L’opinió pública apunta cap a la indústria càrnica. Està canviant alguna cosa?

Després que la OMS conclogués que el consum excessiu de carn, en especial la processada, és perjudicial per a la Salut, i que fins i tot pot resultar cancerigen, alguna cosa va canviar en l’opinió pública. Des d’aleshores, els mitjans de comunicació han canviat la seva posició al respecte.  Ja no és tan freqüent veure notícies que recomanin el consum de carn com a condició indispensable per a la salut. Fins i tot Jordi Évole en parla al seu programa de televisió, Salvados.

El debat entre la indústria i els defensors dels animals s’articula a partir de dos grans arguments. Els empresaris de la carn defensen la seva activitat com un bé econòmic, que genera llocs de treball, i que ofereix un producte desitjat pel consumidor. Els animalistes, en canvi, denuncien maltractament animal, així com un prejudici ecològic de primer ordre.

Avui parlem amb la Núria Almiron, investigadora a la UPF i membre del centre for animal ethics.  Segons ella, ‘cada vegada hi ha més consciència en contra del maltractament animal’. Per la investigadora, aquesta consciència, que posa en entredit pràctiques com la de la indústria càrnica, estaria produïda per ‘un avenç moral de la societat’. Això hauria fet que programes de televisió, com el Salvados de Jordi Évole, s’atreveixin a tractar aquest tema.

Les imatges que ja s’han fet públiques per part de La Sexta són prou eloqüents. Hi ha escorxadors en els quals les condicions dels animals estan molt  degradades. En concret, es veu alguns porcs agonitzar i amb malformacions. Almiron pensa que es donen les condicions perfectes perquè es reguli aquest tipus de pràctica.  ‘Un cop la opinió pública està mentalitzada, és més fàcil regular aquestes qüestions’.

Tot i mostrar-se prudent, també recorda que ‘la qüestió ambiental pot ajudar encara més a prendre consciència”. En paraules de la investigadora, la indústria càrnica és una de les més contaminants, fet que caldria corregir. En aquesta línia, aposta per què “s’instaurin taxes sobre els productes càrnics i lactis, ja que causen problemes mediambientals”

Els veïns critiquen l’àrea per a gossos entre Nàpols i Gran via

La Gran via, un dels carrers més transitats de Barcelona, reclamava la seva pròpia àrea per a gossos. Així es va concedir a finals de 2015 a partir d’una zona d’esbarjo, entre Gran Via i Nàpols. No ha passat tant de temps des de la posada en marxa, però molts veïns es mostren escèptics, fins i tot crítics, amb com s’ha realitzat la instal·lació. Aquest fet se suma a la crítica d’altres àrees d’esbarjo, que tampoc funcionen bé. 

Els bassals produïts per la pluja encara es mantenen, dos dies després que hagi plogut. Un problema que es podria donar a causa d’un mal sistema de drenatge. Els bassals ja han generat molèsties a molts usuaris, que veuen com els gossos s’embruten amb molta facilitat. La font per a cans també genera zones empantanades, pel que alguns propietaris la consideren una  zona bruta.

Un altre problema són els blocs de ciment pensats per a què els animals juguin i corrin. Parlem amb el Gerard Moret, propietari d’un gos i assistent habitual a l’àrea d’esbarjo. El seu gos s’ha donat varis cops amb els blocs de ciment ubicats al fons de  la zona. “De vegades, quan els gossos juguen entre ells, es mouen a gran velocitat i ja m’ha passat vàries vegades que es dóna un cop amb algun dels blocs de ciment”.

Moret admet que, en termes generals, tenir una zona com aquesta li és beneficiós. “Abans havia de moure’m grans distàncies, els veïns que vivim per la Gran Via no teníem res proper”. Una apreciació que comparteixen altres veïns de la zona amb gossos.

Tot i que les àrees d’esbarjo són una reivindicació històrica per part dels animalistes, aquesta en concret no sembla estar prou ben dissenyada, segons alguns usuaris. Així ho defensa l’ Elena, també veïna habitual. “El problema és que els gossos no utilitzen les zones específiques per joc, com aquells grans blocs de ciment”. Tot i que matisa que els blocs més petits sí que els utilitzen a vegades, tot i que no és el cas de la seva gossa.

La inversió prevista per aquesta zona d’esbarjo va ser de 200.000 euros, segons l’Ajuntament. La intenció era oferir espais com aquest en tots els districtes de la ciutat, garantint, al menys, 700 m². Dos anys després de la posada en marxa, ja ha sigut criticada pels veïns, però també per alguns defensors dels animals i experts.

L’ajuntament de Màlaga multarà els propietaris que no registrin l’ADN dels seus gossos

La decisió s’emmarca en una estratègia per comprovar de qui són els excrements trobats a la via pública, amb la finalitat de multar-ne els responsables.

Unes 570.000 persones viuen a Màlaga ciutat. L’incivisme d’alguns veïns que no recollien els excrements dels gossos ha obligat les autoritats locals a prendre mesures. La més excepcional és la que obliga els propietaris a identificar l’ADN dels seus cans. A partir de l’1 de Gener, aquesta és una obligació per a tots els residents malaguenys que, de no complir-la, podrien ser multats.

Les multes s’apliquen ja sigui per no tenir l’ADN de l’animal registrat o també per ser responsable d’un dels excrements trobats a la via pública. La identificació es podrà fer de manera àgil, hi haurà prou amb extreure una mostra de les restes trobades al carrer. Posteriorment, la identificació del propietari serà immediata.

La quantia de les multes no és poca cosa. Tindran un cost mínim de 217 euros, tractant-se de la primera vegada. Reincidir augmenta considerablement el cost de la multa, així com deixar deposicions a parcs públics o llocs d’interès cultural.

El model sembla una bona manera d’evitar l’incivisme, pel que podria ampliar-se a altres ciutats si resulta efectiu. Un possible impediment per la generalització del model són els 35 euros que costa l’extracció de la mostra d’ADN. Aquesta despesa cauria en mans de tots els propietaris, també aquells que compleixen les seves obligacions habitualment. Per altra banda, es tracta d’un únic pagament, cosa que ho fa més assequible per a tothom. Fins al moment, hi hauria registrats ja més de 12.500 gossos, segons informa diariosur de Màlaga.

L’incivisme de persones que no recullen les ‘caques’ és un problema per a la convivència. Per això, des d’Animalados, oferim una sèrie de pautes que poden millorar el civisme a la ciutat.  

Terrassa cedeix davant les peticions i prohibeix la participació d’animals a la cavalcada

Ha costat gairebé 15.000 signatures, la queixa d’organitzacions animalistes i peticions formals per part de ciutadans a títol individual, però finalment s’ha aconseguit. A partir de l’any vinent, la cavalcada serà sense animals, si més no, a Terrassa.

La decisió arriba després que el 5 de gener, durant la cavalcada, un cavall es desplomés sense que se’l pogués reanimar. Un fet que ha aixecat una forta indignació a la ciutat vallesana, en especial entre els defensors dels animals.

El consistori hauria acordat juntament amb el centre El Social que una situació com aquesta, que ha costat la vida d’un animal, no es torni a repetir més. A partir del 2019, per primera vegada a la història, hi haurà una prohibició formal a Terrassa per prohibir l’ús d’animals a les comparses.

Des de l’Ajuntament defensen que la mesura de prohibir els animals el dia de reis estava prevista prèviament, però que els canvis es farien ‘paulatinament’. En la mateixa línia, asseguren en un comunicat, aposten per “mantenir la tradició i la innovació, incorporant diferents sensibilitats socials, com la defensa dels animals.”

Una visió que no comparteix Patricia Corina, membre de Prou Tracció a Sang. Per ella, l’ajuntament és responsable del que va passar. “Ells sempre s’espolsen responsabilitat. És la tònica habitual, ho fan normalment i no es responsabilitzen de res. Si contractes un servei, has de garantir que tot estigui bé, cosa que no es fa. No hi ha els controls bàsics, com anàlisis de sang”.

El cas obre, a més, una sèrie de preguntes més fosques i incertes. En quines condicions es troben els animals que posteriorment aniran al carruatge? Des de Prou Tracció a Sang denuncien la opacitat en la informació per saber quin és l’estat dels cavalls. Dades a les què ningú ha tingut accés. L’estat en què es troben podria ser una peça clau per entendre les causes de tants incidents i algunes morts en espectacles d’aquest tipus.

La prohibició d’algunes activitats en què hi participen cavalls ja és un fet. L’Ajuntament de Barcelona va prohibir els carruatges tirats per cavalls com a model de negoci. L’ús d’animals en espectacles, com la cavalcada o els tres tombs, encara no està regulat. Però això podria estar canviant i l’any que ve no es tornarà a lamentar un incident com el produït la nit de reis, si més no a Terrassa.  

Dani Rovira: “Cada vez somos más los que damos voz a los que no la tienen”

El tópico de que no necesita presentación le cae como anillo al dedo. A partir de aquí, con Dani Rovira todo son sorpresas porque la coherencia, la profundidad y la simpatía por desgracia no es moneda corriente. Sin moralina, sin agresividad, sin voluntad de agradar, Dani Rovira (Málaga, 1980) gana en las distancias cortas y su animalismo abre puertas antes blindadas.

 

Poco te imaginabas tú que tu talento para “piar” en twitter te iba a convertir en un influencer animalista o un animalista influencer, ¿no?

Realmente poco nos íbamos a imaginar en qué se iba a convertir Twitter. Una herramienta creada, a priori, para la información y divertimento que se ha terminado convirtiendo en un arma letal de doble filo. A partir de ahí, intento darle el buen uso que nos da uno de sus lados. ¿Eso me ha convertido en un influencer animalista? Pues bienvenido sea.

¿Podemos señalar a Carapapa como el culpable de todo el lío, o ya venía de antes?

Es, en parte, la mecha que lo enciende todo. Convivir día a día con un ser vivo vulnerable, con su carácter, sus necesidades, tan amable (entendido como capacidad de ser amada) y con una incondicionalidad infinita, pues te abre todas las puertas posibles al animalismo (intentando sobrepasar lo antes posible por la fase del “especismo”)

¿Cómo ha influido el ser padrino de la Protectora de Málaga en esta batalla por mejorar los derechos de los animales y su protección?

Ha influido, y mucho. Frecuentar esta protectora y estar constantemente informado y comprometido con todos sus problemas y logros, te hace más consciente de esa realidad y es un aprendizaje en empatía insuperable.

¿Quien es Phantom?

Phantom es, tristemente uno de esos casos macabros de maltrato animal que tuvimos que hacer visible para su salvación y denuncia pública para condenar el maltrato.

¿Crees que el amor a los animales con los que convives, es el paso natural hacía el amor al resto de los animales?

Totalmente. Es el proceso por el que yo he pasado. Hasta que al final llegas a reflexiones como: “Si no me comería a mi perro, por qué a un cerdo sí”.

¿Es la cabeza o el corazón lo que te ha llevado a hacerte vegetariano?

Ambas. La cabeza va viviendo procesos de incoherencia. Lees, ves debates, ves documentales, y es la cabeza la que hace todos esos procesos cognitivos que te llevan a tomar decisiones y compromisos. Pero luego, el corazón arrasa con todo. Al final, con ambos, llegas a una toma de conciencia muy profunda sobre el sentido de la vida y de todos sus habitantes en este planeta, racionales o no.

 

Al final llegas a reflexiones como:

“Si no me comería a mi perro,

por qué a un cerdo sí”

 

¿En tu casa ya has incorporado platos ricos de los muchos que hay sin carne?

Sí. Vamos experimentando nuevas maneras, conociendo nuevos ingredientes y alimentos. Hasta el punto de empezar el año con una dieta 80% vegana. Hay muchos libros de recetas y mucha información al respecto. Sólo hay que echarle ganas.

¿Cuál es tu plato favorito?

Cualquiera que tenga mucho de especias y picante (chiles, curry, comino…) Arroces sobre todo. He descubierto la “crema de soja” y ojo, que se abre un abanico maravilloso de recetas con ella. Y las legumbres son mi nueva religión. Jajaja

¿Eres de los que piensa que se gana más con miel que con hiel?

En el 90% de los casos sí. Es difícil enamorar y convencer a alguien desde el enfado y la crispación. Pero todos tenemos una parte visceral hacia las injusticias que nos impide a veces guardar la calma, y también es lícito.

¿Cómo llevan tus compañeros de profesión, que un actor muchas veces de registro cómico se ponga serio para hablar de los “otros”‘ animales?

Pues bien. Los actores y/o cómicos somos personas. Y a cada uno le afecta lo que le afecta. A todos.

Tu compromiso con los animales te ha llevado a hacer el prólogo del libro de Silvia Barquero de Pacma… cuéntanos….

Al final, cuando estás en esta lucha, tiendes a juntarte con los que luchan por lo mismo que tú. Mi relación con Silvia Barquero (presidenta de Pacma) empezó por una petición suya para hacer un video de rechazo a la “festividad” del Toro de la Vega. A los 5 minutos de conocernos, empezamos a hablar y conectar con mil cosas y entablamos una buena amistad. Silvia es una mujer comprometida y sin miedo. De la que hay que aprender mucho en empatía y en conocimientos. Su último libro es maravilloso y del que he aprendido mucho para seguir por este camino con más seguridad. A día de hoy, estando como está el patio, Pacma es el único partido que defiende el derecho de los animales y del medio ambiente (algo prioritario y urgentísimo) y por eso me declaro fiel votante de su partido.

Y también a reunirte con el ministro de Justicia, Rafael Catalán…

Al final, cuando eres un personaje público y luchas por ciertas causas, los políticos que se encuentran en esas competencias terminan escuchándote. Rafael nos escuchó, se le pudo administrar una visión más real y cercana del maltrato animal, del abandono y de los casos de cientos de refugios. Pero la política es lenta, y la justicia más. Creo que el Ministro está por la labor de seguir ayudándonos, pero queda muchísimo camino por delante. Si echamos la vista atrás quince años, afortunadamente las cosas están mejorando. Cada vez somos más los que le damos voz a los que no la tienen.

Según tú, ¿qué tres medidas fundamentales deberían aprobarse de hoy para mañana de cara al bienestar animal?

Si hablamos de “animales” en general, yo te diría que dejar de comérnoslos, pero como sé que me hablas de mascotas (que ya es un primer paso) alguna medida se podría hacer.
La obligatoriedad de la esterilización de todas las mascotas. (Las protectoras están a rebosar) y que solo los criadores homologados puedan, bajo estrictas normas, criar. Subiendo los impuestos a la hora de comprar, a través de titulaciones, etc.

Prohibir la caza con animales. (Gran parte de las muertes, maltratos y hacinamiento de protectoras son a causa de perros pertenecientes a rehalas que son descartadas cada cierto tiempo.

Endurecimiento de las penas ante el maltrato.
Y te diría muchas más…pero seré fiel a tu petición.

¿Crees que en esta legislatura habrá algo que celebrar?

Sólo si Pacma consigue representación en el Congreso. Ahora parece que Podemos, en su proyecto, empieza a tener muy en cuenta el cuidado del Medio Ambiente y frenar el gran problema mundial que es el Cambio Climático. Me parece increíble que en los principales partidos, no se hable de Ecologismo. Que es nuestra casa. Una casa que estamos destrozando a pasos agigantados.

Y en Andalucía donde hay tanto abandono de perros, sobretodo después de la temporada de caza ¿Tienes relación con quien debe preparar una ley de protección y bienestar animal que merezca llamarse como tal?

Al final todo es cuestión de competencias. Ayuntamiento, Diputación, Junta, Ministerios, es tan complicado cuando pasan la pelota el uno al otro. Pero no me dolerá en prendas reunirme con quien haga falta para intentar llevar sacos de empatía a quien tenga el poder legislativo o político de cambiar las cosas.

La sensación que da cuando se intercambian unas palabras contigo es que te gusta mucho aprender, que no has perdido el gusto por escuchar…

La vida es un aprendizaje que no acaba nunca. Quien se crea que ya lo ha aprendido todo es que no ha aprendido nada. Se vive una vez…y si por lo que sea, pasamos a otro lugar que desconocemos al morir, me gustaría llegar a ese sitio con las alforjas llenas de aprendizaje…por lo que pueda pasar. Jajaja.

Cuéntanos qué es Ochotumbao

La Fundación que creé junto a Clara Lago. El proyecto más bello e importante de nuestras vidas. Os explicaría en qué consiste y todo lo que hacemos en ella…pero para eso tenemos recién estrenada nuestra maravillosa web www.ochotumbao.org

Clara Lago es socia fundamental también en la Defensa por los Animales ,¿Podría ser de otra manera?

Nuestra sintonía, desde el comienzo ha sido maravillosa. En todo. Por eso no podría ser de otra manera.

¿Cómo pueden los lectores de Animalados unirse a la tribu de los Ochostumbao tendentes a infinito?

Pues la manera más fácil y práctica es hacerse socio de la Fundación o hacer Donativos a través de la web. Siempre tendremos la información de todo lo que vamos haciendo y todo lo que hemos hecho en este último año y medio. Siempre pienso que esas cuotas son como unos “mini impuestos” que nos aseguramos que SÍ van a ir para causas por las que creemos.

Muchas muchas muchas gracias.

Emma Infante