Mor Jesús Mosterín, filòsof defensor dels animals

L'autor d' El triomf de la compassió mor el Dia Mundial dels Animals

Mor Jesús Mosterín, filòsof defensor dels animals

 

“Nuestra evolución se produjo allí, sobre la hierba y bajo los árboles, rodeados siempre de animales. Ese es el medio al que estamos especialmente bien adaptados y en el que mejor nos sentimos. A lo que todavía no nos hemos adaptado del todo es a vivir entre coches y máquinas y ruidos (…) El lugar ideal, el paraíso, siempre nos lo hemos imaginado bajo la forma de un parque o jardín con animales. En eso han coincidido también los mitos de las diversas religiones (…) la palabra paraíso proviene del latín paradeisos (…) pairi-daeza, que en el persa antiguo o avéstico significaba parque vallado con árboles y animales en libertad.”

 

Aquest 4 d’octubre, Dia Mundial dels Animals, ens ha deixat un dels seus grans defensors, el filòsof Jesús Mosterín. Tenen els filòsofs cel? Qui ho sap. El que si esperem és que aquest ciutadà de l’univers, que se sabia part d’aquest món i no el seu amo, hagi retornat a la natura.

President honorífic del Projecte Gran Simi, lluitador a ultrança per l’erradicació de la tauromàquia, Mosterín ens deixa, per als que seguim inadaptats a la vida de la ciutat, de soroll i asfalt, els seus llibres, les seves paraules.

El triomf de la compassió és una de les seves obres, però per aquells qui no conegueu l’autor i els qui vulgueu introduir-vos en la història del pensament animalista és una peça fantàstica. Mosterín recorre la història del pensament, de la filosofia, per buscar les arrels d’aquest pensament, indagar sobre la postura de les diferents religions i creences, i alhora, aclarir-nos certs termes com “el mal”, “el mal moral”, ” l’ètica “…

Entre les pàgines d’ El triomf de la compassió trobarem les pioneres idees de Bentham, els principis budistes, la posició de l’església cristiana, les teories de Darwin … Ciència, religió, filosofia … Mosterín busca entrar en tots aquests sabers i descobrir què els connecta.

Com també aprofundir en la nostra connexió (i desconnexió) amb el natural. Entendre la comunió que es produeix amb la natura i entendre i advocar per la compassió, i més enllà d’ella, l’admiració.

“Y no sólo valoramos lo que compadecemos, sino también lo que admiramos. De ahí que me parezca conveniente distinguir una perspectiva ecológica de la conciencia moral, que vaya más allá de la mera compasión, aunque desde luego, sin anularla ni disminuirla en modo alguno”.

No vaig arribar a conèixer a l’autor, aquest desig es va quedar en l’aire, amb el típic “ja hi haurà temps”. I no n’hi va haver. Per sort ens queden les seves paraules plasmades en les fulles, filles llunyanes del mateix bosc al qual Jesús admirava i defensava.

 

Sílvia Esteve

Cites d’ El triomf de la compassió, pàgines 15 a 17 i 88, edició d’ Alianza Editorial