Si us agraden els animals i sou de devorar llibres, esteu d’enhorabona. A les llibreries i biblioteques hi ha autèntiques meravelles que tracten sobre els animals: es poden trobar moltíssims manuals i també obres literàries que giren a l’entorn dels nostres grans amics. En aquest article us presentem deu llibres que als periodistes d’Animalados ens han marcat d’alguna manera. Si en trobeu a faltar algun, envieu un comentari i així farem una llista més completa.

L’art de conduir sota la pluja, Garth Stein
“Et presentaré una teoria: el parent més proper de l’home no és el ximpanzé, com creuen els de la televisió, sinó, de fet, el gos”. Aquesta és una de les moltes reflexions d’Enzo, que és un gos, de raça Golden retriever, del qual és impossible no enamorar-se’n. Aprofita els últims dies per fer-nos testimoni de la vida del seu amo, Denny Swift, un pilot de carreres, i de la seva família. Aquesta perspectiva canina proporciona una visió sàvia i emocional sobre els esdeveniments de la història i les relacions entre els personatges. “L’art de conduir sota la pluja” aborda l’amor, la lleialtat, la pèrdua, la superació i el propòsit a la vida. La història de Denny i Enzo és plena de girs emocionants i moments commovedors que toquen la fibra. Dubtem molt molt que als exemplars en paper no quedin marques de les llàgrimes vessades al llarg de la lectura. Si llegeixes a través de la Tablet… posa-li un protector. L’art de conduir sota la pluja està aconseguint el regnat dels altres dos grans drames amb gos de la literatura i cinematografia popular.

Marley i jo, John Grogan

Marley i jo és una novel·la que tracta sobre les aventures i desafiaments de tenir un cadell, en aquest cas, un entremaliat i adorable llaurador anomenat Marley. La relació entre Marley i la seva família humana és plena de moments divertits, còmics i de vegades desafiadors, cosa que permet identificar-se o riure’s dels personatges i les seves experiències. Com és obligatori en aquest tipus de literatura, es comparteixen reflexions sobre temes universals com l’amor, l’amistat, la lleialtat, el sacrifici i la importància de viure el moment present. A través de les entremaliadures de Marley, Grogan transmet missatges sobre la importància de valorar les relacions humanes i aprendre a apreciar cada moment que compartim amb els nostres éssers estimats. Marley i jo convida a celebrar la connexió especial que podem tenir amb ells i ens recorda la joia que porten a les nostres vides, fins i tot enmig dels desafiaments que puguin presentar. També exigeix ​​tenir els kleenexs a mà. La pel·lícula amb Jennifer Aniston i Owen Wilson va ser tal èxit que va tenir una seqüela.

Hachiko, El gos que esperava, Lluis Prats

Una altra cataracta emocional i lacrimògena però imperdible és Hachiko. La història està basada en un gos real anomenat Hachiko, que es va convertir en un símbol de lleialtat impactant. Hachiko va ser un gos nipó que va esperar fidelment el seu humà, un professor universitari, durant anys, tot i que aquest va deixar sobtadament d’acudir a la cita quotidiana. Al Japó, Hachiko és considerat un símbol de fidelitat i lleialtat, i la seva estàtua a l’estació de Shibuya a Tòquio és un lloc de trobada popular i un símbol de la ciutat. La insistència de l’animal i la fortalesa de l’enllaç que va crear amb el seu humà ens convida a reflexionar sobre la connexió especial que podem tenir sense discriminar l’espècie i la responsabilitat que tenim com a éssers humans de cuidar i protegir aquells que depenen de nosaltres. Hachiko és una història que toca el cor i deixa una impressió duradora en els qui la llegeixen. La versió per a la pantalla de la història real la va filmar el 1987 Seijirô Kôyama amb el nom de Hachiko monogatari. El 2009 es va llançar la versió nord-americana amb Richard Gere com a protagonista.

Diari d’un Refugi, José Fonollosa
Un llibre del qual ens va parlar el seu autor en una entrevista i que ens va agradar especialment perquè és la crònica il·lustrada, emotiva, pedagògica i honesta duna realitat que entre tots podem canviar. José Fonollosa al Diari d’un refugi ens explica amb tendresa i simpatia què és incorporar-se com a voluntari en una protectora i com són els gossos que hi estan esperant una família. Diari d’un refugi és una obra escrita per José Fonollosa, que ofereix una mirada íntima i sincera sobre la vida en un refugi d’animals. A través de les pàgines d’aquest diari, l’autor comparteix experiències, reflexions i emocions mentre treballa com a voluntari en un centre d’acollida per a mascotes abandonades.
Aquest llibre és una finestra cap al món dels refugis d’animals, mostrant els desafiaments, les alegries i les tristeses que acompanyen els qui treballen diàriament per cuidar i protegir els animals necessitats. Des d’històries commovedores de rescat i adopció fins a moments de frustració i esgotament, Diari d’un refugi ofereix una visió completa, sense edulcorar i sense exagerar de la realitat darrere de les portes d’aquests llocs. Diari d’un refugi és una lectura commovedora i edificant que ofereix una visió autèntica i reflexiva sobre el treball als refugis d’animals. És un llibre que pot inspirar accions positives i sensibilitzar els lectors sobre la importància de protegir i cuidar els nostres amics peluts. De lectura obligada per a totes les persones que siguin voluntàries, hagin pensat a ser-ho, ho hagin estat i per a qui hagi adoptat o vulgui ampliar la família.

Un gos, Alejandro Colomes (Edicions Destino)
Un gos és un relat commovedor. Alejandro Palomas ens submergeix en l’estret vincle entre un home i el seu gos, però va més enllà. L’autor és conegut per la seva sensibilitat, per denunciar públicament unes vicissituds personals ocorregudes a la seva infància i com l’amor a la seva mare i als animals li ha insuflat vida. Un gos ens dóna l’oportunitat de reconèixer com els éssers amb qui convivim essent altres espècies i innocents ens ajuden a afrontar ia afrontar-nos. Al costat, davant, enrere, sobre i després dels gossos modifiquen moltes vegades les relacions. Alejandro Palomas escriu d’una manera envoltant i ens regala en una història que ens fa riure, plorar i reflexionar sobre la vida i les connexions que ens uneixen als qui estimem.

Flush, Virginia Wolf
Flush és una biografia imaginària del gos de la poeta Elizabeth Barrett Browning. La història està narrada des de la perspectiva del gos, Flush, i segueix la seva vida des del seu naixement fins a les seves aventures amb Elizabeth Barrett Browning. Usar la identitat del gos permet a Virginia Wolf exposar una mirada poc convencional a la vida i al món social de l’època victoriana. Com molts altres escriptors que salven les fronteres de l’espècie, Wolf reflexiona sobre la relació entre els humans i els animals, així com sobre la naturalesa de la consciència i l’experiència animal. Flush mostra el talent de Wolf per a l’experimentació literària, ja que utilitza tècniques narratives innovadores per explorar la ment i les emocions d’un gos, fet que afegeix una capa de complexitat i profunditat a la història. Està molt bé com a exercici perquè els lectors explorin la seva pròpia capacitat per pensar fora d’ells mateixos i més com els animals amb què conviu.

Ràbia, Sebastià Alzamora
Ràbia és el títol d’una novel·la de l’autor mallorquí Sebastià Alzamora. És una novel·la en què la relació amb Taylor la gossa és especial, i gens sosa. Fora de molts estereotips, inclosos els de final feliç, la història també explora la solitud de l’home i la naturalesa efímera i sovint cruel de les relacions humanes en un entorn turístic degradat. Més enllà de l’escenari i dels esdeveniments el protagonista troba centelleigs de bellesa i autèntica amistat, cosa que el porta a reflexionar sobre la seva relació amb el món i trobar cert consol enmig de la tragèdia. En resum, el gos a Rabia no només és un company per al protagonista, sinó també un catalitzador per a l’exploració de moltes altres qüestions.

El darrer dia, Jordi Coca (Edicions 62)
El darrer dia és la història d’un gat que la canvia la vida a un famós autor de teatre ia la seva dona un cop el rescaten dels carrers del poble on estiuegen. És un llibre no gaire extens, però és molt honest explicant el procés pel qual dos ignorants totals, pel que fa a allò felí, acaben més savis i enamorats. En Núvol supera amb nota la poca traça dels seus amos compensada per la seva bona intenció. Aquesta convivència ho relativitza tot: el valor del temps, les emocions, la comunicació i l’amor. Els urbanites i el món rural, allò intel·lectual i emocional, la llibertat i el confort, els prejudicis i la realitat més senzilla. El gat, amb la seva dignitat i observació constant, es converteix en un miracle que canvia el narrador i el fa, tant a ell com al lector, més humà.

La crida del bosc, de Jack London. Llibre clàssic que té la gran virtut de poder seduir des dels infants fins els adults. L’obra, escrita per l’autor californià, Jack London (1876 – 1916), tracta sobre un gos de ciutat que, en contra de la seva voluntat, és traslladat a Alaska per treballar com a gos de tir. L’animal pateix i comença a perdre la fe en els éssers humans. En Buck, així es diu el gos, es debat entre seguir sent gos i obeir les ordres dels humans o escapar i tornar al bosc, recuperant els seus orígens ancestrals. Deixar de ser domèstic i tornar a ser un animal salvatge. La crida del bosc és cada cop més intensa però també hi ha motius per seguir al costat dels humans. I és que també hi ha bones persones. Encara que el llibre va ser escrit fa més de 120 anys, no us direm pas com acaba. El podeu trobar en anglès o traduït a qualsevol idioma. Però no us el perdeu.

Què fa el teu gat quan tu no hi ets?, Laura Joffe Numeroff i il·lustrat per Lynn Munsinger.
Molt divertida crònica d’una espia que narra les entremaliadures d’un gat mentre el propietari és fora de casa. Un incident inesperat posa a la safata la possibilitat de descobrir aspectes insospitats d’un gat en una llar novaiorquesa. La història és plena de situacions inesperades que el gat protagonista experimenta en absència de la seva humana. El llibre estimula la curiositat dels lectors en explorar les possibles activitats que els gats podrien fer quan no estan sota la supervisió dels titulars. Les il·lustracions de Lynn Munsinger aporten enormement a la narrativa un atractiu indiscutible. Van més enllà de la captura de la personalitat i les entremaliadures del gat de manera vívida i humorística. Les imatges acolorides i detallades valdrien la pena per elles mateixes. A través de la història, els lectors poden connectar amb la curiositat i la malifeta pròpia dels gats. Permet també comprendre millor el comportament d’aquests adorables animals i analitzar les nostres mancances com a companys sempre mirant-nos al melic i oblidant que hi ha altres punts de vista que mereixen ser atesos. És un llibre breu, alegre, divertit, però també amaga alguna veritat que a la qual hem de mirar amb honestedat i compassió.