt de manera definitiva la situació. Des dels grups animalistes esperen convèncer el propietari del ruc. La finalitat és portar el procés de la manera més amigable possible, tal i com ja s’ha intentat altres vegades. Però la decisió final podria estar, en última instància, en mans de les institucions.

 

Els voluntaris en centres d’animals “mereixen millores”, segons la síndica de Greuges

 

Diferents representats d’associacions en defensa dels animals s’havien posat en contacte amb l’ajuntament de Barcelona. La raó: les nombroses dificultats que tenien per exercir la seva tasca de voluntaris en centres d’acollida d’animals. Des del consistori, no van donar resposta i la síndica de greuges va accedir a revisar les demandes del CAACB (Centre d’acollida d’animals de companyia). La síndica ha estat clara: l’ajuntament de Barcelona hauria de revisar la situació dels voluntaris i millorar-hi les condicions.

En concret s’ha denunciat la dificultat per accedir al centre d’acollida. Sense transport públic que faciliti l’accés i sense el reemborsament del cost del transport, seguir fent de voluntari presentava greus problemàtiques per ells. Això és el que es desprèn de la petició de la síndica, Maria Assumpció, que insta a fer millores en aquests aspectes.

Des del govern municipal han al·legat que hi ha prevista una nova normativa que reguli els voluntaris. Unes explicacions que, tanmateix, no responen de manera directa les demandes fetes.

Des del Síndic, s’ha instat l’ajuntament que faciliti l’accés en transport públic al recinte. Una mesura que, fins al moment, no estava prevista, però que la intervenció de la síndica podria fer revisar.

El Centre d’acollida d’animals de companyia (CAACB) està vinculat a l’ajuntament de Barcelona. Tanmateix, el seu desenvolupament es porta a terme amb una gran aportació dels voluntaris. Des del CAACB, denuncien que les condicions dels animals no són les idònies i que calen millores. Segons les dades del centre, les xifres d’animals adoptats anuals serien properes als 2.500.

Els treballadors d’Aena no podran alimentar animals

La nova normativa de seguretat que s’aplicarà a l’aeroport de Barajas, entre d’altres aeroports, no deixa lloc a dubte. A partir del proper dimarts, els operaris que treballin per a Aena no podran alimentar aus ni cap altre animal. La mesura ha causat una forta polèmica entre els treballadors.

El sindicat CSIF ha estat el primer a contestar públicament davant el que consideren un cas de maltractament animal. “No es pot prohibir que s’alimenti a un animal que ho requereix, això és maltractar l’animal” afirma el comunicat publicat per CSIF.

La companyia, en canvi, argumenta que alimentar animals, especialment aus, ‘suposava un perill per a ells, així com per a passatgers i treballadors’, segons fonts internes. A més, matisen que la mesura només afectarà zones de moviment d’aeronaus. El butlletí de Seguretat operacional, que regula aquesta mesura, estipula la prohibició d’alimentar animals dins el recinte aeroportuari.

Una decisió que no comparteixen des de CSIF. Des del sindicat asseguren que l’empresa ha amenaçat amb expedientar, i en alguns casos acomiadar, aquells treballadors que alimentin animals. En aquest sentit, han qualificat d’ ‘autoritària’ la manera de procedir de la companyia.

Des del CSIF estan d’acord amb evitar que els animals estiguin en zones pròximes al desplegament. Però també afirmen que la mesura podria ser contraproduent. ‘Sense menjar, els animals es mouen per tot el recinte buscant menjar, la qual cosa augmenta els riscos’ segons resa el comunicat.

El nom de Franco triomfa entre alguns animals de companyia

Francisco Franco va morir l’any 1975, ara fa gairebé 43 anys. El dictador, tanmateix, sembla estar encara en la memòria d’algunes famílies. De fet, el seu nom és, d’entre els que fan referència a polítics, el més posat a gats i gossos. Una opció desaconsellable, segons els experts, perquè fa referència “a un dictador sanguinari” que possiblement no correspon amb el tarannà del gos.

El nom més posat en xifres globals és el de Laika, concretament 7454 vegades. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per l’arxiu d’identificació d’animals de companyia l’any 2014.

El document recull quins són els noms més habituals entre gats i gossos i ho divideix en vàries categories. Per exemple, els noms de déus o herois gaudeixen d’una gran popularitat. Gairebé 6.000 animals es diuen Thor, déu nòrdic. Zeus, Venus o Hèrcules són altres opcions molt escollides pels catalans.

Entre els esportistes més utilitzats hi trobem Messi, seguit d’Ali, Bolt, Jordan i Rossi.

Al podi dels noms que fan referència a persones del món de l’espectacle se situa Elvis. Bethoven, Marley (de Marley Cyrus) o Shakira completen la llista d’artistes.

Els amants de la ciència potser troben sorprenent que ells també tenen una categoria. Entre ‘els gats i gossos científics’, Newton és el més habitual. N’hi ha 153. A poca distància el segueix Darwin amb 139 i Freud, amb 102. Però la llista no acaba aquí. Khan, Einsten i Nietsche també estan al top 10.

Altres noms que gaudeixen de gran popularitat entre els animals són Nala (5.421), Rex (4586), Simba (2.829) i Golfo (2.360).

L’estudi es va elaborar durant el mes de Maig de 2014 i és el primer que recull dades d’aquest tipus sobre animals de companyia. Entre d’altres coses, ofereix informació sobre seguiment i control de vacunes, tramitació de documents, tipus d’animal de companyia, etc. L’arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC) s’encarrega d’aquest treball de camp, amb el suport del Consell de Col·legis de Veterinaris a Catalunya.

Els èxits animalistes d’aquest 2017. S’hi ha avançat prou?

 

La regulació en matèria animalista és un procés lent. Normalment, cal un grup organitzat en defensa dels animals capaç d’exercir la suficient pressió perquè les seves mesures siguin ateses. La pressió ciutadana, l’opinió pública o els mitjans de comunicació tenen també un pes clau en aquest procés. Analitzem els avenços més destacats d’aquest 2017.

  1. Potser, el cas més sonat ha estat la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs. En 2017, Galícia, Múrcia i Balears han prohibit aquest tipus de pràctiques. Una regulació que ja estava present a Catalunya i que ara es fa extensiva a tres noves comunitats. Marta Merchán és coordinadora d’Infocircos, una plataforma favorable a prohibir l’exhibició d’animals. Segons ella, cinc autonomies podrien ser les següents a adoptar aquestes mesures. Sens dubte, un dels principals avenços de l’any.

Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, matisa que “la mesura és limitada”. Segons la seva opinió, “hauria d’incloure tot tipus d’animals, no només salvatges”. És el cas de les Balears, que ha regulat la qüestió en un sentit més ampli. En canvi, altres comunitats ‘tenen encara marge de millora’, en paraules de l’advocada, tot i que valora positivament els passos fets.

  1. El ‘front’ a la tauromàquia ha estat una altra de les grans apostes del moviment animalista aquest 2017. Al juny de 2017, el parlament balear prohibia que s’acabi amb la vida o es fereixin toros a corregudes. El partit popular va recórrer la sentència al Tribunal Constitucional, tal com ja va fer amb la prohibició a Catalunya el 2016. El resultat és que alguns punts han quedat cautelarment suspesos i, a la pràctica, se segueixen duent a terme curses de braus. Això sí, altres punts no s’han suspès. Per exemple, els menors d’edat no podran assistir-hi.

Aida Gascón és directora d’Anima Naturalis, una plataforma centrada en combatre la tauromàquia. Segons Gascón, “hi ha hagut bones notícies sobre aquest tema” ja que a Catalunya es segueixen sense produir curses de braus. Respecte al cas balear, assegura que “pot crear un precedent” que ajudi a regular el tema en un futur.

  1. El Congrés dels diputats va aprovar per unanimitat que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat ‘. L’aprovació permetrà a la pràctica que els animals no es considerin objectes a l’hora d’embargar. També es tindrà en compte aquesta nova distinció en casos de separació. En aquesta situació, s’afavorirà legalment que la destinació de l’animal ajudi al seu benestar.

Malgrat els èxits animalistes amb el quals coincideixen la majoria de defensors d’animals, alguns ho han vist com una aposta limitada. “El gruix del maltractament animal segueix. Seguirà havent animals en botigues i exhibits “lamenta Gascón. “Potser haurien d’haver canviat el títol a aquesta llei i especificar que es refereixen a casos concrets com separacions, embargaments, etc.”, conclou.

  1. Barcelona, ​​cada cop més ‘ciutat amiga dels animals’. La mesura més sonada mediàticament va ser la prohibició de les calesses tirades per cavalls. És a dir, els cavalls no podran suportar carruatges com a forma de negoci. La mesura es va concretar després que el govern de Colau digués que no renovarà les llicències existents. A més, la mesura es farà normativa pel que no es podran crear noves llicències. 
  2. La iniciativa ciutadana ZOOXXI és una altra de les mesures clau impulsades a Barcelona. La proposta pretén assolir les més de 14.000 signatures necessàries per a ‘un model de parc zoològic diferent’, segons la seva web. Concretament, “que respongui a les necessitats dels animals i de la protecció dels seus hàbitats ‘. Una proposta de caràcter ciutadà que té com a objectiu assolir el govern municipal de Barcelona.

Per descomptat hi ha hagut altres mesures rellevants. El 2017 s’ha tancat amb la impressió general que l’avanç és lent però constant. Així ho pensen diferents experts i activistes amb els quals hem pogut parlar. El 2018 arribarà amb nous reptes i regulacions pendents. Els protagonistes dels avenços produïts aquest 2017 ho tenen clar: que el 2018 sigui igual o millor que l’anterior.

Guillem Amatller, redactor