Com fer que una mudança sigui còmoda per al teu animal de companyia

/0 Comentaris/a ,

Segons indiquen molts experts en psicologia, mudar-se pot ser una de les experiències més estressants que vivim al llarg de la nostra vida. No només pel fet de muntar i desmuntar una casa en la seva totalitat, sinó per tot el que comporta la incertesa d’aquest nou canvi. Els psicòlegs consideren l’acció de mudar-se entre les tres situacions que ens generen més estrès, donat l’esgotament físic i el cansament emocional que ens provoca.

Doncs bé, una mudança pot ser estressant i igual de traumàtica per a un animal que per a les persones. Per aquest motiu, convé planificar el trasllat de la manera més còmoda possible per al nostre company de vida:

-Fer una llista de les coses de l’animal perquè no es perdi res. És recomanable que un cop estigueu instal·lats en la nova llar, l’animal pugui disposar de tots aquells objectes que disposava a casa d’origen. D’aquesta manera serà més fàcil que pugui familiaritzar-se amb les seves noves parets.

-L’ estrès que provoca el canvi de residència provoca en moltes ocasions que ens oblidem dels nostres animals de companyia. En la mesura del possible cal realitzar unes pauses per jugar amb ells com ho faríeu normalment. Si no és així l’animal sentirà la manca d’atenció.

-Mantenir les rutines d’alimentació i passeig. És molt comú que alguns animals no vulguin menjar en les èpoques de canvi. En aquest sentit és important donar un tracte especial al company donant-li el seu menjar preferit. Si és possible també cal passejar a l’animal en les mateixes hores que es feia prèviament.

-Quan arribeu a la nova llar cal revisar que no hi hagi pintura fresca, serradures, vidres trencats, cables pelats … Aquest tipus de situacions poden ser perilloses per a la salut de l’animal. Per tant, abans d’alliberar l’animal del seu mitjà de transport comproveu que el lloc sigui segur.

-Quan arribeu a la nova llar és molt important passar estona amb l’animal perquè aquest pugui veure el canvi com una cosa positiva.

-És molt important assegurar-se que la informació del microxip de l’animal està actualitzat. Aquest objecte d’identificació permet la recuperació de molts animals que s’han perdut.

-En el cas que l’animal de companyia pateixi molt estrès, posa’t en contacte amb el teu veterinari. Ell serà la persona que hagi de decidir si cal donar un sedant o no a l’animal durant el transport.

Fruites prohibides i permeses per a gossos

/0 Comentaris/a

Malgrat el que molts pensen, no és dolent introduir la fruita dins de l’alimentació dels gossos, això sí, hi ha algunes excepcions. D’altra banda, és molt important retirar sempre les llavors abans de consumir aquests aliments per evitar així una possible intoxicació.

Fruites que pot consumir

Plàtan: És un aliment que sol agradar molt, però s’ha de donar només de tant en tant perquè el seu alt nivell de potassi pot causar dificultats intestinals. S’ha de retirar el seu consum si s’observa que provoca diarrea.

Poma: És molt bona per als gossos, encara que l’ideal és donar-la només dues vegades a la setmana, perquè pot pujar el nivell de sucre.

Síndria: És una fruita que en general agrada perquè és molt refrescant.

Maduixa: És una gran font de fibra, vitamines i minerals, però pot tenir al·lergògens que generen reaccions adverses en l’animal. Pot consumir-la, però cal vigilar que el gos no desenvolupi alguna reacció en la pell.

Pinya: Ha de consumir-se amb moderació per a evitar pujades en els nivells de sucre. Es recomana com a remei casolà en cas que el gos consumeixi excrements.

Taronja: Aporta una bona dosi de vitamina C. No obstant això, al ser alta en àcid cítric pot causar diarrea a alguns exemplars, especialment si se’ls dóna amb freqüència.

Fruites que no pot consumir

Nous: No són bones per als gossos pel seu alt contingut de fòsfor que genera càlculs en la bufeta. Això ocorre en general amb tots els fruits secs, causant-los vòmits, dolor muscular i inflor en les articulacions.

Alvocat: No és tòxic en petita quantitat, però de manera contínua o en grans quantitats pot arribar a ser mortal, pel fet que conté persina, que és un fungicida natural. No és només tòxica per a ells, també causa intoxicació en gats, cavalls i ocells. No se sap quina quantitat és la dosi tòxica, així que millor, evitar-ho.

Raïm: El raïm és tòxic per als gossos i en cas que es consumeixi en grans quantitats pot causar un mal considerable al ronyó que pot portar-lo a la mort per fallada renal. En petites quantitats, pot causar diarrea. Encara que hi ha gossos que quasi no tenen reacció a elles, millor no arriscar-se. Les panses causen el mateix efecte, per la qual cosa, cal retirar-les de la dieta.

Font: AMIC- misanimales.com

Gats i petards

/0 Comentaris/a

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets pels gats. En l’article d’avui: gats!

De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll dels petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sorolls de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.

Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.

Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i una llauneta per convertir en agradable al moment.

Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).

Intentarem tancar molt bé l’habitació on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar suau, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.

Des d’Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop una revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.

Silvia Esteve

Consells pel benestar dels gossos a la nit de Sant Joan

Com puc saber l’edat que té un gat?

/0 Comentaris/a

Quan adoptem un gat, de vegades resulta complicat saber l’edat què té, però saber-ho és important, ja que les seves necessitats seran diferents en funció d’aquesta. Per això, us donem uns quants trucs per a saber, si no l’edat exacta, almenys l’etapa per la qual està passant el teu gat.

Per saber d’edat què té un gat, el primer en què cal fixar-se és en el seu comportament. Els felins comencen a interactuar amb el seu entorn al cap de tres setmanes de vida. Aquí comencen els jocs, la socialització amb altres animals i amb les persones. Aquest període acaba al cap de vuit setmanes. En aquesta etapa se solen donar els comportaments més conflictius, concretament entre els dos i els quatre mesos, que és quan se senten atrets per la curiositat.

Entre els quatre mesos i l’any té lloc la maduresa sexual. Aquí es produeix el zel (entre finals d’hivern i primavera), que és quan comencen a marcar el seu territori amb orina. En aquesta fase és important evitar que surtin al carrer, i és el moment d’esterilitzar-los per reduir el nombre de ventrades no desitjades. A més, l’esterilització provocarà molts beneficis en el comportament i la salut dels felins.

Des de l’any, i fins als set, aquests animals es troben en l’etapa adulta. Es nota perquè passen menys temps jugant, i es tornen més territorials i dominants. Tot i això, en aquesta etapa és important establir una rutina amb joguines i reptes per aconseguir el seu aliment, així el gat tindrà una vida activa i evitarem problemes de sobrepès.

El pas d’edat adulta a sènior es dóna entre els set i els dotze anys. L’aspecte físic del gat és el mateix que en l’anterior, però amb menys ganes de jugar. A partir dels dotze anys, el gat canvia els seus moviments, li disminueix l’apetit, dorm més i el seu sistema immunològic comença a debilitar-se. A partir d’aquesta edat els felins comencen a perdre la visió i l’olfacte. Els seus sentits es deterioren a poc a poc.

En els gats més grans es donen canvis en la pell que ajuden a conèixer la seva edat. Els de més de deu anys amb problemes d’hipertiroïdisme, poden desenvolupar un creixement exagerat de les seves arpes i es claven en els seus espais interdigitals. Un altre canvi comú en els gats de més de catorze anys és que apareixen pèls blancs a la seva cara i cos. El pèl és més sec i es descama la pell. Això és perquè dedica menys temps a empolainar-se i al fet que la pell, amb l’edat, es deshidrata més.

Els gats d’edat més avançada experimenten canvis notoris en la vista. Al voltant dels dotze anys apareix l’atròfia iridal senil, en la qual es veuen les vores de les pupil·les irregulars. També es comença a notar l’opacitat en el cristal·lí amb la consegüent pèrdua de visió. Això es pot veure pel color blau grisenc que adquireix el cristal·lí.

Font: AMIC- Wikifauna.com

Puc donar al meu gos una dieta vegana?

/0 Comentaris/a

“És possible alimentar un gos amb una dieta vegetariana, però és més fàcil fer-ho malament que fer-ho bé”.

Són moltes les persones que es plantegen la contradicció moral que suposa donar menjar d’origen animal als seus gossos quan ells només consumeixen aliments vegetals. Aquests amants dels animals, per poder acabar amb aquesta oposició d’idees, es pregunten: ¿puc fer que el meu gos sigui vegà?

Per respondre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Mónica González Tovar, certificada en Dietètica i Nutrició per la Universitat Camilo José Cela, membre de la Raw Feeding Veterinary Society del Regne Unit, certificada com a Auxiliar Veterinària per la Universitat Antonio de Nebrija i especialista en Nutrició crua per a gossos per la Dogs Naturally University. A més, dirigeix ​​cursos en línia i comparteix consells sobre nutrició animal al web https://monicagonzaleztovar.com/

Puc fer que el meu gos sigui vegà?

M’agradaria començar amb una opinió que comparteixo de la Dra. Daniela Dos Santos, presidenta de l’Associació Britànica de Veterinaris, pel que fa a dietes vegetarianes: “Teòricament sí que és possible alimentar un gos amb una dieta vegetariana, però és molt més fàcil fer-ho malament que fer-ho bé”.

És a dir, per poder, podries fer que un gos s’alimentés amb una dieta vegetariana. Però a nivell nutricional i al meu entendre professional no és el millor per a ell. En cas de decidir fer-ho sempre faig èmfasi que cal fer-ho assessorat per un veterinari especialista en nutrició vegana de gossos (i no per marques comercials).

¿Els gossos són animals exclusivament carnívors?

El gos és el que s’anomena un carnívor facultatiu-omnívor oportunista. Això vol dir que la dieta més adequada per a ell és la dieta d’un carnívor. De fet, la seva anatomia, la seva fisiologia, els seus hàbits i comportaments alimentaris pertanyen als d’un carnívor i, de fet, ha tingut aquesta alimentació durant milions d’anys.

El que ha passat és que quan van aparèixer els humans sobre la faç de la terra (amb l’etapa de seguiment de campaments i l’etapa de la domesticació del gos, ambdues molt recents), els gossos es van anar convertint en omnívors oportunistes. És a dir, menjaven les sobres que anaven deixant els humans (ossos i restes d’animals que els humans no menjaven i una mica de les seves deixalles vegetals) i es van convertir una mica en els “recull-escombraries” dels residus dels campaments i assentaments humans.

D’aquesta forma, en les èpoques de fam o d’escassetat de preses menjaven el que trobaven entre els residus dels humans. Però aquí és molt important comprendre que tant l’etapa de seguiment de campaments com la de la domesticació són etapes molt molt curtes en el que és l’evolució del genoma nutricional del gos.

Això vol dir que segueix sent, en primer lloc, un carnívor, ja que té una anatomia i fisiologia molt més eficients per aprofitar i digerir els nutrients presents en les seves preses i no així per aprofitar a plenitud els presents en els vegetals.

Llavors … Pot ser perillós que l’alimentació d’un gos sigui vegana?

Aquí em remeto novament a la primera pregunta. Jo no recomanaria mai una dieta vegana, ja que és molt fàcil fer-ho malament i provocar deficiències nutricionals als nostres gossos. Si no es fa amb l’assessorament directe d’un professional realment expert en nutrició vegana per a gossos, pot ser molt perillós.

La dieta vegana en gossos implica el dèficit de nutrients essencials?

Sí. En primer lloc, és molt important comprendre dues coses:

1- Les proteïnes constitueixen el nutrient més important per a gossos i gats.

2- No totes les proteïnes són iguals.

Us demano que tingueu una mica de paciència amb aquesta explicació, però és vital per poder entendre per què pot haver-hi dèficit de nutrients en gossos i gats vegans.

Quan parlem de la “qualitat” d’una proteïna, depenem de dos factors: la seva digestibilitat i la quantitat d’aminoàcids essencials que conté. Llavors una proteïna “de bona qualitat” per a un gos o un gat és totalment diferent d’una proteïna “de bona qualitat” per a un cavall o una vaca.

La proteïna vegetal és, en primer lloc, molt difícil de pair pels carnívors, a causa que el seu sistema digestiu és molt curt, al fet que no posseeix la quantitat d’enzims adequats per pair-eficaçment i a altres factors fisiològics molt més complicats.

En segon lloc, les proteïnes vegetals NO contenen tots els aminoàcids essencials per a gossos i gats, per la qual cosa caldria addicionar-los a la dieta de forma rigorosa per evitar deficiències i malalties com la miocardiopatia dilatada (que apareix per deficiència de Taurina, un aminoàcid present únicament en la proteïna animal).

A més d’això hi ha altres nutrients essencials com les vitamines B12 i D, així com minerals com calci, iode i zinc als que hauria de prestar moltíssima atenció a l’hora de formular una dieta vegana, ja que la seva deficiència pot provocar efectes devastadors sobre la salut de gossos i gats.

Si es decideix fer el canvi a dieta vegana, ¿com s’ha de fer?

Sota la supervisió d’un veterinari especialista en nutrició vegana de gossos, acatant totes les seves directrius.

Quins aliments podem trobar dins d’una dieta vegana per a gossos?

Les persones solen utilitzar dietes comercials, encara que també hi ha qui prefereix preparar una dieta casolana. Entre els ingredients més comuns en dietes veganes per a gossos estan: verdures de fulla verda com els espinacs, kale, bledes, etc. També llenties, arròs, bròquil, carbassó, pastanagues, carbassa i certs tipus de fesols (amb compte perquè els poden causes trastorns gastrointestinals en els gossos. Fruites com plàtans, pomes o mandarines també poden consumir-les.

És important saber que, encara que tinguem la informació nutricional d’aquests ingredients i els vegem com “molt saludables”, el més important és saber si gossos i gats poden digerir i aprofitar aquests nutrients i, en cas de fer-ho, en quina proporció, ja que és aquesta informació la que ens permetrà afegir els suplements necessaris per fer d’aquesta dieta una dieta adequada per a la salut dels peluts.

És assequible econòmicament una alimentació vegana per a gossos?

A nivell comercial els pinsos vegans solen ser bastant costosos, alguns fins i tot més cars que els que contenen ingredients d’origen animal. Quan parlem de dietes casolanes pot ser molt més econòmic si ens fixem només en els ingredients, però cal tenir en compte que cal afegir suplements imprescindibles que també caldrà estimar en els càlculs.

I amb els gats … ¿és possible aplicar una dieta vegana?

Rotundament no. A diferència dels gossos, els gats són el que s’anomena “carnívors obligatoris o estrictes”. Els gats no tenen la capacitat d’adaptació que podria tenir un gos a aquesta dieta, ni a nivell anatòmic ni a nivell fisiològic i no la recomano en cap circumstància.

Què li diries a les persones veganes que es plantegen la contradicció moral que suposa donar menjar d’origen animal als seus gossos?

Entenc perfectament la preocupació i frustració de les persones veganes per l’entorn, la sostenibilitat i tot el que envolta la indústria de l’explotació animal, però és molt important entendre que gossos i gats necessiten una alimentació adequada a les seves necessitats nutricionals i això, vol dir que la millor dieta per a ells és una basada en preses animals. Si hem escollit compartir la nostra vida amb petits carnívors, el més ètic, des del meu punt de vista, és que els donem els aliments per als que han evolucionat durant milions d’anys.