Aval legal al control de colònies felines

Cuidar dels gats del carrer perquè cada vegada n’hi hagi menys, o fins i tot cap: aquest és l’objectiu de la gestió de colònies. Es capturen, s’esterilitzen i es retornen al punt d’origen. Això es coneix com CER. No és un capritx, és ciència. La llei de protecció i drets dels animals, aprovada al Congrés dels Diputats dijous, consolida l’obligatorietat de la gestió ètica de colònies en tot l’estat espanyol. A partir d’ara, cuidar apropiadament dels gats deixarà de ser una activitat de risc, i qui, segueixi un bon protocol higiènic, alimentari i de control amb la població felina, ho tindrà més fàcil que mai. L’administració local haurà de coordinar-se amb professionals de la veterinària, comunitats de veïns i entitats de protecció felina per a finançar, formar-se, acreditar i fer seguiment dels programes de cura de les colònies felines. El que moltes dones porten fent fa dècades, es fa oficial, i per tant es podrà documentar, mesurar i millorar per a benefici de tots.

Es calcula que més de 100.000 persones atenen d’alguna manera els gats que sense un programa CER malviuen al carrer. La vida al carrer és dura per als gats; de fet, la seva esperança de vida se situa en els sis anys. I no és tan senzill com portar-los a una casa, tancar-los en una gran gàbia o reubicar-los en un altre indret. De fet, tot plegat són formes de maltractament. Els gats nascuts als carrers necessiten romandre en el seu territori, lliures i amb els seus congèneres, per a estar sans físicament i psíquica. Els gats nascuts en una llar familiar han de romandre en ell, i els responsables evitar la seva pèrdua. L’abandó d’un gat casolà a la via pública és un delicte tipificat pel codi penal. Abandonar un gat casolà al carrer és condemnar-lo a morir per accident, agressió o malaltia.

La clau de la reducció dels gats de carrer en termes veterinaris, econòmics, mediambientals i ètics està a evitar el naixement de noves ventrades. Els gats comunitaris es capturen i, ràpidament s’emporten a esterilitzar en clíniques veterinàries competents per a ser alliberats en poques hores, perquè toleren molt malament el confinament. Els gats inclosos en un programa CER són fàcilment identificables per portar una marca diagonal o en V a l’orella. L’aspecte, l’actitud i el comportament dels gats en colònies ben gestionades sol ser excel·lent.

En les últimes publicacions de FdCats, l’entitat espanyola referent en formació en gestió efectiva de gats, posen l’accent que moltes vegades el fracàs del CER és perquè s’ha realitzat una cosa diferent al mètode pròpiament dit. Agnés Dufau, la presidenta, destaca: “No és el mateix fer una campanya que consisteix a fotografiar-se, anunciar amb escarafalls que han destinat alguns diners als gats que fer CER”. La gatera influencer coneguda com @catadicta prossegueix: “Fer CER exigeix una metodologia rigorosa, una planificació seriosa, una inversió ambiciosa, un monitoratge de cada grup i l’esterilització d’almenys el vuitanta per cent dels gats d’una colònia, abans de seguir amb la següent, que ha de ser sempre la contigua”. I conclou. “Per aconseguir una reducció del nombre de gats d’una forma ètica només funciona el que els anglesos anomenen TNR i encara que sembli car, resulta molt rentable als ajuntaments per la qualitat dels seus resultats”.

A Animalados hem entrevistat també a Mercedes Vara de Còrdova que a través de FAPAC va contribuir al fet que la seva ciutat fos premiada pel seu model de gestió. Ens diu: “És una bona notícia que s’impulsi per a tot el país la millor manera de fer les coses. No fer res amb els gats o capturar-los per a tancar-los i matar-los, ja fa dècades que sabem que no sols és car i cruel, és que no funciona”. El desafiament rau ara en divulgar les bones pràctiques aconseguir que, a més d’esterilitzar, s’identifiqui a tots els gats i que l’abandó i la cria incontrolada. Tot això queda recollit per la llei de bases que cada comunitat autònoma pot incorporar i fins i tot millorar.

La controvèrsia sobre el possible impacte dels gats en la biodiversitat perd força davant la falta d’evidència científica. Les dades als quals es refereixen alguns conservacionistes no són aplicables a les nostres latituds, ni reflecteixen una depredació major d’un 3-4%, ni es correspon al comportament de gats esterilitzats i amb alimentació altament proteica. La legalitat de la gestió efectiva dels gats permetrà la recerca del seu impacte real en la fauna i la substitució de les conjectures per certeses.