La llei de ‘sacrifici zero’ funciona?

/0 Comentaris/a

La llei de “sacrifici zero” o Llei de Protecció dels Animals de Companyia significava, en principi, una victòria per part de tots els defensors dels drets dels animals, però la realitat és que aquesta llei també ha comportat problemes

Després que tres comunicats autònomes ja estiguin aplicant la coneguda com “llei de sacrifici zero”, que impedeix que es matin els animals domèstics abandonats, ja es pot fer una valoració. El primer canvi que comporta la llei -que es deixin de sacrificar animals- és clarament positiu, però aquest indult de gossos i gats ha provocat també un creixement de la població d’animals que habiten en centres o refugis. Les gosseres estan travessant una situació molt difícil. Ja no acullen més gossos. Totes les gàbies estan ocupades.

La sobreabundància dels animals en aquests llocs provoca que els centres no disposin de prou recursos per garantir el benestar dels mateixos. La vida de molts animals consisteix en alimentar-se en espais reduïts sense conèixer la llum del sol, estil de vida que desemboca en nerviosisme, ansietat, malaltia i desídia.

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. L’any 2017, les protectores i els refugis d’Espanya van recollir un total de 138.307 gossos i gats, una quantitat superior als últims anys que ha trencat amb la tendència al descens d’animals abandonats al territori espanyol. Aquestes xifres les facilita un estudi d’Affinity mitjançant les dades obtingudes de 339 societats protectores, ajuntaments i consells comarcals de tota Espanya i encara pode ser superiors ja que no tots els animals abandonats acaben en mans de les protectores.

Les Comunitat de Madrid, Catalunya i Galícia són les tres comunitats autònomes on està en vigor la llei de “sacrifici zero”. Tres territoris on la falta de mitjans en les protectores i centres d’animals, i l’absència de mesures contundents contra l’abandonament estan generant situacions molt greus sobre els animals.

A més del principal problema de l’abandonament, la llei ha oblidat altres problemes importants com són el maltractament d’animals en els centres de recollida gestionats per empreses, la mort clandestina d’animals, el descontrol de la cria d’animals que pertanyen a particulars o l’exclusió dins de la pròpia llei d’altres animals com són els toros, els animals silvestres o els animals de laboratori.

Hem parlat amb diferents persones d’aquests territoris per conèixer de primera mà quines conseqüències ha tingut la implantació de la llei i com ha afectat aquesta sobre els centres d’acollida d’animals.

Galícia

Aquesta ha estat l’última comunitat autònoma en sumar-se a la llei de sacrifici zero davant animals domèstics. Concretament va començar al gener de 2018.

Per conèixer millor la situació a Galícia després de la implantació de la llei hem parlat amb Ana Sánchez Diz, secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia, que ha valorat així aquesta mesura que prohibeix el sacrifici dels animals: “La llei és un paripé. No està entre els seus fins establir mesures reals per acabar amb l’abandonament i el maltractament animal, simplement es dissimula una situació desesperant a un problema estructural com és el de la violència i el tracte que es dóna als animals en general i en particular aquí a la nostra comunitat autònoma “.

L’ Ana també ha lamentat que es tracta d’una llei excloent: “La seva implantació deixa fora del seu àmbit de protecció als èquids, bous, animals de producció, d’experimentació o altres fins científics, també als silvestres del medi natural, és a dir pràcticament a tots “. A més ha afegit que “Les lleis no es poden dur a terme en despatxos de vidre aliens a la realitat, amb fins partidistes, amb persones que no estan conscienciades i que no tenen el més mínim interès en resoldre la situació, i per descomptat, sense incloure a les parts implicades / afectades “.

Sobre la repercussió que ha tingut la llei en les protectores d’animals de Galícia, Ana Sánchez ha dit: “Tot segueix igual per a les administracions públiques. Les gosseres i centres autoritzats seguiran sacrificant el que els doni la gana. Contràriament, les associacions protectores, santuaris, persones particulars, etc. que lluitem per la protecció real dels animals i que sí que apliquem el sacrifici zero, estem encara pitjor ja que la llei en vigor ha provocat que el nombre d’abandonaments hagi crescut”.

La secretària de l’Associació Protectora d’Animais Aloia proposa un canvi radical per posar fi a aquesta situació: “Cal trontollar els fonaments sobre els quals es va construir aquest espiral de violència i horror. Els partits polítics tenen un visió a curt termini dels problemes, perquè el que realment els interessa és guanyar les eleccions cada quatre anys, la problemàtica requereix de canvis molt profunds que no tenen res a veure amb les legislatures “.

Comunitat de Madrid

Al febrer de 2017 va entrar en vigor a Madrid la llei de “sacrifici zero”. Només set mesos després d’aquesta mesura, les protectores madrilenyes ja no podien acollir més gossos.

Ignacio Benito, regidor del PSOE-M, no va trigar a assenyalar públicament que la nova llei no està satisfent els interessos dels animals: “Defensem la llei, però s’està desenvolupant malament. S’han oblidat moltes coses. L’Ajuntament de Madrid ha demostrat una total falta de planificació “.

Arancha Sanz de PAC Madrid opina això sobre les mancances de la llei de “sacrifici zero”: “Fan faltes altres mesures que acompanyin aquesta llei. La conscienciació social, l’esterilització o major dotació econòmica per part dels ajuntaments són algunes de les mesures que cal prendre. A més, és molt important sensibilitzar la gent d’una tinença responsable “.

Arancha també ha lamentat que un dels principals problemes actuals en l’abandonament d’animals de companyia a Espanya està relacionat amb la descontrolada cria de particulars: “Els particulars crien sense cap límit, la qual cosa provoca que no hi hagi un control numèric real dels animals domèstics existents. Per solucionar aquesta situació hem proposat que es necessiti una autorització a l’hora de criar animals. Alhora hem proposat que només es pugui criar un cop per animal. Fins ara han denegat aquestes propostes, és normal que l’abandonament d’animals creixi i això repercuteixi negativament sobre les protectores “.

Catalunya

Catalunya ha vist com la implantació de la llei ha comportat el tancament per “aforament complet” de les seves gosseres. Així ha passat per exemple en el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. Juan Carlos Castaño, col·laborador en aquest centre, ens explica com està situació al CAACB: “El creixent abandonament d’animals ha provocat que els peluts de gossera visquin únicament per alimentar-se i defecar des de dins d’una gàbia de menys de 180 cm de llarg i 90 cm d’ample. Els animals estan malvivint amb ansietat, desídia i por”.

Per conèixer millor la situació al territori català també hem parlat amb l’ Emma Infante, doctora en Bioètica i Dret Animal a la Universitat de Barcelona Per aquesta experta en benestar animal, “el sacrifici zero no és una llei ben plantejada, ja que aquesta ha d’anar acompanyada per mesures d’abandonament zero. L’aprovació de la llei de sacrifici zero hauria d’haver anat acompanyada per les lleis de sanció per abandonament i lleis que regularitzessin el control de la cria “.

Infante a més ha afegit que: “És molt urgent canviar les polítiques perquè la solució de sacrificar no és una solució, però tampoc és una solució l’abandonament ja que és una acció que costa molt car en termes econòmics i morals”.

“No podem promoure el sacrifici zero sense incidir prèviament en l’abandonament zero, perquè el resultat serà el de la mort d’animals sans de forma clandestina, que és el que està succeint en l’actualitat”, ha conclòs Emma.

Jordi Martí, creador de la normativa de gossos a Barcelona: “L’ordenança s’ha aplicat sense diàleg”

/0 Comentaris/a

Parlem de les noves àrees d’esbarjo per a gossos i de la convivència a la ciutat amb el responsable de l’ordenança

Jordi Martí Galbis és regidor del Grup Municipal Demòcrata PDeCAT, Portaveu a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Barcelona i responsable de Benestar Animal. Durant el govern municipal de Xavier Tiras, com a regidor de Presidència, va ser l’encarregat d’enllestir la controvertida ordenança municipal “protecció, tinença i venda d’animals”. Però curiosament, la normativa que ell i el seu equip van dissenyar i que va tenir el suport d’ERC, el PSC i algunes entitats socials, l’ha acabada aplicant l’actual govern municipal, liderat per Ada Colau.

Vostè va ser l’ideòleg de l’ordenança ‘protecció, tinença i venda d’animals’.

Efectivament, jo vaig ser l’impulsor de l’ordenança. Tenia les competències de Benestar Animal, que estaven a la regidoria de Presidència. Era una ordenança que ja tocava fer perquè l’anterior era del 2004. Estava obsoleta i calia fer un nou impuls a les polítiques públiques de benestar animal.

Quina era l’objectiu de l’ordenança?

La nova ordenança tenia diferents objectius. El primer era aprofundir en les polítiques de benestar animal. Barcelona ja era pet friendly, però calia fer més coses. Calia regular i preveure noves actuacions per millorar la situació de tots els animals de Barcelona, no només els animals domèstics

Què més?

El segon objectiu era intentar millorar la convivència entre persones i animals de companyia.

No era bona, la convivència?

Hi havia conflicte i continua havent-hi un fort conflicte. Hi havia un altre objectiu: adequar l’ordenança amb les noves lleis que s’aplicaven a Catalunya. A Catalunya s’aprova el 2010 un normativa per protegir els animals. Calia adaptar-se a la normativa. Va ser una feina d’adaptació

Pensa que l’esperit de l’ordenança aprovada al 2014 es manté o que el govern municipal d’Ada Colau l’ha modificat completament?

Vam tenir pocs mesos per implementar la norma. El gruix de l’aplicació ha correspost a Ada Colau. No m’atreveixo a dir amb quin esperit l’han aplicat. El resultat de l’aplicació d’aquesta ordenança no és positiu. Ho diuen moltes entitats. El termòmetre social que tenim són les entitats que es dediquen a això, entitats animalistes. La majoria estan representades al consell municipal de convivència. Les opinions d’aquestes entitats no han estat positives. És una ordenança pionera, agosarada i avançada, però les normatives no s’apliquen soles. Aquest és un govern a qui li costa gestionar. L’impuls polític no s’ha fet prou bé.

Com valora l’aprovació de l’ordenança l’any 2014?

Nosaltres vam aprovar la norma amb CiU, ERC i el PSC. Va ser una ordenança molt treballada. Socialment vam establir complicitats amb les entitats animalistes. Hi havia consens amb el consell de convivència. Nosaltres ja teníem un doble consens. Però aquest govern no se n’ha sortit prou. És evident que poden haver-hi problemes d’implementació per temes tècnics, legals, etc. La base política i social estava clara.

Alguns elements presents en la norma del 2014 inclouen punts molt polèmics, com la prohibició d’entrar al Turó Park amb el gos

Enlloc prohibia que a un espai acotat d’aquest park, aïllat de la resta del turó, hi poguessin entrat gossos en una zona vallada. Fer això no és incompatible amb la normativa. Una altra cosa és que es vulgui anar pel camí fàcil i decretar la prohibició absoluta dels gossos. Però es podria haver fet política i fer les dues coses: que es delimités una zona per a gossos i que a l’hora es compleixi l’ordenança. A aquest govern li ha faltat diàleg, tot i que  les ordenances s’han de complir. Solucions n’hi ha moltes. S’ha tirat pel dret. Jo hagués intentat una opció intermèdia: cal intentar conciliar interessos contraposats, sovint és possible trobar una solució de compromís. Això hagués estat possible. Però ara, s’ha creat un problema que revifarà amb més força.

Vostè veu bé que es multin persones per portar el gos deslligat fora de les àrees d’esbarjo i usos compartits que actualment estan establertes?

Actualment no hi ha prou alternatives pels propietaris de gossos. No hi ha prou àrees d’usos compartits ni àrees per a gossos. Per això s’ajornaran les multes un any més. Abans de multar has de donar alternatives. A més, penso que a la ciutat hi ha conductes més perseguibles

 

“No hi ha prou alternatives per als propietaris de gossos”

 

Quina és la seva opinió sobre les grans àrees d’esbarjo?

En primer lloc, l’ordenança ja estableix que les àrees han de tenir 700 metres quadrats mínim. La veritat és que són insuficients i algunes estan mal fetes. És la mania de sempre de fer les coses des d’un despatx. Hi ha àrees de lleure que estan mal fetes que tenen problemes de disseny i de producció, que s’han construït malament. L’exemple més clar és el de Piscines i Esports. Si haguessin escoltat amb la gent i haguessin dialogat, ho haguessin fet diferent. És un cas concret perquè el conec, però d’exemples n’hi ha molts.

L’ Ordenança que va aprovar el seu govern estava pensada per desplaçar les persones amb gos dels carrers a zones delimitades per l’administració?

Hem de diferenciar dues coses diferents: una cosa és portar el gos pels carrers. La Síndica de Greuges deia que els gossos a la ciutat no poden anar deslligats perquè poden mossegar o causar danys. El gos ha d’anar lligat. Vam assumir aquelles recomanacions. Però hem de veure en quins espais poden anar deslligats. És aquí on l’Ajuntament ha de fer bé la feina. Hi ha espais de lleure i després hi ha les àrees d’esbarjo. No hi havia voluntat de desplaçar a ningú. Hi ha pocs gossos que segueixen sempre les normes dels amos. No es pot anar amb el gos deslligat sempre perquè això genera molts problemes. Es tracta d’afavorir la socialització en zones determinades, però han de ser suficients, perquè actualment no n’hi ha.

Recentment, la plataforma Espai Gos i Udols han convocat diverses mobilitzacions per la gestió dels espais per a gossos. Quina valoració en fa?

Això es crea com a reacció d’un sentiment generalitzat i espontani a un estat de coses que no són positives. Si s’hagués gestionat bé, tota aquesta gent no s’hagués organitzat. Han estat constructius, però crítics. És l’evidència d’una mala gestió. Han aconseguit fer visible un problema. Han parlat d’una problemàtica, com n’hi ha tantes. Han aconseguit que es negociï amb ells. Espai Gos només volia una taula de treball i és el que han aconseguit. Vaig fer un prec perquè es crees aquesta taula de treball. Fins ara, no ho havien aconseguit.  Després poden sortir més consensos o menys, però no pot ser que tantes persones no se sentin escoltades. Ara ja han aconseguit el diàleg, veurem fins on arriben.

Com valora el mandat de Frederic Ximeno al capdavant del comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona?

Frederic Ximeno és una peça més d’un equip. No puc valorar la seva gestió personal, puc valorar la gestió de tot el seu equip. El balanç és negatiu. El zoològic no passa per un bon moment, tenim un zoològic que ha perdut visitants i que té pèrdues. No hi ha un model clar, veurem com avança el nou pla estratègic. Respecte els dofins, n’han enviat dos a valència. Els 4 que queden  estan en una piscina, volen enviar-los a Baltimore, que encara s’ha de fer. No ens expliquen res, no ens diuen res. Fotos moltes, però sobre el zooligic no han gestionat gaire cosa. No parlo de Frederic Ximeno, sinó de Janet Sanz i del govern municipal de la ciutat.

Guillem Amatller

Pilsen, trobat dos dies després de la seva desaparició a l’aeroport de Madrid

/0 Comentaris/a

Molt bones notícies, Pilsen, el gat desaparegut la nit de dilluns a l’aeroport de Barajas de Madrid, ja ha estat trobat. Tal com vam explicar ahir a Animalados, després de la pressió de PAC-Madrid i altres associacions animalistes, AENA ahir a la tarda va donar l’ordre de rescat (ordre que va arribar dos dies després de la pèrdua de l’animal) i ha estat en la matinada del dijous quan Borja San Juan, encarregat de la recerca, ha trobat l’animal.

“Vam donar voltes per les instal·lacions de l’aeroport per reconèixer bé el lloc, fins que vam donar amb els banys propers al lloc on es va perdre el gat. Allà vam trobar un forat en el desguàs on estava Pilsen amagat “, ha declarat Borja San Juan. “Entre la meva dona i jo vam posar una xarxa i vam realitzar diferents maniobres fins que vam aconseguir rescatar l’animal. Pilsen estava molt espantat però finalment tot va sortir bé “, ha afegit l’heroi del rescat.

San Juan també ha valorat la col·laboració per part d’AENA al llarg de la recerca del gat: “Al principi van trigar a donar l’ordre de recerca de Pilsen, però finalment a través d’Isabel, coordinadora d’AENA, ha estat molt més fàcil tot el procés i gràcies a això hem trobat l’amagatall de l’animal “. Alhora, ha volgut valorar que “Air Europa ha facilitat els bitllets de tornada al Regne Unit de manera gratuïta per compensar les possibles molèsties ocasionades”.

Una nova gesta de Borja San Juan qui amb el rescat de Pilsen suma ja dos rescats de gats a l’aeroport de Barajas de Madrid. Borja, secretari de l’Associación Vidas de Gato, treballa a l’àrea de manteniment de l’aeroport de Madrid i alhora és un expert en el tracte i la comunicació amb els felins. Una barreja ideal que li ha permès de nou donar amb l’objectiu, la trobada de Pilsen.

La propietària de Pilsen s’ha mostrat molt feliç després de retrobar-se amb el seu estimat gat. No han estat unes hores fàcils, el tracte inicial per part d’AENA no va ser l’esperat, però finalment cal celebrar que l’animal està en plenes condicions i podrà tornar a la seva Anglaterra natal.

AENA amb el temps ha reduït el temps d’espera abans de permetre que es pugui entrar a cercar gats desapareguts per les instal·lacions de l’aeroport. En el cas de l’Itchy, el permís per entrar amb gateres i realitzar el rescat no va arribar fins passat cinc dies, i en el cas de la Sole, nou dies exactes. No cal dir que cada dia que passa es redueixen les possibilitats de rescatar l’animal en bones condicions. En aquesta ocasió s’ha donat el permís en dos dies. Malgrat tot és evident que cal un protocol que activi els serveis de rescat immediatament cada vegada que un gat s’escapa dins de l’aeroport de Barajas.

Pilsen, el gat desaparegut a l’aeroport de Barajas de Madrid

/0 Comentaris/a

Dilluns a la tarda es va perdre aquest preciós gat anomenat Pilsen a la Terminal 1 de l’aeroport de Barajas de Madrid. L’acompanyant del felí, que viatjava d’Espanya a Anglaterra, el va veure per última vegada just abans que l’animal passés el control de seguretat dins del seu transportí. Un cop la persona acompanyant del gat va passar el seu pertinent control de seguretat i va anar a buscar en Pilsen, aquest ja no era a l’interior del transportí.

La persona que acompanyava Pilsen, d’origen veneçolà i resident al Regne Unit, no ha tornat a tenir notícies sobre el gat. Segons han informat diferents membres del personal de treball de l’aeroport, les càmeres de seguretat no recullen ni una sola imatge que serveixi com a pista per trobar-lo i cap persona present a l’aeroport de Barajas ha vist res. L’animal ha desaparegut per art de màgia, una situació que ha succeït en més d’una ocasió a l’aeroport de Barajas de Madrid amb altres animals.

De moment, després de la pressió de PAC-Madrid i d’altres organitzacions s’autoritzarà que Borja San Juan, de l’Associació Vidas de Gato, pugui iniciar una investigació formal sobre Pilsen. Borja és la mateixa persona que va trobar a Sole, una gata italiana que es va perdre l’any passat a l’aeroport de Madrid. Treballador a l’àrea de manteniment de l’aeroport de Barajas, San Juan coneix molt bé totes les zones i racons de les instal·lacions de la base aèria madrilenya. Després de la pressió rebuda, AENA podria aprovar l’autorització per posar en marxa la recerca de Pilsen aquesta mateixa tarda.

Borja San Juan ha estat en contacte amb l’acompanyant del gat i ha confessat que: “La noia està molt nerviosa, han passat dos dies i encara no té cap notícia sobre el seu gat. Els primers dos dies solen ser claus per trobar un animal perdut en un lloc públic com és un aeroport. La noia ha posat una reclamació contra AENA i va té previst tramitar una denuncia davant la Guàrdia Civil “.

L’acompanyant del gat es troba actualment a Madrid al costat de la persona titular del xip de Pilsen. Per tant, el felí no viatjava al costat de la seva propietària, que ha acudit a la capital espanyola després de conèixer la pèrdua de l’animal per col·laborar en la seva recerca. Totes dues han confessat que “no han rebut cap facilitat per part d’AENA per trobar al seu gat”. De fet, després de la pèrdua no han pogut accedir a molts llocs de l’aeroport amb restriccions d’accés únicament per a personal autoritzat.

Han passat dos dies, però no tot està perdut. Des d’Animalados esperem que Pilsen sigui trobat al més aviat possible i desitgem la millor de les sorts al treball de recerca de Borja San Juan, qui podria convertir-se  per segona vegada en heroi en la recerca d’un animal a l’aeroport de Madrid.

Galgos: dels camps i la caça, a gos de moda als carrers de Barcelona

/0 Comentaris/a

Els llebrers espanyols són una de les races de gossos més castigades per l’ésser humà, especialment a Espanya. Aquests animals destaquen per les seves aptituds per a la carrera i la velocitat. A més, disposen d’un gran sentit de la vista diferenciant-se així de la resta de les famílies canines.

Les privilegiades condicions físiques dels galgos han provocat que els humans hagin explotat històricament, i en l’actualitat, a aquests animals. D’una banda, són utilitzats per córrer carreres en què es mou molts diners en matèria d’apostes. D’altra banda, són animals educats per les persones per actuar com a armes de caça, activitat duta a terme especialment al sud del territori espanyol.

Espanya és el país amb major fama de maltractament sobre aquesta família d’animals. Així ho ha publicat The Guardian, mitjà de comunicació referència a la Gran Bretanya. El diari britànic ens explica com és la vida dels llebrers espanyols: “quan acaben la temporada de caça, aquests animals tenen com a recompensa una execució ràpida. Alguns són escanyats amb filferros per estalviar-se les bales “.

Els galgos són utilitzats a Espanya com a armes de caça, ja que poden arribar a córrer entre 50 i 60 km per hora. Les característiques de la seva raça els permeten ser devoradors de llebres i conills, un tresor per als caçadors espanyols, però un tresor amb una vida molt curta.

Quan els llebrers espanyols superen els tres anys de vida o estan lesionats ja no són útils per als caçadors, de manera que el destí d’aquests animals sempre és tràgic: abandonament o sacrifici. Per aquest motiu, cada vegada que finalitza la temporada de caça (després del mes de febrer) són sacrificats a Espanya més de 50.000 galgos segons ha informat Anna Clements, cofundadora i directora de SOS Galgo. Clements a més ha afirmat que “la xifra de gossos sacrificats després de la temporada de caça està molt lluny de la realitat ja que hi ha sacrificis i abandonaments durant tot l’any”.

Tot i això, segons ha publicat The Guardian, alguna cosa està canviant amb l’esdevenir dels galgos a Espanya. La raça d’aquest animal destinat tradicionalment per a la caça s’ha convertit en una de les favorites per a l’adopció de gossos, especialment al nord del territori espanyol. “El moviment dels espanyols per frenar la barbaritat que pateixen els llebrers ha accelerat les adopcions d’aquests animals. Els llebrers cada vegada són més populars entre les comunitats inconformistes i els habitants de les ciutats del nord d’Espanya “, ha apuntat el mitjà britànic.

Barcelona és una de les ciutats en les quals aquest tipus de gos està de moda. Cada vegada és més comú trobar algú passejant amb el seu galgo pels carrers de la ciutat catalana. La subcultura urbana hipster és un dels col·lectius que més ha apostat per l’adopció d’aquests animals, una acció que segur que han agraït els propis animals.

Klea Levin, exmodel sueca i activista del galgo, ha parlat sobre el nou paradigma que està vivint aquesta raça de gos: “Les nostres campanyes de sensibilització han ressaltat les terribles formes amb què es tracten els galgos. Això ha mobilitzat moltes persones que han vist en aquests gossos el que realment són: uns animals bonics i elegants “.

Un cop més, la solució davant el maltractament, l’abandonament i el sacrifici dels animals passa per dues vies: la sensibilització i l’adopció. Aquest procés està salvant la vida de molts gossos a Espanya. Queda molt camí per recórrer però cal tenir l’esperança que, amb el temps, el galgo oblidarà les seves carreres pels camps perseguint conills i llebres, i serà un gos amb felicitat plena caminant amb la seva elegància pura i la seva bellesa inconfusible pels carrers de les ciutats espanyoles.