Les 7 coses que cal canviar urgentment de la indústria càrnica

Les 7 coses que cal canviar urgentment de la indústria càrnica

El programa emès per Jordi Évole sobre la indústria càrnica ha obert el debat sobre un sector del que se’n sabia molt poc. Aquí apuntem algunes coses que haurien de canviar en les empreses que treballen amb animals.

  1. El maltractament animal. La organització igualdad animal denuncia les condicions de molts animals a escorxadors i granges. Segons expliquen, a molts animals se’ls tallen extremitats sense anestèsia. Les instal·lacions en què es troben no són adequades i l’espai és molt reduït. A més, lamenten que a l’any es matin més de 56.000 milions d’animals. Unes crítiques que ara han arribat a la opinió pública, gràcies a la feina de molts grups animalistes. Per exemple, el documental ‘’matadero”, fet per un activista anònim, explica les atrocitats de la indústria en primera persona.

  2. Les inspeccions, fetes a mida? Segons el director general de ramaderia a Murcia, Francisco José González, les inspeccions a escorxadors s’avisen amb 72 hores d’antelació. Segons ell, es fa per facilitar la documentació. Però a la pràctica, és més que suficient perquè les empreses reajustin allò que no va bé. A més, la periodicitat de les inspeccions és molt prolongada. Algunes porten més de 8 anys sense fer-se.

  3. La situació dels treballadors. El programa emès per Jordi Évole no deixa lloc a dubte. Moltes persones que treballen a la indústria càrnica ho fan en condicions molt difícils. La feina exigeix una gran despesa física i moltes hores de treball. El salari que es rep, en canvi, sovint no arriba als mínims necessaris per portar una vida normal. A més, l’impacte emocional de molts treballadors en veure el tracte que es dona als animals pot ser molt negatiu.
  4. Negar l’evidència científica. Les empreses de la carn continuen difonent que és sa menjar carn processada i vermella. La organització mundial de la salut va concloure que menjar carn processada és cancerigen. La relació causal és clara, per cada 50 grams de carn processada consumida, les probabilitats de patir càncer colorectal augmenten un 18%. L’evidència sobre la carn vermella apunta en la mateixa direcció. Menjar carn vermella (vedella, animals de caça o porc en edat adulta) està relacionat amb alguns tipus de càncer, tot i que la causalitat no està tan provada com en el cas de la carn processada.

  5. Lobbisme. La Unió Europea afirma que tots els ‘grups d’interès’ tenen les mateixes oportunitats d’influir les polítiques comunitàries. Però és això cert? Núra Almiron, investigadora a la UPF, i experta en temes animalistes, no ho veu així. “La indústria càrnica és molt més influent que cap altre grup. Compten amb grans quantitats de recursos i poden assistir a tantes reunions com calguin a Brussel·les”. A més, Alimiron assegura que “tenen think tanks (centres de coneixement) dedicats a influir l’opinió pública”.
  6. Opacitat. El cert és que molta informació sobre escorxadors o granges encara es desconeix. Aquests ubicacions, tal i com es mostra al programa Savados, són totalment opaques. A més, estan molt retirades de la ciutat. Els investigadors no hi tenen accés, en molts casos, fet que dificulta la informació a la opinió pública i a la comunitat científica.

  7. Desinterès administratiu. Potser com a conseqüència dels dos punts anteriors (opacitat i lobbisme), les administracions no acaben d’actuar per protegir animals i treballadors. Això podria estar canviant, després que la opinió pública s’estigui replantejant algunes coses sobre aquesta indústria.