Vols córrer amb el teu gos? Segueix aquests consells!

Córrer està de moda. El tradicional fúting que ara s’ha convertit en running compta cada dia amb més seguidors al nostre país. Les immillorables condicions meteorològiques de les que gaudim i que sigui una activitat en què només necessites unes vambes explica l’auge d’aquesta pràctica esportiva importada dels EUA. Un esport que també pots practicar amb el teu gos, a diferència d’anar en bicicleta o qualsevol altre vehicle rodat que està prohibit. Parlem del canicross, on només has de sincronitzar la carrera amb ell. El canicross consisteix a córrer lligat amb una corretja a la cintura que va a l’arnès de l’animal. Es tracta d’una fantàstica combinació en la que la coordinació entre tots dos és el més important. Per córrer amb el teu gos cal un arnès especial de tir per al gos, el de passeig normal no és vàlid, i un cinturó especial per protegir-te de les seves estrebades.

El gos sempre ha d’anar davant, fet que afavoreix que les sensacions siguin totalment diferents a les que s’experimenta en córrer en solitari. I és que la força del gos es nota més del que es pugui pensar. El canicross és una modalitat que forma part del múixing. La clau està en anar “compassats” explica la basca Leire Fernández, la campiona del món més jove en canicross. La prestigiosa corredora reconeix que no és una pràctica senzilla i que requereix entrenament: “Quan el gos fa una gambada has de fer el mateix, la compenetració és fonamental”. Anota que el corredor ha d’estar atent sempre als moviments del gos perquè “de vegades es paren per olorar alguna cosa que han trobat i pots caure”. Fernández remarca que “tu ets el cap i ell és el múscul perquè ets tu qui ha de guiar el gos i marcar el ritme, però al cap ia la fi sou un”.

El veterinari David Pumarola afirma que és positiu que els gossos facin exercici físic i que les pràctiques esportives sempre són aconsellables: “Fer esport és bo per a les persones i per als gossos”. Malgrat això, el màxim responsable de la Clínica Veterinària Animalia Barcelona posa l’accent en la necessitat que l’animal no es vegi sotmès a un exercici al qual no està habituat de forma sobtada. “Igual que una persona no pot córrer mitja marató o un marató d’un dia per l’altre, els gossos tampoc poden fer esport tot d’una, necessiten un entrenament “. En aquest sentit, recomana començar corrent “vint o trenta minuts i anar augmentant el temps per millorar la resistència perquè les seves fibres musculars són iguals que les nostres, és imprescindible que segueixin un pla d’entrenament com el que duem a terme nosaltres”. Si no es compleixen aquestes recomanacions, es produeix el que Pumarola defineix com la “Síndrome de dilluns”: “De dilluns a dissabte els gossos que viuen a la ciutat acostumen a fer poc exercici i el diumenge fan la gran caminada i dilluns no es poden ni moure i els seus propietaris arriben a la consulta molt preocupats perquè no saben què els passa, i el que succeeix simplement és que tenen tiretes “. Per aquest motiu, el veterinari subratlla que els gossos han de escalfar la mateixa manera que nosaltres: “Sovint van lligats amb la corretja i quan arriben al parc els deixem anar i es posen a córrer com bojos i això comporta el risc de patir lesions musculars” .

Totes les races de gossos poden fer esport, però assumint les peculiaritats de cadascuna d’elles: “No podem oblidar-nos de la seva genètica, un labrador està més preparat per a l’esport que un maltès, els gossos caçadors gaudeixen d’un millor físic que altres races per fer esport i cal tenir-ho en compte, un xihuahua pot fer exercici però no amb la mateixa intensitat que un terrier “. Hi ha una raça intermèdia que és la dels bulldogs: “Tenen una musculatura important per fer exercici, però estan limitats per problemes respiratoris (tràquea petita, nas estret) que els provoquen manca d’oxigen o una respiració massa ràpida que pot comportar hipotèrmia o un cop de calor si es força la màquina “. Portar una ampolla d’aigua sempre al damunt si durant el recorregut no hi ha cap font és essencial perquè el gos estigui hidratat perquè, tal i com explica Pumarola, “nosaltres correm i suem, però els gossos no suen i evaporen la calor pel nas i la llengua, per la qual cosa es recomana que beguin cada quinze minuts més o menys “.