Els Supermercats Condis deixaran de vendre ous de gallines criades en gàbies

/0 Comentaris/a

Els Supermercats Condis han fet un pas endavant en el seu compromís amb les causes socials i les qüestions relacionades amb el respecte del medi ambient. El grup de distribució ha informat als seus clients que els seus establiments ja no vendran ous de gallines criades en gàbies. L’empresa ha llançat aquesta iniciativa sota el lema “En Condis només trobaràs ous de gallines criades a terra”.

En els últims anys, Condis s’ha compromès amb les persones i el seu entorn, mitjançant iniciatives per recaptar fons destinats a persones amb riscos d’exclusió o malalties com el càncer i l’esclerosi múltiple. També han llançat accions de sensibilitat social en temes relacionats amb el bon ambient.

Xavier Pérez, director de màrqueting i comunicació de Condis, ha explicat que “La decisió de vendre només ous de terra va concorde a l’actual preocupació de l’empresa pel benestar animal”. A més ha afegit que: “Com a companyia de distribució volem posar el nostre granet de sorra, encara que sabem que queda molt per fer en aquest àmbit”.

Alhora, els Supermercats Condis han iniciat una campanya informativa per animar els supermercats Condis en règim de franquícia a que s’afegeixin a aquesta iniciativa contra els ous de gallines de gàbia.

Coneix la història de Mera, la primera gossa en aconseguir el cim de l’Himàlaia

/0 Comentaris/a

Aquesta és la història de Mera, una gossa plena de fidelitat, valentia i resistència que va seguir a una expedició d’alpinistes fins arribar al cim de la muntanya Baruntse, situada a 7.129 metres d’altura. Probablement es tracti del primer animal caní que ascendeix a un dels pics més bells i alts de l’Himàlaia.

Mera, una gossa de raça mestissa entre pastora de l’Himàlaia i mastí tibetà d’uns 15-20 quilos, va decidir perseguir una expedició de muntanyencs que es disposaven a ascendir al pic de la muntanya Baruntse, situada al Nepal. El grup d’excursionistes estava format per Don Wargowsky i tres acompanyants més.

La gossa es va ajuntar amb l’expedició quan aquests baixaven de la muntanya Mera, a una alçada de 5.334 metres. Don decidir adoptar-la com a Mera i acollir-la amb els seus companys i compartir amb ella la carpa i el menjar al llarg de la travessa. El que els excursionistes no sabien és que aquesta unió duraria fins al final del camí.

Aviat van aparèixer els primers contratemps per Mera. La gossa en un moment concret del camí va tenir por de baixar al costat dels alpinistes al campament base i va estar dues nits dormint a una glacera situada a 6.126 metres d’altura. Quan tots els membres de l’expedició la donaven per morta, l’animal va reaparèixer per acompanyar els seus companys fins al cim del Baruntse.

Amb el pas dels dies, la relació sentimental entre Mera i la resta dels alpinistes va anar creixent de manera considerable. Durant cinc dies, un fort vent va obligar els excursionistes a romandre cinc dies al camp. Al llarg d’aquest període Mera va rebre el mateix tracte que la resta de l’expedició, amb un lloc en el qual dormir dins de la tenda i amb la mateixa quantitat de menjar que els demés.

A mesura que els alpinistes ascendien, les complicacions del terreny i de la superfície anava causant efecte en la salut física de Mera. Segons explica Don Wargowsky, la gossa tenia les potes plenes de sang, amb els artells i les ungles trencades. Així i tot, el guia va comentar que l’animal aguantava i tirava del grup sense queixar-se. “Mai havia vist res igual. Tots sabíem que Mera era especial. Va portar sort a l’expedició “, va confessar Don a la revista Outside.

Finalment l’expedició al complet, acompanyada de Mera, va fer el cim de Baruntse, un fet històric sense precedents. Ningú recorda res semblant, de fet, segons va explicar Billi Bierling, del registre de muntanyisme de l’Himàlaia, a la revista Outside, els pocs casos de gossos que van seguir a alpinistes que es coneixen van aconseguir altures de 5.364 i 6.492 metres. Cap gos havia aconseguit els 7.129 metres d’altura del Baruntse.

Després d’acabar la conquesta de l’Himàlaia, Mera no va poder quedar-se amb Don Wargowsky, ja que el guia devia tornar a Seattle. Ara bé, l’animal no va quedar abandonat. Actualment viu amb Kaji Sherpa, l’administrador del campament base de l’expedició. Kaji li va canviar el nom i la va anomenar  Baru, en honor al nom del pic que la gossa va aconseguir conquistar. L’animal ha recuperat el seu estat de forma ideal i actualment és tota una referència i una benedicció en el territori nepalès.

Els veïns de Màlaga aconsegueixen un espai digne per als gossos al parc de María Luisa

/0 Comentaris/a

Les protestes i l’esforç dels veïns de Màlaga, liderats per l’associació ‘Mi Mejor Amigo’, han donat els seus fruits. L’Ajuntament ha habilitat una àrea d’esbarjo per a gossos al parc de María Luisa satisfent així les necessitats d’animals i usuaris que reclamaven des de feia ja setmanes un “recinte caní digne”.

Tal com succeeix en altres ciutats com Barcelona, ​​l’Ajuntament de Màlaga es va comprometre a construir un espai per a gossos en aquest parc, però la realitat és que amb el pas dels mesos no s’han tingut notícies sobre aquesta nova àrea. Ara, després el moviment dels usuaris, s’ha aconseguit una mesura provisional que permet que els cans puguin gaudir d’un lloc en el qual estar solts sense cap problema.

La decisió del consistori malagueny s’ha produït gràcies al moviment convocat i organitzat per l’associació ‘Mi Mejor Amigo’, encapçalada per Pedro Gil. El grup animalista i els veïns van denunciar les nefastes condicions del pipicà del parc de María Luisa. “El pipican és un espai abandonat, amb terreny en males condicions, insegur i perillós per al benestar dels animals”.

Segons expliquen des de ‘Mi Mejor Amigo‘, les males condicions del terreny caní del parc de María Luisa s’estén per altres zones de Màlaga on “totes les construccions estan destinades al turisme i ja no es té en compte als ciutadans amb gos de la ciutat”. 

Els veïns de Màlaga han aconseguit que, de moment, el parc compti amb dos espais tancats per als gossos. Un per als cans de mida més gran, i un altre per a aquells de mida més petita. Actualment aquestes dues àrees no es troben equipades, però el primer pas ja està donat cap a uns espais dignes pels animals.

Divendres de la setmana passada, els representants de ‘Mi Mejor Amigo’ i diferents veïns independents van inaugurar els nous espais provisionals i van gaudir d’una jornada d’alegria i optimisme per l’esdevenir de l’àrea canina del parc de María Luisa. Alhora, els assistents van agrair el suport mostrat per part dels diferents grups polítics i la resposta definitiva de l’Ajuntament de Màlaga.

L’Ajuntament de Barcelona apunta a la tinença responsable dels animals com a clau per evitar els abandonaments

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir dia 28 de febrer de 2019 al matí una nota de premsa en la que s’ha referit al tema principal que afecta al benestar dels animals: l’abandonament.

En el comunicat, el govern municipal promou la tinença responsable dels animals de companyia. “Tenir un animal amb tu implica complir una sèrie de compromisos tant amb els animals com amb la societat. Aquesta doble responsabilitat és la que es coneix com a tinença responsable “.

Frederic Ximemo, comissionat d’ecologia, ha declarat que el repte actual per al benestar animal és “crear un model de societat d’abandonament zero, per tant, faran falta canvis legislatius, de gestió i sensibilització”. Segons la normativa catalana abandonar un animal és un acte prohibit. La infracció pot ser sancionada amb una multa d’entre 400 i 20.000 euros.

Segons informa la nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Barcelona, cada any es troben uns dos mil animals de companyia abandonats o perduts. El Centre d’Acollida d’Animals de la Companyia de Barcelona (CCACB) és el centre municipal encarregat de garantir el millor benestar possible per a aquests animals fins que siguin redirigits a una nova família.

En el comunicat es recorda que “el factor clau per a la recuperació d’un animal de companyia perdut és que aquest estigui correctament identificat amb el microxip”. En els últims quatre anys, el CAACB ha recopilat un total de 8.320 animals (gats i gossos), dels quals el 33% es van retrobar amb les seves famílies, el 54% van ser adoptats per famílies noves i el 13% van romandre al centre d’acollida.

Una situació complicada que s’estén per tot Catalunya

El reportatge també publica que un estudi presentat pel cos d’Agents Agrícoles a finals de juliol de 2017 detalla que l’any 2015 es van abandonar més de 22.000 animals de companyia a Catalunya, abandonant així un animal cada 18 minuts.

El comunicat de l’Ajuntament de Barcelona deixa clar que el camí cap a “l’abandonament zero” ha de ser fruit de la implicació de totes les administracions. “Els governs locals no disposen d’instruments jurídics ni de recursos suficients, la major part de les competències corresponen a les Comunitats Autònomes o bé a l’Estat”.

Per debatre sobre tota la temàtica de l’abandonament, s’ha organitzat una Jornada d’intercanvi d’experiències sobre la gestió dels Centres d’Acollida d’Animals. El principal objectiu d’aquestes trobades és treballar en “els canvis legislatius fonamentals per superar la situació d’abandonament dels animals”.

Declaració Barcelona d’Abandonament Zero

Dins del marc de la Jornada d’intercanvi d’experiències entre centres d’acollida, es presentarà la Declaració Barcelona d’Abandonament Zero. En aquesta sessió es cridarà l’atenció de tots els agents, ciutadans, entitats col·lectives i administracions per impulsar les següents actuacions:

-Promoure, desenvolupar i donar suport a les campanyes d’identificació, cens i esterilització de la província de Barcelona.

-Promoure l’accés en transport públic als centres d’acollida d’animals de companyia per afavorir el treball dels voluntaris i les adopcions.

Match entre propietaris i animals de companyia

Aprofitant la Jornada entre centres d’acollida d’animals de companyia, l’Ajuntament de Barcelona presentarà un nou mètode per fomentar l’adopció dels animals del CAACB.

Jugant amb la coincidència entre propietaris i animals de companyia, la campanya consistirà a fer un “partit” entre la fisonomia del ciutadà i l’animal abandonat del CAACB.

Coneix tot allò necessari sobre les àrees d’esbarjo per a gossos de Madrid

/0 Comentaris/a

Les persones amb gos de Barcelona estan cansades de les contínues restriccions per part de l’Ajuntament. Tant és així, que el passat 17 de febrer més de 500 ciutadans es van manifestar al centre de la ciutat per la manca d’espais per a gossos. Els manifestants van trencar el silenci sota el lema “nosaltres també som Barcelona”. La protesta va estar dirigida per Espai Gos Bcn qui va denunciar que l’Ajuntament no ha complert amb el seu compromís d’ampliar fins a 19 els pipicans de la ciutat, ni tampoc ha construït totes les noves àrees per a gossos que havien anunciat.

Les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona han estat un autèntic fracàs pel que fa al nombre d’espais i pel que fa a les condicions de les seves superfícies. Àngela Coll, portaveu de la plataforma Espai Gos Barcelona ens comenta que són molts els motius d’insatisfacció per part dels usuaris: “Les àrees per a gossos de Barcelona no estan fetes per a la satisfacció dels animals, els nostres gossos mereixen espais més dignes. Moltes d’aquestes àrees no tenen espai suficient per als veïns del barri, estan equipats amb jocs d’agilitat que perjudiquen la salut física dels animals, quan plouen es queden inundades … són molts els aspectes que provoquen que aquestes àrees no funcionin. A més, no hi ha suficients àrees habilitades a la ciutat “.

Des d’Animalados hem volgut comparar la situació de les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona amb el funcionament de les mateixes a la capital d’Espanya, per així poder conèixer de primera mà si la insatisfacció de les persones amb gossos de Barcelona és un fet concret de la ciutat comtal o si la insatisfacció s’estén a l’altra gran ciutat del territori espanyol.

Més de 150 àrees canines a Madrid

La capital d’Espanya compta actualment amb 153 àrees canines, amb un projecte per part de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid que té previst instal·lar 21 nous espais per a gossos a 14 districtes diferents.

Les característiques d’aquests espais no disten molt dels models d’àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Són llocs protegits per tanques, portes d’accés, cartell amb indicacions del correcte ús de l’àrea, espais amb abeurador, bancs, zones de sol i d’ombra, papereres, i en alguns casos, circuit d’agilitat per als animals.

De les 153 àrees actuals, 127 d’elles es defineixen com pipicà, espais amb una superfície que oscil·la dels 30 als 1.500 metres com el Parque Ladera Los Almendros o El Soto de Entrevías. La resta es defineixen com a àrees d’espai caní, amb una superfície entre els 500 i els 5.000 metres quadrats com són els casos del Parque de Roma o el Parque de la Cuña Verde Vicalvaro.

Les normes de Madrid pel que fa a la circulació dels gossos a les vies públiques té certes peculiaritats en comparació a les normes establertes a Barcelona. Els animals poden accedir a qualsevol espai verd de la capital sempre que vagin acompanyats per una persona amb la seva corresponent cadena o cordó. Els peluts podran estar solts en els parcs i jardins entre les 19:00h i les 10:00h a l’hivern, i entre les 20:00h i les 10:00h a l’estiu. Cal tenir en compte els horaris propis dels parcs i també algunes excepcions degudes a la prohibició de zones d’esbarjo infantil o de gent gran.

Peculiaritats en la mobilitat dels animals a través del transport públic

Madrid és la ciutat amb major superfície de tota Espanya amb un total de 605,77 Km2. Aquesta condició comporta que el gran volum de la població del territori madrileny es traslladi en transport públic per arribar a les diferents àrees per a gossos. Per aquest motiu, és important conèixer quines són les normes que han de complir els gossos per poder utilitzar aquest tipus de transport.

Els nostres peluts poden viatjar en metro sense tenir en compte la mida de l’animal sempre que es compleixin una sèrie de condicions:

-Tots els gossos que facin servir El metro de Madrid han d’anar identificats mitjançant el seu xip. A més han d’anar amb morrió i subjectes a una corretja d’un màxim de 50 cm de llarg.

-Els cans i els seus acompanyants han de viatjar sempre a l’últim vagó del metro. També cal tenir en compte que no podran ocupar cap seient de l’espai habilitat.

-Només es permet un gos per viatger. L’animal no podrà utilitzar els elements de transport automàtic (escales mecàniques o passadissos rodants).

-Els horaris habilitats per viatjar acompanyats de gossos són de dilluns a divendres de 7:30h a 9:30h, de 14:00h a 16:00h i de 18:00 a 20:00h. Els dissabtes, els diumenges, els festius i tots els dies de juliol i agost tindran total disponibilitat horària.

Pel que fa a l’ús dels autobusos la Llei d’Ordenació i Coordinació dels Transports Urbans de la Comunitat de Madrid estableix que els únics animals que poden viatjar en aquest transport urbà són els gossos guies i animals petits que puguin ser transportats en un transportí. A més els gossos han d’evitar qualsevol molèstia per olor, soroll o alteració de la tranquil·litat dels viatgers.

Les àrees per a gossos de Madrid també generen nombroses insatisfaccions

La valoració, en general, dels ciutadans de Madrid mostra una gran conformitat  amb la quantitat d’espais disponibles per poder sortir a passejar, córrer o jugar amb els animals, hi ha també una sèrie d’insatisfaccions contra aquests espais canins , insatisfaccions que corresponen a les infraestructures de les mateixes.

Luis Souto, especialista en l’estudi, ajuda i ensenyament de com organitzar la convivència entre gossos i persones perquè puguem comprendre’ns, comunicar-nos i viure feliços junts, ens dóna la seva opinió sobre el principal problema de les àrees d’esbarjo per a gossos de Madrid: “El problema d’aquests espais és que l’Ajuntament de Madrid no contacta amb professionals especialitzats per saber quines serien les característiques idònies del terreny per als gossos “.

Tal i com succeeix a Barcelona, ​​hi ha un alt grau d’insatisfacció per part dels usuaris madrilenys cap a l’ús dels circuits d’agilitat. Luis Souto ens comenta que: “Aquests circuits estan inspirats en els parcs americans i no van en benefici de l’animal. L’ideal seria uns espais amb desnivells perquè els gossos puguin sentir-se lliures, simulant l’estructura física d’una muntanya, com si estiguessin en plena natura “.

Com ja hem explicat anteriorment, Madrid compta amb més de 150 àrees per a gossos, però moltes d’elles no agraden al ciutadà madrileny. Humberto Querol ens dóna la seva opinió sobre els pipicans de Madrid i comenta que: “En moltes ocasions no deixo que el meu gos entri a aquests llocs, perquè són llocs que no es conserven en bon estat i en els que hi penso que l’animal podria contaminar-se o posar-se malalt per la manca de cura del parc “.

Es tracta d’un problema de qualitat més que de quantitat. Podríem dir que a Madrid hi ha més satisfacció per la quantitat d’àrees d’esbarjo que tenen en els diferents districtes del municipi, ara bé, la capital d’Espanya compta amb els mateixos problemes que Barcelona. Les àrees per a gossos no estan fetes pel benefici i el benestar de l’animal. El treball per part de l’Ajuntament de Madrid ha de millorar, així com el de Barcelona, ​​per garantir un millor benestar de les persones amb gossos i per fer d’aquestes dues ciutats referències al món unes “ciutats amigues dels animals”.