Els veïns del Guinardó s’organitzen per reclamar una gran àrea per a gossos

El projecte que estan preparant inclou un espai per ensenyar Educació Canina als amos

L’ordenança que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona per sancionar a partir de la propera primavera els amos que portin els gossos deslligats està començant a mobilitzar els ciutadans. Des de diferents barris s’estan organitzant per reclamar la creació de les noves zones d’esbarjo promeses per l’ajuntament per intentar compensar aquesta normativa tant restrictiva.

Existeix el precedent del Parc de l’Estació del Nord. La mobilització dels amos dels gossos d’aquesta zona va provocar que l’Ajuntament cedís i decidís instal·lar allà l’àrea d’esbarjo més gran per a gossos de tot Barcelona, amb 3.000 metres quadrats. Aquest espai triplica el que tenien fins ara. També hi ha hagut mobilitzacions en altres zones, com el Parc de l’Escorxador i ara és el torn del Baix Guinardó.

Els veïns d’aquest barri reclamen una gran zona d’esbarjo als Jardins d’Hiroshima, situats al costat del Parc de les Aigües, sota la Font Castellana. La seva convicció per aconseguir l’espai per a gossos és tal que fins i tot estan redactant un projecte i elaborant un cens de tots els gossos que hi van cada dia. L’actual pipican és massa petit i cada cop hi ha més gent que aprofita aquests jardins per deixar correr el seu gos. Però ara tenen por que a partir de la primavera de l’any vinent, quan s’acabi la moratòria vigent, els agents de la Guàrdia Urbana comencin a multar.

L’encarregada de comptar-los és la Laura. Ja en té fitxats prop de 130 i creu que pot arribar als 150: “El cens el fem per franges horàries”, explica, ja que alguns amos porten els seu gos a primera hora i altres ho fan al llarg del matí. A més de donar cobertura als gossos d’aquesta zona del Guinardó, els Jardins d’Hiroshima estan a prop de Gràcia, un districte amb molt poques zones verdes i on els veïns tenen més problemes per poder deixar que els seus gossos corrin una mica. Una altra de les impulsores, l’Àngela, és de Gràcia. “Aquest lloc és perfecte perquè al costat ja hi ha el Parc de les Aigües, on van els nens a jugar i aquest és només un lloc de pas. A més, està a prop de Gràcia on no hi ha espais”, argumenta.

La zona d’esbarjo més gran del districte d’Horta-Guinardó, que té una gran extensió, és a la plaça dels Mistos. “Ja ens sembla bé que allà hi hagi un espai gran, per anar-hi el cap de setmana, però pel dia a dia no s’hi pot anar. I no hi ha arriba ni el metro”, explica la Laura.

gossos-guinardo

Ensenya a educar el gos

A més d’una gran zona d’esbarjo, els amos dels gossos del Baix Guinardó també li volen demanar a l’Ajuntament que destini un petit espai per a ensenyar als propietaris a educar bé el seu gos. “Hauria d’existir la possibilitat d’aprendre’n a un preu raonable”, explica l’Àngela. Tenir el gos ben educat és molt millor per als propis amos però també per poder conviure a la ciutat amb les persones que no tenen gos. I aquest és un punt que preocupa molt a aquest grup.

El col·lectiu, que començarà en breu una ronda d’entrevistes amb les associacions de veïns de la zona per explicar el seu projecte, estan a l’espera de saber quin regidor o regidora s’ocuparà del districte per començar la pressió. Tenen la convicció que la Fosca, la Tara, el Balam i tots els gossos del barri necesisiten més espai per correr. I estan disposats a moure cel i terra per aconseguir-ho.

Tot i així, tenen clar que com que la mesura afecta a tot Barcelona, la millor opció seria unir forces entre tots els barris que pateixen el problema de la falta d’espai. Una unió que ja estan començar a traçar.

La Illa i nosaltres, una família canihumana

Des que va arribar la Illa som una família mixta: canihumana

La Illa és la germana de sang de la Concha, a qui ja heu conegut en aquesta pàgina. Com ella, és de raça porcellana, entremaliada i capriciosa. Comparteixen també cognom, metafòric, que no familiar, cosa que sempre li deurà al seu padrí, en Toni. Així, la Illa i la Concha són per nosaltres ‘Les López’ i han mudat de la seva naturalesa canina a la dimensió humana.

Es podria dir que en acollir la Illa la vam salvar d’un viatge al centre de la terra: d’anar a parar al subsòl dels prats de Bescaran, on hauria acabat perquè el seu amo tan sols trobava sortida als mascles. El que no hem pogut salvar han estat, entre d’altres, el nostre sofà, la butaca, un munt de sabatilles i mitjons, apunts, dues carteres, infinitat de mocadors de paper, un parell de comandaments de la tele (potser ara té la TDT incorporada)… I el que més mal em va fer: un superbistec que es va jalar en un tres i no res un dia que em moria de gana.

La Illa López s’ha convertit en la princesa de casa nostra. Sí, sí, sí. És ben cert!
I tot li perdonem perquè és molt bona, boníssima, atenta i carinyosa. Quan fa una de grossa et mira amb aquella cara de penedir-se… i tan sols la podem renyar i perdonar-la a l’instant.

Això sí, ja m’agradaria a mi tenir la vida de gossa de la que ella gaudeix. Dorm a tots els llits, el del Pol i la Silke, els nostres fills, i fins i tot el meu, quan jo no hi sóc. Menja com una campiona, surt de passeig al pipican dels Jardinets d’Indústria tres cops al dia amb la seva mami adoptiva, la Sílvia, es veu amb amics i amiguetes, té les seves ‘xuxes’ i sessions de bany i massatge a la terrassa amb el bons temps.

Corre com una bèstia i borda com un llop…afònic, això sí. Li encanta el mar i la muntanya, on se’n va tota sola a descobrir indrets perduts i torna esgotada mentre nosaltres perdem els nervis -no sigui que no torni-. També li agrada la carn…i el peix. Fins i tot, la verdura i la fruita. Amb el temps, ha après a que li donem els aliments al costat de la taula, on s’espera quieteta, amb les potes davanteres recollides, com una escultura.

‘Illa Illa Illa ésa es mi perrilla’ li cantem. Ella ens escolta amb una orella gegant, i l’altra de molt petita. Ens van dir que la tenia arrugada i que se le desplegaria amb el temps. Però aquest moment mai ha arribat. Li falta un bon tros! El que té ben viu és l’olfacte. Passejar amb la Illa és, parafrasejant Quevedo, com anar amb un animal a un nas enganxat. Olora tot, tot, tot!

Certament, la vida ens ha canviat des de que tenim la Illa, per millor. Ara som una família mixta, canihumana. Som els López-Calvo i estem encantats d’aquesta transformació!

Polèmica per la petició de retirada de la venda d’animals a Tarragona

S’ha generat una polèmica per la petició de retirada de la venda d’animals a Tarragona. La ciutadana Blanca García ha publicat una petició a Change.org on demana una recollida de firmes per instar l’Ajuntament de Tarragona a vetar la venda d’animals al Mercat de Tarragona.

En una notícia publicada a El País, el venedor d’una de les úniques parades que tenen animals, acusa a la Blanca García de mentir, de “no dir la veritat” respecte les condicions en les que té als animals.

La petició de Blanca García denuncia que “Durant anys s’han estat venent animals al Mercat de Tarragona en unes condicions nefastes. Les gàbies on es troben els conills, ratolins, fures, ocells, gossos, porquets i diferents tipus d’animals estan brutes i amuntegades, fins i tot a vegades unes sobre les altres. Els peixos es troben en peixeres diminutes o en caixes de poliestirè, on estan tots junts i els pollets estan en unes caixes de cartró atapeïts sense poder córrer i sent grapejats per cada nen que passa. Les condicions en què es venen aquests pobres animals són molt dolentes i il·legals respecte al Codi Civil de Catalunya Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, actualment modificat i renovat.” Tot seguit detalla els articles de la Llei que segons la Blanca, les parades del Mercat de Tarragona incompleixen.

En Joan Roig, responsable del negoci que ven animals al mercat, creu que la petició s’equivoca al interpretar la llei perquè “denuncia que en venda ambulant no es poden vendre animals. Però la venda ambulant és el top manta, nosaltres fem venda no sedentària”.  Diu que ell i la seva família estan tranquils perquè “ho tenim tot en regla. Ens ha fet inspeccions la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, i no hi ha cap problema”.

Aíxí doncs, la polèmica està servida. És legal vendre animals en un Mercat de carrer? En el de Tarragona ho fan amb les condicions necessàries? Què en penseu?

 

 

 

Cada districte de Barcelona tindrà una plaça compartida amb gossos

L’Ajuntament ultima les millores i ampliacions de les zones d’esbarjo per a gossos de la ciutat. La nova ordenança d’animals que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona augmentava els deures dels amos dels gossos però també els seus drets. El mandat està a punt d’acabar i en breu Jordi Martí, el tinent d’alcalde de Presidència, la sectorial de la qual depenen les polítiques de tinença d’animals, presentarà els seus compromisos. Entre ells n’hi ha alguns de molt importants:

  • La millora o ampliació dels 103 espais per a gossos que ja existeixen i que ocupen 30.000 metres quadrats.
  • Garantir que cada un dels deu districtes de la ciutat tingui almenys una gran zona d’esbarjo perquè els gossos puguin córrer.
  • Garantir que cada districte tingui zones compartides durant algunes hores al dia entre veïns i gossos.

Per tirar endavant tots aquests compromisos l’Ajuntament ha fet un inventari de les actuals zones d’esbarjo (que fins ara sempre s’havien dit Pipícan) i ha seleccionat quines s’ampliaran i quines es milloraran. També ha hagut de seleccionar deu espais de la ciutat (un a cada districte) on hi haurà una gran zona d’esbarjo. En alguns barris de la ciutat molt densificats, aquesta selecció no ha estat gens fàcil, ja que l’espai és molt difícil de trobar. Gràcia i Ciutat Vella, per exemple, són dos districtes que presenten moltes dificultats en aquest sentit. Tampoc serà fàcil decidir quines places de la ciutat es compartiran durant unes hores amb els amos dels gossos. També en barris com Gràcia, on no hi ha zones verdes, la selecció serà difícil, ja que sigui la plaça que sigui, pot rebre una allau de gossos i generar problemes amb els veïns.

Els amos dels gossos d’algunes zones de la ciutat ja s’han mobilitzat i estan fent pressió perquè l’Ajuntament s’afanyi i instal·li les noves grans àrees per a gossos, conegudes també com a correcan. És el cas del Parc de l’Escorxador, i el de l’Espanya Industrial, tots dos al districte de Sants-Montjuïc. En tots dos casos, estan recollint signatures per aconseguir el seu propòsit. Des de animalados.com animem a tots els lectors a participar en aquestes recollides de signatures a impulsar noves campanyes als veïns dels barris que considerin que fan falta més zones d’esbarjo.

Des de animalados.com també animem a tots els lectors a fer-nos arribar a través de comentaris al web o amb missatges a info@animalados.com suggerències de llocs on falten espais per a gossos. Nosaltres ens encarregarem de fer-ho arribar a l’Ajuntament.

Petició per la construcció d’un correcan al parc de l’Escorxador

La campanya a Change.org de petició per a la construcció d’un correcan al parc de l’Escorxador ja ha recollit més de 1.000 firmes.

Aquesta campanya (que es pot signar aquí: Campanya Change.org  vol demanar a l’Ajuntament de Barcelona que construeixi un espai on els gossos puguin córrer lliurement en el Parc de Joan Miró (també anomenat Parc de l’Escorxador). Un “correcan” a diferència d’un “pipican” és un espai més ampli on els gossos poden campar amb llibertat i practicar l’exercici necessari per una vida saludable.

Els gossos a Barcelona no gaudeixen de gaire espais com aquests, per això la campanya iniciada proposa seguir l’exemple del municipi de Castelldefels on els gossos disposen de molt més espai.

Per a signar la petició: Aquí