Amb esforç propi

Sóc voluntària d’una associació que ajuda als gats del carrer en una petita ciutat catalana. L’agost passat vam trobar a la colònia que alimento a dos nadons amb els ulls en molt mal estat. Una d’elles es replegava retrocedint davant els sons sota les branques d’un pi. L’altra mirava al buit refugiada sota la roda d’un cotxe. Lucero i Serena tindrien unes tres setmanes, i semblaven germanes. Les petites estaven a més molt primes, i plenes de paràsits interns i externs. Era evident que necessitaven tractament urgent i que no haguessin sobreviscut al carrer. L’associació no disposa de refugi on poder-los prestar cura, així que les abandonàvem  a la seva sort o bé en les emportàvem a casa nostra.

La mare d’aquestes petites és una de les femelles forals que van quedar aquest any sense esterilitzar. L’associació no va poder arribar a temps d’evitar la ventrada perquè no disposava de prou recursos econòmics ni humans per fer la captura i l’esterilització. El gran drama dels fills de les gates no esterilitzades és que la majoria acaben condemnats a una mort al carrer dolorosa, lenta i invisible. Lucero i Serena formen part de l’escàs percentatge que aconsegueix sortir endavant gràcies a l’esforç de persones i entitats que continuen treballant malgrat no ser vistes ni escoltades per les administracions. Les petites han necessitat cures d’ulls, medicines, biberons (amb horaris diürns i nocturns), amb la dedicació que requereixen dos nadons malalts i l’afecte que demanden dos éssers indefensos que pateixen i no entenen què els està passant.

Ara són dues gates fortes i alegres, capaces de fer vida normal en un entorn controlat. Lucero i Serena són portaveus del drama de les associacions i voluntaris que pateixen una gairebé total falta de suport dels seus ajuntaments, que queden al marge de subvencions quantioses i reben escàs o nul reforç institucional per les seves iniciatives. Es treballa en silenci i sense ajuda. Els nostres rescats se surten de la “obligació legal” marcada per un conveni, i es converteixen en un acte ètic desesperat del qual no es parla en cap diari.

 

Blanca Muñoz Ortillés

Voluntaria de Progat Tortosa

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *