Els veïns de Sarrià-Sant Gervasi entren als parcs amb els seus gossos, malgrat la prohibició

/0 Comentaris/a ,

Ja han recollit més de 150 signatures per poder accedir amb els animals sense restriccions

Hi ha mesures fàcils d’aplicar i altres que no tant. L’Ajuntament de Barcelona va prohibir l’entrada de gossos als Parcs de Can Castelló i a bona part del parc del Turó. Tots dos es troben al districte de Sarrià-Sant Gervasi, però els veïns no han fet cas a la regulació municipal. De fet, si un s’hi apropa a mig matí, és habitual veure-hi desenes d’amos amb els animals.

La mesura de prohibir l’entrada de gossos, segons l’ajuntament, respondria a l’interès de mantenir les instal·lacions en bon estat. El consistori ja hauria informat als veïns d’alguns actes incívics que s’haurien produït als parcs, per exemple, amos que no recullen les deposicions dels gossos. Els veïns amb gossos rebutgen aquesta mesura i asseguren que els incívics són una minoria.

Des de l’ajuntament, s’han reunit aquesta setmana amb veïns per analitzar la situació. I és que la prohibició no s’ha pogut fer efectiva del tot. Per tant, els diferents implicats podrien estar buscant una solució de consens, sobretot en el cas del parc de Can Castelló, que no és un parc amb contingut històric o de marcada importància cultural.

Enric Oliva és un veí habitual de la zona. Porta el seu gos al parc, malgrat la prohibició. “Que paguin els incívics”, ens contesta. Oliva argumenta que portar el gos al parc forma part de la vida del barri. Una altra veïna, que ha preferit no dir el seu nom, hi està d’acord. “Crec que no fem mal a ningú. Hi ha persones grans que s’entretenen amb els gossos i que gaudeixen de la seva companyia al parc”.

Tot i que no tots els veïns hi estan d’acord, ja s’han recollit més de 150 signatures per derogar la prohibició. L’Ajuntament ja n’ha pres nota. La contestació ciutadana agafa a contratemps el govern municipal, que preveia que amb la creació d’una àrea d’esbarjo per gossos, a l’alçada de Cinesa diagonal, el problema quedaria resolt. No ha estat així.

El tema obre debats més amplis sobre qui i per què ha de poder ocupar l’espai públic. Les zones d’esbarjo per gossos estarien tenint uns efectes limitats, tant en termes de satisfacció per part dels usuaris com d’ús. Un problema de difícil solució i que només el temps podrà desencallar.

Inspecció del treball entra a Le Port Gourmet

/0 Comentaris/a

La inspecció arriba després que Salvados denunciés les condicions laborals i acompanyada d’un fort seguiment policial

Setmana negra per les empreses que van aparèixer al Salvados de Jordi Évole. Les últimes conseqüències han sigut per “Le Porc Gourmet”. Inspecció del treball hauria accedit a les instal·lacions de l’empresa per comprovar que no hi hagi cap vulneració de cap dret laboral.

La inspecció s’ha portat a terme amb un fort dispositiu policial, acompanyat de furgonetes que han blindat els accessos. Les imatges, a les quals hem tingut accés gràcies a la plataforma càrnies en lluita, parlen per sí soles.

Les conseqüències del Salvados: dos supermercats retiren els productes del Pozo

/0 Comentaris/a

La reacció de l’empresa murciana: desvincular-se de la granja que va causar la polèmica

Els maldecaps no venen mai sols, com diu el refrany. Això deuen estar pensant a l’esglaó més alt de la companyia murciana El Pozo. Des de què Jordi Évole va emetre el seu programa, tot han sigut notícies negatives per ells. La última ha estat que dos supermercats Belgues han retirat els productes del Pozo dels seus supermercats. Delhaize i Colruyt s’han mostrat fulminants i han cancel·lat la col·laboració.

La reacció del Pozo no s’ha fet esperar i ja ha anunciat que cancel·la la seva col·laboració amb la granja Hermanos Carrasco, causant de la polèmica inicial. Jordi Évole va accedir-hi d’amagat i va mostrar les condicions en què es trobaven molts animals, fet que va despertar l’alerta ciutadana i mediàtica.

La reacció del Pozo, tanmateix, sembla presentar algunes incongruències. Inicialment havia afirmat que la  granja estava controlada i que es tractava d’una zona de recuperació per animals malalts. Ara, després de la decisió de la cadena belga, semblen assumir que alguna cosa no van fer bé amb el manteniment d’aquesta granja.

A més, des del Pozo també asseguren que des del mes d’octubre han millorat els seus protocols. Però la confiança de la marca ha quedat molt malmesa, i hi ha seriosos dubtes de si aquestes explicacions seran suficients per convèncer una opinió pública cada vegada més crítica amb aquest tipus de pràctiques

L’ONU critica que a Espanya els menors puguin assistir a curses de braus

/0 Comentaris/a

Després d’escoltar els arguments de varis representants espanyols, l’ONU ho té clar. Espanya hauria de modificar la seva legislació per evitar que menors d’edat puguin veure curses de braus. La ONU, que no entra en el rerefons de si hi ha maltractament animal, sí que considera que pot causar un impacte emocional negatiu als menors d’edat.

L’encarregat de fer aquesta recomanació ha estat el comitè dels drets del Nen. L’ ONU es pren molt seriosament qualsevol vulneració emocional a persones que no han arribat a l’edat adulta. La recomanació de l’ONU vol evitar que menors assisteixin com a espectadors a les curses de braus, però també que facin de toreros, una pràctica poc regulada i que es porta a terme en alguns indrets de la península.

El membre del comitè sobre drets del Nen a la ONU, Gehad Madi, va considerar en roda de premsa que “el problema no és la tauromàquia en sí mateixa”. Per Madi, el veritable inconvenient és la exposició en edats no adultes a la matança d’animals. També lamenta que alguns joves participin com a toreros a edats prematures.

Les organitzacions animalistes celebren el pas endavant

Des de PACMA veuen “molt positiva” la recomanació feta a Espanya per part del comitè sobre drets del Nen. En declaracions a EFE, la seva portaveu, Laura Duarte, ha recalcat que “és el que porten anys demanant”. En paraules seves, el problema està en que els menors presencien “valors relacionats amb la violència” i que estan associats a la tauromàquia.

La resolució de la  ONU en cap cas és vinculant i no obliga al govern Espanyol a modificar la llei. No obstant, la recomanació de Nacions Unides és un cop dur pels defensors de la tauromàquia a Espanya. El govern Balear ja va prohibir les curses de braus, decisió que va quedar suspesa pel Tribunal Constitucional. Però la suspensió no va afectar la decisió que els menors no puguin assistir a aquest tipus d’esdeveniments. Catalunya també va apuntar a la prohibició completa, fet que també va quedar suspès, però que a la pràctica s’ha aplicat. Els legisladors, especialment a nivell autonòmic, estan estrenyent el cercle sobre una pràctica que consideren injusta i que fomenta el maltractament animal.

La reacció del govern a les recomanacions de la ONU és encara una incògnita. La posició del Partit Popular ha sigut sempre negativa a la prohibició i regulació de la tauromàquia. Un fet que podria canviar si finalment la pressió d’activistes, ciutadania i organismes internacionals continua apuntant cap a una major regulació. El 2017 ja es va avançar força en matèria animalista

Les 7 coses que cal canviar urgentment de la indústria càrnica

/0 Comentaris/a

El programa emès per Jordi Évole sobre la indústria càrnica ha obert el debat sobre un sector del que se’n sabia molt poc. Aquí apuntem algunes coses que haurien de canviar en les empreses que treballen amb animals.

  1. El maltractament animal. La organització igualdad animal denuncia les condicions de molts animals a escorxadors i granges. Segons expliquen, a molts animals se’ls tallen extremitats sense anestèsia. Les instal·lacions en què es troben no són adequades i l’espai és molt reduït. A més, lamenten que a l’any es matin més de 56.000 milions d’animals. Unes crítiques que ara han arribat a la opinió pública, gràcies a la feina de molts grups animalistes. Per exemple, el documental ‘’matadero”, fet per un activista anònim, explica les atrocitats de la indústria en primera persona.

  2. Les inspeccions, fetes a mida? Segons el director general de ramaderia a Murcia, Francisco José González, les inspeccions a escorxadors s’avisen amb 72 hores d’antelació. Segons ell, es fa per facilitar la documentació. Però a la pràctica, és més que suficient perquè les empreses reajustin allò que no va bé. A més, la periodicitat de les inspeccions és molt prolongada. Algunes porten més de 8 anys sense fer-se.

  3. La situació dels treballadors. El programa emès per Jordi Évole no deixa lloc a dubte. Moltes persones que treballen a la indústria càrnica ho fan en condicions molt difícils. La feina exigeix una gran despesa física i moltes hores de treball. El salari que es rep, en canvi, sovint no arriba als mínims necessaris per portar una vida normal. A més, l’impacte emocional de molts treballadors en veure el tracte que es dona als animals pot ser molt negatiu.
  4. Negar l’evidència científica. Les empreses de la carn continuen difonent que és sa menjar carn processada i vermella. La organització mundial de la salut va concloure que menjar carn processada és cancerigen. La relació causal és clara, per cada 50 grams de carn processada consumida, les probabilitats de patir càncer colorectal augmenten un 18%. L’evidència sobre la carn vermella apunta en la mateixa direcció. Menjar carn vermella (vedella, animals de caça o porc en edat adulta) està relacionat amb alguns tipus de càncer, tot i que la causalitat no està tan provada com en el cas de la carn processada.

  5. Lobbisme. La Unió Europea afirma que tots els ‘grups d’interès’ tenen les mateixes oportunitats d’influir les polítiques comunitàries. Però és això cert? Núra Almiron, investigadora a la UPF, i experta en temes animalistes, no ho veu així. “La indústria càrnica és molt més influent que cap altre grup. Compten amb grans quantitats de recursos i poden assistir a tantes reunions com calguin a Brussel·les”. A més, Alimiron assegura que “tenen think tanks (centres de coneixement) dedicats a influir l’opinió pública”.
  6. Opacitat. El cert és que molta informació sobre escorxadors o granges encara es desconeix. Aquests ubicacions, tal i com es mostra al programa Savados, són totalment opaques. A més, estan molt retirades de la ciutat. Els investigadors no hi tenen accés, en molts casos, fet que dificulta la informació a la opinió pública i a la comunitat científica.

  7. Desinterès administratiu. Potser com a conseqüència dels dos punts anteriors (opacitat i lobbisme), les administracions no acaben d’actuar per protegir animals i treballadors. Això podria estar canviant, després que la opinió pública s’estigui replantejant algunes coses sobre aquesta indústria.