Com evitar que el meu gos bordi de manera molesta i excessiva?

El lladruc és la forma de comunicació més sonora dels gossos. Tot i això, aquests animals poden transmetre informació a través d’altres accions com la postura corporal, els girs, el moviment de la cua, etc. Quan un gos borda pot comunicar emocions de tota mena, potser estan ansiosos, estressats, espantats, feliços… Això sí, si hi ha alguna cosa que preocupa de manera especial els responsables dels peluts és quan els lladrucs arriben a ser molestos i excessius. Per aquest motiu, avui des d’Animalados us oferim una sèrie de pautes per controlar aquesta conducta canina.

Per què borden els gossos?

Els gossos poden bordar per molts motius. Per a Jean Donaldson, autora de diversos llibres d’ensinistrament i comportament canins com “El Xoc de Cultures”, aquestes són les raons més freqüents:

-El lladruc del gos guardià. Aquesta situació es produeix quan l’animal té l’objectiu d’avisar persones o la resta de la manada de la presència d’un intrús o d’un canvi en l’entorn. A través del so el gos posa de manifest que l’intrús ha estat descobert.

-El lladruc com a demanda d’atenció. Té lloc quan el gos vol comunicar alguna cosa concreta al seu company de vida humà. Davant d’aquesta situació, “l’amo reforça el lladruc en atendre la petició i així s’estableix un hàbit”.

-El lladruc com a expressió de temor. Aquest acte de comunicació apareix quan el gos té por o se sent incòmode per alguna circumstància de l’entorn. Probablement, es tracta de la situació més difícil de gestionar, ja que probablement “l’animal ens estigui informant que li manca socialització”.

-El lladruc com a expressió d’avorriment. Apareix quan no es cobreixen les necessitats diàries d’exercici i d’estimulació mental i física del ca. Aquest comportament es produeix quan l’animal passa moltes hores sol.

Com aconseguir de manera efectiva que el meu gos no bordi?

En primer lloc, tal com comenta Jean Donaldson al seu llibre “El Xoc de Cultures”, per solucionar correctament el problema del lladruc molest i excessiu és important “abordar els problemes subjacents de la manca de socialització, d’escàs exercici físic i d’estimulació”.

Un cop solucionats aquests problemes, un dels exercicis d’ensinistrament caní per controlar els lladrucs amb millors resultats consisteix a ensenyar al gos el significat de “lladra” i “calla”. Segons un estudi de l’investigador Stanley Coren per a la universitat canadenca de British Columbia, els gossos tenen la capacitat de distingir i retenir unes 160 paraules diferents.

Per aconseguir que el gos comprengui el significat de “lladra” i “calla” és important que l’amo condicioni l’animal amb alguna recompensa, com podria ser un tros de menjar o llaminadura. Es tracta d’un exercici d’ensinistrament efectiu que, tot i això, sembla inútil durant les primeres vegades que s’intenta. Per aquest motiu, és molt important perseverar i no deixar de practicar-lo fins que el gos no ha interioritzat el significat d’aquestes dues paraules.

L’experta en conducta animal Jean Donaldson proposa al seu llibre la seqüència següent per practicar aquest exercici d’ensinistrament:

  1. Dóna l’ordre de “borda”.
  2. Fes alguna cosa que sàpigues que farà bordar el gos. Per exemple, el so del timbre de casa teva.
  3. Lladruc del gos.
  4. Reforça la conducta del gos amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  5. Dóna l’ordre de “calla”.
  6. Mostra al gos la recompensa (tros de menjar, llaminadura…).
  7. El gos s’interessa per aquesta recompensa i deixa de bordar.
  8. Quan estigui 3-5 segons en silenci premies la seva conducta amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  9. Dóna la recompensa després d’haver estat aquests 3-5 segons callat.
  10. Repeteix de nou tots els passos augmentant de mica en mica i progressivament el temps de “calla” fins als dos minuts.

És molt important repetir aquest exercici una vegada i una altra fins a assegurar-se que l’animal ha après el joc. Per garantir l’èxit d’aquesta activitat d’ensinistrament, l’amo haurà de donar l’ordre de “borda” sense el so del timbre de casa, aconseguint que el gos bordi en escoltar l’ordre. De la mateixa manera, el gos haurà d’obeir a l’ordre de “calla” sense necessitat de veure el trosset de menjar per avançat. Amb aquestes dues proves tindrem clar que s’ha completat el procés d’aprenentatge.

Altres pautes que et poden ajudar a minimitzar els lladrucs

-No provoquis que el lladruc doni resultat amb els humans. El gos executa moltes vegades el lladruc com a demanda d’alguna cosa. Si no us agraden els lladrucs excessius deixa de prestar-li atenció i de concedir totes les demandes dels seus lladrucs. L’únic que aconsegueixes accedint a totes les seves peticions és reforçar el lladruc.

-Mai castiguis o cridis el gos quan borda. Aquesta acció pot resultar contraproduent. Intenta treballar aquesta conducta des del reforçament positiu.

-Satisfaci les exigències físiques, socials i d’estimulació del gos. Per al benestar de l’animal és imprescindible que practiqui l’activitat física i que desenvolupi confiança i interacció amb altres gossos.

-Normalitza el lladruc en algunes situacions. Com hem comentat, el lladruc és un mitjà de comunicació del gos, per tant, en moltes situacions és important normalitzar aquesta acció sense necessitat de buscar una solució. Pot ser que el gos tingui gana, set o simplement que estigui jugant.

-Si cap d’aquestes mesures resulta efectiva contra els lladrucs excessius i molestos del teu gos, acudeix a un ensinistrador caní o consulta què fer amb el teu veterinari de confiança. Aquestes persones especialitzades segur que et poden ajudar a trobar una millor solució.

Per què és beneficiós per als infants tenir un animal de companyia a casa?

Segons alguns estudis, els menors que conviuen amb un animal de companyia tenen un millor desenvolupament físic, emocional i social.

Els animals de companyia milloren la salut física i psicològica de les persones. Diferents estudis mèdics han confirmat que conviure amb un animal domèstic ajuda a reduir la pressió arterial i els nivells de cortisol. Així mateix, proporcionen un important suport social, contribueixen a disminuir el sentiment de solitud i milloren l’estat d’ànim de les persones. Però hi ha més… Per als nens i les nenes, conviure amb un animal és especialment profitós. Els gossos són els animals que més beneficis reporten sobre els infants.

Els gossos no són únicament grans companys de joc per als més joves, també faciliten el desenvolupament i aprenentatge d’unes certes habilitats socials i emocionals. Per a les famílies, l’animal de companyia ofereix una oportunitat per a conrear en els menors el sentit de la responsabilitat i de l’empatia, ja que depenen de nosaltres per a ser feliços. Però és important que els adults ensenyin als més petits a relacionar-se bé amb els seus animals i, sobretot, a respectar la seva necessitat d’una certa privacitat.

Segons un estudi publicat per la revista d’investigació mèdica Pedriatric Research, els nens d’entre dos i cinc anys que conviuen d’una manera activa amb un gos, és a dir, que participen en les seves rutines diàries, com el passeig i l’alimentació, mostren un major desenvolupament emocional i social.

El treball d’aquesta revista evidencia que els menors tenen un 30% menys de possibilitats de presentar problemes de conducta en comparació amb altres menors que no tenen cans. L’informe també subratlla el crucial paper que exerceixen els animals de companyia a l’hora de fomentar l’exercici físic i evitar el sedentarisme en els més joves.

D’acord amb una altra recerca impulsada per l’organització d’investigació i educació The Human Animal Bond Research Institute (HABRI), els menors de famílies amb gossos porten una vida més activa. Tan sols passejar amb l’animal suposa de mitjana sumar 29 minuts diaris d’exercici. Així, tenir un gos pot ajudar a combatre l’obesitat infantil, considerada com un dels problemes més greus del segle XXI per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Adoptar un animal: una decisió responsable

Recordem que incorporar un animal de companyia a casa i a la família és una decisió molt important que cal pensar molt bé. Abans de prendre la decisió final, et recomanem que et facis aquestes sis preguntes bàsiques. Si finalment decideixes introduir un gos o un gat a la teva llar, no compris, adopta. D’aquesta manera estaràs donant una segona oportunitat a un animal que es troba a un refugi municipal o una protectora i que ha viscut una mala experiència.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

Com espantar els mosquits de manera natural i sense intoxicar l’animal

Ja és aquí la calor i amb ella arriben els temibles mosquits. Aquests insectes voladors dels quals hi ha més de 3.500 espècies a tot el món, necessiten proteïnes i ferro procedent de la sang dels animals i de les persones per poder produir els seus ous. Aquest és el motiu pel qual aquests animals piquen. Una situació desagradable i molesta per a les víctimes que tenen solucions naturals que no impliquen la intoxicació ni la mort del mosquit.

Hi ha molts remeis naturals i alguns força eficaços que podem utilitzar per espantar la presència dels mosquits sense haver de recórrer a insecticides o altres productes químics que, a més de ser irritants per als éssers vius, són tòxics per al medi ambient.

A continuació t’oferim alguns dels trucs naturals que et poden ser útils:

-Una llimona tallada per la meitat i clavada amb uns quants claus aromàtics és una de les receptes més antigues que existeixen. Ubica-les a l’habitació on dorms o en aquelles estades on no vulguis tenir mosquits a prop.

-Un altre mètode que tots hem observat alguna vegada és col·locar bosses transparents plenes d’aigua i penjades a les portes o finestres. El motiu és que els mosquits s’hi veuen reflectits, però augmentats de mida, per la qual cosa pensen que s’estan enfrontant a depredadors més grans i fugen.

-Les plantes aromàtiques tampoc no són gaire compatibles amb els mosquits. Especialment algunes com la lavanda, el romaní, la farigola, la camamilla, l’alfàbrega o la menta, les quals són força efectives. Altres olors que no suporten aquests insectes són l’all, el vinagre o la ceba; per tant, pots col·locar aquests productes per cara. Potser no tinguis una olor agradable a casa, però t’alliberaràs de picades indesitjades.

-Les espelmes, els encens o olis essencials de qualsevol aroma… poden ser també una solució alternativa.

-L’ús de ventiladors: els corrents d’aire provoquen que els mosquits es desequilibrin en el vol i eviten apropar-se.

A part d’aquests remeis casolans, sempre podem evitar els àpats amb mesures com apagar la llum, posar mosquiteres a les portes i finestres, evitar l’aigua estancada o fer servir roba de manca llarga.

Curiositats que potser no coneguis sobre els mosquits i les seves picades

-Els mosquits que piquen són les femelles.

-Els atrau la suor, així com els perfums florals. Per tant, utilitza colònies d’olor neutre si és possible.

-No totes les persones són igual de picades. Les que tenen el grup sanguini 0 juguen amb més paperetes que la resta.

-Els atrau la roba de color negre i vermell, així com tota mena de colors brillants, per tant, en la mesura del possible, tracta d’evitar-los.

Font: AMIC/ Eva Remolina

Què fer si ja no pots tenir el teu gos?

L’abandonament dels gossos segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. En l’últim informe ‘El nunca lo haría’ de la Fundació Affinity s’indica que el 2022 es van recollir 286.000 gossos i gats a les diferents protectores. L’any 2020, per tenir una comparació, el nombre de gossos i gats que van acabar a les instal·lacions de les protectoresvan ser  285.000. Es tracta d’unes xifres alarmants que no inclouen a tots aquells gossos desapareguts o morts a la carretera.

L’exclusió d’un animal de compañía pot produir-se per diferents circumstàncies. Aquests són els casos més comuns:

Problemes econòmics que impossibiliten el manteniment de l’animal en la llar. En moltes ocasions aquest cas es produeix per l’arribada d’un nou membre a la família.

Problemes de salut de l’amo que provoca la seva entrada en una residència o hospital. Quan una persona viu sola amb el seu gos i ha d’abandonar la seva casa per ingressar en un centre és probable que l’animal hagi de trobar un nou entorn de convivència.

Defunció de l’amo que provoca la falta de persones que es facin responsables del gos.

-Desesperació davant la complicada convivència entre les persones i els animals. Aquest conflicte sol tenir el seu origen en la mala educació de l’amo sobre l’animal.

-La ventrada inesperada de cadells és un altre dels motius. Aquí resideix la importància de l’esterilització.
Independentment del motiu que porti a les persones a no voler continuar convivint amb un animal de companyia, existeixen moltes opcions vàlides abans que abandonar a l’animal en qualsevol bosc o cuneta. L’abandonament és l’acció més covarda i egoista que un humà pot cometre amb un animal.

Consulta la disponibilitat dels teus familiars i amics

La primera opció per a intentar buscar un nou lloc per al teu animal de companyia és la de comunicar la notícia al teu entorn més pròxim: familiars i amics. Intenta conèixer si algú del teu cercle està disposat a acollir l’animal en la seva vida, garantint així el benestar del gos.

El major benefici que té deixar al teu gos en la llar d’algú pròxim és que probablement ja existeix una relació prèvia entre l’animal i el nou amo. A més, aquesta opció permet que a l’anterior amo pugui tornar a veure el ca quan vulgui.

Parla amb protectores, refugis, albergs o centres d’animals de companyia

Les entitats de protecció animal o protectores són també una opció de cara al futur del nostre gos. La realitat actual és que a Espanya, les altes xifres d’abandonament han provocat que aquests llocs estiguin desbordats i tinguin més animals dels que haurien de tenir. Per conseqüència, la falta d’espai i de recursos ha provocat que els centres d’adopció puguin arribar a ser uns espais fatídics per als animals: convivència múltiple en gàbies, poques hores amb la llum del sol, poc temps per a passejar… Malgrat aquesta complicada realitat que viuen les protectores, sempre serà millor deixar a l’animal en un centre d’adopció que deixar-lo a la deriva de l’abandonament.

Els animals que es lliuren als albergs o refugis han d’entrar amb el xip identificatorio i vacunats, despesa que és a càrrec del seu amo. Abans de l’entrada de l’animal en el centre s’haurà de signar una renúncia legal en la qual la persona cedeix l’animal a la protectora.

Els primers dies de convivència del pelut en la protectora seran una mica atípics. L’animal estarà sotmès a diferents proves mèdiques per a veure si és portador d’alguna malaltia. A més, des del centre s’intentarà conèixer el comportament i caràcter del gos abans d’assignar-li una gàbia o habitacle.

Quan l’animal passa totes les proves mèdiques i ja té el seu propi espai assignat, el protocol d’admissió es donarà per finalitzat i el gos ja estarà llest per a trobar una nova llar.

Cal recordar que tal com diu Luz García, presidenta de l’associació de protecció animal La Xana: “Quan deixem a un animal en un centre, el gos passa a ser un més de cent, per la qual cosa no pot rebre la mateixa atenció que a casa amb una família”.

Registra’t en una plataforma d’adopcions

Aquesta és una alternativa moderna que actualment es troba en auge. Consisteix a descarregar una aplicació per a donar en adopció o adoptar animals de companyia.

En primer lloc has de crear un compte i registrar el perfil de l’animal. Raça, mesures, fotografia… Una vegada tens el perfil creat tan sols has d’esperar que un adoptant estigui interessat i es posi en contacte amb tu per a iniciar el procés d’adopció.

Aquestes són algunes de la webs o aplicacions encarregades de donar a gossos en adopció:

https://www.miwuki.com/dar-perro-gato-en-adopcion/
https://cambiaundestino.org/adopta/dar-en-adopcion/

Posa’t en contacte amb el teu veterinari

Si les opcions anteriors no han estat un recurs útil per a trobar una nova llar per al gos, prova de parlar amb el teu veterinari. Aquests especialistes del benestar animal treballen en contacte constant amb moltes famílies amants dels animals. Comunica-li el teu problema i la teva necessitat de deixar de conviure amb a l’animal i espera que el professional veterinari pugui trobar un recurs per a la nova vida del pelut.

Residències per a animals

Si la decisió de trobar una nova llar per al teu pelut s’allarga pots optar per deixar a l’animal en una residència de manera provisional. Les residències per a animals són uns espais en els quals pots deixar al gos a canvi d’una quantitat determinada de diners. Aquests centres solen comptar amb unes bones instal·lacions en les quals el benestar de l’animal no es veurà alterat en cap moment.

Llegir més

Què fer amb el teu gos quan te’n vas de vacances?

Quan arriben les vacances són moltes les persones que aprofiten els dies de festa a la feina per fugir de la monotonia de la rutina. Però… què passa quan vols viatjar i no saps què fer amb el teu animal de companyia? A Animalados t’oferim les opcions més eficaces per garantir el benestar de el teu pelut durant la teva absència.

Viatja acompanyat del teu animal de companyia

La primera opció que hem de contemplar és la de viatjar acompanyats del nostre gos. Si el mitjà de transport que utilitzarem és el cotxe, la DGT indica que els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí, mentre que els gossos de mida més petita aniran millor al terra del vehicle. Cal tenir en compte que els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant el viatge, per la qual cosa es recomana una aturada cada dues hores. En aquest article podràs conèixer tots els consells sobre com viatjar en cotxe amb el teu pelut.

Si la intenció és la de viatjar amb el teu gos en vaixell, avió, bus o tren també hauràs de tenir en compte una sèrie de peculiaritats en funció del mitjà de transport que es triï. En aquest enllaç podràs trobar totes les indicacions pertinents per a transportar-te amb el teu col·lega sense cap tipus de problema.

El segon aspecte a tenir en compte quan vols viatjar al costat del teu animal de companyia és escollir un lloc adequat en el qual allotjar-se. Per a això hauràs de buscar un hotel, un càmping o casa rural feta a mida per als animals. Per sort, cada vegada hi ha més varietat d’ofertes per poder anar de vacances amb el gos. Aquí podràs consultar tota la informació necessària sobre els allotjaments per a gossos.

Amb el tema del transport i l’allotjament solucionat ja només et queda garantir l’accessibilitat dels peluts als diferents llocs que vulguis visitar. En aquest sentit cal tenir en compte que l’accessibilitat dels animals està a l’ordre del dia en la majoria de països d’Europa. A més pots sondejar la possibilitat d’acudir als establiments “Pet friendly”, uns llocs en què els animals seran rebuts molt gratament.

Sens dubte aquesta seria l’opció més recomanada per assegurar-se el benestar del ca. El gos és l’animal de companyia que més dependència té de l’ésser humà amb el qual conviu. Tot i que el viatge sense l’animal es produís tan sols al llarg d’un cap de setmana, el pelut viuria una situació molt amarga, una sensació molt propera a la de l’abandonament.

Deixa al teu pelut amb familiars o amics

Si no pots viatjar amb el teu gos sempre tens com a opció vàlida la de deixar l’animal amb algun familiar o amic. L’ideal en aquests casos és que el pelut pugui allotjar-se a la casa d’alguna persona que ja coneix, així segur que se sentirà molt més còmode.

D’altra banda, és molt important que durant l’estada del pelut a la casa del familiar o amic vagi acompanyat per tots els seus estris: aliments, joguines, menjadors… En la mesura del possible l’animal ha de sentir-se en el mateix ambient que la seva llar original.

Finalment, i no menys important, cal assegurar-se la voluntat i responsabilitat del familiar o amic que es farà càrrec del gos. La persona en qüestió ha d’acceptar la recepció de l’animal amb il·lusió, mai deixis al teu pelut amb algú que no té estima pels animals o que li suposa un contratemps la presència d’un gos a casa seva.

Consulta la disponibilitat de la teva veterinari

Si no saps què fer amb el teu gos quan vols fer una escapada durant les vacances pots posar-te en contacte amb el teu veterinari. Alguns d’aquests treballadors ofereixen la possibilitat de fer-se càrrec dels animals de companyia durant alguns dies.

En aquests casos, cal tenir en compte que el funcionament d’una clínica veterinària no és el mateix que el d’una residència o llar d’infants per a animals. El més normal és que l’animal romangui en una gàbia o un espai reduït al llarg de la seva estada al costat del veterinari.

Llars d’infants per a gossos

Les llars d’infants per a gossos és una de les millors opcions per al benestar dels gossos. Es tracta d’un espai on podràs deixar a l’animal de forma temporal. La principal diferència respecte a l’opció de l’veterinari és que el teu col·lega podrà estar fora d’una gàbia i podrà relacionar-se amb altres animals.

També hi ha l’opció d’una residència canina, però en aquests llocs els gossos tenen una gàbia com habitació i tenen certs moments concrets en els que poden sortir a pati. A les llars d’infants, els cans estan permanentment lliures per jugar, córrer, descansar …

Abans de deixar el teu gos en una guarderia assegura’t de les prestacions de l’indret escollit. Aquests espais han de tenir uns professionals qualificats amb coneixements canins. Alhora ha de tenir un espai ampli tant exterior com interior. Finalment, comprova que l’escola bressol escollida compta amb un servei veterinari pel que pugui passar.

L’opció de la llar d’infants canina sens dubte és una opció molt correcta per deixar a l’pelut. Cada vegada hi ha més ciutats amb aquest tipus de serveis dirigit a el benestar de l’animal i dels propietaris. Com a aspecte negatiu, cal dir que òbviament és l’opció menys econòmica de totes.