Els gossos d’assistència: el millor amic de l’home i el millor ajudant

Els gossos són capaços d’avisar l’amo quan està a punt de patir una baixada de sucre

La companyia que els gossos fan a les persones i l’amor i l’estima que són capaços de generar no tenen preu. Segurament, aquesta és la principal aportació que els gossos fan als humans. Però el millor amic de l’home ho és també perquè ha demostrat amb escreix que és capaç d’arribar allà on ni tan sols els sers humans ho poden fer. Hi ha ajudes importantíssimes que els gossos donen als humans que no podríem substituir per cap altra màquina o ser viu. És a dir: o ho fan els gossos o no ho fa ningú.

Els gossos capaços d’ajudar els homes són coneguts com “gossos d’assistència” i es poden dividir en cinc grans grups, segons la Generalitat de Catalunya:

1. Gos guia o pigall:ensinistrat per guiar persones amb discapacitat visual o sordcegues.
2. Gos de servei:ensinistrat per prestar ajut a persones amb discapacitat física tant en l’entorn privat com en l’extern.
3. Gos de senyalització de sons:ensinistrat per avisar les persones sordes de diferents sons i indicar la font de procedència.
4. Gos d’avís:ensinistrat per donar una alerta mèdica en cas de crisi epilèptica, diabètica o altres tipus de malalties que es reconeguin.
5. Gos per a persones amb trastorns de l’espectre autista:ensinistrat per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorns de l’espectre autista.

Una de les institucions que millor coneix aquests gossos és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El ventall de cursos i postgraus sobre ensinistrament que ofereix aquest centre és un dels més amplis. La directora del programa és la Margarita Macías. “El Ferrari dels gossos d’assistència és el gos d’alerta mèdica”, diu convençuda. “Són capaços de detectar les pujades o baixades de sucre que pateixen les persones diabètiques abans que elles se n’adonin” i les avisen perquè es prenguin la glucosa o el medicament pertinent. Per detectar les pujades i baixades de sucre, els gossos utilitzen la seva millor arma: l’olfacte. Prèviament ensinistrats, els gossos saben quina és l’olor que desprenen les persones quan el seu nivell de sucre és correcte i detecten quan es produeixen alteracions. La vida d’un diabètic amb un Ferrari al seu costat canvia radicalment. És per aquest motiu que se’l considera el millor dels gossos d’ensinistrament.  

També mereixen atenció els gossos de senyalització de sons. Per exemple, quan sona el despertador d’una persona sorda, és el gos qui es desperta amb el so i qui avisa a l’amo que ja ha arribat l’hora de començar el dia. L’amo s’aixeca, apaga el despertador i li dóna les gràcies al seu despertador pelut. Però aquests animals també són capaços de reaccionar quan el so és un avís d’una situació d’alarma. Per exemple, un nen petit que plora a la seva habitació o una alarma d’incendi. En aquests casos, els gossos de senyalització de sons alerten l’amo i quan aquest es posa en moviment li van barrant el pas fins que no esculli la direcció correcta, que pot ser l’habitació del fill que plora. D’aquesta manera l’obliguen a seguir la direcció que ells volen. 

Finalment, també hi ha els gossos pigall, que són els ulls de les persones cegues. La primera escola d’ensinistrament d’aquest tipus de gossos es va crear a Alemanya l’any 1916 i des de llavors han proliferat per tot el món. El sistema varia en funció del país, però normalment hi ha uns professionals que ensinistren els gos i després el posen en contacte amb la persona cega. Conviuran durant unes dues setmanes per analitzar si la parella és adequada. El director del Departament d’Etologia de la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, Vilmos Csányi, explicava en el seu llibre “Si els gossos poguessin parlar”, que havien viscut situacions excepcionals, com la d’una gossa que es deia Emma, i que va entendre per si sola que la cabina de telèfon on sempre anava a trucar el seu amo no funcionava i el va acompanyar fins a una altra. Parlant amb les persones cegues, també havien descobert que un altre gos, el Mike, era capaç de guiar al seu amo a casa dels amics tot i haver-hi estat una sola vegada. Una de les conclusions a les que ha arribat l’equip de Csányi, és que “els gossos que estan més vinculats als seus amos són els més efectius en la conducció”.