L’Associació d’Advocats en Defensa Animal de Tarragona ha denunciat els dos agents responsables de la mort de Shaitan

Ha tornat a passar. La manca de formació específica en etologia i maneig segur dels gossos ha desencadenat un altre final tràgic. Divendres passat un agent de la policia local de Calafell (Tarragona) va matar a trets un gos anomenat Shaitan. Els fets van passar després que diversos veïns avisessin als agents sobre la presència d’un rottweiler solitari per la zona. El desenllaç va ser la mort de l’animal causat per tres trets de la policia.

La versió policial oficial explica que una patrulla de la Policia Local de Calafell va acudir a la urbanització de Valdemar després de les queixes veïnals sobre la presència d’un gos rottweiler que passejava solt pels carrers de la zona. Quan un membre de la patrulla va voler acostar-se a Shaitan, l’animal suposadament va acorralar i va increpar a l’agent, motiu pel qual aquest li va disparar tres trets al cap que van causar la mort del gos.

Tal i com va succeir amb el cas de la gossa Sota, qui també va morir pel tret d’un Guàrdia Urbana, hi ha testimonis que difereixen de la versió policial. Alguns veïns asseguren que “la Policia Local de Calafell va disparar de manera precipitada quan l’animal tan sols es disposava a entrar a casa seva”. També hi ha testimonis que asseguren que “Shaitan és un gos molt tranquil que mai havia causat cap problema amb ningú de la zona”.

L’Associació d’Advocats en Defensa Animal de Tarragona ha denunciat als dos agents de la Policia Local de Calafell responsables de la mort del gos. Aquesta associació animalista considera que hi va haver maltractament per part dels agents cap al rottweiler, un maltractament que va desencadenar la mort de l’animal. ADAT argumenta la seva denúncia en base als testimonis que asseguren que “en cap moment el gos va tenir una actitud agressiva davant la policia”.

Els advocats animalistes han denunciat els dos agents de la Policia Local de Calafell ja que no hi ha coneixement cert sobre qui dels dos va disparar a l’animal. ADAT també ha difós un vídeo en el qual es mostren imatges del comportament de Shaitan, un gos aparentment tranquil i afectuós.

Cada vegada es repeteixen amb més freqüència aquest tipus d’incidents entre agents de la policia i animals. És urgent trobar una solució perquè aquestes situacions no desencadenin sempre en la mort de l’animal. El que sembla clar és que els cossos policials necessiten una formació en la qual se’ls ensenyi a gestionar diferents situacions amb els animals, així evitarem que aquests acabin sempre tirotejats.

L’Ajuntament de Barcelona impulsa un curs de formació en el tracte animal a la Guàrdia Urbana després de la mort de Sota

El principal propòsit d’aquest nou curs impulsat per l’alcaldia és que els agents coneguin el llenguatge corporal dels animals per evitar que es produeixin noves situacions conflictives.

L’Ajuntament de Barcelona impulsarà un curs per a reforçar la formació de la Guàrdia Urbana en el tracte animal. Aquesta mesura es produeix després de les contínues mobilitzacions socials que s’han produït a tot Espanya, i especialment a Barcelona, ​​després de la mort de la gossa Sota. El caní va ser abatut al carrer Gran Via de la ciutat comtal el passat 18 de desembre a causa d’un tret d’un agent.

La implantació d’aquest nou curs arriba després que la tinent alcalde, Janet Sanz, i el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, es reunissin dijous passat a l’Ajuntament de Barcelona amb la presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, ​​Marta Legido.

En el curs de formació es treballarà perquè els agents de la Guàrdia Urbana sàpiguen anticipar-se a les situacions de conflicte mitjançant el reconeixement del llenguatge corporal dels animals. La manca de formació en el tracte animal per part de la Guàrdia Urbana ha provocat en els últims anys diversos incidents que es podrien haver evitat.

El Col·legi de Veterinaris i altres entitats professionals relacionades amb el benestar animal seran els responsables d’impartir el curs a la Guàrdia Urbana. El principal objectiu d’aquest curs és garantir la convivència entre animals i persones i evitar que es torni a repetir el tràgic final que va tenir la gossa Sota el passat mes de desembre.

Des de l’Ajuntament s’afirma que la ciutat de Barcelona ha estat històricament un referent en la lluita pel benestar animal, però en aquesta ocasió les mesures de benestar s’han produït després de la mort d’una gossa i després de la mobilització de les persones amants dels animals. Esperem que després de la implantació d’aquesta nova mesura no es repeteixi cap incident evitable entre agents i animals.

Animalados canvia d’imatge

Estimats lectors i lectores, aquest any a Animalados ens hem portat molt i molt bé i els Reis d’Orient ens han regalat una pàgina web, amb un disseny més modern i més entenedor. A més, havíem tingut algun problema amb la plantilla web i els comentaris no sortien publicats, així que us demanem disculpes als lectors que ens havíeu escrit alguna consideració que mai es va arribar a publicar. Amb el nou disseny, aquest error ha quedat solucionat, així que els que ho considereu ja podeu tornar a escriure comentaris a les nostres publicacions. També us animem a que us subscrigueu a la nostra newsletter els que encara no ho hagueu fet i, si teniu xarxes socials, us demanem que ens ajudeu compartint les publicacions.

Nosaltres, iniciem aquest any una nova etapa amb molta il·lusió. Som conscients que els que estimem els animals i demanem que se’ls respecti estem aconseguint moltes victòries, però també és cert que, lamentablement, queda molta feina per fer i no podem perdre ni un segon. La xifra d’animals abandonats no para de créixer; encara hi ha qui veu els gats i gossos com a simples ‘mascotes’; els enverinaments encara es produeixen; en àmbits com la caça sembla que qualsevol maltracte queda impune i, per si tot això no fos suficient, ja hi ha formacions polítiques que diuen obertament que són antianimalistes.

A Animalados, hem canviat la nostra imatge, però no els nostres principis. Seguirem informant en clau animalista i donant veu a les entitats que treballen a favor dels animals. I, com sempre, seguirem oberts a les vostres consideracions. És per vosaltres, amants dels animals, per qui vam iniciar aquest projecte.

Tot i que la nova web és cortesia dels Reis, volem aprofitar per donar les gràcies a Mandígit Multimèdia, per haver ajudat als tres viatgers d’Orient amb el disseny del nou web. Sense ells, no hagués quedat tan bonica ;).

Jordi Mumbrú

 

“Todavía no salimos de nuestro estupor! ¿No hay detenidos por los envenenamientos?

Hablamos con Ana Martínez, licenciada en Derecho, con una larga trayectoria como activista animalista y como portavoz de los derechos de perros potencialmente peligrosos y también de gatos en Almería, pero no solo. Fue una de las ponentes de la Primera Jornada Felina Andaluza celebrada el en febrero. Forma parte de Seven Lives y de Gatos y Respeto.

¿Hay alguna otra especie por la que haya tenido que abogar, además de los perros y los gatos?

Por la humana, también por la humana, creo firmemente en la defensa de los derechos que hemos tenido y adquirido durante la evolución como comunidad y sociedad, como mujer y trabajadora y perderlos sin al menos defenderlos no sería de recibo, al menos por mi parte.  Intento comprar todo aquello que no ha sido hecho en países que son explotados para beneficio de multinacionales, y todo aquello que no está testado en animales

Soy vegetariana convencida, no por una cuestión de la dieta en sí sino porque la existencia de las granjas industriales en la actualidad, como se encuentra los animales en ellas, sus condiciones no deberían permitirse. Entiendo que toda acción que hacemos, compramos y comemos supone un impacto que afecta, según tu decisión y opción a miles de personas. Como se suele decir cuando una mariposa aletea sus alas en Japón puede provocar un huracán en Trinidad y Tobago.

La ordenanza de protección animal Almeriense estaba anunciada con inminencia para octubre de pero hubo un error de procedimiento ¿eso es así?

Efectivamente, con la regulación de la ley de procedimiento administrativo, la 39/2015, establecía para que participase la ciudadanía en las redacciones de normas municipales, la exposición pública de un borrador para que los ciudadanos pudieran alegar lo que estimasen conveniente sobre ella. Pero se lo saltaron, a pesar de que por mí parte y de otra compañera se avisó a la concejalía correspondiente. Así que se tuvo que reprender desde el inicio el proceso y lleva en exposición pública más de un año, encerrado en un cajón. Después de llevar dos de negociación.

¿Qué traía de bueno esa ordenanza?

Traía novedades importantes, la definición de gato feral, la definición de colonia felina, la de carnet de cuidadora, la regulación del CER, la posibilidad de utilizar el transporte público con animales, la definición de maltrato psicológico de un animal…. era poner en el mapa Almería en positivo, por algo distinto a lo que por desgracia a nivel de gestión y de maltrato se conoce.

¿Qué debería ser pulido?

Pues nosotros como plataforma felina, pero en definitiva defensora de los derechos y el bienestar animal, como en Seven Lives, entendimos que la regulación del borrador no podía mezclar Derecho de familia y Derecho privado sobre todo relacionado con los mal llamados Perros Potencialmente Peligrososo (PPP). El ayuntamiento utilizó otras normas reguladoras andaluzas para criadores y refugios y extendió sus exigencias para los ciudadanos que adoptan o compran un PPP o su mezcla. Eso implica por ejemplo que, a nivel particular como vecino de Almería, todo propietario debería mostrar desde el portal con placas luminiscentes que tenían un PPP en su casa, acolchar las paredes y jamás dejar un menor de 16 años solo en su casa con alguno de los catalogados en ese listado que cada municipio puede ampliar a su antojo. Desde luego nosotras no lo aceptamos y así se alegó, también se alegó el control de gestión ético de palomas (alegación en saco roto puesto que han contratado una empresa para su gestión con más de 20.000 euros, desde luego no éticamente) y se alegó la prohibición  de uso de collares dañinos de cualquier índole.

¿Qué le pasa a Almería en temas de protección animal que un año se pone al frente y el siguiente está en la cola?

Pues sencillamente falta de voluntad política por parte del equipo de gobierno y con la aquiescencia de Ciudadanos. Decir que toda la oposición firmó el decálogo de manifiesto felino y un compromiso de que se llevase el CER en la ordenanza, todos ellos se hicieron el reportaje fotográfico y de prensa con la noticia, pero ni Ciudadanos avanza y el PP se niega por las dudas planteadas por el mismo técnico que dijo sí o se abstuvo anteriormente y ahora solo son dudas sobre la gestión en el municipio según él porque choca con la ley 1/2003.

¿Cómo es posible que se confinen a gatos de calle en la perrera si no son adoptables ni su salud psíquica ni física lo tolera?

Eso es difícil de entender por quienes vamos a perrera para hacer fotos y mostrar en el estado que están, salimos siempre con un dolor insoportable, pero queremos a través de esas fotos darles la dignidad y visibilidad que institucionalmente se le arrebata y que la sociedad sepa como tratan esos animales que son capturados de su hogar, que es la calle, pasan a una jaula trampa y luego tras una inspección ocular sin más valoración, van directamente a la jaula de los ferales. El final para  esos gatos es el sacrificio más tarde o temprano.

Gatos Almería AnimaladosNos consta porque todo lo que solicitamos lo pasamos por registro para que quede constancia, a todos los partidos y al área en cuestión, ya que se le ha remitido, un dossier de más de cien páginas con toda la información sobre lo que implica ese método y que lógicamente después de llevarlo haciendo años sigue habiendo gatos en el mismo sitio.

A colación con lo anterior, en una reciente entrevista con el alcalde le sugerimos que una zona donde han sido capturado más de nueve gatos, muchos de ellos no son ferales, dejen de capturar porque el ciudadano que se quejó también, se quejó de la suciedad, y lo único realizado por el consistorio es capturar gatos pero la suciedad, que es lo más similar a un estercolero, no lo han quitado.

Más de doscientos gatos han muerto envenenados a lo largo de tres meses y ¿ninguna alerta por parte del consistorio?
La extensa comunidad animalista no sale del estupor ante la falta de comparecencias públicas frente a la mayor masacre felina en España. Almería es una ciudad europea, por tanto plagada, como cualquier otra, de dispositivos de grabación en el espacio ciudadano. También es una ciudad de tamaño humano donde no faltan ni los conocidos ni los testigos. ¿Y no hay detenidos? ¿No hay líneas de investigación? ¿No hay una alarma social que implique los medios policiales, periciales, técnicos y políticos suficientes para frenarlo? ¿Almería es un páramo con el corazón de plástico y un desierto para los derechos de los animales? No, no lo creo, en Almería sobra corazón! Son las autoridades las que se empecinan en aparentar lo contrario. Ni un solo gato ni perro muerto más debería ser el compromiso municipal. Una mesa para estudiar el CER (captura, esterilización y retorno) parece una estrategia bodevilesca para aparentar acción. ¿Habrán gatos vivos en Almería para cuando se resuelva lo prometido en 2017?  El dramático deceso por envenenamiento de 10 docenas de perros y gatos tiene culpables y presuntos cómplices.

¿No hay una alarma social que implique los medios policiales, periciales, técnicos y políticos suficientes para frenarlo? 

¿En qué momento judicial está la denuncia de estas muertes?

Pues siguen diligencias abiertas por parte de la policía nacional, aunque es difícil… No creemos que llegue a identificarse quien o quienes han sido. La Asociación Salvando Vidas es la denunciante, dando ejemplo y asumiendo los gastos de necropsias donde indican que las muertes han sido por sustancias toxicas.

Recientemente en un pleno el alcalde se declaró desconocedor de la situación y aseguró que iba a tomar cartas en el asunto

Las cartas en el asunto ha sido una reciente entrevista con él, la concejala actual, el anterior concejal y los dos técnicos del ayuntamiento que ponen pegas al CER, en la misma además de indicar que sí conocía el método y lo veía que un futuro es lo que se debe hacer, entiende que hay que despejar las dudas de sus técnicos, ante su aplicación e iba a elevar al órgano consultivo de la junta el borrador y las dudas de sus técnicos, se le dijo que es dilatación temporal, un sinsentido, dado que todo está perfectamente solucionado a nivel técnico por los responsables de la junta y que los informes de un órgano consultivo no son vinculantes. Nos encargamos de entregar a la técnica el Dictamen del Consejo de Estado sobre la normativa de Ceuta que manifiesta que se debería aplicar el CER en todas las normas reguladoras de bienestar animal. Dicha técnica pone el acento en el tiempo verbal condicional ‘debería’ y no lo entiende como un imperativo ‘debe’. El uso del ‘debería’ es propio de los órganos consultivos, pero no resta fuerza a la exposición de sus resoluciones.

Los comentarios del alcalde contrastarían con la sucesión de textos de técnicos de la Junta de Andalucía que apuestan claramente por el CER como Ramón del Rey y otros…. exacto, la precisión quirúrgica con la que los técnicos de la Delegación, con el Delegado a la cabeza, hemos de decir, con una empatía, conocimiento profundo han hecho desmonta toda y cada una de las dudas que los técnicos del consistorio han recalcado y que, de hecho, fueron la Concejala y dicho técnico a entrevistarse con la Delegación para que le resolviese las dudas y según parece no sirve y ahí están. Es incomprensible que, teniendo toda argumentación técnica a favor por el órgano correspondiente de la Junta,sigan enrocados en el sin sentido.

El borrador de la nueva Ley de Protección Animal en Andalucía incluye el CER y la prohibición de los collares de pinchos. ¿Qué añadirías?

Uff tantas cosas, son dos elementos fundamentales, pero añadiría que las rehalas se ajusten a la normativa de bienestar animal de animales de compañía y no por otra normativa, evitando así las condiciones que están en su mayoría, sin control y cuya supervisión suelen hacer los propios servicios de los lugares donde viven y el núcleo zoológico lo otorga su ayuntamiento. Claramente esto es un despropósito puesto que me consta que este sistema no funciona, deberían encuadrarse las rehalas, si no se prohíbe, que se ajuste a las condiciones que deben estar los animales de compañía y las inspecciones y los núcleos zoológicos deben ser otorgadas y realizadas por órganos superiores que no tengan relación en los lugares donde viven. Añadiría la prohibición de circos con animales de cualquier tipo, la prohibición de las peleas de gallos que todavía están en vigor y se hacen en nuestra comunidad.

Prohibiría los zoos, y los delfinarios, así como la tauromaquia y que los animales que pertenecen al ecosistema urbano ya sea por abandono de los animales por sus dueños o por la existencia sin más de ellos en una ciudad, sehaga de forma ética, como es el control de palomas y las cotorras. como ejemplo.

¿Las condiciones de los animales en los mercados ganaderos ambulantes son dignas?

Rotundamente no.

Seprona en Almería vela por la protección de los grandes mares plásticos de cultivo intensivo ¿eso explicaría cierta laxitud – si existiese- en la persecución de delitos contra la fauna?

Se centra básicamente en esto y es muy difícil que asuntos como las situaciones de rehalas, que están en condiciones terribles no sean efectivas ni se incidan en ellas, además son muy pocos los recursos que hay para una provincia tan problemática como la nuestra.

¿Qué tiene que hacer quien gobierne Almería para satisfacer las necesidades del movimiento ciudadano proanimalista?

Gestionar éticamente, que el CER sea aplicado, que la perrera se convierta en un centro de adopciones, que faciliten y hagan campañas reales contra el abandono, sancionen el maltrato aunque sea administrativamente, que se personen de oficio en aquellos casos cuya evidencia de maltrato es clara, ejemplo, en el centro zoosanitario llegan animales en condiciones lamentables por sus dueños, heridas y enfermedades que muestran un maltrato continuado y sin embargo no actúan en consecuencia, en vez de aceptar el animal como le obliga la norma pero también cursar la denuncia pertinente para que sea investigado el dueño. Entender que la convivencia de todos es necesaria y facilitar la misma para que la ciudad de Almería sea propia del siglo XXI, no demonizar el que tiene animales ni perseguir a aquellos que por desgracia y por la acción humana está en la calle, crear una mesa sectorial en el consistorio donde todos tengamos cabida y avanzar juntos para la mejora de los animales y de la sociedad, y hacer entender a la sociedad que abandonar un animal tiene consecuencias terribles para el que es abandonado, que es un delito y que el Ayuntamiento está para dar cobertura legal a la protección y no al maltrato.

El año pasado fuiste ponente en las Primeras Jornadas felinas andaluzas ¿como valoras de lo ocurrido?

Posititvamente, porque mostró un panorama difícil de asumir, que solo algunas localidades iban por la senda correcta y que quedaba mucho por hacer, pero con la unión, formación e información se puede, como así ha sido, ejemplo como el de Córdoba, Jerez ahora, y un sin fin de municipios, incluido Granada lo ha recogido. Jornadas como éstas son necesarias porque podemos ver la evolución de lo que se ha hecho y lo que queda por hacer, para mí fue un honor ser ponente. Asistiré a las próximas que son el 23 de Febrero en Granada.

Has vivido en el extranjero ¿Qué nos sobra y qué nos falta en materia de protección animal?

Que la sociedad entienda que los animales no son cosas, extremo que ya regulado como seres sintientes es evidente, que el abandono no es una opción, que la regulación jurídica sea mejor. Cuando veo que en Alemania está regulado a nivel constitucional  la protección de animales de compañía indica la diferencia que hay y que estamos a años luz, si una normativa municipal por contemplar el CER en un municipio como el mío es un problema pues es un indicativo de lo que ocurre en el resto del país, ver imágenes de lo que hacen algunos desaprensivos con jabalíes, lo que ocurre con el lobo en Asturias, como el lince no se termina de introducir y asegurar su supervivencia, son muestras de lo poco que respetamos nuestro entorno y lo poco regulado que está.  Que un código penal sea tan laxo a la hora de imponer penas a quien infringe dolor y muerte, debe ser cambiado de modo inmediato. Siempre digo que no hace inventar, que con copiar lo que funciona y es lógico, es suficiente, nuestro país vecino, Portugal nos da mil vueltas en temas de proteccionismo medioambiental y animal. Aunque tengo que decir que socialmente se va más rápido en empatía animal que a nivel de legislación y eso hay que corregirlo.

¿Qué es Gatonomía 2019?

Pues Almería ha sido recientemente nombrada capital gastronómica del 2019 porque el resto de capitales no presentaron la documentación en tiempo y forma, creo que es importante, pero como estamos en la situación actual de negar la mayor en todo lo relacionado con la aplicación del CER, una Asociación que es RED Vicar Can Felina hizo el logo para los almerienses capitalinos, donde se hace el juego de palabras. Gatonomía 2019.

Emma Infante

“Vam donar veu a la ciutadania y PSOE, Cs i Podem van saber escoltar”

Entrevistem a Carmen Faulín, presidenta de l’Associació Protectora d’Animals de la Rioja. El seu esforç ha permès que el parlament Rioja aprovi una de les lleis de protecció animal més ambicioses de l’Estat i confiem que serveixi d’exemple per a altres comunitats.

Podem marcar amb lletres d’or el 22 de novembre de 2018 a la història de la Rioja i de la seva evolució com a societat?

Rotundament sí. Estem convençuts que aquesta llei és un punt d’inflexió, i fins i tot amb totes les dificultats que haurem de superar, comença una nova etapa, un projecte il·lusionant que converteixi la societat riojana en referent en el respecte als animals.

Desenvolupar tots els requisits d’una Iniciativa legislativa popular no és gens fàcil oi?

És molt difícil per a qualsevol ILP, per tots els requisits i tot el procés que suposa el seu tràmit. I ho ha estat molt més per a la nostra iniciativa, amb tota l’oposició que hem trobat, per part del govern popular, que l’ha polititzat i intentat tombar des del seu inici.

És important diferenciar-lo d’un simple sistema de recollida de signatures ja que exigeix ​​que els signants siguin residents exclusivament, que es constitueixin fedataris, exigeix ​​la presentació de l’acreditació i altres sèrie de tràmits…

Els fedataris són les persones acreditades per recollir les signatures, no són els signants. Les firmes s’han de recollir en els plecs validats, que lliura el parlament i els signants han de ser majors de 18 anys, estar empadronats en aquesta comunitat autònoma i tenir la nacionalitat espanyola.

Per que vau haver de recórrer a desenvolupar una Iniciativa Legislativa Popular? ¿No n’hi havia prou amb recollir els suports d’una majoria al Parlament Riojano?

Ho vam intentar amb reunions mantingudes amb el govern popular durant anys, i fins i tot els presentem l’esborrany de la nostra proposta de llei. Només vam aconseguir bones paraules i dilatar en el temps. Per això pensem en la possibilitat, que ens dóna la constitució als ciutadans, de participar en el procés legislatiu mitjançant una iniciativa legislativa popular. Encara en el cas que no aconseguíssim tirar-la endavant, serviria per crear un debat en la societat riojana, molt necessari, sobre la situació de maltractament i abandonament generalitzat en la nostra comunitat.

El PSOE, Ciutadans i Podem a la Rioja han fet front comú en favor dels animals ¿Ha estat aquetsa la clau?

Si no haguéssim comptat amb el suport dels tres grups parlamentaris era impossible aconseguir-ja que no tindríem la majoria necessària. La nostra proposta era una iniciativa valenta, buscant solucions reals. I valents i coherents han estat també els tres grups, Ciutadans, PSOE i Podem, que ens han donat suport durant tot el procés, amb convenciment i amb la ferma voluntat de tirar endavant un text legislatiu que de veritat canviés la situació dels animals a La Rioja.

El respecte dels drets dels animals, de la mateixa manera que el respecte al planeta al qual pertanyem, no és monopoli de cap partit polític. Han de formar part dels programes de tots els partits polítics. Aquest ha de ser el nostre objectiu.

La llei anterior ¿la qualificaríeu de molt deficient? Per què?

Si la qualificaria com a molt deficient. Era una llei de l’any 1995, ja obsoleta, buida de contingut, que mai va ser aplicable, i que no es va desenvolupar amb un reglament, perquè mai hi va haver cap voluntat per part del govern que hi hagués una llei que acabés amb el maltractament d’animals a la Rioja. Cap agent de les forces i cossos de seguretat podia treballar amb aquesta llei i així ens ho manifestaven reiteradament quan presentàvem una denúncia.

Quines millores heu introduït?

És impossible enumerar-les totes. Per dir-te algunes, l’esterilització obligatòria dels animals que es comprin, s’adoptin o se cedeixin (gats, gossos i fures), prohibició de sacrificar animals amb un termini de moratòria, l’obligació dels veterinaris de certificar la causa de la mort de un animal informant de si hi ha o no signes de violència, la no gestió de les gosseres per empreses privades, el control ètic dels coloms i les colònies felines mediantes CES, la prohibició dels circs amb tot tipus d’animals i de les atraccions firals amb animals, regular el funcionament dels centres d’acollida, de les botigues, noves competències i potestats en matèria d’inspecció i sanció, confiscació provisional a criteri de l’agent d’autoritat i la confiscació definitiva, inhabilitació per a la tinença d’animals, l’obligatorietat de mesures per a la prevenció d’accidents d’aus a causa de edificis i estructures et … Com veus és difícil destacar només algunes.

També és cert que s’han realitzat retallades en el text original i es volen fer modificacions que potser minvin el que a dia d’avui és un text possibilista però molt valorat des del proteccionisme.

Gairebé la totalitat dels aspectes que s’han exclòs del text d’aquesta llei, és perquè s’ha considerat que eren matèria de desenvolupament reglamentari. És a dir que en principi no s’han exclòs, s’han deixat per incloure-les al reglament que desenvolupi la llei. Nosaltres érem conscients, quan vam fer el nostre text, que molts aspectes que incloem eren per a un reglament, però com la llei del 95 mai es va desenvolupar amb un reglament (és competència del govern i no hi ha cap voluntat), és pel que vam intentar incloure en la llei, molts articles sent conscients que eren de desenvolupament reglamentari. Ara confiem, i en això treballarem, perquè aquest reglament arribi a aprovar-se i s’incloguin totes aquestes qüestions que complementin i desenvolupin aquesta Llei. I sobre les modificacions que estan previstes són positives perquè es van a recollir els terminis de moratòria per no sacrificar, recollits en la nostra iniciativa inicial, o es deuen a mera correccions d’errors. Al marge, és clar, de la intenció, manifestada públicament pel grup popular, no ja de modificar-la sinó de derogar-la, si arriba a obtenir una majoria absoluta en les pròximes eleccions.

En un comunicat llançat des de la vostra associació acusasteis al Partit Popular d’haver tractat de danyar la iniciativa des dels seus orígens. En què us baseu?
Aquesta experiència ens ha servit per conèixer a través del grup del PP, el que desgraciadament és la política i que mai hauria de ser. Tot s’hi val per aconseguir els seus objectius, mentir, difamar, confondre, crispar, manipular … Des del primer moment ha estat així la seva actitud respecte a la nostra llei. Des introduir al parlament un text paral·lel al nostre, fins mentir fins a la sacietat sobre la nostra iniciativa, amb les majors nicieses, per posar en contra a la ciutadania. I quan no ho van aconseguir, es van negar a convocar la comissió d’agricultura amb qualsevol pretext, per intentar que s’esgotés la legislatura i que la nostra ILP es quedés en un calaix, veient-nos obligats a denunciar públicament aquesta situació de bloqueig.

Quins punts són els que han desagradat tant als responsables del PP?
El PP ha polititzat des del primer moment la nostra iniciativa. Van intentar apropiar-se d’ella, excloent per suposat tot el que els interessava deixar fora, i com no ho van aconseguir van intentar tombar-la. Al marge d’això, no volen acabar amb el maltractament dels animals, perquè hi ha col·lectius com el dels caçadors o taurins als quals volen donar suport. La qual cosa no té molt sentit quan aquests col·lectius són cada vegada més minoritaris en la societat riojana. Els espectacles taurins han baixat a La rioja un 25% en cinc anys i les llicències de caça més d’un 20%. Quan no van aconseguir els seus propòsits respecte a la llei, van intentar excloure d’ella als gossos de caça, com si no fossin animals als quals cal protegir, i fossin mers instruments per caçar.

Existeix la possibilitat que confonguin un tipus d’oci, una activitat amb matisos identitaris, amb l’obligatorietat de perpetrar maltractament animal?
No es poden generalitzar les causes, encara que pot haver certa identitat com dius en aquest col·lectiu amb el maltractament animal, com la hi amb la pertinença a un determinat partit polític. Però l’origen i el problema real és que per a alguns éssers humans el patiment dels animals els resulta totalment indiferent. Afortunadament ja és impensable justificar el maltractament i sofriment d’un animal “perquè em diverteixo” o perquè “em serveix”. Avui dia hi ha infinitat de recursos en tots els àmbits que substitueixen als animals, i en cap cas estaria justificat el seu patiment. El problema s’ha de resoldre des de l’origen, i no quedar-nos en un altre tipus de justificacions que no són la causa real.

Heu pensat en oferir alternatives incruentes que conservin la majoria dels aspectes lúdics i competitius sense que hagin de morir animals, es contamini l’entorn amb plom i es sobreexplote als gossos que fan servir o això és una cosa que han de desenvolupar ells mateixos?
No sé si seria matèria per a aquesta llei. Si ho hem pensat, però no per oferir-lo en aquest moment, perquè la nostra societat riojana no està preparada. Havíem de vèncer primer moltes resistències, i és el que estem fent. A partir d’ara, que la llei s’apliqui i comencin a canviar les coses, comencem un camí diferent, perquè es respecti cada vegada més als animals, i augmenti el nivell d’educació i conscienciació, serà el moment per plantejar aquestes alternatives, perquè serà el moment en què la societat no només les accepti sinó que també les demani.

La teva tasca al capdavant de la protectora de Logronyo et permet tenir agafat el pols a la societat riojana. Creus que la Rioja ha evolucionat en qüestions de protecció animal més que alguns dels seus governants?
Per descomptat que la societat riojana ha evolucionat més que alguns dels seus governants.

Com esteu d’abandonaments?
És difícil tenir xifres en una comunitat en la qual uns 56 municipis no tenen recollida d’animals, i els cadells tirats en contenidors d’escombraries és pràctica habitual. Es calculen que uns 3.000 animals s’abandonen cada any.

Segons la vostra experiència quin tant per cent asigneu a “excedents” de la cria irresponsable?
Segons la nostra experiència com a mínim un 25% són excedents de la cria irresponsable, bé sigui directament o indirectament.

Teniu algun càlcul del cost que suposa per a cada Rioja el que hi hagi una minoria que criï, que abandoni i maltracti animals?
A través de la informació de la gossera municipal, calculem que cada animal abandonat recollit i sacrificat, sense cost de manteniment, com passa malauradament en molts casos perquè als pocs dies o s’adopten o es sacrifiquen, suposaria uns 135 €. D’altra banda hi ha molts municipis que no tenen recollida, encara que per llei haurien de tenir-la, i els animals estan al carrer. I una part important dels animals abandonats, els recullen entitats de protecció animal, assumint aquestes entitats amb els seus associats i els seus propis recursos el cost que suposa.

I adopcions, ¿teniu més i millors adoptants locals o us salven des d’altres autonomies o països?
No enviem animals a altres països. Si que tenim adoptants en altres comunitats, però la iniciativa és dels propis adoptants, que coneixen als nostres animals a través de les xarxes socials i contacten amb nosaltres. Considerem que hi ha animals abandonats en totes les comunitats que necessiten ser adoptats, sense necessitat d’anar més lluny per adoptar un animal.

El que sembla que està clar és la implantació oficial de la gestió ètica de colònies Captura, Esterilització i Retorn CER inclòs a tot el territori.
La llei recull la gestió ètica de les colònies però el deixa a criteri de l’ajuntament. Nosaltres ho plantegem com una obligació per a l’ajuntament, i no ha estat així, però és cert que el que s’ha aconseguit és un gran avanç, un reconeixement per llei de la seva existència i de la manera que cal gestionar-les. Ara ens toca treballar molt perquè arribi a ser una realitat en cada municipi.

L’esterilització segons la majoria d’informe científics incideix molt positivament en la salut dels gossos i els gats per què els redueix la vulnerabilitat a moltes malalties, fuites, atropellaments i per suposat la proliferació de ventrades Per que una cosa tan bo alguns ho combaten com si fos un crim?
Hi ha molt desconeixement i falsos perjudicis, però la realitat és que davant la superpoblació d’animals, hi ha dues solucions: matar, que és el que fins ara s’ha vingut fent, o esterilitzar. És inqüestionable que la solució ha de ser l’esterilització, i per ella han optat en altres països. Quan arribem a una situació de conscienciació, en què no hi hagi abandonament, serà el moment de plantejar-nos altres debats.

Si poguessis enviar un missatge a tots els juristes i administradors implicats en normatives de protecció animal què els diries?
Que necessitem normatives valentes. I que tots els animalistes hem de ser-ho també en les nostres propostes. Cal anar més enllà i sortir de les zones de comoditat si de veritat volem solucions.

Hi ha alguna manera de sumar-se a la vostra tasca?
Tot el que vulgui pot sumar-s’hi. Des del voluntariat amb les infinites opcions que tenim i les que ens proposin. Sempre estem oberts a totes les propostes de qualsevol individu o col·lectiu. Les organitzacions que no evolucionen, s’estanquen i perden el seu sentit. Els camins estan per descobrir per després recórrer-los. No cal posar-se límits.

Emma Infante