Set consells per proporcionar una alimentació saludable al teu gos

Una alimentació saludable pot garantir una vida llarga i feliç al teu gos.

Una de les claus per assegurar una vida llarga i feliç per al teu company de vida pelut rau a proporcionar-li una dieta equilibrada i nutritiva. L’elecció d’una alimentació adequada és essencial per garantir la salut dels gossos.

Quan apostes per una alimentació saludable, estàs invertint en el benestar del teu gos a llarg termini. És important seleccionar sempre aliments que s’ajustin a les necessitats específiques del teu animal de companyia, considerant factors com l’edat, la mida, la raça i l’estat de salut. Una alimentació saludable proporciona els nutrients necessaris per mantenir l’animal en condicions físiques i mentals òptimes.

D’altra banda, una dieta equilibrada i nutritiva contribueix a enfortir el sistema immunitari. Així mateix, un animal ben alimentat té nivells estables d’energia i un pelatge brillant i saludable. A més a més, pot prevenir problemes de salut a llarg termini, garantint una vida plena i activa.

És molt important consultar un veterinari per rebre recomanacions específiques i fer un pla d’alimentació que inclogui aliments equilibrats. Assegureu-vos també de proporcionar aigua fresca en tot moment i evita els aliments tòxics que puguin perjudicar la salut de l’animal.

Recordeu que una alimentació saludable per al vostre gos no és estàtica, s’ha d’adaptar a mesura que l’animal envelleix o canvia el seu estat de salut. Fes avaluacions regulars de la dieta i salut del pelut. Ajusta la seva alimentació segons les recomanacions professionals i observa qualsevol canvi a la salut o el comportament del teu animal.

Set consells per a una alimentació saludable

1- Introdueix una varietat de fonts de proteïnes a la dieta de l’animal.

2-Estableix porcions adequades d’acord amb les recomanacions del teu veterinari.

3-Incorpora algunes fruites i verdures que siguin segures i beneficioses per a gossos.

4-Fes revisions mèdiques veterinàries periòdiques per avaluar la salut i la dieta de l’animal.

5-Sota la supervisió d’un especialista considera la possibilitat d’incorporar suplements nutricionals.

6-Assegureu-vos que el vostre gos tingui accés constant a aigua fresca i net.

7-Evita l’accés a aliments perillosos.

Font: mascotalia.es/ AMIC

Quins són els avantatges de tenir un gat a casa?

La companyia d’un gat domèstic pot comportar molts beneficis per als integrants d’una llar.

Els gats, malgrat el que molts creuen, són animals afectuosos i alegres, i la seva companyia pot proporcionar molts beneficis per a les persones. Aquests són alguns dels avantatges més destacats:

  1. Reducció de l’estrès: està demostrat que compartir el teu temps amb un gat redueix l’ansietat i l’estrès. Acaronar-lo o escoltar els seus roncs són activitats molt relaxants.
  2. Requisits d’espai: els gats són animals que requereixen menys espai que altres animals de companyia, com els gossos. No necessiten grans jardins o espais externs per córrer. Aquests animals poden viure a pisos petits.
  3. Autosuficiència: els gats són animals relativament independents. No necessiten atenció constant per part dels responsables humans, cosa que sí que passa amb els gossos. A més, pel que fa a la higiene, aquests felins s’encarreguen de la seva neteja personal.
  4. Control de plagues: aquests animals són molt útils per controlar plagues de rosegadors o fins i tot per identificar plagues d’insectes a casa. El seu instint natural i la seva habilitat per a la caça pot mantenir a ratlla la població de ratolins o altres animals.
  5. Educació per als nens: tenir un gat és una oportunitat d’or perquè els nens aprenguin a tenir responsabilitat, empatia i les cures pròpies dels animals.
  6. Reconeixement emocional: moltes persones que conviuen amb gats domèstics afirmen que aquests animals poden llegir les seves emocions i fins i tot ofereixen consol i suport quan estem tristos o ansiosos.
  7. No requereixen passejades a l’exterior: aquest és un dels grans avantatges de conviure amb un gat domèstic. Aquests animals es poden entretenir dins de casa mitjançant jocs interactius. No necessiten sortir a l’exterior per fer passejades i fer les seves necessitats, ja que les poden fer en un sorral dins de casa.
  8. Longevitat: en general, els gats tenen una esperança de vida més llarga que moltes races de gossos. Això permet que puguem tenir una relació a llarg termini amb el nostre animal de companyia.

Una decisió responsable que ha de ser meditada

Des d’Animalados recordem que compartir la teva vida amb un animal de companyia és una decisió molt important que cal meditar i reflexionar molt bé i que no es pot prendre a la lleugera. També recordem que els animals no es compren ni es venen. Cal adoptar-los en una protectora o en un centre d’acollida d’animals, on rebràs l’assessorament d’una persona especialista.

Font: Animalados i Eva Remolina (AMIC).

Coneix els millors consells per introduir un gat a casa de manera responsable

La introducció d’un animal de companyia dins d’un nucli familiar és una decisió molt responsable que no pot ser presa a la lleugera. Abans d’adoptar un gos o un gat has de valorar si estàs preparat per mantenir-lo i cuidar-lo amb garanties per a tota la vida. Si després de reflexionar-ho bé, finalment has decidit acollir un animal a casa teva, és molt important que tinguis tot preparat per a la seva arribada, garantint així el seu màxim benestar des del principi.

En la publicació d’avui parlem amb l’Ale Lopez Irala, qui ens proporciona les claus per a una correcta introducció d’un gat en la seva nova llar i ens comparteix els seus coneixements per solucionar de la millor manera possible amb els imprevistos que puguin ocórrer durant les primeres setmanes.

Ale Lopez Irala és Consultora Certificada en Comportament Felí i Directora Regional Argentina IAABC Espanyol. Com a especialista en conducta felina, la seva missió és enfortir el vincle entre gats i humans a través de l’educació i la modificació del comportament, reduint les possibilitats d’un retorn al refugi o al carrer.

En primer lloc… Tots els gats estan preparats per a viure en una llar amb una família humana?

Des del meu punt de vista i experiència, per més que sempre anheli una llar per a tots els gats, hi ha molts d’ells que no aconsegueixen adaptar-se a la vida d’interior. Potser per la seva edat o per la seva tan preuada llibertat, però per més esforços que fem no aconsegueixen adaptar-se. He viscut casos de veure gats grans, que han estat trets de les seves colònies per creure que els fem un bé i, de sobte, el gat comença a comportar-se d’una manera estranya, es frustra, té pors, agredeix… i aquí comencen una sèrie de comportaments no desitjats.

Quins gats no estarien llavors preparats per fer aquest pas?

Aquells gats que estan establerts en colònies, adults grans, sense esterilitzar, els gats forals.

Un cop presa la decisió d’adoptar un gat, quins procediments cal dur a terme a la llar durant els dies previs a l’arribada del felí?

Abans de res, cal tenir preparats els recursos bàsics necessaris, que són: una safata sanitària, un menjador i abeurador, rascadors, proveir-lo de llocs per amagar-se i llocs per descansar i també proporcionar-li joguines. Aquest és l’ambient saludable ideal. Hem de tenir tot això a punt abans de que vingui a casa. Un cop tenim llista la nostra habitació per al gat, la idea és que li proporcioni la tranquil·litat i seguretat que necessita mentre es familiaritza amb les olors i sons de la casa.

Com ha de produir-se el primer contacte del gat amb la seva nova llar?

Al principi, recomano que ho vegin amb freqüència durant períodes curts de temps. Les visites poden consistir a interactuar directament amb ell en forma de jocs o carícies, o llegir tranquil·lament un llibre o xerrar per telèfon en el mateix espai que el nou company. Cal tenir en compte que un gat nerviós, en una nova llar, pot grunyir, xiuxiuejar, moure la cua o posar les orelles cap enrere. La millor resposta és parlar suaument i deixar-li un temps tot sol. A poc a poc ha de familiaritzar-se amb la nostra rutina.

Existeixen objectes prohibits o perillosos que haguérem de retirar o amagar per al benestar del felí?

Sempre recomano posar la casa a prova de gats retirant els objectes que es puguin trencar i que puguin fer mal. És important guardar sempre les joguines en un lloc segur quan no les utilitzin. Si es deixen sense supervisió, la corda és una joguina per exemple que pot generar-nos un problema.

Els cubs d’escombraries han d’estar sempre fora de l’abast, algunes plantes que poden ser tòxiques també, així com les bosses d’escombraries. Cal mantenir els productes tòxics de la llar, inclosos els medicaments i productes de neteja, anticongelant i pintura fora del seu abast. Cal guardar aquests articles de forma segura i adequada.

Ale López Irala, Consultora Certificada en Comportamiento de Felinos @rasca.y.pica

Què cal fer si el gat s’amaga durant els primers dies a la seva nova llar?

Abans de res saber que és normal. Els gats són criatures territorials per excel·lència, hem de donar-los el seu temps per reconèixer el nou espai, un espai que està ple de nous olors que no reconeixen. Cal brindar seguretat amb rutines i opcions per la casa. El primer i més important és la paciència i mai intentar apressar el gat perquè faci coses per a les quals no estigui preparat. És important proporcionar-li un lloc tranquil amb tot el que necessiti.

Com s’ha d’actuar si succeeix tot el contrari i el gat es mostra nerviós, agressiu o atacador?

Abans de res hem de saber que hi ha una certa “etiqueta felina” per excel·lència que fem servir, on hi ha abans de res la paciència i deixem que el gat ens guiï pel seu llenguatge corporal. Davant certs comportaments solem fer sessions curtes, ensenyant-li que és el correcte o que ens agradaria que faci (per exemple cridar-ho pel seu nom i que vingui a nosaltres) i després recompensem aquest comportament.

Això ho podem fer si volem fer un entrenament puntual, ara bé, si parlem d’un gatet en l’etapa de socialització ja el treball canvia, atès que hem d’ensenyar-li a descobrir olors noves, textures, sons, com jugar… Tots els animals aprenen ràpidament amb la nostra ajuda.

Per tant… Es pot reconduir el comportament d’aquests felins?

Sí. Sempre que estiguem a temps. Moltes vegades passa que sense voler no s’han adonat que hi havia un gran problema i aquest es va anar reforçant negativament durant anys i els era “normal” fins que no ho van tolerar més, per a aquestes situacions pot ser ja tard la reconducció. Per això insistim en observar sempre alguna conducta fora del normal i demanar ajuda a experts.

Els gats són animals completament independents o també necessiten l’atenció i l’afecte dels humans?

Des de ja que si! Per això els convidem a viure amb nosaltres, per compartir els nostres dies i és part de la tinença responsable que assumim amb la seva adopció.

Què requereixen els gats per a una tinença responsable?

A part de la cura de la seva salut, hem de preocupar-nos pel seu benestar físic i mental, i per a això, hem d’incorporar rutines de jocs, enriquir el seu ambient, en definitiva brindar opcions.

Quant de temps pot aguantar un gat sol a casa? Què ha de fer una família per garantir el benestar del felí si se’n va un cap de setmana i no pot portar-li?

Durant 8 o 10 hores poden aguantar, però també poden avorrir-se, sentir-se sols o estressats, per tant, hem de deixar-los sempre opcions de joc i llocs per sentir-se segurs. Recordem que necessiten un subministrament de menjar i aigua fresca com qualsevol altre animal, quan es queden sols necessiten accés a ambdues coses, així com a una safata sanitària neta.

En el cas que es quedi només un cap de setmana, recomano que sempre deixin a càrrec a algú de confiança que el gat conegui de ser possible i que pugui passar temps de qualitat amb ell, més enllà de netejar la safata i donar-li menjar i beure.

Un gat pot conviure a la llar amb un altre gat o amb un gos?

És clar que sí! No hi ha res més bonic que tenir una família gran. Jo tinc una família multiespecie, gat, fura i gos, així que a animar-se!

Finalment, què els diries a les persones que tenen dubtes sobre si introduir o no un gat a casa seva?

No hi ha res més bonic en aquesta vida que un gat a casa, però abans de res hem d’estar sempre preparats, planificar bé tot. Aneu pas a pas, siguin pacients i treballin sempre al ritme del gat abans de passar a la següent etapa. Alguns gats necessiten més temps que un altre. Si ja tenen un gat a casa, observen el seu temperament per poder veure quina mena de company li va millor. No ometre passos. I davant de qualsevol dubte, sempre s’ha d’anar a un professional.

Com evitar que el meu gos es maregi al cotxe?

Tot i que no és una situació habitual, els gossos, igual que les persones, es poden marejar quan viatgen amb cotxe.

Els gossos formen part de la nostra família, per això, durant les vacances, en el moment de planificar un viatge, cal incloure’ls en els nostres plans i assegurar-nos que ells també gaudiran de l’experiència. Si el trajecte és amb cotxe, cal tenir en compte una sèrie de recomanacions, ja que pot passar que el gos es maregi.

El mareig d’un gos en un viatge amb cotxe no és una situació habitual, però tampoc inusual, sobretot si l’animal no està acostumat a viatjar i fer segons quins trajectes. Són situacions en què cal saber com actuar perquè el gos se senti el millor possible. Què podem fer? Compartim alguns consells útils i efectius.

El primer que cal tenir clar és que els gossos, igual que les persones, es poden marejar al llarg d’un viatge amb cotxe. Normalment, no passa tant per les característiques del trajecte (corbes, distància…), sinó que el mareig i els vòmits solen estar relacionats amb l’ansietat i els nervis que mostren davant d’una situació que desconeixen.

Així, la millor opció, sempre, és fer una adaptació lenta i gradual, procurant que el primer viatge del gos amb cotxe sigui de curta distància. Si el trajecte a fer ha de ser llarg, es pot anar acostumant el gos a fer itineraris més curts durant les setmanes o fins i tot els mesos abans d’iniciar el viatge.

Abans d’iniciar un primer viatge amb cotxe, el millor és que el gos explori el vehicle tranquil·lament perquè conegui l’entorn i se senti segur. Si utilitzeu el transportí, és clau que s’hi acostumi, procés que es pot fer també des de casa.

A l’hora d’iniciar el viatge, és important donar-li confiança i que sigui el mateix gos qui pugi al cotxe. Un cop ja estigui llest, i amb les mesures de seguretat corresponents, sigui en transportí o mitjançant l’arnès de seguretat, hem de tancar la porta o el maleter i començar el viatge perquè s’acostumi al moviment del vehicle. Amb aquests passos s’hi anirà acostumant i es prepararà per fer el recorregut més llarg que tingui prevista durant les vacances.

Un consell bàsic per fer més amè el viatge del teu gos amb cotxe és fer parades freqüents, cada dues hores. Això permetrà al pelut estirar les potes, fer les seves necessitats i beure aigua abans de reprendre el camí.

Durant els mesos més calorosos és molt rellevant mantenir el vehicle a una temperatura no superior als 20 graus, ja que l’excés de calor també ajuda que els gossos puguin marejar-se al cotxe. És molt recomanable mantenir una mica obertes les finestretes perquè l’aire natural pugui circular per l’espai.

Si l’animal és propens als marejos i ha sorgit un viatge imprevist, és important saber que hi ha fàrmacs per tractar d’estar en situació i controlar els atacs d’ansietat de l’animal. Això sí, abans de prendre aquesta decisió és molt important seguir sempre les pautes del veterinari.

Font: animalmascota.com/AMIC

Per què és important implantar un microxip d’identificació als animals de companyia?

Amb la implantació del microxip podem recuperar el nostre animal de companyia si es perd o s’escapa.

Els xips per a animals, també coneguts com a microxips d’identificació, són dispositius petits que tenen la mida d’un gra d’arròs i que s’implanten sota la pell dels animals, generalment per la zona del coll, per identificar-los.

Aquests xips contenen un número d’identificació únic que es pot llegir a través d’un escàner especial i que brinden una forma permanent d’identificació per als animals de companyia. A diferència de les plaques d’identificació que es poden perdre o treure, els xips estan implantats al cos de l’animal i no es poden eliminar fàcilment.

El microxip té la mida d’un gra d’arròs/AMIC

La implantació del microxip d’identificació és un procediment ràpid i relativament indolor. L’acció és similar a una vacuna o la consecució d’una mostra de sang de l’animal. Aquesta identificació és una pràctica important i beneficiosa per diferents raons. Alguns dels motius més rellevants són els següents:

  1. Recuperació i reunificació d’animals perduts: si un animal de companyia es perd o s’escapa, el xip pot ajudar que el propietari legítim el pugui recuperar. Els refugis d’animals i els veterinaris solen escanejar els animals rescatats a la recerca de microxips, fet que facilita la identificació i la reunificació amb els seus amos.
  2. Prevenció de robatoris i trànsit amb animals. Els animals identificats amb microxip són menys propensos a ser robats i venuts de manera il·legal, ja que la seva identificació facilita la comprovació de la propietat. A més, el xip proporciona una manera de verificar la legalitat de la procedència d’un animal, cosa que, per altra banda, també ajuda a combatre el tràfic d’animals i la cria irresponsable.
  3. Els microxips també poden emmagatzemar informació mèdica rellevant sobre un animal, com les al·lèrgies, l’estat mèdic o les necessitats especials. Aquesta informació és especialment útil en cas d’emergència o quan un animal necessita rebre una atenció mèdica ràpida. Els veterinaris i els equips de rescat poden accedir a aquesta informació vital per proporcionar el tractament adequat.
  4. Compliment de regulacions i requisits legals. En alguns llocs, la identificació d’animals amb microxip és obligatòria per llei. Això és comunament requerit per a animals de companyia com a gossos i gats, i garanteix que els animals estiguin correctament registrats i compleixin amb les normes, com les vacunes obligatòries.
  5. Investigació i estadístiques. La identificació d’animals mitjançant microxip també pot contribuir a la recopilació de dades estadístiques sobre la població animal, com ara la quantitat d’animals perduts, trobats o adoptats. Aquestes dades poden ser utilitzades per millorar les polítiques i els programes de benestar animal, així com per comprendre millor les tendències i els problemes relacionats amb animals.

És obligatori fer servir el microxip a Espanya?

L’obligatorietat d’identificar amb microxip en animals depèn de la normativa específica de cada comunitat autònoma. A Catalunya, Comunitat de Madrid, Galícia, Cantàbria i Andalusia és obligatori per llei identificar amb microxip gossos, gats, fures, conills i equins.

Eva Remolina/AMIC