Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar “la platja per a gossos“ com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals“. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante