Gossos i rodes: enemics irreconciliables

El passeig ha de servir per a desenvolupar l'olfacte, les relacions socials i per gaudir d'activitat moderada

Gossos i rodes: enemics irreconciliables

Un autodenominat educador caní va posar de moda fa ja mes d’un lustre cansar al gos fent-lo córrer davant, al costat o darrera d’una bicicleta. I això és una barbaritat. El mexicà que va conquistar a la dona d’un famós actor afroamericà i a les càmeres de National Geographic va instaurar una perillosa pràctica. Proliferen els propietaris de gossos en velocípede, patinet, rollers, skates i qualsevol adminícle rodant que forcen al seu animal i les normes de circulació. El principi del desencantador és provocar la submissió per esgotament alguna cosa tan vella com les boles metàl·liques tormelleres dels presos i els camps de treball forçat. Si cap d’ambdues pràctiques compaginen amb la Declaració dels Drets Humans, perquè està entre les rutines de molts gossos de companyia? (Quant a benestar som molt equiparables)

Afortunadament, municipis com el de Barcelona han ordenat la seva prohibició. El compliment de la norma i la sanció per l’incompliment són figues d’un altre paner. Però sí, una vegada més el costum i la raó s’enreden en una guerra en la qual els gossos tracció, els gossos sidecar o els gossos arrossegats són les víctimes més fràgils

Diuen els experts – els acreditats, no els mediàtics- que el passeig gosser ha de servir per a desenvolupar l’olfacte, les relacions socials intra i extraespècie, per a gaudir d’activitat moderada o ajustada a les seves possibilitats i no per a competir amb un mitjà mecànic propulsat per un ciclista amateur o un adolescent caducat. L’activitat física intensa és recomanable només per a una part dels gossos i en determinades circumstàncies. La voluntat del propietari per llançar-se a l’exercici anaeròbic o de recórrer en companyia grans distàncies no és suficient. Sense sabatilles, sense protector solar, sense revisió mèdica prèvia ni opció de forçar el repòs anar al costat d’un mitjà dotat de rodes pot ser una tortura. Per als gossos de cara camusa i els paticurts és una contraindicació.

En un altre ordre de coses està la seguretat en la via pública. Els textos sobre seguretat vial subratllen que la circulació amb animals (sigui solts o lligats) disminueix la capacitat de resposta inversament en proporció a la velocitat aconseguida. Excepcionalment la prohibició no pot estendre’s ni a les cadires de rodes ni als cotxets infantils encara que la precaució ha de ser extremada en aquests casos per les limitacions dels transportats, la complexitat de les vies urbanes i la vulnerabilitat dels cans. Les lesions en els gossos solen apreciar-se quan ja revesteixen gravetat i algunes només en la necròpsia. Sense gradació ni escalfament molts gossos en la seua lleialtat són forçats fins a l’extenuació. Aquest passeig veloç rarament és confortable. La fricció plantar i la deshidratació estan a l’ordre del dia. 

En realitat és qüestió de sentit comú i d’empatia. Lligats pel coll ningú ens sentim còmodes i arrossegats per les rodes ens falta l’alè quan no hem sigut nosaltres els que optem per rodar. 

  Emma Infante