Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. En l’article d’avui us oferim els consells de gats.
De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll de petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sons de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.
Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit 8 del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.
Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i llauneta per convertir en agradable al moment.
Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).
Intentarem tancar molt bé l’estança on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar-li suaument, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.
Des Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop d’aquests puntsuna revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.
Sílvia Esteve
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2017/06/fireworks-2209344__480-e1592311634645.jpg444718Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-06-16 21:52:552019-06-17 14:45:06Gats i petards
És una de les races més antigues de gos i la que més similituds conserva amb els llops, els seus avantpassat. No és una raça desaconsellable per tenir com animal de companyia però necessiten espai, un clima apropiat i molt de moviment.
El Husky Siberià és la raça que més recorda l’avi de tots els gossos: el llop. No en va, segons les anàlisis d’ADN, es tracta d’una de les races de gos més antigues del món. Tot i així, no es va reconèixer per la Federació Cinològica Internacional fins l’any 1995.
El Husky Siberià prové del nord est de Sibèria (Rússia) i malgrat ser un bon animal de companyia, originàriament, el Husky Siberià és un animal de treball i no té rival a l’hora d’estirar els trineus per la neu. A part de la famosa competició Pirena, l’ús dels trineus ha estat clau per garantir la mobilitat de tribus i poblats que viuen aïllats en zones d’alta muntanya i on només tenen la neu com a paissatge. És en aquests indrets tant inhòspits i difícils de sobreviure on el Husky Siberià s’ha guanyat, a base d’esforç, el reconeixement del que avui pot presumir.
CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
El Husky és un animal ràpid i lleuger. Els mascles d’aquesta raça pesen entre 20,5 i 28 kg mentre que les femelles oscil·len entre els 15,5 i els 23 kg. Cap gos és aconsellable que tingui sobrepès, com passa amb les persones, però els Huskies és especialment important que es mantinguin en el seu pes adequat.
Una de les grans característiques dels Huskies és el seu pèl, que és doble. Per la part més propera al cos de l’animal és llanós i suau i prou llarg per mantenir la segona part del pèl, més recte i prima. Com si es tractés d’una jaqueta d’hivern, els Huskies tenen un pelatge que els esclafa per dins i que els aïlla de l’aigua i el fred per fora. La cua recorda la d’una guineu, ben coberta de pèl, i s’aixeca per sobre l’esquena dibuixant la forma d’una falç.
ÉS ACONSELLABLE COM A GOS DE COMPANYIA?
El Husky Siberià és amigable i gentil i no és un gos que es mostri especialment agressiu amb els desconeguts o amb altres gossos. No està acostumat a haver de vigilar la casa. És un gos més aviat extravertit, molt intel·ligent però també molt tossut. Té les capacitats intel·lectuals per aprendre moltes coses però cal molta paciència. És una raça que necessita espai, excursions a la muntanya, neu, i molt moviment. En cap cas hauria d’estar en mans d’una família sedentària.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2015/02/retratos-animales118.jpg960960Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-05-30 10:34:402019-06-26 09:27:01El Husky Siberià
S’apropen les vacances i són moltes les persones que aprofiten els dies de festa a la feina per fugir de la monotonia de la rutina. Però què passa quan vols viatjar i no saps què fer amb el teu animal de companyia … A Animalados t’oferim les opcions més eficaces per garantir el benestar del teu pelut durant la teva absència.
Viatja acompanyat del teu animal de companyia
La primera opció que hem de remenar és la de viatjar acompanyats del nostre gos. Si el mitjà de transport que utilitzarem és el cotxe, la DGT indica que els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí, mentre que els gossos de mida més petita aniran millor al terra del vehicle. Cal tenir en compte que els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant el viatge, per la qual cosa es recomana una aturada cada dues hores. En aquest article podràs conèixer tots els consells sobre com viatjar en cotxe amb el teu pelut.
El segon aspecte a tenir en compte quan vols viatjar al costat del teu animal de companyia és escollir un lloc adequat on allotjar-te. Per a això hauràs de buscar un hotel, un càmping o casa rural fet a mida per als animals. Per sort, cada vegada hi ha més varietat d’ofertes per poder anar de vacances amb el gos. Aquí podràs consultar tota la informació necessària sobre els allotjaments per a gossos.
Amb el tema del transport i l’allotjament solucionat ja només et queda garantir l’accessibilitat dels peluts als diferents llocs que vulguis visitar. En aquest sentit cal tenir en compte que l’accessibilitat dels animals està a l’ordre del dia a la majoria de països d’Europa. A més pots sondejar la possibilitat d’acudir als establiments “Pet friendly”, uns llocs en què els animals seran rebuts molt gratament.
Sens dubte aquesta seria l’opció més recomanada per assegurar-se el benestar del can. El gos és l’animal de companyia que més dependència té de l’ésser humà amb el qual conviu. Tot i que el viatge sense l’animal fos tan sols al llarg d’un cap de setmana, el pelut viuria una situació molt amarga, amb una sensació molt propera a la de l’abandonament.
Deixa al teu pelut amb familiars o amics
Si no pots viatjar amb el teu gos sempre tens com a opció vàlida la de deixar l’animal amb algun familiar o amic. L’ideal en aquests casos és que el pelut pugui allotjar-se a la casa d’alguna persona que ja coneix, així segur que se sentirà molt més còmode.
D’altra banda, és molt important que durant l’estada del pelut a la casa del familiar o amic vagi acompanyat per tots els seus estris: aliments, joguines, menjadors … En la mesura del possible l’animal ha de sentir-se en el mateix ambient que la seva llar original.
Finalment, i no menys important, cal assegurar-se de la voluntat i responsabilitat del familiar o amic que es faci càrrec del gos. La persona en qüestió ha d’acceptar la recepció de l’animal amb il·lusió, mai deixis al teu pelut amb algú que no té estima pels animals o que li suposa un contratemps la presència d’un gos a casa seva.
Consulta la disponibilitat de la teva veterinari
Si no saps què fer amb el teu gos quan vols fer una escapada durant les vacances pots posar-te en contacte amb el teu veterinari. Alguns d’aquests treballadors ofereixen la possibilitat de fer-se càrrec dels animals de companyia durant alguns dies.
En aquests casos, cal tenir en compte que el funcionament d’una clínica veterinària no és el mateix que el d’una residència o llar d’infants per a animals. El més normal és que l’animal romangui en una gàbia o en un espai reduït al llarg de la seva estada al costat del veterinari.
Guarderies per a gossos
Les guarderies per a gossos és una de les millors opcions per al benestar dels gossos. Es tracta d’un espai on podràs deixar l’animal de forma temporal. La principal diferència respecte a l’opció del veterinari és que el teu col·lega podrà estar fora d’una gàbia i podrà relacionar-se amb altres animals.
També hi ha l’opció d’una residència canina, però en aquests llocs els gossos tenen una gàbia com habitació i tenen certs moments concrets en què poden sortir al pati. A les guarderies, els cans estan permanentment lliures per jugar, córrer, descansar …
Abans de deixar el teu gos a una guarderia assegura’t de les prestacions del lloc escollit. Aquests espais han de tenir uns professionals qualificats amb coneixements canins. Alhora han de tenir un espai ampli tant exterior com interior. Finalment, comprova que l’escola bressol escollida compta amb un servei veterinari pel que pugui passar.
L’opció de la guarderia canina sens dubte és una opció molt correcta per deixar al pelut. Cada vegada hi ha més ciutats amb aquest tipus de serveis dirigits al benestar de l’animal i dels propietaris. Com a aspecte negatiu, cal dir que òbviament és l’opció menys econòmica de totes.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/04/Animalados-e1628258839186.jpg562845Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2019-04-09 15:48:172019-05-12 16:19:10Què fer amb el teu gos quan marxes de vacances?
Avui cada vegada són més les persones que tracten els seus gats com un membre més de la família. Quan el nostre estimat gat emmalalteix, som molts els que ens trobem amb l’emergència d’ haver-lo de portar a un veterinari. A vegades, si és una urgència, no hi ha temps d’informar-se sobre el centre més apropiat. Per això és molt important tenir previst un centre de confiança amb antelació, haver-se informat sobre les instal·lacions, especialitats, tractaments, equip tècnic, i tota la informació possible per quan sigui necessària la visita.
En aquest sentit és molt recomanable portar els nostres estimats gats a un centre especialista en medicina felina. Pels gats, és molt estressant anar a la consulta del veterinari i encara que se’ls pot entrenar per a la visita, on millor pot trobar-se un gat espantat és en un lloc en què no hi ha xoc d’olors, estrès d’altres animals o sorolls. En els centres felins, podem estar segurs, que tant en la consulta com a la zona d’ingrés, que el nostre gat estarà en una gàbia especialment dissenyada per a gats, en la qual no es pot embrutar el menjar amb sorra, i en la que es mantindrà net i sec, apartat d’altres animals, aïllat de sorolls estressants. L’aïllament de sorolls, juntament amb el nivell de llum i les olors són molt importants en la reducció d’estrès a la clínica. La reducció d’estrès en els centres felins és molt notable, tant en el maneig, ja que són experts, com en tot el recinte on només tracten gats. Els gats que pateixen malalties infeccioses són tractats en instal·lacions a part, amb totes les mesures de seguretat.
Els veterinaris experts en medicina felina només tracten gats i en aquest sentit són més especialistes en malalties felines, en el tractament a gats durant la visita i les proves. Per exemple, pels gats les ecografies són molt estressants: el soroll de la màquina d’afaitar elèctrica, la sensació estranya a l’abdomen, el gel fred i amb alcohol (tòxic per inhalació). El soroll de la màquina que els talla el cabell i la consegüent aplicació del gel fred amb alcohol sobre el ventre és una sensació molt estressant pel gat, mai coneguda per ell fins a aquest moment. És per això que els protocols d’ecografies abdominals es fan amb sedació perquè resulten molt estressants. I aquí, és el propietari qui ha d’estar ben informat que una sedació comporta risc. Alguns centres felins fan les ecografies sense sedació, amb poca llum i sense rapar l’abdomen, amb el gat de peu a quatre potes, tenint la màxima cura en no causar estrès i prenent tot el temps necessari que necessita el gat per fer l’ecografia.
Tim, el gat de les fotos, va ser tractat en un centre felí d’una colangitis. Se li va realitzar ecografia sense rapat ni gel per obtenir diagnòstic per imatge, i afortunadament, va començar a menjar després de tres dies d’ingrés, i no se li va haver de posar sonda esofàgica. En un centre de medicina felina totes les proves que han de realitzar-se a un gat tenen menor impacte d’estrès.
Avui comencen a despuntar els centres felins que tracten els gats com gats que són, és a dir, segons el seu comportament. No tenen pressa per fer l’ecografia i la fan amb el gat a quatre potes, sense sedació, és clar que sempre que sigui possible. El tractament del gat per veterinaris experts en felins és molt suau i té en compte l’etologia i les emocions del gat en cada moment. En un centre felí, amb tota seguretat, el nostre gat serà tractat com el gat que és.
Un dia, tard o d’hora, el nostre gatet haurà d’anar a la consulta veterinària, i és per això que més val estar previngut i tenir el nostre centre felí de referència contactat, ja que és on podem tenir la seguretat que el nostre gat serà tractat per experts en felins.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/03/Animalados-3.jpg15482064Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2018-03-21 12:11:382018-03-21 16:36:27Portar el nostre gat a un centre veterinari expert en felins: la millor opció
Embolicar al teu gos amb benes no resoldrà les seves pors. De fet, pot ser molt perjudicial. “L’ús de teles que comprimeixin paquets musculars, nerviosos o sanguinis pot generar hipòxia, anòxia, inflamació o fins i tot gangrena” ens recorden els professionals sanitaris interespècie. El que benintencionadament s’ofereix com una forma de contenció pot ser l’origen d’un problema més gran. Ens trobem davant el conegut “és pitjor el remei que la malaltia”.
Per les xarxes ha proliferat una informació totalment falsa basada en una experiència que durant dècades, i portada per experts, ha demostrat la seva utilitat. Però el que circula i es difon és una perillosa versió adulterada. De la mateixa manera que ningú amb seny aplicaria un guix corrector a una persona amb una fractura o administraria una medicació intramuscular sense el coneixement mèdic apropiat, ningú hauria de fer del seu gos una mòmia.
Les celebracions nadalenques en alguns municipis es celebren amb pirotècnia, que genera molta por en alguns gossos. No comptem amb xifres fiables sobre els cans afectats per aquest malestar, que es manifesta de moltes maneres, però sempre resulta preocupant. Fugides, tremolors, permanència en amagatalls, inapetència, micció involuntària, empobriment de la socialització i ganes de joc, la por davant els estrèpits sorprenents acaba afectant no només al gos sinó que condiciona a la família que l’acull. No són poques les empreses farmacèutiques que ofereixen sedants de diferent naturalesa que per fer més suportables aquestes dates. Tampoc escassegen els remeis casolans que s’ofereixen com a panacea encara sense supervisió d’experts.
Això ha passat amb el Tellington Touch, una tècnica d’origen anglosaxó que va molt més de la col·locació d’unes benes o d’una aproximació invasiva a animals temorosos. El Tellington Touch té un com, un perquè, un on, un quan i un què i tots aquests factors només els pot identificar un expert. No hi ha tutorial on line que pugui substituir la formació, la capacitat, l’actitud i el talent d’una persona apta per al TTTouch. Com es va poder comprovar, a Barcelona el 2012, de la mà de Sarah Fisher l’hereva directa del talent desenvolupat per la creadora, Linda Tellington, “fins i tot els tallers amb les mestres només serveixen per conèixer el seu ús, no per desenvolupar-lo”.
“He vist canvis de comportament increïbles gràcies al mètode, però va més enllà d’una tècnica, és una actitud” això comenta Shiona Herder una alumna avantatjada del mètode.
Sarah Fisher és una referent indiscutible i també una celebritat al Regne Unit. Ha treballat amb individus d’espècies molt diferents, però mai ho ha fet ràpidament, ni ultrapassant els límits imposats per l’animal. Tortugues, cavalls, gats, ratolins i per descomptat gossos han après a confiar gràcies a una eina molt subtil i molt poc imitable en la seva profunditat.
Des de referents originals del TTTouch ens arriba la petició que difonguem la necessitat de ser prudents a l’hora d’aproximar-nos i d’incorporar el mètode, que desconfiem de les xerrades i tallers exprés i que no compliquem la por inicial del nostre company amb un absurd, de vegades fins i tot nefast, vestit de mòmia.
https://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/01/51GVGR5sXOL._AC_UL320_SR242320_.jpg320242Info Tinc un Goshttps://www.animalados.com/wp-content/uploads/2018/12/logo-animalados.pngInfo Tinc un Gos2018-01-05 20:24:092018-12-14 20:55:39TTTouch: Només per professionals