Una petició excepcional per a un gos excepcional

Una petició excepcional per a un gos excepcional

A vegades la vida et pica dur. A vegades massa dur. En aquests moments és quan conèixer a certs gossos amb la seva falta de dramatisme i el seu viure el moment t’alliçonen i et forcen a sortir de l’autocompassió. Vosaltres, els fidels seguidors d’Animalados, voleu el millor per als vostres companys i segur que teniu una història bonica que explicar-nos sobre com aquest personatge de quatre potes es va incorporar a la vostra família. Però avui parlarem del Llamp.

Excepcionalment, i per què cap gos és igual que un altre, us volem fer partícips de la història d’un gos especial que en sap de la vida, que s’ha colat a la nostra i que podem ajudar a dignificar entre tots.

Ja fa dos anys una persona que tenia dos gossos cecs es va enfrontar a un diagnòstic difícil de pair. La família va haver de prendre la decisió de renunciar als cans perquè havien canviat radicalment les prioritats. No hi ha una xarxa prou extensa i madura de cases d’acollida que cobreixin la necessitat de suplir una llar per un altre en aquest tipus de casos. Somiem amb que això canviï.

Així doncs, enmig de la urgència i el dolor, els gossos van ser confiats a una gossera local. El més complicat de tot és que tots dos patien de ceguesa i això per a qui no sàpiga de gossos cecs representava una limitació. De manera molt diferent als humans, els gossos i gats cecs són perfectament autònoms i desenvolupen naturalment habilitats que els permeten evitar “màgicament” els obstacles. Sense bastó ni tecnologia afegida deambulen prudents i decidits guiats per l’olfacte, el tacte i les sensacions. En molts gossos ancians la vista està tan minvada com l’oïda però la seva perícia els fa sorprenentment hàbils.

Hi ha associacions com el Club de Kat o Bichos Raros que són expertes en acollir i promoure adopcions d’animals “presumptament” discapacitats. En properes ocasions parlarem amb elles i d’elles perquè tots pugueu admirar la seva sensibilitat i eficàcia.

Els germans cecs als quals la malaltia de la seva mestressa els va arrabassar el sostre i els afectes no van caure en mans de cap d’aquestes associacions. La femella -segons em diuen- va ser acollida per una coneguda en un gest de suport cap a la propietària original. No obstant això el mascle, tranquil, cada vegada menys bell, es va resignar a sobreviure en un lloc on fent tot el possible no arriben a fer prou.

Una casualitat va fer que a una animalista a la qual admiro se li escapés l’única combinació que em pot fer prendre una decisió boja: gos cec.

Aquell dia feia sol però l’onada siberiana o polar planava amenaçant sobre aquell cel al que li quedaven poques hores de llum: “Porta-me’l”, vaig dir-li mentre prenia consciència de la complicació que em queia a sobre i de la traïció que feia als meus animals companys, a qui havia promès no més acollides.

Vaig confiar en l’ajuda d’una companya de fatigues que ja ha caigut en l’encís de tenir un gos cec. 48 hores més tard de saber que existia, abans que arribessin les pluges, en  Llamp estava en els meus braços aterrit i entregat. A parts iguals.

A Espai Animal el van banyar i li van arreglar el pèl. A l’entrada hi havia tres cecs i els seus golden pigall. Vaig entrar amb pas ferm sabent-me el pigall d’un gos invident. M’hagués agradat explicar-los que estàvem junts. No tot i que era cec si no perquè era cec. No sé si ho haguessin comprès, ni ells ni ningú.

L’endemà, després de dormir i sospirar alleujats, en Llamp va conèixer a la Núria, Marc, Numa i Atlas. La seva generosa família d’acollida. El més proper a una llar en anys. Per començar i oferir-li el millor va aparèixer la fisioterapeuta Rat Roca que va observar moltes anomalies. Patricia Ventura educadora canina es va acostar per promoure bones pràctiques i evitar conflictes.

Les veterinàries de Bitxos a l’Hospitalet l’han visitat ja tres vegades. Que si otitis, que si sequedat als ulls, que si operar per esterilitzar i emportar-se un tumor… Però el cop més dur va venir al fer les radiografies. Cal intervenir els dos caps del fèmur per acabar amb el dolor que l’ha descompensat i limitat. Les intervencions d’especialistes són figues d’un altre paner. A més està trigant la promesa rebaixa de l’IVA veterinari. No pot ser que una assistència sanitària no cosmètica cotitzi tant com un article de luxe.

He llançat per primera vegada una petició de diners via una app. Em genera fins i tot  vergonya. Però veig en Llamp amb tantes ganes de viure, amb tantes ganes de submergir-se en la vida plena que em fa enveja. Em va desacomplexar davant d’una petició (repeteixo excepcional) d’aportacions per a l’operació de’n Llamp. Així entre tots podem posar un punt i final feliç a la història i fer-li botifarra a la vida quan ens pica dur.

Emma infant t’ha convidat al pot: Intervenció doble de maluc per gos cec .Participa i comparteix-ho amb els teus amics!!! http://pagad.me/MxFgR