Adoptar un gos: una ajuda recíproca

/0 Comentaris/a ,

Coneix quins són els beneficis de compartir la teva vida amb un gos, una experiència única que comporta una ajuda recíproca.

Adoptar un gos, sobretot si es tracta d’un gos ja adult, és una decisió que ens planteja moltes incògnites, sobretot en referència al seu caràcter: si serà desconfiat o agressiu a causa de maltractaments anteriors o si s’adaptarà perfectament a la nostra família. És veritat que la gran majoria dels animals que es troben en les protectores, procedeixen d’experiències molt desagradables i que això possiblement els fa al principi estar irascibles, inquiets o temorosos… Però també és cert que solen ser animals molt nobles que amb una mica de paciència i molt amor de la nostra part, retornen amb escreix la seva gratitud per haver-los donat una segona oportunitat i una vida digna.

Però no sols amb l’adopció els donarem una millor qualitat de vida a ells, sinó que també ells ens aportaran molts beneficis a nosaltres, ja que està demostrat que tenir un gos:

– Et torna més actiu, per l’obligació de treure’ls al carrer almenys tres cops al dia. Això ens obliga a aixecar-nos del sofà i fer llargs passejos amb ells. Però no només això. Està demostrat científicament que els propietaris de gossos es tornen més actius que els que no tenen, també en la resta de facetes de la vida.

– La companyia dels animals et fan ser més optimista, ja que solen estar sempre contents i amb ganes de joc. Acariciar-los a més, desestressa i disminueix l’ansietat i la depressió.

– Per a les persones grans suposen una ajuda a la solitud, perquè es converteixen en amics i companys fidels.

– Prevenen les al·lèrgies i els refredats. Els nens que creixen amb mascotes tenen menys possibilitat de sofrir malalties, perquè el seu sistema immunitari es torna més fort, en estar exposats constantment a animals.

– Són molt recomanables també com a teràpia per a persones discapacitades, amb autisme o problemes neurològics. Ajuden a augmentar l’autoestima i les persones es fan més responsables, perquè tenen un animal a càrrec seu que depèn d’ells.

– Ajuden a socialitzar. Coneixes molta gent nova en portar-los a passejar o al veterinari. És molt fàcil entaular una conversació quan hi ha animals per mig.

Font: Eva Remolina/AMIC

Alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata una tortuga babaua que va ser rescatada al maig amb una forta pneumònia

/0 Comentaris/a ,

La tortuga, que va ser rescatada el passat 6 de maig amb una forta pneumònia, ha estat alliberada a la reserva integral de Cabo de Gata, a Almeria.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el Servei Marítim de la Guàrdia Civil d’Almeria i l’embarcació Toftevaag, pertanyent a l’associació científica Alnitak, han participat en l’alliberament d’un espècimen de tortuga babaua (Caretta caretta) a la reserva integral de Cabo de Gata (Almeria). L’animal està identificat amb un microxip i amb un transmissor per satèl·lit, gràcies a la col·laboració d’Eduardo Belda de la Universitat Politècnica de València.

La devolució al medi natural s’ha realitzat a uns 9 metres de profunditat, per evitar així que l’animal pugui submergir-se a gran profunditat massa ràpid i patir una embòlia gasosa en la descompressió inicial. A la zona triada per a l’alliberament, la temperatura de l’aigua és de 23 graus i té a la seva disposició recursos alimentaris.

La tortuga, que ha estat batejada com Paqui, va ser rescatada el passat 6 de maig pel vaixell de les reserves marines “Riscos de Famara”, pertanyent al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Quan va ser trobat, l’animal presentava una forta pneumònia, i per això va ser ingressat al centre veterinari de l’associació per a la protecció i el rescat de fauna Equinac, pertanyent al MITECO. La tortuga va rebre un tractament de sueroteràpia per passar, posteriorment, a ser alimentada amb seitons, calamars i llagostins.

La tortuga babaua, una espècie vulnerable

La tortuga babaua o comú és una espècie marina altament migratòria i les seves poblacions es troben en un estat de conservació desfavorable. A nivell nacional, es troba inclosa com a “vulnerable” en el Catàleg Espanyol d’espècies amenaçades, el que implica la necessitat d’establir mesures de conservació específiques. La seva distribució potencial abasta la totalitat de les aigües marines sota sobirania o jurisdicció espanyola, així com altres aigües marines, comunitàries i no comunitàries, on operen flotes pesqueres espanyoles.

Tal com informa el MITECO, les tortugues són espècies clau en els ecosistemes marins, ja que actuen a el mateix temps com a consumidors, preses i competidors. A més són uns animals que transporten nutrients i energia des de zones marines riques en nutrients on s’alimenten fins platges d’implantació pobres en nutrients. Per tot això, se les considera indicadors del bon estat ambiental del medi marí.

Per protegir aquesta espècie de gran valor per als ecosistemes, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic treballa en accions per millorar l’estat de conservació de les espècies de tortugues marines que utilitzen el litoral i les aigües marines espanyoles.

D’acord amb l’article 6 de la Llei 42/2007, el MITECO té competències en la gestió de la biodiversitat marina en general, i d’espècies marines altament migratòries, com és el cas d’aquesta tortuga. A més, Equinac està autoritzada per aquest ministeri per a l’assistència a fauna marina, i ha estat contractada com assistència tècnica en atenció a avaraments i rescat i recuperació de fauna marina en situació de risc a la província d’Almeria.

Guia de platges per a gossos de les Illes Canàries

/0 Comentaris/a ,

Arriba el bon temps i moltes persones opten per refugiar-se de les altes temperatures donant-se una capbussada a la platja. Des d’Animalados t’oferim la guia de platges per a gossos de les Illes Canàries perquè puguis gaudir d’aquesta experiència al costat del teu company pelut.

Las Palmas

Las Coloradas (Yaiza)

Aquesta platja compta amb un espai habilitat per a l’esbarjo caní d’uns 150 metres. La seva superfície està formada per sorra i grava, mentre que l’aigua sol estar neta i en condicions per a gaudir del bany. La platja canina de Las Coloradas és una zona tranquil·la, poc massificada i ideal per passar una bona estona amb el teu company pelut.

Normes

-L’horari de la zona canina està restringit de 7:00-10:00 i de 19:00-21:00.

-L’animal ha d’estar correctament vacunat i haurà d’estar registrat amb microxip.

-El responsable del gos haurà de portar la cartilla de l’animal i procurar que aquest no molesti la resta dels usuaris.

-Si el gos és de raça potencialment perillosa haurà d’anar lligat i amb morrió.

-És obligatori recollir els excrements del pelut.

Los Cuervitos (Agüimes)

Los Cuervitos és una platja canina que compta amb una longitud de 203 metres i 27 metres d’amplada. És una platja de sorra fosca, amb unes vistes precioses que destaca per la seva poca activitat i moviment, de manera que és un espai ideal per gaudir de la platja en tranquil·litat al costat del teu company pelut. Els gossos poden gaudir d’aquesta zona sense cap tipus de restricció horària.

Normes

-Els responsables hauran de recollir els excrements i mantenir net l’espai en tot moment.

-Els gossos hauran d’estar correctament censats, portar microxip i tenir el llibre de vacunes actualitzat.

-Els gossos potencialment perillosos hauran d’anar lligats i amb morrió.

Bocabarranco (Las Palmas de Gran Canària)

La platja de Bocabarranco va ser la primera platja canina de Canàries. Està ubicada al barri de Jinamar i la seva superfície està formada per sorra torrada i petites zones amb grava. És un espai amb una gran extensió d’uns 6.000 m2, tot i que els peluts només podran anar solts en les zones que així ho informin. La platja de Bocabarranco, tot i estar situada a la capital de Gran Canària, no destaca per estar molt equipada ni tenir molts serveis. Podem trobar papereres de manera asilada i un únic restaurant.

Normes

-Els gossos han d’estar correctament vacunats, identificats i desparasitats, i anar acompanyant d’un major d’edat que estigui atent i controlant en tot moment a l’animal.

-Si el gos és de raça potencialment perillosa haurà d’anar proveït de morrió i subjecte per collar amb corretja. En tots els casos el responsable ha d’exercir un control efectiu sobre l’animal.

-El responsable haurà de netejar les seves dejeccions, mitjançant embolcalls de tancament hermètic per la femta i líquid per aclarir l’orina. Els residus orgànics es dipositaran a les papereres i contenidors adequats.

-El propietari serà el responsable dels danys i perjudicis que l’animal ocasioni.

Platja de la Guacimeta (Sant Bartolomé)

Aquesta platja compta amb un total de 165 metres habilitats per a l’esbarjo caní. La superfície de l’espai està formada per sorra torrada i les seves aigües destaquen per ser tranquil·les i ideals per al bany dels peluts. La Platja de la Guacimeta, que està situada molt a prop de l’aeroport del Lanzarote, està molt ben equipada, amb nombrosos serveis de restauració per poder refrigerar en tot moment.

Normes

-Els animals hauran d’anar lligats amb corretja sempre que no estiguin dins l’aigua.

-Els gossos de raça potencialment perillosa han d’anar sempre amb corretja i morrió.

-El responsable de l’animal haurà de dur al dia la cartilla de l’animal, preocupar-se per recollir els seus excrements i evitar que molesti a la resta dels usuaris.

-Els gossos que ocupin la platja canina hauran de portar microxip i estar censats.

Platja de Los Tres Peos (Agüimes)

La Platja de Los Tres Peos, tal com succeeix amb l’altra platja canina d’Agüimes, és de sorra fosca i està formada per una longitud de 203 metres i 27 metres d’amplada. Els peluts poden gaudir d’aquest espai sense cap tipus de restricció horària. Es tracta d’una zona aïllada del nucli urbà, de manera que regna la tranquil·litat, però no disposa de cap tipus d’equipament ni servei.

Normes

-Excepte durant el temps de bany, l’animal haurà d’anar sempre amb corretja.

-Si el gos és de raça potencialment perillosa haurà d’anar lligat i amb morrió.

-És obligatori recollir els excrements de l’animal i mantenir net l’espai.

-Els peluts hauran d’estar censats i portar microxip.

Santa Cruz de Tenerife

El Puertito de Güímar (Güímar)

El Puertito va ser la primera platja que hi va haver per gossos a la província de Tenerife. L’espai compta amb 200 metres de sorra fosca, situada al costat de Club Nàutic Puertito de Güímar. El principal avantatge d’aquesta platja és que es troba molt ben equipada i compta amb nombrosos serveis. Això sí, es tracta d’un espai que sol comptar amb la presència de bastants persones. Els peluts podran estar a la zona acotada per a l’esbarjo caní sense cap tipus de restricció horària.

Normes

-És obligatori recollir els excrements dels animals per mantenir neta la zona delimitada.

-Els gossos de raça potencialment perillosa hauran d’anar lligats amb corretja per la sorra i portar el corresponent morrió homologat.

-Els gossos han d’estar censats, microxip i portés al dia la cartilla de vacunes.

-Els animals només podran anar sense corretja en les zones que així ho indiquin.

Los Guirres (Tazacorte)

Los Guirres va ser la primera platja de La Palma a permetre l’accés i bany dels animals de companyia. Aquesta platja situada a la zona de les foies és un espai adequat per a la pràctica del surf que compta amb 50 metres delimitats per a l’esbarjo caní. En aquesta platja també es practiquen altres activitats com el busseig o l’snorkel, ja que es tracta d’un espai que es caracteritza per la profunditat de la seva mar.

Normes

-Els responsables de l’animal han de recollir de manera adequada els excrements i mantenir net l’espai.

-Els gossos de raça potencialment perillosa han de portar morrió.

-Els responsables dels gossos han de mantenir controlat a l’animal en tot moment i són els responsables de qualsevol dany que pugui ocasions el pelut.

-L’animal ha de portar la cartilla de vacunes al dia, estar censat i dur microxip.

El Confital (Granadilla de Abona)

Aquesta platja canina de sorra gris fosc està situada al costat de la Montaña Roja de El Médano. La platja compta amb 210 metres de longitud i 32 metres d’ample, de manera que és un espai ampli i tranquil per a l’esbarjo dels gossos. Els peluts podran acudir a aquesta platja surfera sense cap tipus de restricció horària.

Normes

-Els responsables de l’animal han de recollir els excrements i mantenir net l’espai d’esbarjo caní.

-Els gossos han d’estar censats, amb microxip i portar al dia la cartilla de vacunes.

-Els gossos de raça potencialment perillosa han d’anar lligats i amb morrió.

-Els responsables de l’animal han de controlar l’activitat del pelut en tot moment.

Polèmica per les declaracions del regidor Eloi Badia sobre una possible restricció horària per als gossos en parcs i jardins de Barcelona

/0 Comentaris/a ,

El regidor Eloi Badia va declarar ahir a betevé que Barcelona “ja té prou àrees d’esbarjo per a gossos” i que estudien definir horaris per poder portar els gossos als parcs i jardins de la ciutat. Avui, després del rebombori generat a les xarxes socials, el responsable d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona ha matisat les seves paraules dient que es referia a “les franges horàries per dur els gossos lligats o deslligats en les zones d’ús compartit i no als horaris per entrar als parcs”.

L’Ajuntament de Barcelona estudia establir franges horàries per als gossos en els parcs i jardins de la ciutat. Així ho va fer saber en una entrevista al programa ‘Bàsics’ de betevé el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia: “L’Ajuntament té una moratòria en la qual es permet que els gossos puguin estar a tots els espais públics i a tots els parcs fins que la ciutat no es doti de suficients àrees d’esbarjo per a gossos. Ara ja ens hem dotat d’aquestes àrees d’esbarjo, per tant, toca analitzar quins espais són compartits i quins no són compartits. Aquí és on ens podem trobar amb franges d’horaris”.

Badia, preguntat per aquest mateix programa de betevé per aquestes possibles restriccions horàries, va reiterar que “Un cop definim les zones compartides, aquestes poden anar acompanyades d’horaris o d’altres mesures. És un debat veïnal complicat i apassionant, però ja tocaria aixecar aquesta moratòria”. A més, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica va assegurar que mesures com la restricció d’accès dels gossos al Parc de Diagonal Mar “són necessàries per protegir la natura i la biodiversitat de Barcelona”.

Després del rebombori viscut a les xarxes socials per les declaracions del regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica al programa ‘Bàsics’, Eloi Badia ha volgut aclarir aquesta polèmica amb una piulada dient “Em referia al fet que l’ordenança parla de franges horàries per dur els gossos lligats o deslligats en les zones d’ús compartit. No em referia a horaris per entrar als parcs”. Una matisació que no ha convençut al col·lectiu de ciutadans amb gos de Barcelona.

Per la seva banda, la tercera tinenta d’alcaldia i responsable de Benestar Animal, Laia Bonet, ha comparegut aquest dimecres en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, on ha recordat que “L’ordenança preveu zones segregades específiques per a gossos i zones d’ús compartit, aquestes últimes tant per als que van amb gos com per als que no”. A més, Bonet assegura que “Gairebé s’ha quadruplicat el que estipula l’ordenança. Hi ha gairebé quatre àrees per districte mentre que la normativa preveu que, com a mínim, n’hi hagi una”. Tot i que ha reconegut que encara cal treballar amb les zones d’ús compartit (ZUC).

Espai Gos BCN: “No volen gossos ni als parcs ni als jardins de la ciutat”

Sobre la polèmica entorn les declaracions del regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Àngela Coll, portaveu d’Espai Gos BCN considera que “L’Eloi Badia va llançar ahir la primera pedra a betevé per veure que passava, i avui ho ha finiquitat la Laia Bonet a la Comissió de Presidència. L’Eloi Badia va parlar de dues coses diferents, per una banda de les zones d’usos compartits i per l’altre d’aquesta mena de dèria que els hi ha agafat amb la paraula biodiversitat, que sembla que l’hagin après ahir mateix. La realitat és que és un ignorant. Li podríem dir a l’Eloi Badia que l’Ajuntament de Barcelona tira tona i mitja de petards per la festa de Cap d’Any, i sembla que això no emprenya la biodiversitat, quan tenim quantitat d’informes tècnics de com afecta la pirotècnia a les aus. Per tant, de biodiversitat aquest senyor no n’entén res”.

En refèrencia a les més de 100 àrees d’esbarjo per a gossos que hi ha actualment a Barcelona segons l’Ajuntament, Àngela Coll declara que “És mentida. Àrees d’esbarjo a Barcelona n’hi ha 43. La resta fins a aquestes 100 que ells recullen són àrees de gossos que són bàsicament pipicans als quals han canviat el nom per fer semblar que tenim una meravella. No estan complint la normativa perquè, des de l’aprovació de l’Ordenança de 2014 on es va establir la normativa dels mínims de les àrees d’esbarjo, van dir que no podien ser inferiors als 400 m2. Per tant, de les 43 que no són inferiors a aquests 400 m2 fins a arribar a aquestes més de 100 que ells publiciten, totes aquestes, no estan en normativa i són pipicans”.

Per acabar, la portaveu d’Espai Gos BCN afirma que “La política que s’està fent des de fa molt de temps consisteix a expulsar a les persones amb gos de Barcelona de parcs i jardins. No volen gossos ni als parcs ni als jardins de la ciutat, no els volen ni lligats. Avui tenim Assemblea General per decidir accions davant aquesta indiferència i menyspreu al qual pretén sotmetre’ns l’Ajuntament. Hem de parlar de les zones d’usos compartits, dels espais prohibits, de les àrees d’esbarjo i del tema dels enverinaments de gossos”.

Tonucci: “A les escoles hi hauria d’haver un hort i animals”

/0 Comentaris/a ,

Francesco Tonucci (Fano, Les Marques, 1940) atén Animalados des de la seva residència de Cervara di Pontremoli (Toscana) des d’on busca repòs enmig de la pandèmia. Però tot i la tranquil·litat de la seva nova vida, el famós pedagog no descansa. Tonucci continua fent-se preguntes sobre els nens, sobre l’educació i sobre el context actual i amb entrevistes com aquesta segueix posant idees sobre la taula per continuar millorant l’educació dels més petits. El pedagog italià acaba de publicar el seu darrer llibre que es titula ¿Pot un virus canviar l’escola?, de l’editorial Graó.

Els animals poden educar?

Sempre he dit que hi ha coses que eduquen per si soles. Un hort és una experiència que educa perquè cal cuidar-lo… Un animal educa molt més perquè cal cuidar-lo i a més et dóna efecte, reconeixement. Amb la qual cosa, hi ha una relació. A l’Argentina, en una ocasió, vaig visitar una zona d’un nivell econòmic molt baix, a Rosario. Era un barri amb molta misèria i amb una taxa de criminalitat alta. El vaig visitar amb l’alcalde, Hermes Binner, i em va explicar que van fer una intervenció per donar terrenys municipal a la gent de barri perquè hi fessin un hort. També els assessoraven sobre com havien de fer-ho. Era important perquè havien de cuidar-lo. Era com una forma de reeducació. Jo et dono una cosa que per a tu serà útil però s’ha de cuidar. I per a persones que tenen una relació amb la societat molt particular, és important dirigir-los cap coses que necessiten cura. En un nivell més alt hi ha els animals. La cura dels animals.

El respecte cap als animals va en augment …

Crec que moltes vegades en una societat una mica deformada, els animals de casa van substituint als fills. Conec moltes famílies que no tenen fills però tenen animals perquè necessiten companyia. Això em sembla un nivell més baix però és evident que la presència dels animals i sobretot els animals confiats a la responsabilitat dels nens, són elements de gran valor educatiu, si aconseguim que els nens es facin càrrec de veritat.

Els animals confiats a la responsabilitat dels nens són elements de gran valor educatiu

Com ha estat la seva relació amb els animals?

Jo sempre he tingut relacions molt directes amb els animals. De petit tractava molt amb ells… encara que de vegades els havia maltractat. Jo he conegut als animals (mosques, sargantanes …) maltractant-los. M’avergonyeixo d’això … però va ser el canal a partir del qual jo vaig conèixer el món animal, que ara respecto molt. Fins al punt que durant anys he estat el responsable d’un institut sobre educació científica on criàvem i cuidàvem animals que oferíem a nens de primària i secundària… Recordo una experiència que va tenir molt èxit a l’escola de Roma que es deia L’Animal Fastigós. I teníem serps, gripaus, insectes diversos… i quan els nens venien podien tocar-los. És molt interessant que cap nen o nena es va negar tocar la serp.

Al principi potser els feia una mica de por…

Si, però només al principi, sobretot perquè la persona que portava la serp era una noia molt simpàtica… i, en ser dona els nois no podien ser menys i al mateix temps les nenes se sentien més tranquil·les… El problema va ser que cap mestra va tocar els animals.

Sense que s’hagi potenciat molt des de l’escola o des de l’administració, sembla que tinguem ara més sensibilitat cap als animals. És el canvi natural?

Si, però hi ha una altra lectura també. Quan nosaltres érem petits teníem total llibertat de fer el que volíem i el que fèiem els nens fora de casa no era cosa d’adults. Jo reflexiono molt sobre el tema de el joc, crec que el joc ha de ser inútil i gratuït i on els adults no han d’entrar. És un tema de nens.

El joc no ha de ser educatiu…

No, perquè allò educatiu té finalitats. El joc no té finalitats. Lamentablement per als animals, ells formaven part dels nostres jocs. Avui és molt més estrany perquè costa trobar animals. Caçar sargantanes era un art i no era violent. Les caçàvem amb un llaç que es feia amb un fil d’herba llarga. Era difícil de fer! I quan es capturava, el gust era portar-la com un gosset una estona i després alliberar-la. Però ara un nen no pot trobar sargantanes… si no és al camp. Amb la qual cosa tot aquest contacte directe amb la natura i en especial amb el món animal és molt difícil…

Hauríem de tenir animals a les escoles?

Si, l’altra experiència interessant és la presència d’animals a les escoles i aquí s’obre un tema molt complex perquè ara per temes de salut hi ha molt control i sovint aquesta presència està prohibida per les autoritats sanitàries. Però és interessant notar les experiències educatives de Reggio Emilia, que podem considerar de nivell molt alt. Segons Newsweek eren les escoles més belles del món. I en totes les escoles infantils de Reggio Emilia hi havia una cabreta. I la cabra era un protagonista a l’escola. Hi havia centenars de dibuixos sobre ella, escultures de fang, de ceràmica, històries, contes, idees de com fer una caseta per a la cabra o com donar-li companyia… era protagonista. I jo sempre he pensat que en una escola hi hauria d’haver un hort i animals. Sempre pel tema de la cura i perquè són laboratoris científics veritables: observar un animal o un planta és diferent d’estudiar a través d’un llibre de text el que diuen de l’animal o de la planta.

Algunes escoles han optat per no tenir animals perquè temien que poguessin no estar a gust amb tants nens…

És probable. Sempre dic que demanem als animals una finalitat molt alta, perquè si els nens coneixen els animals de veritat (quan en tenen cura) els estimaran i els respectaran… Un animal que està a l’escola és objecte d’atenció, observació, arriba a ser protagonista perquè sobre ell s’inventen contes, poesies, però cal mimar-lo, respectar-lo… és un aprenentatge que també val per als animals a casa però és diferent perquè a l’escola cal fer-ho a nivell social, per torns, amb una ràtio correcta… i s’han de triar animals que pateixin menys… per exemple l’escola la Comarcal de València, que és al camp, tenen gallines i conills. Les cabretes de Reggio Emilia eren d’una raça petita i totes les escoles tenien el seu jardí… que la mateixa cabra mantenia net. Però és difícil saber quant pateix un animal. Encara que aquest dubte serveix també per als animals a casa.

Un animal és objecte d’atenció a l’escola però se l’ha de mimar

Potser no és on més gaudeixen …

És cert que a les ciutats els donem molts drets però no són els que han escollit ells. Jo sempre citava els hàmsters perquè era l’exemple que hi havia per comentar els espais de joc que les ciutats ofereixen als nens. Hi ha l’opinió que els nens es diverteixen baixant pels tobogans i gronxant-se… jo parlava de nens hàmsters, perquè també hi ha qui creu que als hàmsters els agrada córrer dins de la roda i estic segur que no els agrada gens. Un animal en una escola estic segur que seria molt més lliure que en una casa. I crearà un seguit de preguntes i necessitats que milloraran l’escola… és molt comú trobar escoles que per raons d’higiene i seguretat van preferir asfaltar els patis. Ara hi ha tot un tema ambiental molt fort de recuperar la terra, passa a Barcelona amb les anomenades ‘superilles’. Si tenim animals a l’escola també hi haurà la necessitat de tenir terra. Parlo de gallines, conills… la cabra ja és un personatge més important, que té un gran valor perquè assumeix un valor més protagonista.

Cal esquivar el problema de la legislació…

A Itàlia la legislació ho posa molt difícil, però un responsable d’escoles infantils de Torí m’explicava que va parlar amb el cap de salut pública i li va dir: ‘Jo no demano el permís de tenir animals perquè com a responsable de l’aspecte pedagògic dic que necessito tenir animals. Demano que vosaltres em digueu com. Quines obligacions he de respectar: vacunes, cada quan han d’anar al veterinari…’. La motivació primària que ell posava era que tenia nens discapacitats i per a ells un animal pot ser molt important. Per exemple, amb nens autistes amb dificultats de relació amb altres nens moltes vegades l’animal assumeix el paper de mediador perquè no exigeix res. El nen autista té el problema de la reciprocitat: no vol tenir compromís. I l’animal no demana res a canvi. Els cavalls formen part de la teràpia. També per a aquests casos la presència d’animals és molt important. Jo crec que hi ha prou raons per demanar que ens diguin què hem de complir però que no ens diguin que no podem tenir-los.

Vostè visita molts països, creu que aquest respecte animal també augmenta a tot arreu?

Si, segur. Ara les motivacions són molt diferents… en la meva infància no existien ni els vegetarians ni molt menys els vegans. No sé quina relació hi ha però són temes que vénen acompanyats de l’alarma ambiental pel mal que hem fet. Això no existia fa unes desenes d’anys. No sé si no ens adonàvem… La ruïna ambiental ha crescut molt en els últims anys i la proposta que ara sorgeix de tornar enrere és molt complicada. Recuperar la terra en una ciutat és fascinant però no és fàcil, perquè hauria de conjugar-se amb una reducció real i significativa de la presència dels cotxes.

Quina lliçó podem aprendre de la pandèmia i el confinament que vivim?

Quan al març va començar la tragèdia es va tancar tot. Tots a casa. Però després es va veure que així de radical no era possible. I es va obrir la primera finestra per deixar sortir a una persona per família per anar a comprar a la botiga més propera de casa. Després van dir que la informació era important així que van deixar oberts els quioscos. Després va sortir el tema dels fumadors… també els estancs van obrir. I després es va permetre treure els gossos, ja que els seus amos havien de complir amb la seva responsabilitat. I allà es van tancar les finestres. No es va preveure que els nens necessiten jugar nens probablement molt més que anar a l’escola. En aquest cas, els governs havien de demanar als seus experts no si podien sortir, sinó com podien sortir.