Com protegir els gats de les altes temperatures

/0 Comentaris/a

Els gats, igual que passa amb les persones, pateixen quan la calor és intensa. Per aquest motiu, és important prendre una sèrie de precaucions per garantir el benestar dels felins quan les temperatures són altes.

Tal com succeeix amb els gossos, els gats poden patir un cop de calor si no es prenen les mesures adequades, la qual cosa suposa un risc molt alt per a la salut de l’animal. Per evitar aquesta situació des d’Animalados et donem cinc consells bàsics:

1. Renovar l’aigua de l’abeurador de manera constant. L’aigua fresca és la mesura més important per protegir els gats de les altes temperatures. Així, és vital canviar l’aigua de l’abeurador com a mínim dues vegades al dia per poder garantir una correcta hidratació de l’animal durant els dies més sufocants.

Durant l’estiu també és molt bona opció augmentar el nombre d’abeuradors del gat. D’aquesta manera el felí disposarà de diferents llocs a la llar on hidratar-se per combatre les altes temperatures. Un altre recurs vàlid consisteix a substituir l’aigua d’un dels abeuradors per glaçons de gel.

2. Mantenir fresca la llar. Durant els mesos més calorosos és molt comú veure als gats lluitar contra les altes temperatures situant-se en zones fresques com són les rajoles de terra, la dutxa, la pica de l’aixeta, etc. Per aquest motiu és fonamental conservar la casa el més fresc possible.

Per a això, és important mantenir les persianes baixades durant les hores més fortes de sol. Apostar per l’ús de l’aire condicionat o d’un ventilador també és una bona mesura sempre que l’animal no s’exposi de manera directa a l’aire fred.

3. Raspalla l’animal amb regularitat. És molt important que els gats tinguin un bon raspallat diari durant els mesos més calorosos per poder eliminar així aquells pèls morts que dificulten l’expulsió de la calor. El raspallat també evitarà que els felins formin nusos i embolics en el pelatge del seu cos.

4. Garantir un bon descans de l’animal. Durant l’estiu els felins acostumen a dormir més que durant la resta de l’any, de manera que és molt habitual veure’ls reposar entre 14 i 16 hores repartides en diferents migdiades. Aquesta és una manera més que tenen aquests animals per combatre la calor.

És crucial respectar les hores de descans del gat durant els dies en què les temperatures són més altes. Alhora, és convenient evitar els esforços i l’exercici físic del felí amb l’exposició del sol.

5. Evitar els llocs tancats. Com ja hem comentat anteriorment és molt important que l’animal es trobi en un lloc fresc durant les altes temperatures, per tant, resulta fonamental per al benestar dels gats no deixar-los tancats en llocs amb poca ventilació.

Els llocs tancats i mal ventilats poden provocar un ascens important en la temperatura corporal del gat. A més, aquests espais són molt perillosos, ja que podrien causar un cop de calor sobre l’animal.

Les sis preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos

/0 Comentaris/a

Compartir la vida amb un gos o amb qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé. T’oferim algunes preguntes que et poden ajudar a decantar la balança abans d’adoptar un gos.

Els gossos no es compren ni es venen, s’han adoptar en una gossera municipal o en el refugi d’una protectora d’animals on tindràs l’assessorament d’un especialista que et dirà quin és l’exemplar que millor s’adapta al teu perfil. Estaràs donant una segona oportunitat a un animal que ha viscut una mala experiència i evitaràs, en alguns casos, que el sacrifiquin.

Comprar un cadellet que està exposat a l’aparador d’una botiga d’animals respon moltes vegades a un impuls produït pel seu atractiu aspecte. Un gos no és un regal sorpresa que es fa per Nadal ni es pot agafar ‘perquè ho demanen els nens’.

Segons les dades compartides per la Fundació Affinity, al voltant de 306.000 gossos i gats van ser recollits per refugis i protectores a Espanya durant l’any 2019. Unes xifres alarmants sobre l’abandonament que no inclouen a tots aquells animals de companyia desapareguts o morts a la carretera.

Molts d’aquests abandonaments s’haurien pogut evitar si els propietaris dels animals s’haguessin fet aquestes preguntes abans de tenir un gos:

1. Per què vols un animal de companyia?

Un gos és un ésser viu que acostuma a viure entre 10 i 20 anys, no una joguina que quan deixa d’interessar-te a tu o als teus nens, s’arracona en un lloc de la casa per sempre. Mengen i necessiten de tant en tant atenció mèdica, el que suposa un cost econòmic. Necessiten atenció física i estima, sobre tot si és un gos amb un passat problemàtic.

2. Tens suficient temps per a ell?

Pensa en el teu ritme de vida, les teves rutines diàries i en el temps lliure que et queda quan acabes la jornada laboral. Els gossos volen estar també acompanyats i se’ls ha de dedicar temps per alimentar-los, treure’ls a fer exercici, passar una estona amb ells jugant… Si no tens temps però t’agraden els gossos sempre podràs apadrinar-ne un en alguna protectora aportant una quantitat econòmica de forma periòdica pel seu manteniment.

3. Pots mantenir-lo?

Un gos té un cost econòmic: cal alimentar-lo, rentar-lo, portar-lo al veterinari, desparasitar-lo, comprar-li corretges i joguines per mossegar…. La crisi ha provocat que la situació econòmica sigui el motiu d’abandonament que més creix percentualment en els darrers anys.

4 .Et veus amb ànims d’afrontar els problemes que et pot donar un gos?

Si no has tingut mai un animal de companyia i vols adoptar-ne un, informa’t de tot el que comporta tenir-ne un gos a casa en quant a la seva actitud i els problemes puntuals que pot provocar. Si ets una persona de poca paciència, pensa-t’ho bé: potser un dia hagis de passar una bona estona rentant-lo si arriba de passejar ple de puces, per exemple.

5. És ara un bon moment per adoptar un gos?

Aquesta és una pregunta que s’han de fer tots els components de la família quan es plantegen adoptar un gos. Has de pensar si la teva feina t’obliga a traslladar-te de lloc de residència o t’obliga a viatjar molt o què faràs amb el gos quan marxis de vacances. Si a casa hi ha problemes de convivència no pensis que l’arribada d’un gos serà la solució.

6. Seràs responsable?

La llei i la consciència t’obligaran a tenir una sèrie de responsabilitats amb el teu gos al llarg de tota la vostra vida en comú. Pensa que el gos espera de tu una vida molt diferent de la que tenia a la gossera. Hauràs d’inscriure’l en un cens, posar-li un microxip, portar-lo al veterinari per vacunar-lo i esterilitzar-lo. A més, t’hauràs de responsabilitzar de mantenir-lo en condicions dignes, donar-li una dieta sana i portar-lo a fer exercici.

Les protectores d’animals realitzen aquestes i altres preguntes a les persones que van a adoptar un gos per assegurar-se que deixen l’animal en les millors mans. Aquests qüestionaris previs a l’adopció també ajuden a que els especialistes que hi ha a les gosseres o els refugis assessorin sobre el tipus de gos (per tamany o raça) més adient segons l’estil de vida de l’adoptant i el lloc on residirà l’animal.

Aquí tens un enllaç al qüestionari que demana omplir la protectora asturiana La Xana per adoptar un gos amb la intenció que et facis totes aquestes preguntes abans de decidir-te a adoptar un gos.

Un cop estiguis segur de que es donen totes les circumstàncies perquè la teva mascota sigui feliç amb tu i la teva família haurà arribat el moment d’anar a una gossera o una protectora a adoptar el teu gos.
La primera decisió ja està presa. Ara falta saber com serà el gos que adoptis.

“Un gos que prefereix la pilota a jugar amb altres gossos, és un gos addicte”

/0 Comentaris/a

Des d’Animalados hem entrevistat Júlia Guiu, educadora d’Essència Canina qui ha desmuntat alguns mites sobre els gossos.

– ¿Fem bé els propietaris en promoure el joc de la pilota amb els nostres gossos?

Contràriament al que es creu, jugar a pilota és una activitat que no aporta res de bo per a la salut física ni mental del gos. Entenguem “jugar a pilota” com llançar qualsevol objecte perquè el nostre gos corri darrere seu, com pals o altres joguines.

– D’on ens ve aquesta mania?

El joc de pilota és “còmode” per als humans perquè no hem de pensar molt i aconseguim que el gos corri i es cansi. En algun moment ens van convèncer que un gos cansat no donava problemes. Per a mi un gos feliç és un gos serè i tranquil.

– Per què sembla que als gossos els agrada tant? És instint? No sabem oferir-los coses millors?

L’instint de caça empeny els gossos a perseguir el moviment. A la vida salvatge aquesta persecució es compensa amb hores de menjar, rosegar, mastegar, empolainar-se i descansar. En el joc de la pilota només obté la part estressant del comportament de caça. Que el seu cos estigui capacitat per córrer no vol dir que ho hagi de fer.
Hi ha jocs molt fàcils que són molt més enriquidors mental i físicament per al gos. Però suposen una miqueta més d’imaginació per part nostra.

– ¿Es pot parlar de gossos addictes a la pilota?

Totalment, per exemple un gos que prefereix la pilota a relacionar-se amb els altres gossos, des del meu punt de vista és addicte a la pilota.

– Quin és el perfil del gos “pilotaddicte”?

La meva experiència em diu que hi ha algunes races més propenses com els pastors o els terriers, i altres races que difícilment arribin a aquest addicció com els nòrdics.
Tot i això l’humà és qui des de cadell propícia i acostuma al gos a jugar a pilota. Qualsevol gos que necessiti jugar cada dia, que ho prefereixi a relacionar-se amb altres gossos o que jugui més de 20 minuts, és addicte o està en procés d’addicció.

– Quin és el perfil de l’amo que fa al seu gos un esclau d’aquest joc?

No es tracta de perfils. Crec que tots ho fem de la millor manera que sabem. És només falta d’informació.

– Hi ha programes de deshabituació?

Com qualsevol addicció necessita d’abstinència total. Deixar de llançar-li objectes perquè els persegueixi, evitar llocs on es juga a pilota i passar pel període d’abstinència, seran els primers passos a seguir.

– Quines alternatives saludables proposeu?

Un exercici molt recomanable és la recerca de premis. Només cal llançar per la gespa una desena de premis petits perquè els vagi buscant. Als gossos els relaxa molt l’activitat d’olorar. Estan seguint rastres, destriant entre totes les olors quedar-se amb el premi que tu li has tirat. Si vas practicant, el gos millorarà molt. Per a ells, focalitzar en una sola cosa és com si fessin ioga.

 

– Alguna més?

Jocs que requereixin pensar i utilitzar l’olfacte… També proporcionar passejades tranquils i relaxants per diferents llocs perquè pugui investigar coses noves cada dia. A més, són ideals les sortides a la muntanya on pugui gaudir de la llibertat i si és en companyia d’altres gossos molt millor.

-El gos també es cansa a base de pensar?

Si, esclar. És que físicament és molt difícil de cansar, un gos. Tenen molta resistència. A més, cansar-lo psicologicament interessa molt.

-Per a moltes persones la pilota és genial perquè permet tenir el gos lliure en un parc amb la seguretat que no s’escaparà…

Si, però tampoc jugarà amb un altre gos. Si un gos va darrere d’una bicicleta o molesta un nen és que alguna cosa no hem fet bé. Els gossos han d’anar aprenent per ells mateixos. Necessiten investigar i equivocar-se… i algun cop un cadell s’escaparà però després torna i li haurem de donar un premi perquè vegi que amb nosaltres està millor…

– Hi ha altres necessitats que estiguin mal detectades i que les sobreestimulem en excés?

Hi ha un mal concepte del que el gos necessita. Per exemple hi ha alguna cosa s’ha posat de moda que és sortir a córrer o en bici amb el gos. Igual que una vida sedentària és dolenta, una vida atlètica està demostrat que té greus conseqüències a la llarga. L’exercici que fa per si mateix de forma natural, és suficient per tenir el seu cos equilibrat i ple de salut. Els gestos repetitius són els causants de lesions musculars i el dolor és el causant de molts dels canvis de comportament sobtats. Les necessitats reals d’un gos és estar acompanyat, que ho entenguin, que el tractin amb respecte i poder participar en la vida de la família. Si té tot això, difícilment serà infeliç.

– A més d’educadors canins teniu una residència a l’Ametlla del Vallès. Crida molt l’atenció que no teniu gàbies i que conserveu l’estructura de família. És un model diferent als que sol ser una residència canina no? Explica’ns en què us baseu …

Els gossos vénen a passar unes vacances divertides, com si fossin unes colònies, convivint amb altres gossos, tots junts i formant part de la nostra família com bé dius. Mai estan aïllats, ni separats de la resta del grup i mai queden sols. Per això, només acceptem gossos sociables i que puguin conviure amb altres, és el més important. La nostra casa està preparada i pensada per a ells, no falten sofàs i llits perquè descansin. A més estem en una gran parcel·la de 7500m2, on poden jugar i investigar tot el que vulguin amb nosaltres i amb els altres companys canins.
Sobretot sempre demanem que ens visitin abans perquè coneguin tant el lloc com els gossos de la família. Així l’adaptació al lloc nou serà més agradable i fàcil per a ells si ja ens coneixen prèviament.

– T’has format amb Turid Rugaas, la gran guru mundial que va revelar els senyals de calma com a llenguatge universal caní … què tal l’experiència?

Molt satisfactòria. Turid Rugaas té molts anys d’experiència i una visió dels gossos molt empàtica. He après molt amb ella en aquest any i mig. Juntament amb Nicolás Planterose, són, tant per a mi, com per altres educadors, uns gran referents. Tant els seus coneixements com la seva filosofia s’haurien de difondre molt més.

Entrevista d’Emma Infante i Jordi Mumbrú a Júlia Guiu d’Essència Canina

És necessari raspallar les dents dels gossos?

/0 Comentaris/a

La salut bucal en els gossos és fonamental, no només per a una bona qualitat de vida, sinó també perquè aquesta sigui prolongada.

Tots els gossos requereixen cures dentals, a l’igual que nosaltres, ja que les peces s’espatllen amb els elements corrosius dels aliments i acumulen carrall i placa bacteriana. A més, l’absència d’una cura dental adequada provoca halitosi en els peluts, és a dir, mal alè causat per les restes de menjar i bacteris.

A més, els problemes dentals causats per una mala salut bucal poden derivar en gingivitis, que és una inflamació de les genives, i posteriorment en periodontitis, quan la inflamació ja està avançada i fa que l’os es torni més feble. Les dues fases de la malaltia periodontal poden provocar que els gossos perdin peces dentals, un procés que provoca molt dolor.

Si aquesta enfermetat no és abordada a temps, el problema pot derivar en malalties de ronyó, fetge i fins i tot problemes cardíacs. I al contrari: si s’atén adequadament des dels primers mesos de vida del gos, podem sortejar moltes malalties.

Tenint en compte que els gossos tenen les genives més sensibles que nosaltres, no convé utilitzar un raspall dels nostres, i si ho fem, utilitzarem un amb truges molt suaus. L’ideal és comprar uns raspalls de goma en forma de didal, adaptats a ells i que ens permeten arribar a tots els racons de la seva boca i poder raspallar fins i tot les peces més ocultes. Quant a la manera de fer-ho, ho farem igual que nosaltres: de dalt a baix partint de la base de la dent.

La neteja amb raspall és la forma més adequada per a una correcta salut bocal del pelut. No obstant, també hi ha algunes alternatives i alguns complements com són els snacks i les joguines dentals.

Font: AMIC/ Eldiario.es

Què fer si et trobes un gat al carrer

/0 Comentaris/a

El que has de fer si et trobes un gat al carrer dependrà de molts factors. Si estàs en una ciutat on és rar veure gats pel carrer i et trobes amb un que crida la teva atenció, el primer que has de fer és mantenir la calma i observar. Si no tens a mà una persona experta en gats planteja’t almenys tres preguntes clau abans d’actuar.

És segur acostar-se al gat sense que ell ni tu correu perill?

Has de valorar si el lloc on hi ha el gatet és perillós donat el cas que aquest fugi quan t’acostis. La seguretat abans de res, els gats són imprevisibles i àgils. Aquests felins poden córrer veloçment en direcció contrària quan s’espanten. Si, per exemple, passen cotxes quan t’aproximes pots provocar un terrible atropellament involuntari. Per aquest motiu, cal que garanteixis que tant tu com el gat esteu en condicions prou segures per interactuar. Reconèixer les necessitats d’un gat pot portar temps: si vols ajudar a un gat no vagis amb presses.

Estàs segur que aquest gat no és un gat que viu feliç al carrer?

Una cosa important que has d’observar són les orelles del gat, només cal valorar el seu perfil. Si en una de les seves orelles veus una marca en forma de ve baixa, o una asimetria artificial en els seus pavellons, probablement es tracti d’un gat del carrer esterilitzat que viu en una comunitat estable anomenada colònia. Ja hi ha humans que tenen cura d’ell i de tota la seva família. Es tracta d’un gat feral o de carrer. Per a ells és impossible ser feliços tancats. Un gat feral s’estressa i mor si és reclòs, sigui en una casa o en una gatera pública o una de privada.

Hi ha la creença que els gats de casa poden sobreviure al carrer i que els gats del carrer preferirien viure en una casa. Tant una cosa com l’altra són falses.

Els gats, encara que siguin tots domèstics i d’una única espècie, la felis catus, segons la seva socialització i el seu lloc de naixement tenen diferents necessitats. Els gats nascuts en una llar, amb una interacció estreta i primerenca amb humans, són gats casolans. Durant les sis primeres setmanes solen relacionar-se només amb la mare, amb els germans de ventrada i amb les persones de la llar. A partir de les dotze setmanes ja poden integrar-se en noves famílies, però mai de la vida haurien d’acabar al carrer deliberadament ni accidentalment. Les associacions protectores de gats adverteixen del deure dels propietaris d’extremar la precaució amb finestres, balcons i portes de sortida a més de l’obligació de tenir els gats esterilitzats i identificats amb un microxip. No et perdis el post dels deu consells per evitar que el teu gat es perdi.

La vida i la salut dels gats forals millora exponencialment si es beneficien del CER. El CER és la captura, l’esterilització i el retorn a l’àrea d’origen dels gats no casolans. És el mètode més ètic, econòmic i efectiu per estabilitzar i reduir les poblacions de gats. Mitjançant gàbies-trampa es captura als gats, després són portats al veterinari, són desparasitats, vacunats i finalment sotmesos a una mínima intervenció per esterilitzar. A les poques hores d’observació i recuperació són retornats al seu territori natal.

Potser es tracta d’un gat sense marca a l’orella que reclama insistentment la teva atenció amb vocalitzacions i gestos. Això pot significar dues coses: que al municipi on esteu no es fa el CER i estàs davant d’un gat de carrer que no gaudeix dels beneficis de la cura oficial de la colònia i té gana. O, sent un municipi amb CER, has topat amb un gat casolà abandonat o extraviat. Si és un gat molt socialitzat potser et reclama mims, a més d’aliment.

Estàs segur que és un gat casolà en dificultats?

Fins i tot als experts els resulta complicat distingir quan un gat és feral o no, hi ha casolans molt tímids i de carrer molt carinyosos però incapaços de suportar la retenció entre quatre parets. Si estem davant d’un gat de família extraviat o abandonat aquest hauria de portar un xip – normalment a la banda esquerra del coll-. Això ho pot comprovar la Policia Local, el SEPRONA o un veterinari proper. El trasllat d’un lloc a un altre d’un gat dòcil és millor fer-ho dins d’un transportí tapat amb una tovallola. Si el gat és afectuós i ningú li consta on i amb qui viu, ha de dir-ho als serveis municipals de recollida, a un refugi local d’animals o es pot acollir en el propi domicili fins a l’aparició del propietari o una adopció definitiva. Quan es localitza un animal de companyia a la via pública, els particulars que l’han trobat han de publicitar la seva troballa mitjançant cartells amb una foto, fent referència al gènere, el dia i manera de contacte. També és obligatori notificar el descobriment i la tutela a les autoritats. Quan ja es tenen gats a casa, un veterinari haurà de realitzar diferents procediments amb el nou abans de res. Per raons de salut i de comportament no s’han de barrejar gats desconeguts en un mateix espai sense prendre les adequades precaucions.

Una resposta extra

Els gats emparats pel CER solen tenir bon aspecte, tenen un pes adequat i el seu pelatge llueix sa. Per complir la llei i garantir la tinença responsable tot ajuntament avançat en matèria de protecció animal acorda i finança amb associacions animalistes el programa CER per als gats dels seus carrers. En gairebé totes les poblacions espanyoles hi ha persones, dones majoritàriament, que tenen cura dels seus veïns felins. Les gateres o gestores de colònies els alimenten, els posen aigua, mantenen la zona neta, a l’hivern els munten recers camuflats i, si cal, els porten al veterinari. Als països anglosaxons es parla de gats comunitaris els quals viuen en colònies controlades mitjançant el CER i al CER se l’anomena TNR.

Si l’experiència d’acostar-te als gats de carrer et fascina pots mirar de contactar amb associacions locals o amb la regidoria de medi ambient del teu municipi i informar-te del què hi ha i com col·laborar. Les gateres solen descobrir la seva vocació en enamorar-se d’un primer gat de què van saber que tot i ser feliç al carrer necessitava cures regulars.

Autor: FdCats