Dues passejades setmanals per als gossos de gossera per llei, una campanya de Juan Carlos Castaño

/0 Comentaris/a

Els gossos de gossera viuen un autèntic infern. La xifra desorbitada de gossos abandonats a Espanya, 104.834 durant el 2017 segons dades ofertes per la Fundació Affinity, ha provocat que els refugis canins estiguin desbordats i no puguin garantir condicions dignes de vida per a aquests animals.

Per sort aquesta situació no deixa indiferent a moltes persones que dia a dia de manera voluntària ajuden a amenitzar la vida dels gossos mitjançant visites, aliments o passejades. Entre aquestes persones es troba Juan Carlos Castaño Lago, madrileny d’origen i resident a Cerdanyola del Vallès des de fa ja diversos anys per motius laborals. Juan Carlos alterna la seva feina de comercial amb un voluntariat al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB).

El senyor Castaño passeja mínim tres dies a la setmana a diversos dels gossos que té actualment el CAACB, una activitat que l’omple de satisfacció i que recomana a totes les persones. El passeig consisteix a sortir a caminar per diferents camins propers al centre amb diversos peluts en un temps no superior als 30 minuts, activitat que els animals agraeixen de manera ostentosa.

Malgrat el treball i la voluntat de moltes persones que dediquen el seu temps lliure a millorar el benestar d’aquests animals, la realitat és que les condicions de vida de la majoria dels gossos de gossera són infames. El creixent abandonament dels animals de companyia a Espanya ha provocat que els centres d’acollida tinguin un aforament complet. Aquest és el cas del CAACB, on tots els gossos que arriben en l’actualitat són redirigits a altres refugis. El centre Help Guau, ubicat a Argentona, ha rebut al voltant de 90 gossos procedents del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona en les últimes setmanes.

La majoria de gossos de gossera d’Espanya tenen dos fatídics camins: sacrifici o gàbia per a tota la vida. Juan Carlos ens explica com molts dels peluts de gossera viuen únicament per alimentar-se i defecar des de dins d’una gàbia de menys de 180 cm de llarg i 90 cm d’ample. Situació que comporta que molts d’aquests animals visquin amb ansietat, desídia i por.

El paradigma actual dels gossos de gossera ha portat al senyor Castaño a llançar una campanya en la qual demana que els animals dels centres d’acollida puguin donar dos passejos setmanals. Juan Carles ens confessa que sortir de la gàbia i estirar les cames té la mateixa importància que alimentar-se, les dues coses són necessitats bàsiques per a la supervivència dels éssers vius.

En la Campanya es demana al president del Govern Pedro Sánchez que exigeixi per llei a totes les protectores (municipals, autonòmiques i privades) dos passejos setmanals per als gossos que viuen en gàbia. Es necessiten 7.500 signatures i ja s’ha arribat a la xifra de 6.000 signants després de dos mesos del llançament d’aquesta iniciativa. Tot això segons explica Juan Carlos amb una recompensa infinita: “cada matí quan es miri al mirall, veurà reflectit el somriure de centenars de gossos de gossera contents davant la possibilitat de poder donar una volta, olorar alguna cosa, utilitzar les seves urpes furgant una mica i poder sentir la terra mullada en les seves peülles ‘tornar a ser un animal durant uns minuts! “.

Aquest és l’enllaç on pots signar a favor de la campanya de Juan Carlos Castaño Lago:

https://www.change.org/p/presidente-sanchez-dos-paseos-semanales-para-los-perros-de-perrera

 

Els anomenats gossos potencialment perillosos seguiran vetats per al seu ús en la caça

/0 Comentaris/a

Tot i les informacions que apuntaven a una modificació de la llei de caça valenciana, finalment en aquestes pràctiques no es podran incorporar gossos de presa o molosoides. La consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, va contemplar la possibilitat de modificar la norma que prohibeix el seu ús cinegètic a fi d’obtenir suports d’altres formacions polítiques per als pressupostos de 2019. No obstant això, sembla que ha pesat més la interpretació feta des de fonts jurídiques consultives i la inquietud manifesta de plataformes animalistes locals. Els últims dies han servit perquè la Conselleria de Medi Ambient conclogui la inviabilitat de la proposta que hagués permès un gos potencialment perillós per cada deu gossos usats per a la caça. Com ja expliquem en Animalados, la mesura entrava en conflicte amb normes de major rang jurídic. La notícia ha calmat els ànims d’aquells que veien en la mesura un empitjorament de les perspectives per a uns animals amb poques opcions d’adopció, moltes d’abandonament i més encara de maltractament.

Gossos de races considerades potencialment perilloses podran participar en caceres a la Comunitat Valenciana

/0 Comentaris/a

Juristes i entitats animalistes contrariats davant les imminents modificacions sobre una recent Llei de Caça .

El text jurídic, signat el passat 14 de juny per Elena Cebrián, diu al seu article tres punt primer que: “Queda prohibit (…) l’ús de gossos de presa durant tot el període” . Emprar gossos de presa per caçar entraria en conflicte amb la llei 50/99 sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos i la seva transposició valenciana el decret 16/2015 que regula les obligacions de la tinença i conducció de GPP. Portar morrió, romandre lligats amb corretges de no més de metre i mitg de llarg, no portar per persona més d’un alhora i la prohibició del seu ensinistrament per estimular la seva agressivitat són algunes de les restriccions que haurien de contravenir els caçadors si desitgen servir-se d’aquests tipus de gossos en la seva activitat.

Els animalistes porten una mica menys de dues dècades denunciant la inoportunitat de la llei 50/99 també anomenada la Llei del GPP i veuen en el canvi de rumb de la Consellera d’Agricultura una doble intenció difícil de tolerar. La mateixa persona que va signar la prohibició i que en el passat havia fet declaracions sobre la necessitat d’implementar més i millors normes de protecció animal promou ara el canvi. Hi ha dues dades rellevants: quatre de cada deu gossos maltractats, robats o abandonats són caçadors i les gosseres estan saturades de gossos de races potencialment perilloses . Si s’afegeixen tots dos factors de risc s’incrementaran les dades que ens situen en el cim del rànquing d’abandonaments a Europa.

La necessitat de suports per aprovar els pressupostos sembla que ha empès a Elena Cebrián a ignorar les recomanacions de diferents instàncies judicials que desaconsellen la mesura. Advocacia de la Generalitat i el Consell Jurídic Consultiu han mostrat seriosos dubtes sobre la legalitat dels canvis i en última instància conviden a que es condicioni la seva continuïtat a l’anàlisi de les conseqüències. Amb les imatges encara fresques en la retina en les quals dos gossos que, a instàncies del seu amo, destrossen a un cadell de porc senglar en el municipi valencià de Simat de la Valldigna la decisió d’Elena Cebrián dóna motiu a la polèmica.

Els cincs problemes principals de les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona

/0 Comentaris/a

La setmana passada vam publicar a la web d’Animalados la guia sobre les grans àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Unes zones construïdes des de l’Ajuntament per potenciar la convivència entre les persones i els animals domèstics.

Hem parlat amb els usuaris d’algunes àrees i la realitat és que no existeix aprovació cap a aquests espais canins. De fet, el nivell d’insatisfacció és molt alt.

Des d’Espai Gos Barcelona, ​​Àngela Coll, portaveu de la plataforma, ens ha confessat que són molts els motius d’insatisfacció per part dels usuaris: “Les àrees per a gossos de Barcelona no estan fetes per a la satisfacció dels animals, els nostres gossos mereixen zones més dignes . Moltes d’aquestes àrees no tenen espai suficient per a tots els veïns del barri, estan equipades amb jocs d’agilitat que perjudiquen els gossos, quan plou queden inundades … són molts els aspectes que han provocat la insatisfacció dels usuaris i això comporta que les àrees gairebé no s’utilitzin. A més, no hi ha prou zones habilitades a la ciutat. Moltes persones tenen una hora de camí per poder acudir a aquests llocs canins “.

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut diverses queixes per les mancances de les grans àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Ens hem posat en contacte amb la municipalitat i asseguren que en l’última GT van acordar que revisaran una per una totes les àrees de gossos de Barcelona començant per la Guineueta, Via Favència i Enric Sagnier. També afirmen que tractaran d’escoltar les peticions dels usuaris per establir-ne uns espais satisfactoris tant pels animals com per les persones.

Segons els usuaris, aquests són els cinc principals problemes de les grans àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona:

Espai

El pla municipal de l’Ajuntament detalla que les mesures de les grans àrees d’esbarjo de Barcelona han de disposar d’un mínim de 700 metres quadrats. Únicament les àrees de l’Estació del Nord, la de Sant Martí i la de Piscines i Esport superen aquest mínim establert. La resta de parcs disposen justament de 700 metres quadrats que no són suficients pel benestar dels gossos i les persones. Un exemple clar succeeix al barri de les Corts. Humberto Querol, veí que va al parc amb el seu cocker amb assiduïtat, ens confessa que algunes tardes coincideix al parc amb més d’una desena de gossos, fet que complica l’esbarjo dels animals per la falta d’espai.

Jocs d’agilitat

Totes les grans àrees d’esbarjo construïdes estan equipades amb jocs d’agilitat pels gossos. Rampes, túnels, circuits d’obstacles … una sèrie d’elements que no han estat ben rebuts pels usuaris. Un exemple clar ha succeït al barri de la Prosperitat, on la queixa dels veïns ha provocat que es retirin els pals d’agilitat en causar dany físic als gossos. Les persones amb animals domèstics argumenten que aquestes construccions no són adequades per a l’ús de gossos domèstics comuns, sinó que són un seguit d’instal·lacions pròpies de gossos preparats per a aquesta disciplina canina.

Nombre d’àrees

Marga Urbano, màxima responsable d’ Espai Gos Barcelona al districte de Sants, assegura que no hi ha suficients espais d’esbarjo per a gossos a Barcelona. Algunes de les grans àrees construïdes estan molt lluny dels usuaris. Actualment existeixen dos districtes de Barcelona que encara no tenen una zona gran d’esbarjo, es tracta de Gràcia i Sants-Montjuïc, on encara es treballa en l’edificació d’aquestes àrees canines.

Manteniment

Molts usuaris es queixen del mal manteniment de les àrees d’esbarjo per a gossos. Una de les preocupacions més comunes dels veïns de Barcelona és la manca de solucions durant els dies de pluja. No existeix un mètode adequat per a l’expulsió de l’aigua i això provoca que les instal·lacions quedin inundadas i molt deteriorades. Diversos veïns del barri de Les Corts asseguren que hi ha moltes àrees d’esbarjo que tenen forats al terra perillosos per al benestar dels animals. Aquests forats són propiciats per l’excavació dels propis gossos, però cal buscar una solució per disposar d’un espai segur i eficient.

Tanca perimetral

Des d’Espai Gos Barcelona confessen també que algunes de les àrees reben queixes per les tanques perimetrals edificades amb l’objectiu d’evitar la fugida dels animals. En alguns casos, les tanques estan construïdes amb un material que pot provocar danys als gossos. Així mateix, hi ha àrees on la mesura de les tanques no és prou alta, de manera que és fàcil que un gos pugui escapar-se.

Els parcs de Barcelona on NO pots entrar amb el teu gos

/1 Comentari/a

Barcelona és una de les ciutats més belles de tot el món. Disposa d’una varietat espectacular de coses que fer i llocs per visitar. Entre les seves tinences, la ciutat compta amb un total de 100 parcs i jardins distribuïts entre els seus deu districtes. El Parc de la Ciutadella, el Labertint d’Horta o els Jardins del Palau de Pedralbes són alguns dels més populars.

La gran quantitat de parcs de que disposa Barcelona convida a pensar que es tracta d’una ciutat amb espais idíl·lics on conviure amb el teu gos, però cal tenir en compte que alguns d’aquests parcs tenen un cartell que prohibeix l’accés dels gossos a aquestes àrees. A més, la gran majoria de la resta de parcs que sí que habiliten l’accés a gossos, no disposen d’àrea d’esbarjo per a ells, de manera que han d’anar sempre lligats.

Des d’ Animalados hem parlat amb l’Ajuntament de Barcelona per conèixer de primera mà quins són els parcs que veten l’entrada als gossos. Cal destacar que alguns d’aquests han denegat l’accés a aquests animals domèstics recentment, com és el cas del parc del Turó Park situat al costat de Francesc Macià. Des del 3 d’abril de 2017 no es pot anar a passejar a aquest parc amb el gos malgrat les manifestacions dels usuaris per evitar aquesta mesura.

L’Ajuntament prohibeix l’accés dels gossos als parcs i jardins per tres motius concrets:

-Parcs històrics: són parcs amb molts anys de vida a Barcelona que tenen connotacions històriques en el seu origen i en les seves infraestructures. Es considera parcs de patrimoni propi del ciutadà de la ciutat de Barcelona. Un exemple clar són els Jardins del Teatre Grec, creats amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El Jardí Botànic, el Jardí de la Tamarita, els Jardins Joan Brossa, els Jardins del Palau de Pedralbes, el Parc de la Creueta del Coll, els Jardins de Mossèn Costa i LLobera, el Parc de Cervantes i el Parc del Laberint d’Horta són altres parcs històrics sense accés permès per a gossos.

-Parcs temàtics: són espais amb molts metres que destaquen per la seva bellesa en la vegetació. Estan dissenyats amb la voluntat d’estudiar, mantenir i preservar les espècies vegetals. Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, el Jardí Botànic, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, el Viver Municipal de Plantes Tren Pins, els Jardins de Laribal i els Jardins de Rodrigo Caro formen part dels parcs temàtics de Barcelona sense permís per accedir amb els gossos.

-Parcs de dimensions petites: són àrees molt petites, jardins de barris, espais mínims que no permeten la convivència entre persones, animals domèstics i vegetació per tal de mantenir bé les instal·lacions. Els Jardins de Portolà, els Jardins de Montserrat Roig, els Jardins de Paula Montal, el Jardí de Tres Tombs i els Jardins de Can Ferrer són alguns d’aquests espais petits amb cartell de no accés als gossos.

L’Ajuntament de Barcelona prohibeix l’accés a aquests parcs però assegura que cada districte disposa d’àrees d’esbarjo per a gossos, espais públics de convivència entre persones i animals de companyia amb una superfície suficient per al benestar de l’animal

Àngela Coll, portaveu d’Espai Gos Barcelona, ​​ha parlat sobre el no accés dels gossos als parcs i sobre les àrees d’esbarjo per a gossos: “El problema no és que un nombre determinat de parcs no tinguin accés per als gossos, entenem els motius històrics o temàtics de l’Ajuntament. El problema és que sempre hi ha algun motiu per vetar l’accés a aquests animals domèstics. Un cas clar és el Jardí d’Enric Sagnier, que ha denegat l’accés als gossos per un motiu de civisme general: botellons, crits, incivisme … A més, les grans àrees d’esbarjo que s’han construït en cada districte no són eficients per dos motius. En primer lloc, aquestes àrees no disposen dels metres suficients per a la satisfacció dels usuaris i la dels seus gossos. I en segon lloc, moltes d’elles compten amb infraestructures perilloses per a gossos, com ha estat el cas de la zona d’agility del parc de la Prosperitat “.

El problema amb els parcs i els gossos s’estén a altres ciutats de Catalunya com és el cas de Girona i Salt. Segons informa el diari Ara, els propietaris dels animals han recollit unes 1.800 firmes contra la prohibició de l’accés dels gossos als parcs. A Girona, a la Plaça de l’Assumpció i la plaça de Miquel de Palol, l’Ajuntament ha col·locat cartells que avisen de la prohibició d’accés i on adverteixen que l’incompliment d’aquesta normativa es pot sancionar amb 300 euros. A Salt hi ha fins a 13 parcs i zones enjardinades amb l’entrada vetada.

Des de l’Ajuntament de Girona i Salt s’afirma que rebien constants queixes dels veïns pels excrements que dipositaven els gossos en els parcs públics, i que aquesta ha estat la causa definitiva perquè abans de l’estiu es denegués l’accés als gossos.

El conflicte sobre l’accés dels gossos als parcs, jardins i places és una problema creixent a Catalunya. La realitat actual és que cada vegada hi ha més parcs amb accés vetat per als gossos i cada vegada són més les queixes veïnals sobre les característiques dels espais habilitats per a l’esbarjo dels gossos. Veurem si els ajuntaments prenen cartes en l’assumpte.